| 
 El noi de la mare 
Què li darem, en el Noi de la Mare? 
Què li darem que li’n sàpiga bo? 
Panses i figues i nous i olives, 
panses i figues i mel i mató. 
Què li darem, al Fillet de Maria? 
Què li darem a l’hermós Infantó? 
Li darem panses amb unes balances, 
li darem figues amb un paneró. 
Tam patantam que les figues són verdes, 
tam patantam que ja maduraran. 
Si no maduren el dia de Pasqua. 
maduraran en el dia del Ram! 
  
  
  
El dimoni escuat 
Allà sota una penya 
n’és nat un Jesuset, 
pobret, pobret, 
que n’és fill d’una Verge 
i està mig mort de fred, 
pobret, pobret, 
i està mig mort de fred. 
El bon Josep li deia: 
«Jesús, que esteu fredet, 
pobret, pobret.» 
La Verge en responia: 
«Per falta d’abriguet, 
pobret, pobret, 
per falta d’abriguet.» 
Pastors hi arribaven 
allà, a la mitja nit, 
cric, cric, cric, cric, 
veient que tots hi anaven 
del gran fins al més xic, 
cric, cric, cric, cric, 
del gran fins al més xic. 
Ja en toquen les flautetes, 
flautetes i violins, 
clarins, clarins, 
violins i violes, 
baixons i tamborins, 
clarins, clarins, 
baixos i tamborins. 
Comencen d’alegrar-se 
tot saltant i ballant, 
galant, galant, 
dansa i contradanses 
per alegrar l’Infant. 
Galant, galant, 
per alegrar l’Infant. 
Sant Josep que s’estava 
allà tot amagat, 
cric, crac, cric, crac, 
al veure que ballaven 
també s’hi és posat, 
cric, crac, cric, crac, 
també s’hi és posat. 
A prop d’allí passava 
un dimoni escuat, 
patrip, patrap; 
sentint tanta gatzara, 
a dins se n’és ficat, 
patrip, patrap 
a dins se n’és ficat. 
Els pastorets en veure’l 
s’hi tiren al damunt, 
patim ,patum 
i tantes n’hi mesuren 
que el deixen mig difunt. 
La llenya d’En Banyeta 
ha estat oli en un llum, 
ferum,ferum, 
ja hi ha només el rastre 
de sofre, foc i fum, 
ferum, ferum, 
de sofre, foc i fum. 
  
  
  
El trineu 
Per damunt la neu, 
lleuger dalt d’un trineu, 
pels camps corro rabent, 
alegre i somrient, 
fent dringar els cascavells, 
com argents jo i ells, 
re bo no trobareu 
com viatjar dalt d’un trineu. 
DING, DANG, DONG, 
DING, DANG, DONG, 
dringueu sens parar, 
i en la Nit d’aquest Nadal 
correrem tots al Portal. 
Tot cobert de neu, 
llevat del nostre cor 
per això tots junts cantem 
la cançó del trineu, 
i voli la il·lusió 
amb aquesta cançó 
i així de molt bon grat 
s’afermi la nostra amistat 
Cantaràs una cançó. 
  
  
  
El rabadà 
A Betlem me’n vull anar. 
Vols venir, tu, rabadà? 
-Vull esmorzar! 
A Betlem esmorzarem 
i a Jesús adorarem. 
-Hi ha massa neu! 
La neu que pel camí hi ha 
la calor ja la fondrà. 
-Oi, la que fa! 
Apa, aixeca’t, encén foc; 
no vagis a poc a poc! 
-Massa que em moc! 
Tu les teies encendràs 
i el camí il·luminaràs. 
-No ho faré pas! 
Que no saps que aquesta nit 
ha nascut Déu infinit?. 
-Qui t’ho ha dit? 
Un àngel que va volant 
pel món ho va publicant. 
-No serà tant! 
La samarra portaràs 
de neules la n’ompliràs. 
-Jo no en vull pas! 
Mai no acabes les raons, 
doncs te l’omples de torrons. 
-No són pas bons! 
El Joan amb la samarra 
portarà la botifarra 
-Ai, el panarra! 
En Miquel, el seu veí, 
portarà un porró de vi. 
-N’hi haurà per mi! 
Jo li’n vull portar un banquet, 
per a seure Sant Josep, 
-Que s’estigui dret! 
al més formós Infantó. 
-Ai, això no! 
Mira que és el Redemptor, 
oferim-li el nostre cor. 
-Oh, què amor! 
Anem, ala, Rabadà 
no em facis més enfadar. 
-No vull cantar! 
Mira que et despatxaré 
si no portes un corder. 
-Ja me n’aniré! 
  
  
  
Santa nit 
Santa nit!, 
plàcida nit!, 
els pastors han sentit 
l’al·leluia que els àngels cantant 
en el món han estat escampant: 
El Messies és nat! 
El Messies és nat! 
Santa nit!, 
plàcida nit!, 
Ja està tot adormit; 
vetlla sols en la cambra bressant 
dolça Mare que al Nin va cantant; 
dorm en pau i repòs, 
dorm en pau i repòs. 
Santa nit!, 
plàcida nit!, 
El Jesús, tan petit, 
és el Déu, Ser Suprem poderós, 
en humil petitesa reclòs 
per l’home redimit; 
per l’home redimit. 
  
 
 | 
 A Betlem me’n vull anar 
A Betlem me’n vull anar 
vols venir tu gallineta? 
A Betlem me’n vull anar 
vols venir tu rabadà? 
Un xiulet li vull comprar; 
un xiulet li vull comprar. 
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet; 
xiribit, xiribet; 
a Betlem, au, au, 
a Betlem si us plau. 
Un timbal li vull comprar. 
Tam, tam, tam, farà el timbal. 
Un pollet li vull comprar. 
Piu, piu, piu, farà el pollet. 
Un gatet li vull comprar. 
Miau, miau, miau, farà el gatet. 
Un gosset li vull comprar. 
Guau, guau, guau, farà el gosset. 
Un porquet li vull comprar. 
Oic, oic, oic, farà el porquet 
  
  
  
Caga tió 
Caga tió, tió de Nadal 
posarem el porc en sal, 
la gallina a la pastera 
i el pollí a dalt del pi 
Toca, toca Valentí. 
Passen bous i baques 
Gallines amb sabates 
i galls amb sabatons. 
Correu, correu minyons, 
que la teta fa torrons, 
el vicari els ha tastat, 
diu que són un poc salats. 
Ai el brut; ai, el porc; 
ai, la cara, cara, cara; 
ai, el brut; ai, el porc; 
ai, el cara de pebrot. 
  
  
  
El cant dels ocells 
Al veure despuntar 
el major lluminar 
en la nit més ditxosa, 
els ocellets cantant 
a festejar-lo van 
amb sa veu melindrosa. 
L’àliga imperial 
pels aires va voltant, 
cantant amb melodia, 
dient: «Jesús es nat 
per treure’ns de pecat 
i dar-nos l’alegria.» 
Respon-li lo pardal: 
«Esta nit és Nadal, 
és nit de gran contento.» 
El verdum i el lluer 
diuen, cantant també: 
«Oh, que alegria sento!» 
Cantava el passerell: 
«Oh, que formós i que bell 
és l’Infant de Maria!» 
I lo alegre tord: 
«Vençuda n’és la mort, 
ja neix la Vida mia.» 
Cantava el rossinyol: 
«Hermós és com un sol, 
brillant com una estrella.» 
La cotxa i lo bitxac 
festegen el manyac 
i sa Mare donzella. 
La garsa, griva i gaig 
diuen: «Ja ve lo maig.» 
Respon la cadernera: 
«Tot arbre reverdeix 
tota planta floreix 
com si fos primavera.» 
  
  
  
El desembre congelat 
El desembre, congelat, 
confús es retira. 
Abril, de flors coronat, 
tot el món admira. 
Quan en un jardí d’amor 
neix una divina flor 
d’una rosa bella 
fecunda i poncella. 
El primer pare causà 
la nit tenebrosa 
que a tot el món ofuscà 
la vista penosa; 
mes, en una mitja nit, 
brilla el sol que n’és eixit 
d’una bella aurora 
que el cel enamora. 
El mes de maig ha florit, 
sens ésser encara, 
un lliri blanc i polit 
de fragància rara, 
que per tot el món se sent, 
de Llevant fins a Ponent, 
tota sa dolçura 
i olor amb Ventura. 
  
  
  
Cançons pels Reis 
Els Reis de l’Orient 
porten coses, porten coses, 
a la gent. 
Els Reis de Sant Esteve 
porten coses, porten coses, 
al Tordera. 
Els Reis de Sant Esteve 
porten coses, porten coses, 
a la llebre. 
Els Reis de Palau 
porten coses, porten coses, 
al gripau. 
  
  
  
Les dotze van tocant 
Les dotze van tocant 
ja és nat el Déu Infant 
fill de Maria. 
El cel és estrellat 
el món és tot glaçat 
neva i venteja. 
La Mare i el Fillet 
estan mig morts de fred 
i el Vell tremola. 
Josep a poc a poc 
encén allà un gran foc 
i els àngels canten. 
En mig de fred i neu, 
el foc d’amor d’un Déu 
el cors desglaça. 
Per això tot van cantant: 
ja és nat el Déu Infant 
fill de Maria. 
  
  
  
Ara ve Nadal 
Ara ve Nadal, 
matarem el gall, 
i a la tia Pepa 
li donarem un tall. 
Que hi fas aquí Pepa 
que hi fas aquí dalt? 
– Em rento les mitges 
i el meu davantal, 
per anar bonica 
el dia de Nadal. 
Perquè cantes ara 
si dorm l’Infant? 
– Jo canto i refilo 
perquè el dia és gran. 
Flor d’un lliri, lliri; 
flor d’un lliri blanc. 
Ara ve Sant Roc 
matarem el porc 
i a la tia Pepa 
li donarem un poc.* 
* d’altres versions diuen: 
«un tros», «garrot», «de tot» 
  
  
  
A vint-i-cinc de desembre 
A vint-i-cinc de desembre, 
fum, fum, fum. 
Ha nascut un minyonet 
ros i blanquet, ros i blanquet; 
Fill de la Verge Maria, 
n’és nat en una establia. 
Fum, fum, fum. 
Aquí dalt de la muntanya 
si n’hi ha dos pastorets 
abrigadets, abrigadets; 
amb la pell i la samarra, 
mengen ous i botifarra. 
Qui dirà més gran mentida? 
ja respon el majoral 
amb gran cabal, amb gran cabal; 
jo faré deu mil camades 
amb un salt totes plegades. 
  
 |