A finals de la primavera passada jugàvem a futbol al camp de terra. Feia molta calor. Ens cansàvem molt jugant i ens estiràvem sota el Liquidàmbar, aquell arbre que a la tardor, abans de quedar despullat, ens regala la seva bellesa amb les seves fulles rogenques. Allà hi havia herba fresca, jugàvem a tirar-nos al terra i no ens fèiem mal perquè hi havia herba. També fèiem piràmides humanes i ens explicàvem coses, ningú ens molestava i, per això, és el meu racó preferit. Ara no hi anem perquè fa fred però, quan torni la calor i estiguem cansats, de ben segur que hi tornarem! Alumne de cinquè