Aquest impacte no serà homogeni ni extensiu. L’impacte serà molt diferenciat depenent del tipus d’empresa i del sector on les empreses desenvolupin les seves activitats. Els impactes més importants es poden resumir en: 

1.   Si considerem que el Nou Pla General Comptable representa una adaptació de les NIC/NIFF, hem de tenir molt en compte que aquestes normes provoquen efectes divergents en el benefici empresarial en funció de la conjuntura econòmica on es troba circumscrita l’empresa. És a dir, quan les empreses apliquem les NIC/NIFF en un període d’expansió econòmica, normalment es produeix un increment del benefici empresarial segons llibres com a conseqüència de les plasmació concreta dels criteris emanats d’aquestes normes. Contràriament, en èpoques de recessió o crisis econòmica, aquests efectes ens duen a una disminució del benefici. Val a dir que aquests efectes o impactes depenen, en gran mesura, del sector on es desenvolupa l’empresa ja que, per exemple, les empreses d’autopistes quan apliquen les NIC/NIFF solen disminuir el seu benefici. En aquest sentit, observem una clara incidència amb la aplicació de les NIC/NIFF (i conseqüentment, amb la del Pla General Comptable) que implica una amplificació del resultat empresarial.   

2.   L’impacte també pot ser major o menor depenent de les decisions de política comptable que executin les empreses. Per exemple, segons les NIC les empreses també poden valorar els immobles a preu de mercat, la qual cosa incideix de forma molt significativa en la informació derivada de la comptabilitat. Tanmateix, i cenyint-nos a l’entorn espanyol, observem com els grups d’empreses –encara que no cotitzin a borsa- poden aplicar les NIC/NIFF i això pot afavorir diverses opcions comptables en funció dels interessos de cada empresa: si per exemple, un grup d’empreses es troba en una situació de descapitalització sempre es podrà plantejar aplicar les NIC i optar entre valorar el seu immobilitzat pel preu de mercat o pel valor raonable amb la possibilitat d’incrementar el valor dels actius, la qual cosa sempre acaba significant un increment de les reserves i conseqüentment una millora de la solidesa de l’empresa.  

3.   Les NIC/NIFF són normes que es troben en una permanent situació d’interinitat i que pateixen canvis constant de formulació. Aquest fet crea incertesa i un increment de la tensió com a conseqüència de que l’aplicació d’una nova normativa comptable mai es neutre. En aquest sentit podem dir que les empreses espanyoles que cotitzen en borsa, des del 2005, han de formular els seus estats comptables segons la normativa del PGC 1990 i segons les NIC/NIFF. Segons aquestes dades –referides a l’any 2004 i a un número determinat d’empreses-  observem com totes elles incrementarien –en major o menor mesura- el seu resultat comptable si apliquen els criteris derivats de les NIC/NIFF: ACCIONA en un 3%, ACERINOX en un 4%, ALTADIS en un 30%, ANTENA 3 en un 9%, GAS NATURAL en un 1%, INDITEX en un 2%, PRISA en un 19%, REPSOL en un 20%, TELEFÒNICA en un 8% i TELEFÓNICA MÓVILES en un 4%.  Resulta normal pensar que els actors que intervenen directament en els processos comptables pressionin o no cap a l’adopció parcial o complerta de les NIC/NIFF en funció dels seus propis interessos. Per exemple, entra dins de la normalitat pensar que els directius d’ALTADIS, que disposen d’un sistema retributiu basat en el sou fix més un sou variable directament relacionat amb els beneficis de l’empresa, pressionaran per l’aplicació immediata de les NIC/NIFF ja que aquest increment en els beneficis repercuteix directament en un increment dels seus conceptes salarials.  

4.    L’aplicació de les NIC/NIFF suposa l’increment de les possibilitats de maquillar les comptabilitats, ja que existeixen condicions d’alta opcionalitat que generen un greu problema d’excés d’alternatives. Això, sens dubte, generarà problemes i augmentarà el número de contenciosos dins del món empresarial. Un exemple que clarifica aquest impacte queda clarament documentat en un recent litigi entre GAS NATURAL i ENDESA en referència a l’OPA hostil llançada per la primera en un intent de fer-se amb el domini de la segona. En aquest conflicte, la normativa comunitària europea determina quina ha de ser l’autoritat que ha d’autoritzar l’OPA: la comissió europea o el govern espanyol. El reglament estableix que, en primer, lloc s’han de calcular les vendes d’Endesa i calcular quina part d’aquestes s’han executat dins del territori espanyol. Si aquestes superen el 66% del total de vendes, l’autoritat competent és el govern espanyol mentre que si el percentatge és inferior al 66% la competència correspon a l’autoritat comunitària. GAS NATURAL, fixant-se en les dades derivades de l’aplicació del PGC 1990, sostenia que les vendes d’Endesa dins del territori espanyol al llarg del 2004 van representar un 86% del total de vendes de l’empresa (17.900 milions d’euros), la qual cosa significava que es superava el 66% previst i l’autoritat competent sobre l’OPA resultava ser el govern espanyol, favorable als seus interessos. Contràriament, ENDESA, que l’any 2005 ja havia formulat els comptes anuals en funció de les NIC/NIFF va sostenir que l’aplicació d’aquestes normes li permetia eliminar determinades factures a partir del fenomen de la compensació i que les vendes de la companyia dins del territori espanyol al llarg del 2004 van representar un 62% del total de vendes de l’empresa (13.300 milions d’euros) amb la qual cosa l’autoritat competent passava a ser l’autoritat comunitària. Finalment, la Comissió Europea –novembre del 2005- va rebutjar la denuncia d’ENDESA i va declarar que l’OPA de GAS NATURAL no era competència de la Comissió tot mantenint que la xifra de vendes lliurada per la gasística (17.900 m. Euros) sorgia dels comptes auditats i aprovats pels accionistes i de la informació facilitada a la CNMV o al SEC mentre que les dades lliurades per ENDESA (13.300 u. euros) representava una xifra no auditada.  

5.   Efecte fiscal neutre. L’impacte comptable d’aplicar un nou ordenament normatiu basat en les NIC/NIFF no tindrà efectes a nivell fiscal. Per exemple, si en el nou Pla General Comptable no es permet l’amortització del Fons de Comerç, el benefici comptable augmenta i conseqüentment, també augmenta l’impost des d’un punt de vista comptable. Tanmateix, aquest augment del benefici no implicarà pagar més impostos ja que el canvi comptable obliga a un canvi fiscal neutre. És a dir, Hisenda es veu obligada a introduir canvis i ajustaments que dilueixin els efectes comptable per tal de no afectar a la fiscalitat. 

Aquest fet explica l’endarreriment en la aplicació del Nou Pla General Comptable, el qual estava previst pel dia 1 de gener de l’any 2007. Va ser Hisenda la que va pressionar per tal d’endarrerir la seva entrada en vigor tot adduint la necessitat d’establir nous estudis i càlculs tendents a perfeccionar les mesures correctores que dilueixin l’impacte fiscal que l’aplicació de les NIC/NIFF suposa pel resultat comptable. És a dir, podem afirmar que la distància entre els procediments comptables i els procediments fiscals s’han incrementat considerablement. Si amb l’aplicació del PGC de 1973 podíem aplicar directament el % d’impost i liquidar-lo, amb el PGC es va tenir que instrumentalitzar un conjunt de ajustaments a través de les diferències permanents i temporals per tal d’ajustar l’impost de societats comptable amb el fiscal. Amb el Nou Pla General Comptable aquestes diferències (entre la comptabilitat i la fiscalitat) s’han incrementat i s’ha produït un canvi terminològic al passar les diferències temporals a anomenar-se temporàries.

Lluís Hernández – Politòleg i Economista.

Aquest article ha estat elaborat a partir de dades compilades pel professor Oriol Amat i exposades en una recent conferència patrocinada per l’Escola de Gestió Empresarial i celebrada a la ciutat de Girona el passat dia 18 d’octubre del 2007.