La revista de l'Institut Guindàvols

El meu hobby és ballar :consisteix en fer moviments coordinats i amb ritme ,el practico fa molt de temps des que era petita. Això em va començar a agradar perquè acompanyava a la meva tieta a les classes de ball .Em va començar agradar tot tipus de música i el diferents moviments que es podien fer. Ho recomano perquè és molt divertit i també és una manera diferent de fer esport pots anar amb els amics .

També hi ha diferents tipus de ball com :els balls de saló, “hip-hop” …etc.

Un altre hobby que tinc és anar al cinema amb el meus amics i passar una bona estona amb ells.

El divendres dia 16 de desembre l’hora del pati, vam fer dos esmorzars solidaris, un per als de l’ESO i un altre per als de Batxillerat.

L’esmorzar del de l’ESO va començar a les 10:50 i va acabar a les 11:20 i els de batxillerat va començar a les 11:50 i va acabar a les 12:10.

Al gimnàs, on es va realitzar l’activitat, la gent va quedar sorpresa pel bon ambient que hi havia i per la gran quantitat de dolços exposats.

Els que volien podien portar pastissos, galetes, bocates, coques etc… per així poder menjar tots, i el que no portaven menjar havien de pagar 1 euro i així podrien menjar.

Entre tots, l’institut, va recopilar 412,88 euros.

Els organitzadors es mostren molt satisfets de la participació que hi va haver.

Leslye Villareal Hernandez i Silvia Chesa Hernandez

El meu hobby és seguir al Real Club Deportiu Espanyol, segueixo tots els partits i a vegades vaig a Cornella , on es situa el camp de l’Espanyol.

Consisteix en el 6è equip amb més seguidors que té en tota Espanya, i té un club molt grandiós a Barcelona.

Des que tenia 5 anys amb el meu pare seguia tots els partits i el dia més feliç de la meva vida va ser al 2006. Quan el meu equip preferit va guanyar la Copa del Rei i de tant soroll que vaig fer vaig despertar a tots els veïns , també vaig ser realment feliç quan l’ Espanyol va guanyar contra el Barça 1-2.

Recomano ser de l’Espanyol perquè és un dels millors rivals del Barça i és un club de Barcelona i de Catalunya.

Sancho Corrià

3 ESO.

El meu hobby consisteix en escoltar música

Fa bastant temps que escolto música, des que tenia 7 anys més o menys, em van introduir amb aquest hobby els meus pares quan em van regalar el meu primer reproductor de música . El recomano perquè és divertit escoltar música mentre

t’ avorreixes . A mi escoltar música m’ ajuda a desconectar de l’ exterior.

El meu grup de música preferit és Amelie .

Historia : neix a l’agost de 2009 a Barcelona quan uns joves decideixen unir-se per a complir el seu somni. Amelie introdueix una dosis de guitarres i melodies que donen aire fresc a la música catalana.

Components del grup:

·Albert Segú : Guitarra

·Carles Ribes: veu i guitarra

·Alex Pla: sintetitzador i veu

·Edgar Regincós: Baix

·Marcel Selva : Bateria

Pilar Rubio 3 ESO

El meu hobby és muntar i col·leccionar LEGOs. Són miniatures, que es creen amb peces i que queden molt bé. Vaig començar als 5/6 anys, quan anava a classes d’escacs, que després de les classes, sovint em regalaven un Bionicle, que és un robot de la marca LEGO. Des d’aleshores em vaig aficionar a muntar LEGOs. Normalment en compro de Star Wars, Bionicle o Exoforce, fins que ja no en van fabricar. Quan tenia 11 anys, em van regalar els MINDSTORMS, que són robots que gràcies a un uns cables connectats al nucli. El nucli té una pantalla on veus quins documents pots elegir, els documents mouen els motors o sensors a través d’uns cables. És divertit ja que pots crear el que et doni la gana, i després fer que faci algun moviment o funció, que et porti alguna cosa, o que t’acompanyi. El recomano perquè dispara la creativitat.

Damià Cosialls i Sergi Sales

Al nostre Institut cada any fem una xerrada sobre la marató de TV3.

Aquesta vegada a més a més de veure el reportatge de la Marató hem organitzat una nova activitat, un bufet solidari per a poder col·laborar. En aquest esmorzar solidari, ens hem organitzat perquè tothom portés un pastís, galetes o alguna altra cosa per picar. Després per a poder menjar, havies de portar 1€ i tenies l’opció de agafar dos aliments del esmorzar, els total de diners recaptats eren destinats a la regeneració i trasplantaments d’òrgans i teixits.

Durant el matí del divendres ens vam dedicar a decorar el poliesportiu per a poder usar la zona com a menjador, vam posar uns globus, unes garlandes i unes taules, feia molt de goig amb les galetes, els polvorins i els pastissos.

Després per entrar donaves simplement l’euro a una guardiola i llavors la gent ho podia menjar tot i es podia repetir.

Molts van repetir un o dos cops i la veritat és que estava boníssim tot.

Després del menjar vam tornar a treure-ho tot i llavors els diners varen ser enviats a TV3 a la marató, vam recaptar en total 412,85 euros

Els de TV3 ens està molt agraïts pel que hem fet i nosaltres ens en sentim molt satisfets.

Opinem que aquestes activitats estan molt bé perquè així ajudes molt a la gent que ho necessita i va molt bé aportar diners per fer això en el camp de la medicina

Marta Casado i Pau Gómez 3rB

El meu hobby és recordar les carreteres de Catalunya, Espanya i altres països propers. M’agrada mirar els mapes perquè es veuen totes les carreteres, com són, on estan, i això m’apassiona. Vaig començar als 10 anys a l’escola, un dia estava malalt, i em vaig quedar a classe, però jo m’avorria, i em van deixar un mapa, en aquell moment, vaig descobrir la meva afició. Aleshores, em vaig aprendre tots els mapes de la província de Lleida, com ara N-230, N-240, N-260,… A final de curs, ja m’havia aprés totes les carreteres de Catalunya, però jo volia arribar a més, Volia saber totes les de Espanya. Ara ja em conec totes les de Espanya i algunes de França, Andorra i Itàlia.

Damià Cosialls i Sergi Sales Jové

Es una tradició catalána molt antiga. Estracta de posar un troc a dins de casa i anar-lo alimentant cada dia. Això es fa un dia abans de Nadal. Quan arriba el dia 25 de desembre el nens i les nenes de els cases li donen cops de bastó cantant una cançó. Després s’aixeca la manteta i apareixen diferents regalets.

Nens fent cagar el tió en una imatge vuitcentista

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó^[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l’inici de l’Advent, i portar-lo a casa, on se’l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.

Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern.^[2]

 Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb

la natura, la fertilidat i el solstici d’hivern.

La tradició consisteix en plegar un tros de soca o branca gruixuda dies

abans del dia de nadal . Cal anar-la alimentant fins que el dia de Nadal se li dóna cops tot cantant la següent cançó. Si tot va bé, el tió o tronc cagarà alguns regalets o torrons o altres llaminadures.

 Versió de la cançó que es canta a la comarca de l’Alt Urgell.

Caga tio,tió de nadal

no cagues arrengades

que són salades,

caga torrons,

que són més bons.