A.- Hi han dos situacions diferents on es pot aprendre a renegociar:

1.- En el propi diàleg intern quan tenim dos postures diferents en un dilema. Per tant una persona sola en meditació o pensant també aprèn a negociar.

2.- Entre dues persones o entre dues posicions o parts dins d’un grup de persones.

B.- Tant la primera com la segona situació quan no s’ha arriba a un acord sigui decisió o acord col.lectiu consensuat es pot precisar una tercera persona o part, en rols de:

1er.- Arbitratge. La tercera persona o part diu exactament per autoritat el que s’ha de fer i normalment és indiscutible, en casos inapelable. Exemple l’arbitratge de futbol, l’arbitratge laboral, etc. Un guàrdia urbà et multa per aparcar malament. A vegades l’arbitratge ve acompanyat de càstigs, sancions o multes. O al menys amb l’amenaça de dur-se a terme. Altres vegades no cal ni això és fa la proposta de solució i aquesta s’accepta per necessitats i per motivacions extrínsiques.

2on.- Conciliació. La tercera persona proposa una solució que s’accepta en ambdues parts, també s’obre el diàleg respecte la proposta feta i per l’autoritat d’aquesta és acceptada i assumida.

3er.- Mediació. La tercera persona fa que les dues parts es trobin i motiva que entre elles arribin per elles mateixes a una solució alternativa

4art.- Remediació. La tercera part sols anima a l’autonomia de la mediació entre elles

5ena.- Negociació. La tercera part deixa de tenir un paper actiu i pot estar d’observadora.

Renegociació- No hi ha tercera part, els assumptes propis es resolen per les persones de forma autònoma-.