La revista de l'Institut Guindàvols

Avui hem fet Panellets a l’Aula d’Acollida. Formen part d’una tradició catalana.

Ingredients:

1 kilo de farina d’ametlla

600 gr de sucre

1 ou batut

1 pela de limona ratllada

1 patata o moniato petit bullit

Es barreja tot i s’amassa. Es fan boletes i es decoren amb pinyons o ametlles.

Es posa al forn a 120 graus durant 5 minuts

BON PROFIT.

El passat dia 21 d’Octubre, ETA va anunciar que deixa les armes definitivament i l’esperança de pau va marcar un punt en la història de tots els demòcrates.

Quan faltaven dos mesos perquè complís els cinquanta-tres anys de la seva fundació, ETA va anunciar ahir literalmentel cessament definitiu de la seva activitat armada.

ETA ha utilitzat la conferència de pau de Sant Sebastià per anunciar el final del terrorisme, encara que havia arribat fins a aquest punt en una situació d’extrema debilitat operativa i amb la iniciativa política perduda després del pols mantingut el 2010 amb l’esquerra abertzale.

El procés que queda fins que ETA, a més de no atemptar, desaparegui com a grup terrorista no serà fàcil i segurament tampoc ràpid, però almenys els comandaments policials abriguen l’esperança que sigui un camí sense atemptats ni intimidacions. Es creia que ETA seria més ambigu en els seus pronunciaments i que establiria algun tipus de condicions, però al final el pronunciament va ser més clar i directe del que s’esperava.

Creiem que està bé que deixi les armes perque morirà menys gent i serà millor per a tothom.

Frankk Cots i Sílvia Chesa

3r B

Al nostre institut fem un projecte voluntari que es diu “Viu i deixa viure”. Consisteix en fer un curs de mediació, és a dir, fem un curs d’aprendre a solucionar problemes a través del diàleg, la confiança, la relaxació i l’amistat.

El grup de mediadors som un grup d’alumnes de tots els cursos, que ens hi hem apuntat voluntàriament.

La coordinació de l’activitat la porta la professora Carme Martínez, que ensenya castellà.

Aquest any ens han portat a veure una pel·lícula, en aquest cas vam anar al Caixa Fòrum i vam veure “Cobardes”, una filmació sobre el bullying dirigida i escrita per José Corbacho i Juan Cruz.

La pel·lícula tracta d’un noi que és marginat a l’institut i té molts problemes amb una colla de gamberros, aquests sempre li peguen, li fan la vida impossible i el persegueixen sempre que va cap a casa.

El nen sempre va a una pizzeria amb la seva família a sopar, i al final en un moment de desesperació, li demana ajuda al pizzer, que li dóna la solució d’arreglar les coses amb violència

(i resulta ser una manera dolenta de solucionar els problemes).

Després de veure la pel·lícula vam fer unes quantes preguntes que ens van respondre la mediadora de la Caixa i una psicòloga que l’acompanyava.

Però no només és anar al cine, després fem unes sortides a l’alberg dels Jardins del Segrià.

L’any passat hi vam anar primer al desembre i vam fer unes proves de relaxació amb música i ens vam relaxar molt. Seguidament vam mirar “Avatar”, que explicava com mediaven els científics amb els habitants del planeta Pandora.

En acabat vam dinar, vam tenir una estona de temps lliure i vam tornar cap a les cinc, així que ja vam anar a casa.

La segona sortida es va fer al mateix lloc, però aquest cop va ser més divertit. Vam arribar i vam començar a pintar uns dibuixos que ens van manar. Després d’esmorzar, ens van explicar una gimcana que més tard vam fer. Consistia en seguir unes pistes (que eren fletxes de colors -segons el grup-) i ens portaven a unes definicions que servien per fer un cartell a l’institut.

Va ser bastant divertit, i va ser passat per aigua, perquè ens va ploure i tronar tot el dia.

Cap a la tarda, vam escriure coses dolentes que havíem fet en petits papers per cremar-les a la llar de foc.

Les excursions que hem fet amb el grup de mediació sempre han estat molt bé i hem après molt.

Pau Gómez i Anna Ariño.

Gadafi ha mort després de 40 anys governant Libia, han sigut vuit mesos de revolucions i guerres fins que els rebels el van matar. Va morir aquest passat dijous en un atac dels rebels. I per tots els països del món es va veure la gravació de la mort de Gadafi i el van posar en una sala damunt d’una catifa i amb tota la roba que tenía Gadafi. Tota la gent feia fotos de Gadafi mort. Diuen els rebels que el van matar d’un tret al cap durant un tiroteig i al matar a Gadafi es va acabar la guerra a tota Libia i tota la gent va sortir al carrer a celebrar la mort de Gadafi.

I abans de la mort els rebels apuntaven a Gadafi i va dir ” no dispareu” i encara estan investigant com van matar a Gadafi: per les ferides o per la bala que va anar a parar al cap etc.. i diuen que va morir al tiroteig entre els rebels i la OTAN.

El ministre francès de Defensa, Gérard Longuet, va explicar que avions francesos van identificar i “van parar” el comboi militar en què es trobava el dictador, abans que aquest fos atacat.

Han arribat a un acord els liders rebels que enterrarien a Gadafi en un lloc secret en la ciutat Misrata per raons de seguretat.

Se suposa que en un futur proper a Líbia hi haurà eleccions i s’iniciarà la democràcia.

SANCHO CORRIÀ ALCUBIERRE 3rB

ETA és una organització basca armada i clandestina que es va fundar fa cinquanta-dos anys la qual ha matat a més de 800 víctimes i té com a objectiu la creació d’un estat basc independent de l’Estat espanyol i de l’Estat francès, incloent-hi els set territoris històrics bascos.

ETA utilitzava el terrorisme com a forma d’ actuació política.

ETA, tres dies després de la Conferència de Pau realitzada a Sant Sebastià on se li demanava la fi de la violència va anunciar que deixava les armes i cridava als governs espanyol i francès per obrir un procés de diàleg directe amb la intenció de solucionar les conseqüències del conflicte.

Però no han demanat perdó a les famílies de les víctimes que ells van assassinar. Al pronunciar el comunicat no van donar la cara, ja que la tenien coberta per tal que no esbrinessin qui eren.

La nostra opinió és que això no s’ha acabat per molt que ells ho hagin comunicat. Creiem que els de ETA continuaran provocant assassinats i mai demanaran perdó a les víctimes.

Camila González i Violeta Calvo.

Van sortir a les 8 del mati, van tardar una hora i mitja. Van arribar Arnes a dos quarts de deu del mati i el primer vam esmorzar i després van anar a elegir bicis i a mi em va tocar la millor perquè portava una cosa que feia portar la motxilla a la part de darrere de la bicicleta i no me l’havia de ficar a l’espatlla.

Vam començar a les dos quarts d’onze van començar anar per la via verda de Arnes fins a Bot. El primer accident va passar a una persona per anar molt ràpid i per una mica trenca la bici perquè va dir a la gent que s’aparti perquè passi i just quan la gent s’aparta xoca perquè havia un pal i la sort és que no es va fer mal.

I van passar molts túnels foscos per on s’havia d’encendre la llanterna perquè si no vas sense llanterna et mates i el segon accident passa a la sortida del túnel numero 3 quan una persona atropella una pedra i cau de cap i es va fer: Sang al cap, a l’espatlla i es va trencar la camisa que portava i va perdre el coneixement. El tercer que es creua la bici i se li porta per davant i es va fer sang al genoll i la primera part va ser molt accidentada.

Van parar a Bot a descansar una mica sobretot els perjudicats a les caigudes. Van seguir el camí i el quart accident va ser una persona que volia esperar algú en el túnel i un el va envestir perquè el que es va parar va ser molt ruc, van parar a dinar a un petit poble on semblava que no vivia ningú.

Després de dinar ens va manar al riu uns a banyar-se, uns a mullar-se els peus i un altres a veure el riu. En aquell riu havia crancs de riu i serps, després de banyar-nos van pujar al poble perquè els monitors de la excursió i el Vidal ens expliquessin: com es canviava la roda si la punxes. Després vam seguir la ruta amb bici i quan vam pujar la pujada vaig ficar la primera marxa i al pedalar hem va fer un cavallet i per una mica no vaig caure cap a endarrere. Vam passar per un pont on es veia una bonica imatge d’un típic riu de muntanya molt bonic.

I a l ‘acabar l’excursió i vam arribar amb bici a un se li creua la bici i cau a la sortida del ultim túnel i la persona es va marejar i es va fer molta sang.

Vam tornar a Lleida i vam arribar a les 6 de la tarda.

Aquesta excursió jo l’hi fico un 10 perquè es una excursió que he gaudit molt amb els amics i amb la bici.

SANCHO CORRIÀ ALCUBIERRE

El moviment 15-O també conegut com a 15-M intenta de fer una protesta pacífica amb intenció de promoure una democràcia més participativa, la protesta es va estendre a través de l’Internet principalment a la xarxa social Twitter .

Bèlgica:

Els ‘indignats’ arribats a Brussel·les per elevar les seves reivindicacions a la Unió Europea, han caminat aquest dissabte pels carrers de la capital europea, a la qual esperen que acudeixin milers de persones arribades de tota Europa i amb la qual volen demostrar la seva “unitat” contra un sistema que “oprimeix als ciutadans”.

Un centenar de ‘indignats’ procedents d’Espanya van arribar dissabte passat a Brussel·les · les i es van instal · lar en un antic edifici universitari que els ha estat cedit per la ciutat a canvi de no acampar en cap parc. Altres simpatitzants del moviment de diferents nacionalitats, sobretot belgues, francesos, holandesos i alemanys, s’han unit al llarg de la setmana i ja sumen un miler, segons calculen els organitzadors.

Espanya:

Desenes de ciutats espanyoles es van sumar a aquesta mobilització. Entre elles, les manifestacions de Madrid i Barcelona van ser les més destacades pel nombre de participants i la Porta del Sol de Madrid va tornar a ser el centre del moviment, on es van congregar 500.000 persones segons els organitzadors. A Barcelona, el nombre d’assistents va oscil · lar entre 60.000 segons les autoritats i 400.000 segons els organitzadors.

Itàlia:

Més de 200.000 persones van participar a Roma en la manifestació més concorreguda d’Itàlia i una de les més multitudinàries d’Europa. En ella es van produir els incidents més greus de la jornada, per part d’un grup d’uns 500 protestants violents que participaven en la manifestació, que es van provocar un total de 70 ferits després d’intervenció policial.

Alex Keaveny i Leslye Villarreal

Aquest any ha sigut un any molt revolucionat, com ja sabem a Lleida vam tenir problemes a la plaça Ricard Vinyes amb els campaments d’indignats i van saber fer molt bé les protestes, però l’alcalde els va treure a força bruta.

A Londres també hi va haver molts problemes durant l’estiu, van haver-hi moltes morts per calar foc a edificis, i a la nit persecucions perquè els indignats a Londres estaven gairebé bojos, ja que no es sabien controlar ni argumentar perquè volien ser indignats i van actuar per la força bruta.

El 15 d’octubre, a la unió Europea hi van haver moltes protestes i es deia “la mobilització mundial del 15 d’octubre”.

Aquí a Espanya els indignats van ser 40.000 i només van fer protesta, i no va ser gens caòtic, només que línies d’autobús van tenir problemes seris de coordinació i no van poder fer els recorreguts d’una manera normal.

A Bèlgica va passar un fet bastant curiós, va haver-hi un cents indignats que van fer una ruta a peu manifestant, i després enlloc d’acampar a la plaça van posar-se a dormir a una universitat antiga, aixo més concretament va passar a Brussel·les.

A Itàlia va ser molt caòtic, va durar tota la nit i uns 400 indignats van fer molts actes de terrorisme, primer van cremar una fila de cotxes i van fugir a la zona comercial on van assaltar un parell de mercats, després van entrar a una església i van destruir quadres, imatges religioses i al final després de cremar un últim cotxe la policia els va detenir, hi va haver 70 ferits.

Aquí a Lleida no va passar res greu, hi van assistir un miler de persones i van passejar per la Zona Alta fins al palau de la diputació, el més greu va ser que un agent els va escridassar però a part d’això tot va ser pacific.

Un cop fet aixo ens preguntem: No es molt millor manifestar pacíficament i estratègicament que no fer-ho brutalment? Perquè si ho fem com hem dit al principi la gent tindrà tota la raó de manifestar en canvi mostrant la violència et fa perdre la raó i acabes sent tractat de delinqüent.

PAU GÓMEZ I ANNA ARIÑO 3rB

Aquesta excursió consistia en fer una ruta per la Via Verda amb bicicleta. La va preparar el departament d’Educació Física.

Vam sortir a les 8h del Pavelló Onze de Setembre i vam arribar a les 9:30h a Gandesa. Des d’allà vam anar a Arnes, que va ser on vam començar.

Uns monitors que ens van acompanyar durant tota la ruta, ens van subministrar una bicicleta i un casc.

Va haver-hi moltes caigudes.

Vam esmorzar abans de començar. Vam fer uns 18 kilòmetres i vam parar a dinar a un poblet de la muntanya, la Font de la Fontcalda, qui volia, també es podia banyar a un riuet que hi havia allà.

Vam continuar amb el nostre camí, i en uns quaranta minuts ja estàvem on ens esperava l’autocar per marxar cap a Lleida.

Quan vam arribar a casa, com estàvem tots molt cansats, ens en vam anar a dormir!

Ada Alonso i David Martín.

El dia 13 d’octubre, esl de 3er i 4rt de l’ESO, vam quedar a les 8:00 a. m. al pavelló Onze de setembre per a sortir de Arnes a fer un recorregut de 48 km de camins per muntanya, ponts i túnels llargs i foscos pels que es necessitava una llanterna per veure el que hi havia a dos pams del teu nas.
A Arnes vam llogar les bicicletes on ens van dir que no podíem ni derrapar ni fer res que perjudiques els neumàtics, però alguns nois, a la mínima que el llogater es va donar la volta, van començar a derrapar i fer el que no havien de fer, però més endavant, es trobarien que fer el “burro” els i sortiria car. Molta gent va caure en els 3 primers túnels, així que als 11 km vam parar a Bot, un poblet de gairebé només una casa, on hi havia una font per l’aigua i bancs amb taules per menjar, on ens van recordar que havíem de fer en cas que la bicicleta tingui algun problema en la cadena.
Vam continuar fins que als 17 km on vam parar en un poblet, la font de la Fontcalda, en el qual vam dinar i gaudir de estar una estona agradable amb els amics. Alguns nois, que havien sobreestimat el lloc de descans, no havien portat dinar pensant que hi hauria un var de tapes, però al no haver cap cafeteria ni tenda de productes alimentaris, van demanar una patata o un tros d’un entrepà per poder continuar la travessia, que amb energies, s’estenia davant nostre com una serp passejant per les muntanyes.
Al continuar, ens vam adonar que no es necessitava ser un gran atleta, ja que en tres pedalades la bicicleta agafava empenta i amb el vent a favor ens transportava per les baixades que feien que poguéssim respirar aire pur de la vall per la qual ens acostàvem. A l’acabar el nostre camí, ens esperava el autocar, el mateix que ens va portar i el que minuts després ens transportarà de tornada a casa.
El viatge, excepcional, va ser com passar un bon dia de passejar per una gran vall plena de curiositats, que a la llum del sol es fan precioses, si es que les mires d’un punt de vista respectuós i sense mica de malícia. Si es gaudeix de el paisatge, tot es fa inoblidable.

Sergi Sales Jové
3er B