Este audiovisual es un recorrido, de la mano de la Declaración Universal de Derechos Humanos a través de los grandes retos de derechos humanos a los que nos enfrentamos, 60 años después de que viera la luz en la Asamblea General de Naciones Unidas.

A pesar de los avances, la Declaración sigue siendo papel mojado para millones de personas en el mundo. Los Gobiernos son los grandes responsables, ya que en estos seis decenios han fallado en su promesa de respetar y defender los derechos de todas las personas.

Temps moderns és una successió de situacions còmiques el protagonista de la qual és Charlot, i el tema comú és la vida industrial i les seves conseqüències. Chaplin fa una crítica al regnat de la màquina i la divisió del treball, per tant, en última instància, el film pot veure’s utilitzat en contra del capitalisme. Chaplin es declara obertament de part de l’home, contra la societat i les seves màquines.

Temps moderns ens parla, en imatges, de l’alienació, les classes baixes, l’economia del temps, la revolució industrial, la lluita obrera, tot allò explicat des d’una senzillesa i un minimalisme que sorprèn. I un aspecte que sorprèn és la crítica àcida que fa al sistema laboral i social sense que la censura pugui alterar l’obra encara sent criticada. Chaplin va crear una sàtira genial de la societat industrial que va modernitzar els sistemes productius a base de suposar una alienació de l’individu per a milions de treballadors.

Un cop vista la pel··lícula, fes un breu resum, explica la situació social que descriu, comenta la frase o l’escena que t’ha ridat més l’atenció i finalment dóna la teva opinió personal.

Primer món, segon món, tercer món, quart món… països del nord, països del sud… rics i pobres… Fins fa poc dividíem el món per continents o per races, actualment les divisions vénen marcades per les desigualtats socials i econòmiques.

Fes un comentari sobre el que s’anomena la “societat dels dos terços” i comenta quins són, al teu parer, els principals problemes que té plantejats avui dia la societat internacional. Ordena’ls de més a menys importància.

Tardor de 1959. Comença un nou curs a l’Academia Welton, una escola tradicional situada a les muntanyes de Vermont. Aquest any, els estudiants de Wellton coneixeran un professor amb unes idees molt especials sobre la vida, i això servirà a set estudiants de l’últim curs a empendre la recerca del seu sentit de la vida, els inspirarà a explorar nous horitzonts i descobrir l’agitació d’un món que va més enllà de Welton. Desafiant les autoritats escolars, el professor John Keating serà per tots ells molt més que un simple instructor, serà la inspiració per fer de les seves vides quelcom extraordinari.

Comenta quin és el sentit de la vida del set estudiants protagonistes i del professor Keating, quines han estat les frases o les imatges que més t’han cridat l’atenció i dóna la teva opinió personal de la pel·lícula.

El mal, el dolor, el patiment, la mort… són realitats innegables de la vida humana que ens interroguen d’una manera radical sobre el sentit de la mateixa. Déu ha fet l’home i la natura lliures. Des d’aquesta llibertat l’ésser humà actua segons les seves pròpies conviccions, i no sempre ho fa per amor, sovint ho fa basant-se en interessos egoistes. El mal del món és resultat de la combinació de molts paràmetres: les postures individuals, violentes, insolidàries dels éssers humans… les lleis de la natura, l’atzar, etc.

Contesta raonadament aquestes preguntes: creus que Déu ens ha fet lliures?, i a la natura?, creus que Déu és el responsable del mal del món?, i de les catàstrofes naturals?, quin sentit poden tenir el mal i el dolor per a un cristià?.

Creença no és el mateix que fe. Per creença entenem l’adhesió a un conjunt de valors i principis amb els quals la persona s’identifica i que accepta com a veritables, pertany al terreny del coneixement. En canvi, la fe és una adhesió personal a algú en qui confiem de manera absoluta i incondicional, pertany al terreny de les relacions personals.

Pensa bé els matisos d’aquestes dues paraules, creença i fe, i després contesta raonadament les preguntes següents: què creus?, en qui tens fe?, hi ha raons per tenir fe en Déu?, la fe pot ser racional i raonable?.

Fa uns anys alguns estudiosos van vaticinar que la religió havia entrat en un procés de pràctica decadència que portaria a la seva desaparició. És cert que la religió ha perdut el paper dominant a nivell social que tenia temps enrera i que ha evolucionat, però la seva influència continua sent molt important a nivell mundial.

Aquest mapa és una representació actualitzada del que podríem anomenar “geografia de les religions al món” Observa’l detingudament i després apunta les religions més esteses al planeta i les seves principals àrees d’influència.

La religió és un univers simbòlic pel qual les persones es transcendeixen elles mateixes i entren en contacte amb el Misteri Últim, creient que aquesta relació els durà a la salvació i donarà sentit a la seva vida.

La superstició és la creença en una mena de força oculta i superior a la persona que pot afavorir-la o castigar-la en funció de les accions que realitzi. Si entres en aquest article de la Viquipèdia podràs llegir un munt d’exemples lligat a la superstició, si en coneixes més fes un comentari explicant-los.

És important aprendre a distingir entre religió, superstició, màgia i idolatria. Totes les persones som una mica supersticiosos, ens agradaria ser mags i tenim els nostres ídols, però cal ser conscients de tot plegat per donar a la religió el seu autèntic valor.

Religió prové del terme llatí religare, que significa lligar, unir. La recerca d’unió entre l’ésser humà i el trascendent ha estat una constant al llarg de tota la història i, encara avui, continua sent una proposta força vàlida per donar sentit a la vida.

Escolta aquest arxiu de so amb un fragment del Sermó de la muntanya, on es citen les benaurances; es tracta, sense cap mena de dubte, d’un sistema de valors revolucionari (per l’època de Jesús i també per la nostra). Compara aquests valors amb els que dominen majoritàriament a la societat actual i justifica la relació que hi ha entre el sentit de la vida i la religió.