Estimada Montse,
Se’m fa difícil trobar les paraules per a acomiadar-te i alhora, se’m fa molt estrany perquè encara et tinc molt present…
A vegades, encara penso que en qualsevol moment apareixeràs per la sala de mestres, carregada de papers, buscant la guixeta d’algú i xiuxiuejant per a tu mateixa totes les tasques has de fer… o que estaràs al porxo del pati passant llista i ajudant a uns i als altres a enfilar-se a les xanques que tant els agraden…
El curs ja s’acaba i d’aquí a uns dies celebrarem la cursa que tant t’agradava. Et trobarem molt a faltar, encara que sé que des d’allà on siguis, estaràs amb nosaltres i donaràs forces i animaràs als atletes com sempre feies, amb el micro…
Gràcies per compartir amb nosaltres el teu bon cor i la teva capacitat per veure la part positiva de tot, de les persones, de les situacions, el teu sentit de l’humor, la teva sensibilitat… Gràcies Montse.

Fins aviat,

Núria G.