Montse, el cor et va fallar, però sempre hi viuràs a dintre del nostre. Recordo la meva arribada a l’escola, i com hem vaig sentir de ben rebuda, les teves ganes d’ajudar a tots els i les mestres a sentir-se part activa de l’escola, el teu entusiasme per la feina, la teva alegria davant les bones notícies i la teva força per superar les dificultats… Has fet escola.

Tot aquest curs ha passat estrany, semblava que en qualsevol moment entraries a la classe, a la sala de mestres… i jo, amb l’arribada de la calor, he notat molt a faltar la teva veu entrant per la finestra, fent educació física al porxo… Encara no he trobat les paraules per acomiadar-te, potser per què sé que tu no has marxat de l’escola… El teu record és viu.

Mari Carme.