Un altre curs , un altre fi de curs, una altra cursa…

El temps passa, l’escola tira endavant i continuem amb les tradicions que ens donen identitat.

Però… algunes coses han canviat.

A partir d’ara la cursa portarà el teu nom: I Cursa Montse Pascual.

Te la dediquem perquè sabem com t’agradava, com animaves als nois i noies a arribar a la meta i com vivies amb entusiasme aquest moment.

Als nous alumnes que entrin i que no t’han conegut els explicarem quan corrin la cursa, que aquella mestra que li va donar el nom va ser una mestra molt especial, amant dels esports i de l’escola.

Aquest curs no hem sentit la teva veu al micro, però el teu nom ens ha donat moltes forces.

Aquí està la prova! Així doncs, va per tu, Montse!

Montse:

Els nens i les nenes de 4t A, que et recordem cada dia, et volem regalar aquest poema que hem elaborat entre tots.

Tot i que fa molt de temps que no ens veiem
no passa cap dia que no et recordem.

Intentem pensar i aplicar
tot allò que ens vas ensenyar.

Som conscients que per nosaltres has patit
però voldríem que també t’haguessis divertit.

Ens animaves a participar a la Marxa de Regularitat
amb força, ànims i solidaritat.

Estem contents que aquests valors ens hagis inculcat
amb la teva simpatia i generositat.

Una vegada més et volem agrair
que amb l’esport ens hagis fet gaudir.

Aquest any amb moltes ganes la cursa correrem
i mentre ho fem amb tu pensarem.

T’ESTIMEM!

Els nens i nenes de 4t A

Estimada Montse,
Se’m fa difícil trobar les paraules per a acomiadar-te i alhora, se’m fa molt estrany perquè encara et tinc molt present…
A vegades, encara penso que en qualsevol moment apareixeràs per la sala de mestres, carregada de papers, buscant la guixeta d’algú i xiuxiuejant per a tu mateixa totes les tasques has de fer… o que estaràs al porxo del pati passant llista i ajudant a uns i als altres a enfilar-se a les xanques que tant els agraden…
El curs ja s’acaba i d’aquí a uns dies celebrarem la cursa que tant t’agradava. Et trobarem molt a faltar, encara que sé que des d’allà on siguis, estaràs amb nosaltres i donaràs forces i animaràs als atletes com sempre feies, amb el micro…
Gràcies per compartir amb nosaltres el teu bon cor i la teva capacitat per veure la part positiva de tot, de les persones, de les situacions, el teu sentit de l’humor, la teva sensibilitat… Gràcies Montse.

Fins aviat,

Núria G.

La Montse és una persona per recordar.

El primer contacte que vaig tenir amb ella va ser quan ella era estudiant de magisteri i jo ja era mestra de l’escola. Ella va fer classes a un nen de la meva classe i de tant en tant em venia a veure a casa meva per parlar-me del meu alumne i dels seus avenços. Cridava l’atenció, aquella noieta menuda i joveneta amb aquell entusiasme i la seva manera tan responsable de fer el seu treball. Tot passió, tot entrega.

Des d’aleshores ella i jo vam estar unides per la “olor” ja que sempre deia que a casa meva hi havia sentit sempre molt bona olor.

Més endavant, en arribar a l’escola com a mestra i companya vaig continuar veient aquella noieta entusiaste i amb idees apassionades a les quals ens imtentava arrossegar-nos a tots i a totes.

I l’olor, de nou…..sempre quan passava pel meu costat arrufava el seu nas i se m’acostava tot fent-me notar com li agradava l’aroma que jo anava deixant pel camí.

Montse, quan marxem cap a una altra dimensió, deixem la nostra olor,el nostre esperit….I el teu estarà sempre més aquí a l’escola, amb tots nosaltres.

Arreveure!!!

Assun