A continuació us explico un història nadalenca que crec que us agradarà.
Al final de la història teniu un enllaç al conte (en microft word) amb dibuixos incorporats.
EL NEN QUE HO VOLIA TOT
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi, la seva mare Maria i el seu pare Joan. S’acostava el Nadal i el Jordi va fer una carta als Reis Mags demanant vint-i-cinc coses.
La seva mare li va dir:- Jordi, fill meu, has d’entendre varies coses: la primera és que els Reis Mags van amb camells i no amb camions; la segona és que tot el que demanes no cap a la teva habitació i la tercera, que les joguines s’han de repartir per tots els nens i nenes del món i si tots demanessin tants com tu, hi hauria nens que no tindrien regals, i estic segura que tu no vols que passi això.
El Jordi es va enfadar i se’n va anar a la seva habitació.
Llavors el seu pare li va dir a la seva mare: – no entenc perquè s’enfada el Jordi si està demanant als Reis Mags casi una botiga sencera de joguines i a més, ja en té moltes!
Aquestes paraules les va escoltar ell des de la seva habitació i llavors es va sentir malament doncs es va donar compte de que els seus pares tenien raó.
Va arribar el moment d’anar a l’escola i quan estava a classe, la mestra va dir: – ara nen per nen anireu dient quantes coses heu demanat als Reis Mags. Comença tu Jordi.
El Jordi, amb veu baixa va dir: vint-i-cinc i es va callar.
Quan es va acabar la classe tos van marxar i la senyoreta li va dir al Jordi que no tenia que demanar tantes coses.
A l’arribar a casa, va anar corrents a agafar la seva carta i va treure deu coses, li quedaven doncs quinze coses. Va ensenyar la carta al seus pares i aquests van pensar que no estava malament; llavors li van preguntar: – Jordi, compartiràs totes les joguines que continues demanant amb els teus amics i amigues?
I ell va dir molt convençut: -no perquè seran meus i només meus.
Quan el Jordi i els seus pares van anar a decorar casa seva amb el pessebre, l’arbre i el Tió, es van donar compte de que no tenien arbre de Nadal! llavors van anar a totes les botigues de Reus a comprar-ne però s’havien acabat a tot arreu. El Jordi estava molt trist.
Al tornar a casa i baixar del cotxe, es van trobar al veí Marc. Els tres amb molta pena li van explicar que no tenien arbre de Nadal i que no en queda cap a les botigues.
Llavors el Marc, els hi va dir que no es preocupessin perquè ell en tenia dos, un a l’entrada de casa seva i l’altra al menjador i que el que faria seria treure el del menjador per donar-los-hi a ells.
El Jordi es va posar molt content, a l’igual que els seus pares i van anar a buscar l’arbre. A l’arribar a casa el van col·locar i decorar molt maco.
Els dies anaven passant i per fi va arribar el dia dels Reis Mags, el dia tant esperat.
Quan el Jordi es va aixecar va anar a veure quins regals li havien portat els Reis i es va portar una gran sorpresa. Li havien portat els vint-i-cinc regals que havia posat a la primera llista!
Ràpidament va anar a despertar als seus pares i els hi va dir que volia repartir vint regals als nens i nenes més pobres i que els altres cinc els compartiria amb els seus amics.
I que a més, faria una carta molt maca al seu veí Marc per agrair-li que els hi deixés l’arbre de Nadal.
El Jordi es sentia molt feliç i molt bé amb ell mateix i els seus pares estaven molt orgullosos del seu fill.