La Montse és una persona per recordar.

El primer contacte que vaig tenir amb ella va ser quan ella era estudiant de magisteri i jo ja era mestra de l’escola. Ella va fer classes a un nen de la meva classe i de tant en tant em venia a veure a casa meva per parlar-me del meu alumne i dels seus avenços. Cridava l’atenció, aquella noieta menuda i joveneta amb aquell entusiasme i la seva manera tan responsable de fer el seu treball. Tot passió, tot entrega.

Des d’aleshores ella i jo vam estar unides per la “olor” ja que sempre deia que a casa meva hi havia sentit sempre molt bona olor.

Més endavant, en arribar a l’escola com a mestra i companya vaig continuar veient aquella noieta entusiaste i amb idees apassionades a les quals ens imtentava arrossegar-nos a tots i a totes.

I l’olor, de nou…..sempre quan passava pel meu costat arrufava el seu nas i se m’acostava tot fent-me notar com li agradava l’aroma que jo anava deixant pel camí.

Montse, quan marxem cap a una altra dimensió, deixem la nostra olor,el nostre esperit….I el teu estarà sempre més aquí a l’escola, amb tots nosaltres.

Arreveure!!!

Assun