El dijous 11 de novembre del 2010 va tenir lloc al pati de l’escola l’acomiadament de la nostra companya, mestra, amiga…
Van estar presents els alumnes amb les seves famílies, els companys i companyes de l’escola i l’institut, els ex-alumnes i totes aquelles persones que l’havien conegut i estimat.
Vam agrair també la presència de la seva família.

La directora, la Montse Cortès va iniciar l’acte amb un breu i emotiu discurs:
“Hola Montse!
Fa uns dies que ja no estas amb nosaltres i et trobem a faltar.
Trobem a faltar la teva alegria, el teu entusiasme i dedicació, la teva capacitat d’entrega i de treball i totes i cada una de les petites coses que ens omplien cada dia.
Per això estem aqui, per recordar.
Davant hem posat la teva cadira del despatx, ,la teva samarreta de Superman que portaves el primer dia de curs, perquè ens deies que es necessita l’energia d’un superman (o superwoman en aquest cas) per afrontar un nou curs escolar. També hi ha el micro perquè erets la persona que s’encarregava de fer-ho servir durant les festes de l’escola i unes xanques, que és una activitat d’Educació Física que t’encantava.
I amb els nens i nenes de l’escola i amb els i les joves que ja estan a l’institut, molts d’ells ex-alumnes teus, recordem frases i anècdotes teves.
Per què recordar és tenir-te present, és buscar dins nostre aquella part de tu que cadascú porta, aquell instant, aquest gest, aquelles paraules que ens van quedar gravades i que ara tots podem compartir.
I jo vull acabar utilitzant una frase que tu sempre deies:
– Ha estat un plaer tenir-te a la casa.
– Ha estat un plaer treballar amb tu.
Un petó ”

I desprès de que la presidenta de l’AMPA li dediqués unes paraules, un/a representant de cada curs va dir un petit record de part de tota la classe:
1r A- Amb els Massafestes cantava una cançó i quan acabava deia “Oh yeah” i ens ho passàvem molt bé.
1r B- Ens vas animar a fer esport per que estiguéssim ben forts.
2n A- Montse, encara que estiguis al cel, sempre seràs la reina de les nostres festes.
2n B- Jo me’n recordo que a la Montse Pascual li agradava fer moltes bromes, també li agradava riure molt, que era professora de gimnàstica, que a les festes agafava el micròfon i anava parlant. Quan la Montse Cortès no podia fer anglès ens el feia ella i organitzava molt el cole.
3r A- La Montse era molt divertida. Sou la classe de les croquetes? ens deia per fer-nos riure. I es va inventar una cancò: – “Motxilles com un llibre, bosseta als vestidors”. Montse sempre et portarem al cor.
3r B- Recordem que a gimnàstica quan jugàvem amb les raquetes de licra a donar cops a la pilota, la Montse ens deia que feiem “truites”. Si queia la pilota a terra, comentava:-“avui a casa menjareu ous remenats”. Era divertida i molt carinyosa amb nosaltres.
4t A- Recordem molt el dia que vam jugar al Pinyou i quan ens vas ensenyar a caminar a les xanques. Ho vam passar molt bé amb tu i vam riure molt.
4t B- Montse, els nens i nenes de la classe de la màgia hem pensat en les coses que ens agradaven de tu.
Ens agradava que sempre estaves contenta i reies amb nosaltres. També que sabies calmar a “les cafeteres” de la classe. Quan ens veies nerviosos ens suggeries que ens poséssim a la paret i que comencéssim a bufar.
A matemàtiques quan fèiem problemes mentals ens ajudaves fent mímica i sovint se t’escapava la resposta. També feies bromes amb els problemes i canviaves els enunciats.
5è A- Pensar en al Montse és sentir!!!
Sentir màgia, felicitat, alegria, esportivitat, empeny, vitalitat, motivació, superació, diversió, energia, creativitat, organització, estimació… i podríem seguir hores i hores.
Portarem amb nosaltres totes les teves frases inventades i tan encertades, “si el teu peu tingués boca, diria: m’estàs xafant”, “orelles d’elefant i boca de pinyonet”, “un fuet, un espetec i el cul a la paret”.
Mai t’oblidarem Montse.
5è B- La samarreta de la Supermontse donava forces a tothom per començar el curs, per fer esport i per participar a la marxa de la regularitat.
6è A- Montse: Amb la teva energia i el teu bon humor, arribes al nostre cor. Recollies els nostres petons. Sempre estaves al lloc on et necessitàvem. Arribaves a la classe parlant fluixet mentre ens picaves l’ullet. Marxosa, carinyosa i generosa.
Eres com una cinta que ens unies a tots. Petons Montse!!
6èB- Estimada Montse:
Els vint-i-cinc cors de sisè B miren el cel i hi ha moltes estrelles. Segur que ets aquella, la més brillant. Amb el teu micro característic ens envies amor i alegria. Crida ben fort i t’escoltarem, un lloc al cor sempre el tindrem.
Els pesolets i els pitufets et desitgem molta sort allà on vagis.

Diferents alumnes de l’Institut del Vallès també li van dirigir unes paraules:
– Reis, reines, ratolins, ratolinetes, prínceps i princeses… això érem per la Montse, paraules que ens creiem i que per sempre més ens recordaran a ella.
– Sí, com les seves frases mítiques que han circulat de generació en generació d’alumnes.
–“Un fuet, un espetec, boqueta de pinyonet “per quan parlàvem,”un fuet, un espetec i el cul a la paret”per quan passava llista i ens volia tenir a tots ordenats.
– I ens ha deixat a la memòria moments inoblidables que guardem cadascú dins el nostre cor.
– Solia vestir de negre. el dia que vestia de color, l’aplaudíem entusiasmats. Ella, riallera, aixecava les mans tot fent el senyal de la vistòria.
– Els divendres, com que no donava classes d’Educació Física, no portava xandall i s’arreglava molt. Quan passava davant nostre caminava com una model, remenant el cul de manera exagerada, i nosaltres l’aplaudíem i rèiem al seu pas.
– La Montse es menjava el món, estava per tot, tant ensenyant com educant-nos per ser millors persones. sempre a punt per escoltar-nos i dedicar-nos el temps que fos necessari.
– “No patiu. Ella ara estarà bé. no li agradaria veure-us plorar”, ens consolava tot pessigant-nos les galtes afectuosament el dia que ens vam assabentar de la mort de l’Alba Miquel.
– Avui, mantenint la teva alegria contagiosa, et volem donar les gràcies de tot cor per haver format part de la nostra vida i fer-la una mica millor.
– I per acabar, com si fos un dia qualsevol, t’imaginem passant llista. Nosaltres com sempre et respondrem:
Sóm aquí Montse. I portem la bosseta. Que ballarem el bugy-bugy?