One thought on “Catalanisme al tombant dels segles XIX i XX”
mgarc899Post author
El treball de la Lucy està molt bé
CATALANISME AL TOMBANT DELS SIGLES XIX I XX
1- Valenti Almirall i Llozer fou un polític català, considerat un dels pares del catalanisme d’esquerres.
2- El catalanisme o nacionalisme català: és un corrent social, cultural i polític que promou el reconeixement polític, lingüístic i cultural de Catalunya.
3: Diari Català: va ser el primer diari en català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall. Donava informació sobre el que passava a les comarques i pretenia actuar com a portantveu de les classes populars.
4-El Memorial de Greuges :era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales.
5- Josep Torres i Bages: fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del nacionalisme català conservador i catòlic.
6- Unió Catalanista : La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l’article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català. Pretenia ser un grup de pressió que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva ideologia. Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d’un segell commemoratiu de la presa de possessió per part de la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques.
7-Les Bases per a la Constitució Regional Catalana: també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892
8- Enric Prat de la Riba: Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífex del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.
9-La nacionalitat catalana És un llibre escrit pel polític Prat de la Riba,aquesta obra va aparèixer el maig de 1906 amb finalitats polítiques (i no pas com una obra històrica) aprofitant l’èxit de la formació transversal del catalanisme anomenada Solidaritat catalana.
10- Míting i Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d’abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents»)es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. La base del programa de la Lliga era des d’un vessant monàrquic i conservador. en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’estat espanyol.
11- Francesc Ferrer i Guàrdia: Fou un important pedagog català. Va crear l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l’obra que duu per títol “L’Escola Moderna”, on exposa els seus principis pedagògics.
– Salvador Seguí Rubinat: Fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. En la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l’època, con Francesc Layret, fundador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
– Francesc Layret i Foix:Fou un polític i advocat català gran defensor del moviment obrer. Va participar en la fundació de l’Associació Escolar Republicana i en la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els estatuts.
12- La Solidaritat Catalana: va ser el primer moviment unitari català. Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s’elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputació de Barcelona.
13- La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes –Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Es va formar el 6 d’abril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar el 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials
14- L’obra de la mancomunitat de Catalunya
– Educació i cultura: Va crear i consolidar un conjunt d’institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Industrial, l’Escola Superior de Belles Arts, l’Escola Superior d’Alts Estudis Comercials o l’Escola del Treball
– Infraestructures: La Mancomunitat de Catalunya va crear l’any 1914 el Servei Geogràfic i un Servei Geològic per a la realització del Mapa de Catalunya a escala 1:100 000. L’any 1916 es creà la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. Estava dirigida per Esteban Terradas i Illa, que guanyà el concurs per ocupar-ne la direcció. L’any 1918, es creà la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat. El 31 de març de 1921, l’Institut d’Estudis Catalans va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, dedicat a la informació i la recerca meteorològica, durant 18 anys, fins que el règim franquista va tancar-lo el 1939. Més tard creà el Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, per la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l’any 1926 i les d’altres línies de ferrocarrils de Catalunya.
El treball de la Lucy està molt bé
CATALANISME AL TOMBANT DELS SIGLES XIX I XX
1- Valenti Almirall i Llozer fou un polític català, considerat un dels pares del catalanisme d’esquerres.
2- El catalanisme o nacionalisme català: és un corrent social, cultural i polític que promou el reconeixement polític, lingüístic i cultural de Catalunya.
3: Diari Català: va ser el primer diari en català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall. Donava informació sobre el que passava a les comarques i pretenia actuar com a portantveu de les classes populars.
4-El Memorial de Greuges :era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales.
5- Josep Torres i Bages: fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del nacionalisme català conservador i catòlic.
6- Unió Catalanista : La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l’article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català. Pretenia ser un grup de pressió que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva ideologia. Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d’un segell commemoratiu de la presa de possessió per part de la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques.
7-Les Bases per a la Constitució Regional Catalana: també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892
8- Enric Prat de la Riba: Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífex del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.
9-La nacionalitat catalana És un llibre escrit pel polític Prat de la Riba,aquesta obra va aparèixer el maig de 1906 amb finalitats polítiques (i no pas com una obra històrica) aprofitant l’èxit de la formació transversal del catalanisme anomenada Solidaritat catalana.
10- Míting i Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d’abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents»)es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. La base del programa de la Lliga era des d’un vessant monàrquic i conservador. en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’estat espanyol.
11- Francesc Ferrer i Guàrdia: Fou un important pedagog català. Va crear l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l’obra que duu per títol “L’Escola Moderna”, on exposa els seus principis pedagògics.
– Salvador Seguí Rubinat: Fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. En la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l’època, con Francesc Layret, fundador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
– Francesc Layret i Foix:Fou un polític i advocat català gran defensor del moviment obrer. Va participar en la fundació de l’Associació Escolar Republicana i en la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els estatuts.
12- La Solidaritat Catalana: va ser el primer moviment unitari català. Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s’elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputació de Barcelona.
13- La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes –Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Es va formar el 6 d’abril de 1914, si bé el procés per a la seva creació va començar el 1911. El congrés la va aprovar però amb competències molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials
14- L’obra de la mancomunitat de Catalunya
– Educació i cultura: Va crear i consolidar un conjunt d’institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Industrial, l’Escola Superior de Belles Arts, l’Escola Superior d’Alts Estudis Comercials o l’Escola del Treball
– Infraestructures: La Mancomunitat de Catalunya va crear l’any 1914 el Servei Geogràfic i un Servei Geològic per a la realització del Mapa de Catalunya a escala 1:100 000. L’any 1916 es creà la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. Estava dirigida per Esteban Terradas i Illa, que guanyà el concurs per ocupar-ne la direcció. L’any 1918, es creà la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat. El 31 de març de 1921, l’Institut d’Estudis Catalans va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, dedicat a la informació i la recerca meteorològica, durant 18 anys, fins que el règim franquista va tancar-lo el 1939. Més tard creà el Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, per la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l’any 1926 i les d’altres línies de ferrocarrils de Catalunya.