Montse, perdures en les coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre. Et veiem cada dia en les petites coses que integraven l’ univers que habitàvem plegats i has esdevingut tan nostra que a poc a poc ja no caldran  les paraules per recordar-te perquè et retrobem en els signes més senzills: un mot,una música,un moment,un espai, un gust, un color, una mirada… una olor.

No t’oblido i voldria no plorar perque t’has anat sinó somriure perque has viscut i haver fet juntes un tram del camí. Gràcies.