Edu365

Quin d’aquests objectes estarà obsolet d’aquí a 10 anys?

L’un és una màquina d’escriure M40 fabricada a Barcelona per Hispano-Olivetti, aproximadament pels voltants de l’any 1937; L’altre, un ordinador Macbook retina d’Apple, dissenyat a Califòrnia i fabricat a la Xina l’any 2014.

Ambdós han fet servir els darrers avenços tecnològics per a la seva construcció, i els seus mecanismes interns són una obra mestra del disseny.

Només un d’aquests dos objectes, però, haurà superat la prova del temps d’aquí a 10 anys. Tots dos invents són fantàstics i executen perfectament la seva feina, però l’any 2025 només un d’aquests objectes seguirà funcionant com el primer dia i seguirà tenint molta vida útil per endavant.

Vet aquí la Resurrecció de Crist del retaule major gòtic del monestir de Santes Creus. A primera vista és una imatge d’allò més comuna: Crist surt victoriós del sepulcre, al torn que els membres de la guàrdia romana jeuen endormiscats. Un petitíssim detall, però, afegeix nous continguts a l’escena. Si us hi fixeu bé, sobre l’aixa d’un dels soldats veureu que hi ha figurat un petit escorpí. El fet no és banal: a l’època l’escorpí era un símbol associat als jueus i al judaisme, de manera que la seva inclusió en aquesta pintura posa en relleu, de manera capciosa, la implicació del poble jueu en la mort de Crist.

l Grand Palais de París acull actualment l’exposició Carambolages, comissariada per Jean-Hubert Martin, el principal reclam de la qual és que reuneix objectes de totes les èpoques, cultures, materials, valors i procedències geogràfiques en un ordre que s’allunya del cànon tradicional de la Història del art. El títol de la mostra és un préstec del billar (una carambola és el cop de la bola blanca no a una de les boles de colors, sinó a dos) que serveix en aquest cas per anunciar una organització de les obres presents a l’exposició poc ortodoxa, basant-se associacions lliures entre elles, a partir d’un o més detalls. Amb un recorregut lineal, una peça porta a la següent com una fitxa de dòmino determina la que ve darrere. Es tracta d’una proposició lúdica que pretén que sigui l’espectador de la mostra qui desxifri, a cada pas, quin element porta d’un punt al següent.

La intenció del comissari, segons les seves pròpies paraules, és alliberar la visió de l’espectador de les categories tradicionals de la Història de l’Art, basades en aspectes geogràfics, temporals i culturals, que imposen una recepció de les obres segons el seu context de producció. Quasi no cal ni mencionar que la primera sala de l’exposició està dedicada a l’Atles Mnemosyne d’Aby Warburg, referència obligada per a tot aquell que proposi una mirada indisciplinada a la creació artística. L’historiador de l’art alemany va dedicar la seva vida a estudiar la migració de les representacions del passat al present, a través d’una confrontació transcultural de la cultura europea amb els gestos immemorials observats en les civilitzacions “primitives”. Les planxes que formen l’Atles Mnemosyne reuneixen imatges que mostren certa proximitat visual entre elles, organitzades en juxtaposició, sense obeir a jerarquies estètiques i sense respectar les unitats de temps i espai de la creació de les mateixes. Aquesta posada en relació havia de permetre demostrar, de forma visual, la força i intemporalitat dels poders espirituals.

Sabieu que un metge “entrenat”pot observar un quadre o una escultura i diagnosticar quina malaltia patia el personatge pintat o esculpit? … curiositats de l’art
La majoria dels galens no es dediquen analitzar, diagnosticar i recepetar aspirines als personatges que formen l’univers artístic, només alguns, com el doctor Vito Franco, es dediquen a aquesta curiosa tasca,  segons aquest doctor la Gioconda de Leonardo da Vinci tenia el colesterol pels núvols i la infanta Margarita Teresa que protagonitza les Menines de Velázquez tenia entre altres tares, problemes hormonals.

Museu Nacional d’Art de Catalunya10:42:53curiositats de l’art….

Benvinguts al meu bloc, sóc Il·luminada Vargas Garcia. Aquest anys haig treballat en un institut de les terres de Lleida. Vull dedicar aquets boc, concretament a Historia de l’art, espero que ens sigui útil a mi i al meu alumnat

A poc a poc l’aniré ampliant el bloc, penjant diferents recursos i qüestions, que espero siguin interessants, per poder aprendre vosaltres i jo ensenyar de manera diferent.