Religions Orientals

Els Vedes són els textos que es consideren revelats o sruti, que no són d’origen humà. N’hi ha quatre col·leccions: els Rigveda, els Samaveda, els Yajurveda i els Atharvaveda. Destaquen especialment els Upanisad, que són uns comentaris als Vedes que han influït molt en l’hinduisme.

Els textos no revelats s’anomenen smrti i en formen part el Mahabharata i el Ramayana, dues obres èpiques immenses on es troben bona part de la mitologia, el simbolisme i les metàfores de l’hinduisme clàssic. També hi ha els Purana, una col·lecció de divuit textos fonamentals dividits en tres grups. Cadascun dels grups està dedicat a una de les tres divinitats destacades de l’hinduisme: Brahma, Vixnu i Xiva. Una part molt coneguda del Mahabharata i que destaquem especialment és el Bhagavad-Gita, que sens dubte és el llibre més conegut i seguit de tot l’hinduisme.

A més d’aquests textos, hi ha les Lleis de Manu, que recullen l’organització social i moral hindú amb un grau de detall sorprenent. En aquest cas, cada escola també té els seus propis textos.

Conjunt de creences i pràctiques basades en els ensenyaments de Siddhartha Gautama (Buda) aplegat en una varietat d’escoles o corrents. Entre les seves conviccions principals destaquen les “quatre nobles veritats” que va proclamar Buda. Primer, l’existència humana és sofriment; segon, l’origen del dolor es troba en el desig; tercer, l’abolició del desig comporta l’eradicació del patiment, i quart, el camí obert per Buda (camí dels vuit passos o camí del centre) durà a l’extinció del dolor o nirvana, que és la darrera finalitat de l’existència, i la que acaba amb la successió de reencarnacions i porta l’ésser humà a la il·luminació (bodhi) seguint l’exemple de Buda.

Destaquem diferents corrents pràctics dins el budisme: el Mahayana, el Theravada, el budisme tibetà i el budisme zen.

El corrent de Theravada (camí dels antics o petit vehicle) fa èmfasi en el fet que la il·luminació és una tasca personal i intransferible, i el seu ideal és l’arhat (l’assoliment del nirvana), alliberar-se de tot allò que lliga a l’existència. Corrent budista present a Laos, Sri Lanka i Cambotja.

Un altre corrent majoritari posterior és el Mahayana (el gran vehicle), una pràctica budista que es presenta com una via d’il·luminació més oberta, l’ideal del qual s’anomena bodhisattva, i es basa en el fet que en el moment de la il·luminació en lloc d’accedir al nirvana, la persona es compadeix i posa la seva saviesa i virtut al servei de les altres persones per acompanyar-les en el seu alliberament. Dins el budisme Mahayana hi ha algunes varietats: el tibetà, el xinès (Xan) i el japonès (Zen). El corrent és present a l’Índia, el Tibet, la Xina, Taiwan, el Japó, Vietnam i Corea.

Atesa la seva presència a Lleida, volem explicar que el budisme Zen reinterpreta el budisme Mahayana de manera que la meditació és considerada l’única via per arribar a la il·luminació i persegueix assolir el satori, un coneixement intuïtiu de la unitat de l’existència. Zazen és la pràctica de la meditació en postura asseguda.

Tot va bé si acaba bé. Dijous fred de desembre i últim diàleg de l’any. Enfilem el camí que mena cap al Monestir de Pedralbes tot pensant que després de dos cicles, l’èxit de la proposta és més que evident i merescut. De nou i complint el pronòstic, doncs, la sala queda plena en pocs minuts. Mentre s’apaguen els últims murmuris —i els telèfons mòbils, si us plau!—, ens disposem, cadascú a la seva manera, a escoltar el que serà una animada conversa a dues bandes sobre l’espiritualitat al món islàmic —sí, “espiritualitat vesteix més que religiositat”— entre Halil Bárcena, islamòleg i autor de El sufisme a Fragmenta Editorial, i Dolors Bramon, doctora en filologia semítica i en història medieval, amb les intervencions de Francesc Torralba com a moderador insubtituible. A diferència d’altres ocasions, aquesta vegada els dos convidats ja es coneixen: Bárcena escriu la seva tesi sota la direcció de la Dra. Bramon. ¿Deixeble i mestra? Dues maneres complementàries d’exposar una mateixa qüestió amb l’objectiu de fugir de la visió típica, tòpica, estereotipada i negativa que ben sovint Occident té de la tradició islàmica.

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!