Sempre al nostre cor

Montse, el cor et va fallar, però sempre hi viuràs a dintre del nostre. Recordo la meva arribada a l’escola, i com hem vaig sentir de ben rebuda, les teves ganes d’ajudar a tots els i les mestres a sentir-se part activa de l’escola, el teu entusiasme per la feina, la teva alegria davant les bones notícies i la teva força per superar les dificultats… Has fet escola.

Tot aquest curs ha passat estrany, semblava que en qualsevol moment entraries a la classe, a la sala de mestres… i jo, amb l’arribada de la calor, he notat molt a faltar la teva veu entrant per la finestra, fent educació física al porxo… Encara no he trobat les paraules per acomiadar-te, potser per què sé que tu no has marxat de l’escola… El teu record és viu.

Mari Carme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *