Tardor de 1959. Comença un nou curs a l’Academia Welton, una escola tradicional situada a les muntanyes de Vermont. Aquest any, els estudiants de Wellton coneixeran un professor amb unes idees molt especials sobre la vida, i això servirà a set estudiants de l’últim curs a empendre la recerca del seu sentit de la vida, els inspirarà a explorar nous horitzonts i descobrir l’agitació d’un món que va més enllà de Welton. Desafiant les autoritats escolars, el professor John Keating serà per tots ells molt més que un simple instructor, serà la inspiració per fer de les seves vides quelcom extraordinari.
Comenta quin és el sentit de la vida del set estudiants protagonistes i del professor Keating, quines han estat les frases o les imatges que més t’han cridat l’atenció i dóna la teva opinió personal de la pel·lícula.
PEL·LÍCULA: El club dels poetes morts
-Sentit de la vida dels personatges de la pel·lícula:
·John Keating: Aquest professor és tota una inspiració per als joves. Acostuma a ser entusiasta amb tot el que fa. Sempre vol fer les coses d’una manera optimista i més dinàmica, trencant amb l’ordre establert.
·Neil Perry: Vol viure la seva vida fent allò que l’omple el cor. És molt creatiu i un bon líder.
·Todd Anderson: És extremadament tímid i vol viure a l’ombra de la societat. No obstant, però, dins seu s’amaga un gran poeta.
·Charlie Dalton: És un noi rebel que sempre vol que els seus amics arribin al seu màxim potencial. El seu caràcter és alegre i boig, però és, sense cap mena de dubte, un dels personatges més carismàtics de la pel·lícula.
·Richard Cameron: És deslleial als seus amics i si per salvar-se d’una situació en la qual perilla la seva permanència a l’escola ha de comfessar els secrets, acabarà traint les seves amistats.
·Gerard Pitts: És un noi normalment tranquil. Li agrada divertir-se i estar amb els seus companys.
·Steven Meeks: És un noi intel·ligent i estudiós. Sempre intenta fer les coses de la millor manera possible.
·Knox Overstreet: És un romàntic desesperat que farà qualsevol cosa per aconseguir la noia dels seus somnis. Molt sovint presenta dificultats per a controlar-se a si mateix.
·Chris Noel: És el prototip de noia popular d’institut, però alhora és una persona romàntica i dolça.
·Pare del Neil Perry: Té grans expectatives en el seu fill, vol que estudiï medicina, encara que no sigui allò que més li agradi al Neil. Rebutja totalment les facultats teatrals del seu fill i no té en consideració els seus desitjos, ja que per ell la vida és una devoció al treball.
-Frase que destacaria: El dia d’avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, el que no significa amb bogeria, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre, examinant-te de l’assignatura fonamental: l’Amor. Per a que un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i de donar vida (John Keating). És un fragment que m’ha agradat, ja que ens diu que cada dia és una aventura diferent que s’ha de viure plenament, estimant-nos els uns als altres.
-Opinió personal: Opino que aquesta pel·lícula s’hauria de veure com a mínim un cop a la vida. És un ‘film’ que ens mostra diferents expectatives i punts de vista sobre temes vitals, fent-nos arribar a una reflexió sobre el sentit de la nostra pròpia vida, que diu que realment hem de lluitar per allò que volem malgrat les imposicions externes que podem patir, allò que ens dicta el nostre cor. M’ha agradat molt, ja que no és d’aquelles pel·lícules que les veus i no tens res a dir ja que és una història que no repercuteix en la teva vida real, sinó que et fa pensar sobre si realment estàs fent allò que vols o allò que volen els altres.
Pelicula: El club de los poetas muertos.
Personajes:
-Neil acaba por asumir su incontrolable vocación al teatro.
-Knox que después de conocer en una cena a Chris, una chica frívola y superficial, lucha locamente por conquistar su amor.
-Todd un chico tímido debido a una dolorosa relación familiar ya que vive de la sombra de su hermano.
-Keating que tiene una forma diferente donde refleja las cosas.
-Richard Cameron es el mejor en todo siempre está vigilando las cosas que hace para ser el mejor y al final de la película es el primero que culpa al profesor.
-Charlie es una persona que no quiere seguir las normas y ante todo es una persona leal.
-Mekks es un genio de la ciencia.
-Gerard Pitts es una persona tranquila donde le gusta estar con sus compañeros.
Frases y escena que más me ha gustado:
-Carpediem: el día de hoy no se volverá a repetir, no lo malgastes ni lo vivas alocadamente, busca el éxito y tu capacidad de amar y dar vida”
-La escena cuando Keating se pone encima de la mesa e invita a sus alumnos hacer lo mismo para que pudieran ver el mundo des de arriba, des de otro punto de vista.
Opinión personal:
En si la película es muy interesante ya que te enseña un poco una forma distinta de ver el mundo en que viven y en interesarse por las cosas que de verdad quieren y no por las que sus familiares quieren.
PEL•LÍCULA: El club dels poetes morts
-Sentit de la vida dels personatges de la pel•lícula:
• El profesor John Keating: Es el nou professor de literatura, antic alumne del colegi ajuda als seus set alumnes a pensar per si mateixos, adquirir un pensament crítici creatiu, també a responsabilizar-se de les seves accions i a guanyar autonomía.
• Neil Perry: En Neil és un dels millors estudiants. Possiblement la cosa que li havia agradat més fer a la vida era la obra de teatre, però el seu pare no el deixava opinar i tenia que fer el que ella digués per aixó quan va fer la obra i al acabar el seu pare s’el va endur al final ell el va acabar suïcidant.
• Knox Overstreet: Knox és un jove una mica romàntic que queda enamorat d’ una noia que és diu Chris. El seu paper a l’ escola es ser estudiant com totos el seua companys.
• Todd Anderson: En Todd és un noi bastant tímid. Al principi molt, i al final ja quan agafa confiança no ho és tant. El seu millor amic és en Neil que l’ obliga a entrar al club i és un del que més sofreix després de la seva mort.
• Richard Cameron: En Cameron al principi és un bonnoi i també un bon estudiant, peró tal i com va passant el temps i ell entra al club i la cosa es va complicant delata al professor Keating i tot el que sabia del club.
• Charlie Dalton: El seu caràcter és alegre i boig, i en la meva opinió és un dels personatges més carismàtic de la pel•lícula.
•Gerard Pitts: És un noi tranquil i li agrada molt estar amb els seus companys i amics.
•Steven Meeks: Aquest noi és molt estudiós i treballador, també intenta fer les coses de la millor manera possible perqué surtin bé.
– Frase destacada: Tenim que apendre a ser lliures, aprofitar el moment, es a dir, el “ Carpe diem”. Per a mi aquestes dues frases són les que més m’ han impressionat, a part de per el seu significat, de la manera que a la pel•lícula te les proposa, d’ una manera més directa i més “educativa“.
– Opinió personal: En la meva opinió aquesta pel•lícula està molt bé per a la gent de la nostra edat, també opinio que es tindria que veure un cop a la vida perqué és una pel•lícula que té molt de sentit en la vida dels alumnes de aquesta edat, perqué aprenen a intresarse per les coses que volen i a tenir un sentit critic molt més desenvolupat.
película: El club de los poetas muertos.
Sentido de la vida de cada personaje:
Mr Keating: Ex alumno de la academia que ejerce el papel de un profesor lleno de vida que tiene la intención de hacer ver cual es el verdadero sentido de la vida de cada uno de sus alumnos.
Neil Perry: Ambicioso joven y perfecto estudiante que tiene un gran talento en el teatro pero que tiene una vida marcada y decidida por su estricto padre, cosa que le sucumbe al suicidio.
Todd Anderson: joven que entró nuevo en la academia ese año con dificultades de expresarse por su timidez pero que terminó integrándose en el grupo gracias al apoyo y a la buena disciplina del profesor.
Charlie Dalton: Tambien llamado “aka Nuwanda”, era el claro rebelde del grupo que se rebelaba al colegio mostrando sus quejas sin problemas. No consiguó todos sus propósitos, pero si que consiguó el respeto de sus amistades.
Knox Overstreet: No mostraba cláramente cuala era su pasión, pero hizo caso a algunas frases del profesor keating, tales como el “Carpe Diem” y decidió luchar por su primer amor.
Steven Meeks: Era el más inteligente del grupo. Gracias a el, todos sus amigos aprobaban latin. Fue muy cuidadoso con sigo mismo y tenia miedo de todo lo que hacian sus amigos con lo del club de los poetas muertos, pero finalmente fue quitando su miedo y decidio hacer caso al “Carpe Diem” que decia continuamente su profesor.
Richard Cameron: Era aquel chabal que hacia caso a toda la normativa escolar que tenia la academia y no le importaba delatar a sus amigos de cualquier cosa para conseguir el estar inculpado y no tener ningún castigo del director. Por culpa de el, el profesor Keating fue expulsado.
Gerard Pitts: No tenia un papel muy importante en la película. Fue un miembro del grupo del club y se mostro siempre fiel a su profesor.
Frases y escenas que me han gustado:
– Carpe Diem: Esta frase la repite el profesor varias veces a lo largo de la película para transmitir a los alumnos el mensaje de que disfruten del presente, de que aprobechen el momento.
– Escena: La última, en la que todos los alumnos desobedecen las ordenes del director y se suben encima de su mesa gritando ” oh, capitan mi capitan!” al Sr. Keating como muestra de respeto y honor hacia el.
Opinión personal: La película me ha interesado mucho. Me ha llamado bastante la atención porque al principio tenia una visión de la película y al final de todo me ha hecho tener otra imagen más buena. Lo que más me ha gustado ha sido que un profesor ha ejercido realmente de profesor rompiendo las normas y enseñandoles a sus alumnos una lección que es más importante que todas las asignaturas juntas : Comprender el sentido de nuestra vida.
Pel•lícula: El club dels poetes morts.
Sentit de la vida dels personatges:
Senyor Keating: Ex alumne de la tradicional i prestigiosa Acadèmia Welton, intenta que els seus alumnes siguin lliure-pensadors i es responsabilitzin dels seus propis actes, tot buscant el seu sentit de la vida.
Neil Perry: Ha estat sotmès tota la seva vida a la voluntat del seu pare, però descobreix la seva vocació teatral i decideix desafiar les seves ordres directes per fer allò que l’omple. Finalment es suïcida com a acte de por davant de la vida que li ha fet el seu pare o com a única forma de revelar-se.
Todd Anderson: És un noi tímid que viu sota l’ombra del seu germà gran. Gràcies al professor Keating i en Neil descobreix que ell també és especial.
Charlie Dalton (o Nuwanda): Es deixa portar per impulsos momentanis i no reflexiona sobre les conseqüències que això li pot portar.
Knox Overstreet: Cau perdudament enamorat d’una noia només mirant-la i farà l’impossible per aconseguir el seu amor.
Richard Cameron: Vol ser algú a la vida i creu que per això s’han de seguir les normes. Es deixa dur pels seus amics, però quan la cosa es posa perillosa per ell no li fa res explicar-ho tot, traint així als seus companys.
Steven Meeks: Es un set ciències que ajuda als seus companys en el que pot. No destaca gaire en la pel•lícula.
Gerard Pitts: Segueix als seus amics i els es lleial. Igual que en Meeks, no destaca gaire a la pel•lícula.
Chris Noel: Vol ser algú a l’institut, però tot canvia quan coneix a Knox.
La frase que més em va impactar no la cita pas el professor Keating, sinó el professor de llatí: “Muestrame un corazón que esté libre de necios sueños y le mostraré a un hombre feliz”. Aquesta frase no demostra una altre cosa que el pragmatisme que domina en la societat.
I l’escena que més em va impactar va ser quan li diuen en Todd que Neil s’ha suïcidat. Com corre desesperat per aquell paratge nevat i tranquil, sense poder acceptar que un dels seus pilars de seguretat ha desaparegut.
Opinió personal:
Es una pel•lícula que certament et canvia la perspectiva de moltes coses. Sempre que la veus descobreixes coses noves i et sents identificat algun moment de la teva vida amb el que està passant a un personatge o a un altre.
Pel.lícula: El club dels poetes morts.
Sentit de la vida dels personatges:
– Mr Keating: És un antic alumne de l’Academia Welton i entra a treballar com a professor. Durant la seva estància donara vida als seus alumnes, als quals els ensenyarà l’autentic sentit de la vida i els impulsarà a seguir els seus somnis per a ser feliços en la vida.
– Neil Perry:Al principi de l’obra podem observar com actua sempre influit de forma important per els pensaments i l’actitud del seu pare. Després, un cop a rebut les classes del senoyr Keating, busca donar sentit a la seva vida a través del teatre. Quan el seu pare se’n assaventa, li prohibeix tornar a representar cap obra i el Neil Perry que creu que sense el teatre la seva vida no te cap sentit, acaba suicidant-se.
– Todd Anderson: És el company d’habitació d’en Neil i viu sota l’ombra del seu germà, ja que havia sigut un ex-alumne brillant d’aquesta academia. Cansat de que ala gent el compari amb el seu germà i gracies a la influencia del professor Keating i d’en Neil, és rebela en mitg de la classe i abandona el seu caracter tímid.
– Charlie Dalton (Nuwanda): És la persona més rebel del grup, com una espècie de líder i degut a les seves accions espontaneas acaba sent expulsat de l’Academia, degut a que li havia donat un cop de puny a un dels seus amics en un atac de furia.
– Richard Cameron: Al principi de la història, es deixa portar per l’emoció de formar un grup, però quan es posa en risc el seu futur academic, no dubta en traicionar als seus companys i al professor Keating, es a dir, que li dona més importancia als estudis que a l’amistad.
– Gerard Pitts: Aquest personatge no és gaire important en la pel.licula. Unicament participa en el grup del club dels poetes morts i es manté fidel al professor Keating fins a l’últim moment.
– Knox Overstreet: Aquest alumne decideix perseguir l’amor deixant-se influir per les paraules del professor keating, i intenta que una noia, de la qual s’ha enamorat a primera vista, el correspongi. Al principi la noia, que sembla molt superficial, no el fa cas pero al final s’acaba enamorant d’ell.
– Steven Meeks: És un noi molt intel.ligent que difruta estudiant i es diverteix quedant per estudiar alguna assignatura. També es manté fidel als seus amics, encara que la seva evolució no és tant notoria com la dels altres.
– Chris Noel: Al principi no fa cas a en Knox perque vol mantenir la seva popularitat a l’institut, però al final es rendeix davant l’amor.
La frase que més m’ha impactat, forma part del poema d’en Todd: ” La verdad és como una manta que siempre te deja los pies frios, la estiras, la estiendes y nunca es suficiente. La sacudes, la das patadas pero no llega a cubrirnos y desde que llegamos llorando hasta que nos vamos muriendo, solo nos cubre la cara, mientras gemimos, lloramos y gritamos”. Aquí es pot veure per primera vegada com en Todd deixar aflorir els seus sentiments sense por al que pensin els demes i traient a fora tot el que sent.
La escena que més m’ha impactat, és el procediment que segueix en Neil per a suicidar-se, es a dir, el dramatisme d’aquestes escenes anteriors al suicide.
En la meva opinió aquesta opinió mostra l’evolució d’uns nens que estaven sota les ordres absolutes dels seus pares i que feien tot el que el que els seus pares volien, a persones amb caracter per a decidir el que volen i el que no volen fer, basant-se en la frase que els hi diu el professor Keating “Carpe Diem”.
Pel·lícula: El club de los poetas muertos
Sentit de la vida dels personatges:
-Keating: ex-alumne de l’escola i actual professor de literatura. Els explica la matèria, des del punt de vista d’un escriptor i alhora els ajuda a trobar, a cadascun d’ells, el seu propi sentit de la vida.
– Neil: és un jove actor frustrat pel seu pare, que l’obliga a deixar el teatre i a estudiar al màxim per poder arribar a medicina. Com no aconsegueix el seu propòsit es suicida.
-Knox: és el típic noi d’internat que mai ha vist una noia (i si les ha vist seria en alguna revista) i quan coneix la Chris, s’enamora d’ella, a partir d’aquí farà tot el possible per aconseguir el seu amor.
-Todd: és un jove gairebé sense personalitat, perquè tota la seva vida l’han anat comparant amb el seu germà gran. A l’escola agafa molta confiança amb el seu company d’habitació, en Neil i és qui pitjor ho passarà després de la seva mort.
-R. Cameron: aquest personatge evoluciona a pitjor al llarg de tota la pel·lícula. Al principi, és un més del grup, però finalment actua pel seu propi interès i delata a en Keating i el Club.
-Charlie: és el típic cap de grup, és a dir, és un dels que promou, després del comentari fet a classe per en Keating, la creació del Club dels Poetes Morts. També és ell qui escriu el comentari del Club al diari de l’escola i al final, és a ell a qui expulsen per mala conducta. Aquests fets el converteixen en un dels herois de la pel·lícula.
-G. Pitts: és un dels personatges que passa més desapercebut al llarg de la història, però d’ell cal destacar la seva tranquilitat i el seu afecte amb els companys. En Pitts, juntament amb en Meeks, són els encarregats de fabricar la ràdio casolana.
-S. Meeks: és el cervell del grup, a nivell d’estudis. tots el busquen per estudiar amb ell.
Frases i escenes a destacar:
-Frases: Carpe Diem, perquè en el fons es el que fan durant tota la pel·lícula i el que solem fer tots en aquesta edat.
-Escenes: la última, a l’hora d’acomiadar a en Keating, quan començant per en Todd i continuant amb els demés acaben dalt les taules i cridant “Oh Capitán! Mi Capitan”.
Opinió personal:
És una pel·lícula que ens mostra que nosaltres som els amos del nostre sentit de la vida, no els nostres pares o la gent que ens envolta, que hem de fer el que ens vingui de gust quan i com volguem i sobretot que hem de romandre a prop de la gent que estimem.