Author Archives: nsalvate

Què fan aquestes taules aquí?

taules-003Com cada any, quan tornem de vacances, hi ha alguna novetat a l’escola.

Aquest any, els de 4t, han tingut una idea: posar unes taules en el porxo.

Nosaltres creiem que aquestes taules fan nosa pels petits perquè el curs passat vam veure que hi jugaven molt en aquest espai i ara, no poden. També pensem que no va gaire bé els dies que plou perquè no s’hi pot jugar, les taules ocupen l’espai i ens podríem fer mal.

Us fem unes propostes per posar les taules a un altre lloc: es podrien posar a sota les finestres d’infantil, a fora el pati. Perquè no es mullin i es facin malbé, recomanem una lona impermeable que es posi i es tregui cada vegada que es faci servir.

Alumnes de 5è

MINUTS LUMIÉRE

 

lumiereCom cada any, els alumnes de 6è, fem Cinema en Curs i el primer treball que fem són els minuts Lumiére. Aquests són unes gravacions que es fan durant un minut sense canviar de pla. Se’n diuen així, perquè els que ho van inventar eren els germans Lumiére.

Ja hem gravat la majoria d’ells, molts són de l’escola, també n’hi ha de fora i tres d’aquests són de les obres que s’estan fent a l’edifici.

 

Alumnes de 6è

Racó preferit

pict0696El mes de març, de l’any 2007, vam començar a preparar el teatre. Fèiem els assaigs a la classe de 5è. Aquest espai és el meu racó preferit. Me’n recordo que un cop mentre fèiem l’assaig, se’ns va caure el decorat. Era i és una classe molt tranquil·la. Era la primera vegada que feia teatre. Per mi, fer teatre, era una cosa especial, m’agrada molt fer-ne, i m’havia esforçat una barbaritat perquè encara no sabia parlar bé el Català. M’inspirava molt, m’agafaven ganes de pintar i em venien al cap idees molt xules. Me’n recordo que, una vegada, vaig dibuixar la nostra escola. Avui en dia és la meva classe, i em continua inspirant.

Alumna de 5è

“La coca”: fotocòpies molt artesanals

copiem-027A principis de curs, varem mirar revistes de l’escola d’abans i varem trobar una revista que estava escrita amb lletres de color lila i nosaltres ens pensàvem que era Plastidecor. Ens van explicar que era una còpia de feia uns 50 anys perquè abans feien fotocòpies amb una gelatina, es diu “La coca”. Varem decidir que també estaria bé fer-ho i aquí us expliquem com, per si la voleu fer vosaltres.

 

Vàrem necessitar:

– Una safata d’anar el forn d’uns 25×35 cm (una mica més gran que un DIN- A4)

– 1/2 1. d’aigua

– 1/2 kg. de sucre

– 1/2 kg. de glicerina ( en trobarem a les farmàcies o a les drogueries)

– 120 gr. de cola de peix ( es troba a les drogueries)

 

El procediment que has de seguir:

1r- Posa l’aigua en una cassola

2n- Tira el sucre a la cassola

3r- Afegeix la  glicerina

4t- Posa-hi la cola de peix i remena amb una cullera de fusta vigilant que no bulli

5è- Tira la barreja en una safata

6è- Guarda-ho a la nevera

Què fem quan la gelatina està freda?

Quan la gelatina ja s’ha refredat has de fer un dibuix o el que vulguis en un paper, i a sota del paper hi has de posar un full especial que es diu Hectocopy  (que és un paper que serveix per calcar) i a sota de l’Hectocopy, un altre paper perquè quedi calcat. Un cop el tens calcat, agafes el paper de sota que, t’ha quedat del dret i diguem que hem fet un positiu. Poses la cara que està dibuixada a sobre de la gelatina i passar-hi un mica la mà per sobre. A continuació, treus el paper molt ràpid i el dibuix o el que hagis fet et quedarà calcat  a la gelatina, ja tens el negatiu. Després has de posar un altre paper blanc a la gelatina i tornar-hi a passar la mà. El dibuix que tenies a la gelatina et quedarà calcat en el foli (tornes a tenir un positiu).

Pensa que la gelatina la pots fer servir un altre cop. Una vegada has fotocopiat tot el que has volgut, has de treure el dibuix que t’ha quedat calcat a la gelatina amb aigua i una esponja.

Alumnes de 5è

AQUEST ANY SOM MÉS !!!

raquel-bona

AQUEST ANY HA VINGUT UNA NENA NOVA A LA CLASSE DE CINQUÈ, ES DIU RAQUEL.

Està molt bé que vinguin nens o nenes nous a la classe perquè som la classe menys nombrosa de l’escola així, som més per jugar i ens ho passem més bé.

A la Raquel, li agrada molt aquesta escola perquè té un pati molt gran en canvi, el de l’escola anterior era molt més petit. El que menys li agrada és que, abans de dinar, hem de fer molt de silenci i se’ns refreda el menjar.

Ha fet molt amics i amigues, però hi ha nenes amb qui s’empipa… és normal!

En aquesta escola, fa activitats que no havia fet mai com: plàstica que només feia manualitats de paper, i en canvi ara fa fang, pintura… També troba que està molt bé que es facin molts experiments, i és molt educatiu.

A l’altra escola, mai jugàvem a voleibol en canvi, aquí sí, i s’ho passa fantàstic!

Aquesta escola li encanta!

Alumnes de 5è

Quin és el teu racó preferit de l’escola?

nil1A finals de la primavera passada jugàvem a futbol al camp de terra. Feia molta calor. Ens cansàvem molt jugant i ens estiràvem sota el Liquidàmbar, aquell arbre que a la tardor, abans de quedar despullat, ens regala la seva bellesa amb les seves fulles rogenques. Allà hi havia herba fresca, jugàvem a tirar-nos al terra i no ens fèiem mal perquè hi havia herba. També fèiem piràmides humanes i ens explicàvem coses, ningú ens molestava i, per això, és el meu racó preferit. Ara no hi anem perquè fa fred però, quan torni la calor i estiguem cansats, de ben segur que hi tornarem! Alumne de cinquè

Els refugis de la guerra civil

refugis-de-la-guerra-civil-a-grn-007

Aquest any estudiem la guerra civil espanyola, per això hem fet una excursió als refugis de Girona. Abans d’anar-hi vam visitar el museu d’història, on vam veure dibuixos que han fet nens i nenes que van viure la guerra civil. També vam veure fotografies que feien pena: una nena amb una cama trencada, un nen que no tenia cames, la gent portava farcells i marxava de casa,… Hi havia gent de tot tipus: nens petis, homes, dones, gent gran,… Quan vam acabar de visitar tot el museu, vam anar a veure un refugi. Al costat d’aquest, hi havia un parc que va ser molt bombardejat. Quan vam entrar en el refugi vam notar molta humitat, era una sensació molt desagradable i costava respirar. Era molt gran i estava format per moltes habitacions, en una de les sales hi havia un poema d’en Carles Rahola que parlava de la pau. Ens va dir que ens posarien un cd i sentiríem uns bombardejos, però nosaltres no vam tenir por perquè ja sabíem que era una gravació.

Alumnes de cinquè