EL COALA
El coala és un mamífer marsupial, mesura entre uns 65 cm i 85 cm i pesa aproximadament entre uns 4 i 14 kg. El coala es herbívor i s’alimenta principalment de les fulles de l’eucaliptus. Es pot passar fins a 5 hores al dia menjant. Poden menjar a la hora que vulguin del dia però normalment mengen per la nit. Els coales es prenen el seu temps per mastegar les fulles dels arbres. Un coala dorm entre 18 i 20 hores diàries.
CURIOSITATS : El Coala dorm en forma de cadell a les branques dels arbres d’Austràlia, agafat amb les seves mans i peus. El coala mes vell del món era el de Sarah que va morir al 2001 amb 23 anys . La quantitat de coales en captivitat es de 134 i està comptabilitzat des del 30 d’abril del 2002. Una altra curiositat és que el coala ‘’només’’ es menja 70 tipus d’eucaliptus de les 500 conegudes.
Quim Bonet i Núria Guevara
QUE ÉS EL VOLEI? El volei és un esport d’equip que es juga a Sant Llorenç. Hi ha diferents categories.
Al volei s’han de fer tres tocs: L’avantbraç, els dits i el remat. El volei té unes rotacions i n’hi ha 6. Hi ha el número 1 , el 2 ,el 3 el 4 el 5 i el 6. El saque pot ser per dalt o per baix.
El voleibol és un esport que consisteix en passar la pilota al camp contrari fent tres tocs. Normalment el 1r toc el fa la persona que està a 6, el segon toc el fa la persona que està colocant que és el número 3 i el tercer toc el fan les persones que estan a 2 o a 4 que s’encarreguen de passar la pilota al camp contrari.
QUINS TOCS HI HA?
Toc de dits: El toc de dits és un dels passes més utilitzat com a col·locació.
Normalment el toc de dits és el del/la col·locador/a que està a la posició nº3.
Toc d’avantbraç:
Mara Blanco, Alexandra Torrijos i José P. Vilaplana
EL LLOP
1. El nom cientific del llop: És canis lupus
2. Quines preses menja? El llop menja d’ 1,5 a 2,5 quilos de carn al dia. S’ estima més les preses grosses com el cabirol o el senglar. De fet caça l’ animal que li dóna més aliment en menys esforç.
3. Com caça ? Segons sigui de grossa la presa, el llop caça tot sol, en parella o en manada. Primer s’acosta a la presa tan com pot sense que el vegin. Després l’encalça i l’enxampa per la part posterior del cos si és grossa o, si és petita, la mossega al coll.
.
4. La seva reproducció: Primer s’enfronten dos mascles i el que guanya es queda amb la femella i es reprodueix (normalment el que es queda amb la femella és el mascle dominant).
5. Quantes cries tenen les llobes? A la manada només es reprodueix la parella dominant. La lloba pareix entre 3 i 8 llobatons 1 cop l’any.
6. Parts del cos del llop: Encara que no ho sembli el llop té un olfacte molt desenvolupat, i les mandíbules tenen molta força.
El pelatge del llop és molt gruixut i dens per protegir-lo del fred.
7. El que està totalment prohibit: És la caça furtiva dels llops perquè estan en perill d’extinció: Com per exemple el que han fet a aquests pobres llops!
Antigament els llops eren abundants a Nort-America, Euràsia i l’Orient Mitjà (i a Oceania es considera el dindo un llop), peró per una sèrie de raons relacionades amb l’ésser humà i amb la caça abundant, actualment els llops habiten en zones més refugiades per salvar la vida. Aquesta caça està deguda a que els llops es menjaven les ovelles, gallines…
8. Països on encara hi ha llops: Espanya: 2000 exemplars Itàlia: 500 exemplars Grècia: 400 exemplars Portugal: 150 exemplars França: 25 exemplars
Això suma en total de 6.075 llops en la U.E (unió Europea) En els països de l’est d’Europa fins a la Xina encara n’hi ha molts i no estan en perill d’extinció com aquí
També hi ha molts llops a Amèrica del nord.
Ares Font i Arnau Iglesias
EL MAMUT
Els mamuts conformen un gènere proboscidio primitius que es caracteritzaven pels seus llargs ullals corbats i a les espècies septentrionals per un espès pelatge. Aparegueren al pliocè ,fa uns 4,5 milions d’anys, a la zona d’Àfrica que actualment és el desert del Sàhara i s’estengueren a una gran part d’Euràsia travessant l’estret de Bering.
Aquesta és una cria de mamut.
La seva reproducció era complicada perquè la cria naixia de cul i feia mal. Una de cada tres cries moria.
El seu nom científic es Mammuthus.
El primer mamut trobat va ser a Sibèria. Tenia 39.000 anys i li van posar el nom de Yuca.
Laia Gil, Guillem Julià i Aida Sánchez
LA MARMOTA
Les marmotes són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids (mamífers rosegadors).Viuen a l’alta muntanya a l’hemisferi nord del planeta. Són uns mamífers de mida mitjana, una mica més grans que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporciona un aspecte força rabassut.
HÀBITAT Són animals colonials de costums diürnes, estretament emparentats amb els esquirols però que viuen a terra. S’amaguen en galeries o entre les roques.
ESPÈCIES En l’actualitat, existeixen 14 espècies diferents, totes distribuïdes únicament en l’hemisferi nord. Les que podem veure avui dia al Pirineu corresponen a l’espècie Marmota marmota, anomenada comunament marmota al
CARACTERÍSTIQUES -Aproximadament pesa 8kg i fa de 50 a 55cm de longitud.
-Viu entre 10 i 15 anys i viu en una família constituïda per una parella i les seves cries.
-Ella mateixa fa els seus propis caus per la seva hibernació que dura 7 mesos.
-Quan veu que s’acosta un enemic xiula per avisar els seus familiars. Els seus enemics principals són sobretot les aus (corb, mussol, àguila real i la cobra).
-La seva gestació dura 5 mesos.Pareix de 4 a 5 cries.
ALIMENTACIÓ La marmota és herbívora i s´alimenta de: gramínies i baies silvestres. S’alimenten d’herbes, baies, líquens, molsa, arrels, flors i insectes. Mengen només dos àpats, un pel matí i un altre per la tarda.
CURIOSITATS Les Marmotes són els únics animals rosegadors que tenen les dents blanques. En comparació amb els altres rosegadors, aquestes no tenen les dents grogues ni viuen menys de 10 anys.
COSTUMS Són animals de costums diürnes i amants del sol. Les marmotes alpines són fàcils d´observar a ple dia, sobretot quan el temps és càlid i assoleiat.
Clara Arriazu i Alejandra Costa
EL TAURÓ BLANC
El tauró Blanc és una espècie de Tauró Lamniforme, que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans .
-Morfologia (Com És?): El Tauró Blanc pot arribar a tenir una longitud de 5 a 8 metres i les femelles són més grans que els mascles. Pesen uns 3.000 quilograms.La part de dalt i els costats del seu cos són de color gris clar i la part inferior és blanca (gràcies a això és degut el seu nom). La primera aleta que se situa a l’esquena és falciforme ( forma una mica corbada) i gran. La segona aleta de l’esquena i la de darrera aleta són petites. Cap d’elles tenen espines. L’aleta de la cua té forma de mitja lluna, amb una grandària de 100 cm a 120 cm. Els ulls són completament negres, les dents són grans i triangulars en doble fila i en total tenen aproximadament 100 dents.La boca, molt gran i arrodonida, té forma d’arc.Durant l’atac, la gola s’obre fins al punt que la forma del cap es deforma perquè la mandíbula es desprèn del seu cap, i es tanquen després amb una força 300 vegades superior a la d’una mandíbula humana. Els narius ( forats del nas) són molt estrets, mentre que els ulls són petits, circulars i completament negres. Malgrat el seu nom, el tauró només és blanc en la seva part ventral, mentre que la part dorsal és gris o blavosa. Amb aquests colors tan simples és poden camuflar en les aigües marines.
– Comunicació: Sembla que els taurons es comuniquen mitjançant els moviments a l’aigua. S’ha pogut observar que si peguen amb la cua a la superfície de l’aigua, és un senyal d’agressivitat. No solen atacar humans; només ho fan quan pensen que són foques. Quasi no tenen enemics, només són atacats per orques o per altres taurons més grans, però és poc freqüent. Està prohibit pescar-lo, ja que és una espècie en perill d’extinció.
– Alimentació: Els taurons blancs s’alimenten principalment de pops, crancs, tonyines, altres taurons, ratlles, foques i altres mamífers. No mengen taurons de la seva espècie, o sigui que no són caníbals. Quan el tauró caça, ho fa mitjançant una mossegada forta que deixa ferides a les víctimes. Els taurons blancs difereixen bastant de ser simples “màquines de matar”, com sosté la imatge popular que es té d’ells. Per poder capturar els grans mamífers que constitueix la base de la dieta dels adults, els taurons blancs practiquen una característica emboscada: se situen a diversos metres sota la presa, que neda en la superfície o a prop d’ella, fent servir el color fosc del seu dors com a camuflatge amb el fons i tornant-se així invisibles a les seves víctimes. Quan arriba el moment d’atacar, avancen ràpidament cap amunt amb potents moviments de la cua i obren les mandíbules. L’impacte sol arribar al ventre, on el tauró s’aferra fortament a la víctima: si aquesta és petita, com un lleó marí , la mata a l’acte i posteriorment l’engoleix sencera. Si és més gran, arrenca un gran tros de la mateixa que ingereix sencer, ja que les seves dents no li permeten mastegar. La presa pot quedar llavors morta o moribunda, i el tauró tornarà a alimentar-se’n arrencant un tros darrera l’altre.
– Reproducció: Encara que només hi ha uns quants casos de femelles gràvides (embarassades) capturades, es pot afirmar que aquesta espècie prefereix reproduir-se en aigües temperades, a la primavera o a l’estiu i que és ovovivípara. Pot tenir de 4 a 10 cries o potser fins a 14. Unes tres o quatre cries de 12 cm de llarg i dents serrades aconsegueixen sortir a l’exterior en el part i immediatament s’allunyen de la seva mare per evitar ser devorades per aquesta.
– Distribució i hàbitat: Els taurons blancs apareixen per totes les aigües del món, excepte en les regions fredes com el pol nord i el pol sud.
– Perill d’extinció: El Tauró blanc està en perill d’extinció i no se sap molt bé quants hi ha.
Berta Gorgues i Clàudia Iglesias.
EL LLOP
QUÈ ÉS: és un mamífer de l’ordre dels carnívors. El seu nom antic és Canis lupus.
COM ÉS: té les orelles dretes, el morro punxarrut, una mandíbula molt forta i urpes llargues. És molt pelut.
ON VIU: el llop viu en manades. Antigament els llops eren abundants i habitaven a Nord-Amèrica, Euràsia i l’Orient Mitjà (i Oceania si es considera el dingo un llop). També viu en coves.
El llop viu en manades. Antigament era l’animal més conegut d’Europa. Se’l podia considerar com a arquetip de l’animal salvatge. Per aquest motiu la visió sobre aquest animal pot ser molt negativa (el llop com a monstre predador, com a símbol del perill) o molt positiva (el llop com animal noble que no es deixa domesticar, que està a prop de la natura).
CONTES ON EL LLOP SURTI: El llop surt en el conte de la Caputxeta vermella, els tres porquets, les set cabretes i Pere i el llop.
ALIMENTACIÓ: El llop menja carn, és a dir, el llop és carnívor i caça: conills, cabres, cavalls… Menja d’1,5 a 2,5 quilos de carn per dia.
REPRODUCCIÓ: La lloba pareix entre 3 i 8 llobatons a la primavera. Els llobatons neixen en una llodriguera i s’estan 2 anys amb els pares. Alguns deixen la manada.
MÉS SIGNIFICATS DE LA PARAULA LLOP: 1. Mamífer carnívor de la família dels cànids, de pèl gris fosc, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt voraç i que emet un udol característic. 2. Llop marí: foca mediterrània. 3. Llop: peix de la família dels cobítids, medeix de 10 a 12 centímetres.
FRASES FETES EN LES QUE SURTI LA PARAULA LLOP: -Hem sentit udols de llop -Menja com un llop -Tenir una fam de llop
CURIOSITATS: Un altre mite és que els llops udolen a la lluna. En realitat udolen per comunicar-se, o simplement perquè els agrada (ningú ho sap amb exactitud). El que sí és cert és que la llum de la lluna millora la seva visió i els permet caçar millor, pel que és més comú veure’ls en nits de lluna plena. D’altra banda, sabem que els llops viuen en manades, i en elles hi ha un estricte ordre jeràrquic, el líder, anomenat mascle alfa, serà el llop més fort i el que comptarà amb més privilegis. Entre ells, el Llop Alfa és el que menjarà primer, mentre que la resta dels animals haurà de menjar el que ell deixa. En alguns casos (quan hi ha una superpoblació), els líders de la manada apartaran als llops més vells o els que han “desobeït” les seves ordres de la llopada.
Éric Rodríguez, Núria Salvat i José M. Ligero
ROLLERMAN
D’on ve el seu nom? Rollerman és una paraula anglesa que en català vol dir tratge-roda.
Petita biografia de Jean-Yves Blondeau El creador del rollerman (tratge-roda) és diu Jean-Yves Blondeau. És francès i va nèixer el 1970 , ara té 44 anys. Al Jean-Yves Blondeau li deien rollerman i és per això que li va posar aquest nom a l’esport.
Com està format el tratge El tratge és format per 31 rodes, unes més grans i unes més petites enganxades en un tratge. Un tratge de rollerman val 700 euros i el millor rollerman del món es diu Jean-Yves Blondeau. Fa coses de risc i el seu tratge val 5000 euros.
A Quina velocitat pots anar amb un tratge de rollerman Anant amb un tratge d’aquest pots arribar als 116 quilòmetres per hora.
Rollerman és un esport que ara està de moda però que ja fa 40 anys que està inventat.
Curiositat Jean-Yves Blondeau, dissenyador de skate i intèrpret francès, va posar a prova el seu coratge patinant en una carretera sinuosa a la muntanya de Zhangjiajie, província de Hunan, al centre de la Xina. Vestit amb un vestit de rodes multiplewheel. Blondeau va trigar menys de 20 minuts a patinar 10,77 quilòmetres des del cim de la muntanya a la seva base, amb un desnivell de 1.519 metres.
Altres rollermans famosos Buggy Rollin
Martí Espelta i Arnau Gelonch
Quin reportatge més original el del rollerman! Aquest matí els ensenyaré a tots els alumnes de 1r tots els vostres reportatges d’animals.