Estimada Montse,
Se’m fa difícil trobar les paraules per a acomiadar-te i alhora, se’m fa molt estrany perquè encara et tinc molt present…
A vegades, encara penso que en qualsevol moment apareixeràs per la sala de mestres, carregada de papers, buscant la guixeta d’algú i xiuxiuejant per a tu mateixa totes les tasques has de fer… o que estaràs al porxo del pati passant llista i ajudant a uns i als altres a enfilar-se a les xanques que tant els agraden…
El curs ja s’acaba i d’aquí a uns dies celebrarem la cursa que tant t’agradava. Et trobarem molt a faltar, encara que sé que des d’allà on siguis, estaràs amb nosaltres i donaràs forces i animaràs als atletes com sempre feies, amb el micro…
Gràcies per compartir amb nosaltres el teu bon cor i la teva capacitat per veure la part positiva de tot, de les persones, de les situacions, el teu sentit de l’humor, la teva sensibilitat… Gràcies Montse.

Fins aviat,

Núria G.

Montse, perdures en les coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre. Et veiem cada dia en les petites coses que integraven l’ univers que habitàvem plegats i has esdevingut tan nostra que a poc a poc ja no caldran  les paraules per recordar-te perquè et retrobem en els signes més senzills: un mot,una música,un moment,un espai, un gust, un color, una mirada… una olor.

No t’oblido i voldria no plorar perque t’has anat sinó somriure perque has viscut i haver fet juntes un tram del camí. Gràcies.

Hi ha persones que tenen màgia. Quan desapareixen, o simplement tanquem els ulls, som capaços de seguir veient-les. És perquè un bocí del seu cor sempre va amb nosaltres.
Gràcies per aquest regal Montse.
Pilar.

Quan la vaig conèixer per primer cop, ara fa 4 anys, vaig veure en ella, una persona forta, treballadora i seriosa. A mesura que la vaig anar coneixent, vaig descobrir la seva cara més sensible i humana i alhora desprenia vitalitat quan la senties parlar amb els nens i nenes de l’escola, una vitalitat que s’encomanava.
Sempre disposada a escoltar i a ajudar,…
Quan penso en tu, penso en tot això.
Arreveure!
Montse

La Montse és una persona per recordar.

El primer contacte que vaig tenir amb ella va ser quan ella era estudiant de magisteri i jo ja era mestra de l’escola. Ella va fer classes a un nen de la meva classe i de tant en tant em venia a veure a casa meva per parlar-me del meu alumne i dels seus avenços. Cridava l’atenció, aquella noieta menuda i joveneta amb aquell entusiasme i la seva manera tan responsable de fer el seu treball. Tot passió, tot entrega.

Des d’aleshores ella i jo vam estar unides per la “olor” ja que sempre deia que a casa meva hi havia sentit sempre molt bona olor.

Més endavant, en arribar a l’escola com a mestra i companya vaig continuar veient aquella noieta entusiaste i amb idees apassionades a les quals ens imtentava arrossegar-nos a tots i a totes.

I l’olor, de nou…..sempre quan passava pel meu costat arrufava el seu nas i se m’acostava tot fent-me notar com li agradava l’aroma que jo anava deixant pel camí.

Montse, quan marxem cap a una altra dimensió, deixem la nostra olor,el nostre esperit….I el teu estarà sempre més aquí a l’escola, amb tots nosaltres.

Arreveure!!!

Assun

Jo l’anomenaria l’equip “A”.
Un equip: Atabalat (sempre amb molta feina). Addicte (a l’escola). Alegre. Amable. Aficient ( bé, ja sé que va amb “e”, però així queda millor). Acollidor…
Però sobre tot érem: AMIGUES
Dirigir una escola no és gens fàcil. Es necessiten capacitats molt diverses i és per això que l’equip ideal és aquell que es complementa.

La Montse Pascual aportava una desbordant energia, una gran creativitat, una bona dosi d’humor i molt, molt, molt afecte.
Recordo mil anècdotes i moments passats amb ella, alguns durs i difícils, d’altres feliços. Potser en un altre moment us els explicaré.
Quan tens una relació intensa i estreta amb algú, com jo he tingut amb la Montse, sempre et quedes amb una petita part d’aquella persona.
Gràcies Montse.

Ens ha quedat un buit al cor… la Montse ens ha deixat, però no volem que el seu record també ens deixi i per aquest motiu hem creat aquest bloc.
És un espai per que els que vàrem tenir la sort i el goig de conèixer-la i conviure poguem explicar als demés cóm era la Montse, per que ells també la puguin gaudir, encara que sigui mitjançant els nostres records.
Empreu aquest espai amb seny i respecte, deixeu els vostres records, les vostres fotografies amb ella o d’ella, fem que mai no s’oblidi i que els que ara son petits, a cicle infantil o inicial, quan arribin al Institut coneguin la Montse com si encara fos entre nosaltres.