RENAIXEMENT-MÚSICA VOCAL RELIGIOSA I PROFANA
El text amb numeracions pertany a l’enllaç següent. Per a realitzar les activitats i estalviar així la repetició de la informació hi ha afegits uns nombres als quals farem referencia més endavant.
http://grups.blanquerna.url.edu/m38/3/index.htm
 
a) Llegeix:
 
Característiques musicals de l’època
Recordem quins són els tipus de textura vistos fins ara i que provenen de l’Edat Mitjana:
Monodia: una sola línia melòdica
Polifonia contrapuntística o imitativa: més d’una melodia a la vegada
Polifonia homofònica: totes les veus van a la vegada i tan sols destaca la superior
 
El gran trencament de la música medieval amb el renaixement és la textura ja que els compositors renaixentistes van proposar-se fusionar les diferents línies melòdiques entre si. L’harmonia cada vegada és més rica i expressiva i existeix una major preocupació en el tractament de les dissonàncies.
Com reconèixer-la:
· 1. Triomfa la polifonia que no para fins arribar a una gran perfecció. 
· 2. Existeix una major consciència d’harmonia, del flux dels acords i la seva progressió; les dissonàncies es tracten amb suavitat. 
· 3. La música es basa en els modes eclesiàstics medievals, però aquests s’utilitzen amb més llibertat (amb notes alterades, etc. )
· 4. Els accents musicals són els mateixos que els del text. Aquest en recaure en diferents punts segons la veu s’entrecreuen i donen gran riquesa. 
· 5. Rítmicament ja es fa servir la indicació de compàs a l’inici d’una partitura, tot i que encara no es fa ús de les línies divisòries.
· 6. La melodia no existeix per si sola. Cada línia melòdica depèn de les restants que formen la polifonia.
· 7. Des del punt de vista tímbric, la gran protagonista és la veu. S’escriuen peces per instruments però en general aquests tenen el paper secundari de complement de les veus.
· 8. La música pot ser d’estic acòrdic (textura homòfona) o contrapuntístic (textura polifònica), utilitzant la tècnica d’imitació (contrapunt imitatiu).
· 9. Les peces són molt homogènies, un mateix caràcter es manté al llarg de l’obra.
· 10. La música religiosa conserva el llatí i té un caràcter auster (pregària) en canvi la música civil està escrita en diferents idiomes i s’omple d’efectes per retractar el text cantat com per exemple imitació dels sons del text (onomatopeies). 
b) Anem a fer l’audició del Kyrie eleyson (significa “Senyor, tingueu pietat”, en grec), de la Missa del Papa Marcello, de Palestrina, interpretada per The Sixteen
-Primer obre aquest pdf que conté la partitura.
Observa:
· la disposició de les 6 veus:
§ Cant, alt, tenor I i II, baix I i II
· ordre d’entrada de les veus: T (tenor) I, cant, B (baix) II, A (alt), …
· tipus de textura: ja sobre la partitura es veu clarament com, abans d’haver acabat el tema la primera de les veus, la segona entra tot reproduint la frase, solament que va darrere, com perseguint-la, IMITANT-LA. Has de fixar-te en si això es produeix tot el temps o, si pel contrari, va alternant amb la homofonia.
· el text, ben curt i repetitiu
· aquest text t’ajudarà a determinar les parts en què es divideix aquesta composició, que identificarem amb les lletres de l’alfabet (A-B, A-B-A, etc.)
· més enllà del text, qui mana és allò que sona –la música-, i aquesta ve expressada en frases. Observa com arriba un moment en què totes les veus es van recollint per acabar juntes. Això se’n diu CADENÇA, o repòs. És l’equivalent a la caiguda o pujada de l’entonació al final d’una frase en el llenguatge parlat.
Obrim ara la partitura:
http://www.uma.es/victoria/varios/pdf/Palestrina-Papa_Marcelo-1-Kyrie.pdf
Ara obre en una altra pestanya el vídeo per a l’audició, mentre segueixes la partitura al mateix temps que escoltes.
http://www.youtube.com/watch?v=3jYg1ntLgDY
Fixa’t-hi bé, perquè a les activitats hi aura preguntes sobre aquesta audició amb partitura i informació prèvia.
Si t’ha agradat Palestrina, llegeix:
http://bach2411111.blogcindario.com/2006/01/00045-palestrina.html
POLICORALITAT
· 11. A l’estil policoral es compon música eclesiàstica acompanyada per instruments i es produeixen grans contrastos entre els grups.
 
c) Observa quins són aquests instruments de metall, en la següent Canzona, d’Andrea Gabrieli. Observa, també, com estan organitzats –en aquest cas de manera instrumental- formant 2 cors (cadascun amb les seves veus internes, fent música polifònica). I com cadascun dels conjunts s’oposa a l’altre (policoralitat):
 
· 12.Es normalitzen els instruments (degut a la necessitat de tocar junts). Es formen famílies senceres compostes fonamentalment per exemplars de diferents mesures i registres: violes, flautes dolces, xeremies, cromorns…
 
http://www.youtube.com/watch?v=GyFv4L7M0fs&feature=related
 
d) Ara, observa l’interior de la basílica de Sant Marc, a Venècia, per veure els llocs elevats on es col·locaven els cors. Hi havia 4 cors, oposats físicament tots ells. Aquesta circumstància, l’esplendor d’aquella república que es manifesta en aquests mosaics daurats de l’interior de Sant Marc, els grans mestres franco-flamencs que s’havien instal·lat a Venècia, així com a tota Europa, difonent el seu art contrapuntístic complex, dóna com a resultat aquesta extraordinària realització anomenada policoralitat.
 
 Aquí trobem 4 cors, cadascun amb les seves veus, tant cantades com instrumentals, com si fossin una veu cada conjunt, i formant la polifonia entre els 4 conjunts. 
 
 Andrea Gabrieli, autor d’aquesta peça, va ser el successor de Giovanni Gabrieli 
-el seu oncle- al front de la capella de Sant Marc. Giovanni Gabrieli va ser deixeble i successor d’A. Willaert, un dels grans compositors franco-flamencs dels qui hem parlat.
 
http://www.youtube.com/watch?v=e2f3w4GEcn8&feature=related
 
 
e) Ara parlem de la música profana. Aquesta audició es titula El Grillo i és un tipus de cançó polifònica anomenada frottola, antecessora del madrigal.
Aquí hi trobaràs, a sota del vídeo, el text, juntament amb una traducció a l’anglès que espero que puguis seguir amb tota normalitat:
http://www.youtube.com/watch?v=LVG8jxKuqAw&feature=related
Una segona audició convindrà molt fer-la amb la partitura:
http://www.uma.es/victoria/varios/pdf/Josquin-El_Grillo.pdf
 
f) Dintre de la cançó polifònica renaixentista, la versió francesa, la chanson, en aquest cas picaresca:
Il est bel et bon commère mon mari
| 
 Il est bel   et bon, commère, mon mari. 
Il ètait   deux femmes toutes du pays,  
Disant   l’une à l’autre: 
Avez bon   mari. 
Il ne me courrouce,   ne me bat aussi. 
Il fait le   mènage,  
Il donne   aux poulets,  
Et je   prends mon plaisir. 
Commère,   est-ce pour rire,  
Quand la poulaille crie:  
“Petite coquette!”, qu’est-ce ci? 
  | 
 
  | 
 Que n’és   de ben plantat i bo, padrina, el meu marit! 
Hi havia   dues dones de poble 
tot dient   l’una a l’altra: 
  
Trobeu-vos   un bon marit. 
El meu, ni   m’empipa ni em pega. 
Fa la   neteja, 
dóna de   menjar als pollastres, 
i jo m’ho   passo d’allò més bé. 
Padrina,   fa riure 
quan   l’aviram crida: 
“Petite coquette!”, qu’est-ce-ci? (onomatopeia)
 | 
http://www.youtube.com/watch?v=M7W0G1c8fJ0
 
g) Una chanson ben representativa:
Chanson: Cants d’ocells, de Clement Janequin
 
Le chant des oiseaux
Language: French 
Translation(s): ENG DUT  
  
Réveillez vous, coeurs endormis, coeurs endormis, 
Le dieu d’amour vous sonne. 
Vous serez tous en joie mis, 
Car la saison est bonne. 
Les oiseaux quand sont ravis 
En leur chant font merveilles. 
Écoutez bien leur devis, 
Détoupez vos oreilles. 
Et fa ri ra ri ron 
frere li joli, frere li joli, joli, joli, 
Et fa ri ra ri ron 
frere li joli, frere li joli. 
Tu, que dis tu, que dis tu? 
Le petit mignon, 
Le petit mignon. 
Qu’est là bas? Passe villain. 
Sainte tête Dieu, Sainte tête Dieu, 
Il est  temps, temps, d’aller boire, 
Il est temps, temps. 
Au sermon ma maîtresse,                                               
A saint  
Trotin montrer le tétin, le doux musequin. 
Tu tu tu tu tu tu tu tu tu tu, 
Coqui, coqui, coqui, coqui 
Tu 
Oi ti oi ti i ti oi ti tu tu. 
Huyt huyt huyt huyt huyt huyt. 
Ter ter ter ter ter ter ter ter, 
Teo teo teo teo teo teo teo teo teo, 
Frian frian frian frian, 
Ticun ticun, 
Turri turri 
Quibi 
Ter ter ter ter ter, 
Fouquet fouquet, 
Si ti si ti, 
Frian frian frian frian frian frian, 
Tu 
Huy huy huy huy, 
Tar tar tar tar tar tar tar tar tar, 
Trr 
Oi ti oi ti, 
Trr turri turri, 
Qrr quibi quibi, 
Frr si ti si ti, 
Frr fouquet fouquet, 
Frr frian frian frian frian, 
Cocu co cocu cocu co cocu 
co cocu co cocu cocu 
co cocu cocu 
cocu 
cocu co cocu 
cocu co cocu. 
Par trahison en chacun nid 
Pondez sans qu’on vous sonne, 
Par trahison en chacun nid 
Par trahison en chacun nid, 
Pondez sans qu’on vous sonne. 
Réveillez vous, coeurs endormis, 
Le dieu d’amour vous sonne. 
Réveillez vous, 
 Vous serez tous en joie mis, 
 Car la saison est bonne. 
Chouti toui toui, tu dis, tu dis, 
Le petit sansonnet, le petit mignon,  
Petite, le petit mignon 
Petite, le petit mignon. 
Le petit sansonnet, din dan din dan. 
Sus madame à la messe 
Qui l’ara, qui l’ara, qui l’ara 
Frere li si ti. 
Où est il, le cocu? 
               Fuiez, fuiez 
               Fuiez, fuiez, maître cocu. 
Sortez de nos chapitre 
               Vous ne serez point retenu, 
Car vous n’être qu’un traître. 
 | 
The song of the birds
Language: English  
  
 Wake up, sleeping hearts, 
 The god of love is calling you 
 You’ll be very happy 
 Because this is the good season. 
  
 Listen to what the birds are telling eachother, 
 Their sons are marvellous, 
 They enjoy the beautiful weather 
 Open your ears, 
 It is spring! 
  
  | 
The Lied, Art Song, and Choral Texts PageAuthorship Translation from French to English copyright © by Tinelot Wittermans
http://www.youtube.com/watch?v=vDASjcC0f0E&feature=related
h) I, ara, la reina de les composicions vocals profanes del Renaixement: el madrigal 
Claudio Monteverdi n’és la gran figura. 
Sfogava con le stelle 
un infermo d’amore 
sotto notturno cielo il suo dolore. 
E dicea fisso in loro: 
«O imagini belle 
de l’idol mio ch’adoro, 
sì com’a me mostrate 
mentre così splendete 
la sua rara beltate, 
così mostraste a lei 
i vivi ardori miei: 
la fareste col vostr’aureo sembiante 
pietosa sì come me fate amante».
attr. Ottavio Rinuccini   | 
| 
 Desfogaba   con las estrellas 
un enfermo de amor 
bajo el cielo nocturno 
su gran dolor, 
y decía fijando la mirada en ellas: 
“Oh, imágenes bellas del ídolo mío que adoro, 
así como a mí me mostráis, 
con vuestro resplandor, 
su rara belleza, 
de la misma manera mostradle 
los vivos fuegos de mi pasión. 
Gracias a vuestra sublime apariencia 
se volverá tierna tal como me habéis vuelto enamorado”.  | 
Obre el vídeo al darrere mentre llegeixes el text:
http://www.youtube.com/watch?v=96pp4F5ZMY4&feature=related
 
i) I, ara, amb la traducció en anglès en pantalla, entra de ple en aquest món passional de la mà del film TheFull Monteverdi
 
http://www.youtube.com/watch?v=MnzjVIDWtyE
 
j) Continuem amb el drama. Si us plau, posa’t bons auriculars i gaudeix.
 
http://www.youtube.com/watch?v=NlSb8b_X7II&feature=related
 
k) Més I Fagiolini:
http://www.youtube.com/watch?v=MiK9R9Lg4FE&NR=1
 
l) Més Monteverdi, més com a la seva època:
 
http://www.youtube.com/watch?v=RM-WQUziAIc&feature=related
 
m) I ara, a petició d’un de vosaltres, no més Monteverdi. I entra aquí perquè, amb les activitats, hauràs de contestar algunes preguntes. Qualsevol de vosaltres pot proposar vídeos per a futures lliçons, sempre que vinguin acompanyats de les preguntes adequades:
 
http://www.youtube.com/watch?v=dzYRQZDVOss&feature=fvst