Amb ulls de nen

Quan ens imaginen a un infant amb una càmera, em ve al cap el concepte de naturalitat, perquè ells tiren la foto tal i com la veuen, sense pensar en com quedarà, en com l’han d’enquadrar, en la proximitat, en l’enfocament…

Tot i així, avui en dia és important iniciar-los (encara que a casa ho tenen molt a l’abast) amb un petit racó a l’aula, amb la realització de projectes… La veritat és que el treball ordinari caça molt bé amb l’ús de la càmera.

Endinsant-nos més amb el propi ús de la imatge, els infants poden fer un recull del treball realitzat a l’aula (per exemple un blog d’aula),  poden preparar material per treballar a l’aula (per exemple, fer fotos de sèries i després imprimir-les per tenir un racó de treball), poden fer de reporters (per treballar la notícia), poden fer trencaclosques… les possibilitats són moltes.

L’únic inconvenient és la quantitat de càmeres i/o tauletes i la metodologia. Amb un grup de 26 m’és difícil aplicar-ho, sinó és amb desdoblaments o amb treballs per racons.

Així doncs, l’ús de la imatge digital és tant habitual en el nostre dia a dia que cal que en plantegem incloure-la en el nostre treball a l’aula ordinària.

Benvinguts!

Benvinguts al meu blog!

Em dic Sandra i sóc mestra d’educació especial a l’escola Mn. Ramon Bergadà de Constantí.

Durant el curs 18/19 atenc als alumnes amb NESE de l’etapa d’educació infantil. Així doncs, no tinc un grup fix, sinó que els alumnes van variant i tant faig el suport a dins com a fora de l’aula, depèn de les necessitats de cada alumne.