|
El noi de la mare
Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li’n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!

El dimoni escuat
Allà sota una penya
n’és nat un Jesuset,
pobret, pobret,
que n’és fill d’una Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.»
La Verge en responia:
«Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»
Pastors hi arribaven
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins,
clarins, clarins,
violins i violes,
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixos i tamborins.
Comencen d’alegrar-se
tot saltant i ballant,
galant, galant,
dansa i contradanses
per alegrar l’Infant.
Galant, galant,
per alegrar l’Infant.
Sant Josep que s’estava
allà tot amagat,
cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven
també s’hi és posat,
cric, crac, cric, crac,
també s’hi és posat.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
La llenya d’En Banyeta
ha estat oli en un llum,
ferum,ferum,
ja hi ha només el rastre
de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.

El trineu
Per damunt la neu,
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells,
com argents jo i ells,
re bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.
DING, DANG, DONG,
DING, DANG, DONG,
dringueu sens parar,
i en la Nit d’aquest Nadal
correrem tots al Portal.
Tot cobert de neu,
llevat del nostre cor
per això tots junts cantem
la cançó del trineu,
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s’afermi la nostra amistat
Cantaràs una cançó.

El rabadà
A Betlem me’n vull anar.
Vols venir, tu, rabadà?
-Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
-Hi ha massa neu!
La neu que pel camí hi ha
la calor ja la fondrà.
-Oi, la que fa!
Apa, aixeca’t, encén foc;
no vagis a poc a poc!
-Massa que em moc!
Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
-No ho faré pas!
Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?.
-Qui t’ho ha dit?
Un àngel que va volant
pel món ho va publicant.
-No serà tant!
La samarra portaràs
de neules la n’ompliràs.
-Jo no en vull pas!
Mai no acabes les raons,
doncs te l’omples de torrons.
-No són pas bons!
El Joan amb la samarra
portarà la botifarra
-Ai, el panarra!
En Miquel, el seu veí,
portarà un porró de vi.
-N’hi haurà per mi!
Jo li’n vull portar un banquet,
per a seure Sant Josep,
-Que s’estigui dret!
al més formós Infantó.
-Ai, això no!
Mira que és el Redemptor,
oferim-li el nostre cor.
-Oh, què amor!
Anem, ala, Rabadà
no em facis més enfadar.
-No vull cantar!
Mira que et despatxaré
si no portes un corder.
-Ja me n’aniré!

Santa nit
Santa nit!,
plàcida nit!,
els pastors han sentit
l’al·leluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant:
El Messies és nat!
El Messies és nat!
Santa nit!,
plàcida nit!,
Ja està tot adormit;
vetlla sols en la cambra bressant
dolça Mare que al Nin va cantant;
dorm en pau i repòs,
dorm en pau i repòs.
Santa nit!,
plàcida nit!,
El Jesús, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimit;
per l’home redimit.

|
A Betlem me’n vull anar
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar;
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet;
xiribit, xiribet;
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.
Un timbal li vull comprar.
Tam, tam, tam, farà el timbal.
Un pollet li vull comprar.
Piu, piu, piu, farà el pollet.
Un gatet li vull comprar.
Miau, miau, miau, farà el gatet.
Un gosset li vull comprar.
Guau, guau, guau, farà el gosset.
Un porquet li vull comprar.
Oic, oic, oic, farà el porquet

Caga tió
Caga tió, tió de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi
Toca, toca Valentí.
Passen bous i baques
Gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut; ai, el porc;
ai, la cara, cara, cara;
ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.

El cant dels ocells
Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L’àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: «Jesús es nat
per treure’ns de pecat
i dar-nos l’alegria.»
Respon-li lo pardal:
«Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento.»
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
«Oh, que alegria sento!»
Cantava el passerell:
«Oh, que formós i que bell
és l’Infant de Maria!»
I lo alegre tord:
«Vençuda n’és la mort,
ja neix la Vida mia.»
Cantava el rossinyol:
«Hermós és com un sol,
brillant com una estrella.»
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig
diuen: «Ja ve lo maig.»
Respon la cadernera:
«Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si fos primavera.»

El desembre congelat
El desembre, congelat,
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor
d’una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sens ésser encara,
un lliri blanc i polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa dolçura
i olor amb Ventura.

Cançons pels Reis
Els Reis de l’Orient
porten coses, porten coses,
a la gent.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
al Tordera.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
a la llebre.
Els Reis de Palau
porten coses, porten coses,
al gripau.

Les dotze van tocant
Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.
El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.
La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.
Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.
Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.

Ara ve Nadal
Ara ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
li donarem un tall.
Que hi fas aquí Pepa
que hi fas aquí dalt?
– Em rento les mitges
i el meu davantal,
per anar bonica
el dia de Nadal.
Perquè cantes ara
si dorm l’Infant?
– Jo canto i refilo
perquè el dia és gran.
Flor d’un lliri, lliri;
flor d’un lliri blanc.
Ara ve Sant Roc
matarem el porc
i a la tia Pepa
li donarem un poc.*
* d’altres versions diuen:
«un tros», «garrot», «de tot»

A vint-i-cinc de desembre
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya
si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.
Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.

|