A continuació trobareu lletres d’algunes de les cançons catalanes nadalenques més populars.
|
El noi de la mare Què li darem, en el Noi de la Mare? Què li darem que li’n sàpiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. Què li darem, al Fillet de Maria? Què li darem a l’hermós Infantó? Li darem panses amb unes balances, li darem figues amb un paneró. Tam patantam que les figues són verdes, tam patantam que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua. maduraran en el dia del Ram!
El dimoni escuat Allà sota una penya n’és nat un Jesuset, pobret, pobret, que n’és fill d’una Verge i està mig mort de fred, pobret, pobret, i està mig mort de fred. El bon Josep li deia: «Jesús, que esteu fredet, pobret, pobret.» La Verge en responia: «Per falta d’abriguet, pobret, pobret, per falta d’abriguet.» Pastors hi arribaven allà, a la mitja nit, cric, cric, cric, cric, veient que tots hi anaven del gran fins al més xic, cric, cric, cric, cric, del gran fins al més xic. Ja en toquen les flautetes, flautetes i violins, clarins, clarins, violins i violes, baixons i tamborins, clarins, clarins, baixos i tamborins. Comencen d’alegrar-se tot saltant i ballant, galant, galant, dansa i contradanses per alegrar l’Infant. Galant, galant, per alegrar l’Infant. Sant Josep que s’estava allà tot amagat, cric, crac, cric, crac, al veure que ballaven també s’hi és posat, cric, crac, cric, crac, també s’hi és posat. A prop d’allí passava un dimoni escuat, patrip, patrap; sentint tanta gatzara, a dins se n’és ficat, patrip, patrap a dins se n’és ficat. Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt, patim ,patum i tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt. La llenya d’En Banyeta ha estat oli en un llum, ferum,ferum, ja hi ha només el rastre de sofre, foc i fum, ferum, ferum, de sofre, foc i fum.
El trineu Per damunt la neu, lleuger dalt d’un trineu, pels camps corro rabent, alegre i somrient, fent dringar els cascavells, com argents jo i ells, re bo no trobareu com viatjar dalt d’un trineu. DING, DANG, DONG, DING, DANG, DONG, dringueu sens parar, i en la Nit d’aquest Nadal correrem tots al Portal. Tot cobert de neu, llevat del nostre cor per això tots junts cantem la cançó del trineu, i voli la il·lusió amb aquesta cançó i així de molt bon grat s’afermi la nostra amistat Cantaràs una cançó.
El rabadà A Betlem me’n vull anar. Vols venir, tu, rabadà? -Vull esmorzar! A Betlem esmorzarem i a Jesús adorarem. -Hi ha massa neu! La neu que pel camí hi ha la calor ja la fondrà. -Oi, la que fa! Apa, aixeca’t, encén foc; no vagis a poc a poc! -Massa que em moc! Tu les teies encendràs i el camí il·luminaràs. -No ho faré pas! Que no saps que aquesta nit ha nascut Déu infinit?. -Qui t’ho ha dit? Un àngel que va volant pel món ho va publicant. -No serà tant! La samarra portaràs de neules la n’ompliràs. -Jo no en vull pas! Mai no acabes les raons, doncs te l’omples de torrons. -No són pas bons! El Joan amb la samarra portarà la botifarra -Ai, el panarra! En Miquel, el seu veí, portarà un porró de vi. -N’hi haurà per mi! Jo li’n vull portar un banquet, per a seure Sant Josep, -Que s’estigui dret! al més formós Infantó. -Ai, això no! Mira que és el Redemptor, oferim-li el nostre cor. -Oh, què amor! Anem, ala, Rabadà no em facis més enfadar. -No vull cantar! Mira que et despatxaré si no portes un corder. -Ja me n’aniré!
Santa nit Santa nit!, plàcida nit!, els pastors han sentit l’al·leluia que els àngels cantant en el món han estat escampant: El Messies és nat! El Messies és nat! Santa nit!, plàcida nit!, Ja està tot adormit; vetlla sols en la cambra bressant dolça Mare que al Nin va cantant; dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs. Santa nit!, plàcida nit!, El Jesús, tan petit, és el Déu, Ser Suprem poderós, en humil petitesa reclòs per l’home redimit; per l’home redimit.
|
A Betlem me’n vull anar A Betlem me’n vull anar vols venir tu gallineta? A Betlem me’n vull anar vols venir tu rabadà? Un xiulet li vull comprar; un xiulet li vull comprar. Xiu, xiu, xiu farà el xiulet; xiribit, xiribet; a Betlem, au, au, a Betlem si us plau. Un timbal li vull comprar. Tam, tam, tam, farà el timbal. Un pollet li vull comprar. Piu, piu, piu, farà el pollet. Un gatet li vull comprar. Miau, miau, miau, farà el gatet. Un gosset li vull comprar. Guau, guau, guau, farà el gosset. Un porquet li vull comprar. Oic, oic, oic, farà el porquet
Caga tió Caga tió, tió de Nadal posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi Toca, toca Valentí. Passen bous i baques Gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai el brut; ai, el porc; ai, la cara, cara, cara; ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara de pebrot.
El cant dels ocells Al veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia, dient: «Jesús es nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’alegria.» Respon-li lo pardal: «Esta nit és Nadal, és nit de gran contento.» El verdum i el lluer diuen, cantant també: «Oh, que alegria sento!» Cantava el passerell: «Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!» I lo alegre tord: «Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia.» Cantava el rossinyol: «Hermós és com un sol, brillant com una estrella.» La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella. La garsa, griva i gaig diuen: «Ja ve lo maig.» Respon la cadernera: «Tot arbre reverdeix tota planta floreix com si fos primavera.»
El desembre congelat El desembre, congelat, confús es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d’amor neix una divina flor d’una rosa bella fecunda i poncella. El primer pare causà la nit tenebrosa que a tot el món ofuscà la vista penosa; mes, en una mitja nit, brilla el sol que n’és eixit d’una bella aurora que el cel enamora. El mes de maig ha florit, sens ésser encara, un lliri blanc i polit de fragància rara, que per tot el món se sent, de Llevant fins a Ponent, tota sa dolçura i olor amb Ventura.
Cançons pels Reis Els Reis de l’Orient porten coses, porten coses, a la gent. Els Reis de Sant Esteve porten coses, porten coses, al Tordera. Els Reis de Sant Esteve porten coses, porten coses, a la llebre. Els Reis de Palau porten coses, porten coses, al gripau.
Les dotze van tocant Les dotze van tocant ja és nat el Déu Infant fill de Maria. El cel és estrellat el món és tot glaçat neva i venteja. La Mare i el Fillet estan mig morts de fred i el Vell tremola. Josep a poc a poc encén allà un gran foc i els àngels canten. En mig de fred i neu, el foc d’amor d’un Déu el cors desglaça. Per això tot van cantant: ja és nat el Déu Infant fill de Maria.
Ara ve Nadal Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall. Que hi fas aquí Pepa que hi fas aquí dalt? – Em rento les mitges i el meu davantal, per anar bonica el dia de Nadal. Perquè cantes ara si dorm l’Infant? – Jo canto i refilo perquè el dia és gran. Flor d’un lliri, lliri; flor d’un lliri blanc. Ara ve Sant Roc matarem el porc i a la tia Pepa li donarem un poc.* * d’altres versions diuen: «un tros», «garrot», «de tot»
A vint-i-cinc de desembre A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet; Fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia. Fum, fum, fum. Aquí dalt de la muntanya si n’hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets; amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra. Qui dirà més gran mentida? ja respon el majoral amb gran cabal, amb gran cabal; jo faré deu mil camades amb un salt totes plegades.
|
