Aquest text és el laudatori que la Montse Cortés va redactar i llegir durant la cerimònia de comiat a la nostra amiga Montse. Llegiu-ho amb tranquilitat i gaudiu-ne, paraula per paraula, és preciòs:

“Montse,
La teva imatge amb el micròfon a la mà, animant la festa de la castanyada amb els nens i nenes, fent broma amb les castanyeres, cantant l’himne de l’escola i organitzant i distribuint, és el que a tots i a totes ens ve al cap.
Bon cap de setmana! Bona castanyada! va ser com ens vam acomiadar divendres,
Fins dimarts!…..

I dimarts tornarem a l’escola. I ens serà molt difícil acostumar-nos a no veure’t amunt i avall, recordant als companys les tasques pendents, organitzant les substitucions, repartint graelles, ajudant a tothom i solucionant problemes.

La teva energia, la teva empenta, l’entusiasme per dur a terme projectes de tota mena, el teu suport quan les coses no sempre surten bé, la teva professionalitat i la teva dedicació ens han acompanyat tot aquest temps. I les teves abraçades i frases encoratjadores sempre que hem tingut un problema. No has tingut mai un no per ningú. I ara ho trobarem molt a faltar molt, moltíssim.

Però no hem d’estar tristos, tu no ho voldries. Recordant tot el que hem viscut, tot el que hem compartit, totes les anècdotes i els moments divertits, et farem present. Perquè dins nostre tots tenim alguna cosa teva: una imatge, un somriure, unes paraules, un gest, per tant sempre estaràs amb nosaltres.

De fet, voldríem pensar que no estàs tan lluny. Només a l’altra banda del camí i sé que des d’allí ens diries les mateixes paraules que Charles Peguy diu en el seu poema :

A l´altra banda del camí
La mort no és res: jo tan sols sóc a l’altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat.
L’eix és el que sempre ha estat. El fil no s’ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no sóc pas lluny,
just a l’ altra costat del camí.

(Charles Peguy)

“Un petó, guapa.”