Religions Orientals

Tot va bé si acaba bé. Dijous fred de desembre i últim diàleg de l’any. Enfilem el camí que mena cap al Monestir de Pedralbes tot pensant que després de dos cicles, l’èxit de la proposta és més que evident i merescut. De nou i complint el pronòstic, doncs, la sala queda plena en pocs minuts. Mentre s’apaguen els últims murmuris —i els telèfons mòbils, si us plau!—, ens disposem, cadascú a la seva manera, a escoltar el que serà una animada conversa a dues bandes sobre l’espiritualitat al món islàmic —sí, “espiritualitat vesteix més que religiositat”— entre Halil Bárcena, islamòleg i autor de El sufisme a Fragmenta Editorial, i Dolors Bramon, doctora en filologia semítica i en història medieval, amb les intervencions de Francesc Torralba com a moderador insubtituible. A diferència d’altres ocasions, aquesta vegada els dos convidats ja es coneixen: Bárcena escriu la seva tesi sota la direcció de la Dra. Bramon. ¿Deixeble i mestra? Dues maneres complementàries d’exposar una mateixa qüestió amb l’objectiu de fugir de la visió típica, tòpica, estereotipada i negativa que ben sovint Occident té de la tradició islàmica.