I.- Films.-

II.- Vídeos curts.-

III.- Textos.-

IV.- Exemples a la premsa.-

V.- Notícies en la presa sobre conflictes i estudi com es resolen.-

VI.- Identificació en textos com vinyetes, fragments de novel.les, narració de fets històrics, etc..-

VII.- Material cercat a internet en Google o en Facebook.-

Les relacions de convivència a l’ institut.-

Amb aquesta alternativa es pretén educar habilitats i valors necessaris per construir la pròpia identitat personal, alhora de fonamentar les bases de les nostres relacions interpersonals positives i constructives.

Donar resposta a la necessitat de desenvolupar competències per a la convivència, promoure una societat democràtica amb ciutadans/nes amb habilitats per a la vida: afrontar els desafiaments, manejar les tensions, relacionar-se i prendre decisions.

A.- Hi han dos situacions diferents on es pot aprendre a renegociar:

1.- En el propi diàleg intern quan tenim dos postures diferents en un dilema. Per tant una persona sola en meditació o pensant també aprèn a negociar.

2.- Entre dues persones o entre dues posicions o parts dins d’un grup de persones.

B.- Tant la primera com la segona situació quan no s’ha arriba a un acord sigui decisió o acord col.lectiu consensuat es pot precisar una tercera persona o part, en rols de:

1er.- Arbitratge. La tercera persona o part diu exactament per autoritat el que s’ha de fer i normalment és indiscutible, en casos inapelable. Exemple l’arbitratge de futbol, l’arbitratge laboral, etc. Un guàrdia urbà et multa per aparcar malament. A vegades l’arbitratge ve acompanyat de càstigs, sancions o multes. O al menys amb l’amenaça de dur-se a terme. Altres vegades no cal ni això és fa la proposta de solució i aquesta s’accepta per necessitats i per motivacions extrínsiques.

2on.- Conciliació. La tercera persona proposa una solució que s’accepta en ambdues parts, també s’obre el diàleg respecte la proposta feta i per l’autoritat d’aquesta és acceptada i assumida.

3er.- Mediació. La tercera persona fa que les dues parts es trobin i motiva que entre elles arribin per elles mateixes a una solució alternativa

4art.- Remediació. La tercera part sols anima a l’autonomia de la mediació entre elles

5ena.- Negociació. La tercera part deixa de tenir un paper actiu i pot estar d’observadora.

Renegociació- No hi ha tercera part, els assumptes propis es resolen per les persones de forma autònoma-.

Re+ Negocia.-

Negociar

1 v. intr. [LC] [ECT] Tractar, comerciar, comprant i venent mercaderies, valors, etc., fer negoci. Negocia en vins, en grans.
2 tr. [ECT] Ajustar el traspàs, l’endossament, etc., (d’un valor, d’un efecte). Negociar una lletra.
3 tr. [LC] Discutir o tractar (d’alguna cosa) amb algú per tal d’aconseguir-la, d’establir-la, d’arribar a un acord. Ell negocià la pau amb el Govern anglès.

Re+Negociar :

re-
[LC] Prefix que indica duplicació o repetició. Ex.: repescar, replantejament, replanxar, resseguir, reinserció.

El sentit aquí és negociar de forma repetida amb tota l’autonomia entre iguals amb dignitat, sense necessitat de:

– Arbitratge. La tercera persona diu el que s’ha de fer per autoritat conferida i indiscutible la seva proposta.

– Conciliació. La tercera persona dona la proposta o sortida al problema i les dues parts l’accepten

– Mediació. La tercera persona sols facilita la situació i motiva la negociació però cal la seva presència permanent o en moments concrets.

– Negociació. Les dues parts ja són capaços de dialogar sols i arribar a acords, però pot haver una tercera persona com a observadora.

– Renegociació. És l’estratègia per la  qual dues parts aprenen el procés de la negociació amb les seves tècniques i habilitats i en són conscients de millorar-la.