Montse, el cor et va fallar, però sempre hi viuràs a dintre del nostre. Recordo la meva arribada a l’escola, i com hem vaig sentir de ben rebuda, les teves ganes d’ajudar a tots els i les mestres a sentir-se part activa de l’escola, el teu entusiasme per la feina, la teva alegria davant les bones notícies i la teva força per superar les dificultats… Has fet escola.

Tot aquest curs ha passat estrany, semblava que en qualsevol moment entraries a la classe, a la sala de mestres… i jo, amb l’arribada de la calor, he notat molt a faltar la teva veu entrant per la finestra, fent educació física al porxo… Encara no he trobat les paraules per acomiadar-te, potser per què sé que tu no has marxat de l’escola… El teu record és viu.

Mari Carme.

Un altre curs , un altre fi de curs, una altra cursa…

El temps passa, l’escola tira endavant i continuem amb les tradicions que ens donen identitat.

Però… algunes coses han canviat.

A partir d’ara la cursa portarà el teu nom: I Cursa Montse Pascual.

Te la dediquem perquè sabem com t’agradava, com animaves als nois i noies a arribar a la meta i com vivies amb entusiasme aquest moment.

Als nous alumnes que entrin i que no t’han conegut els explicarem quan corrin la cursa, que aquella mestra que li va donar el nom va ser una mestra molt especial, amant dels esports i de l’escola.

Aquest curs no hem sentit la teva veu al micro, però el teu nom ens ha donat moltes forces.

Aquí està la prova! Així doncs, va per tu, Montse!

Està finalitzant el curs, aquest any he fet 3er.  Quan al mes de setembre ens van dir que  tindríem a la Montse com a profe d’educació física em vaig alegrar moltíssim.  Recordo que a la classe sempre deia coses per ajudar-nos a millorar, a solucionar problemes si ens havíem enfadat amb algun company. Ha sigut una profe molt propera a nosaltres.  La recordo amb un somriure a la cara,  gairebé mai estava trista o enfadada.  Gaudíem amb ella fent jocs molt divertits.  Sempre la recordaré com una molt bona professora.
Àlex López 3er. B

Hola COMPANYS, PARES, PROFESSORS. Aquest any, hem perdut una persona que no ens havia deixat desde fa anys. Era una cap d’estudis molt divertida i molt simpàtica. Però ara no hi podem fer res. Tots l’estimavem dels més petits als més grans, i per aixo em de pensar amb ella i recordar-la dins del nostre cor. Li vull dedicar aquesta cançó:  : 

http://www.youtube.com/watch?v=qVHOc44kO0Q

Marc Otero 5è B

Montse:

Els nens i les nenes de 4t A, que et recordem cada dia, et volem regalar aquest poema que hem elaborat entre tots.

Tot i que fa molt de temps que no ens veiem
no passa cap dia que no et recordem.

Intentem pensar i aplicar
tot allò que ens vas ensenyar.

Som conscients que per nosaltres has patit
però voldríem que també t’haguessis divertit.

Ens animaves a participar a la Marxa de Regularitat
amb força, ànims i solidaritat.

Estem contents que aquests valors ens hagis inculcat
amb la teva simpatia i generositat.

Una vegada més et volem agrair
que amb l’esport ens hagis fet gaudir.

Aquest any amb moltes ganes la cursa correrem
i mentre ho fem amb tu pensarem.

T’ESTIMEM!

Els nens i nenes de 4t A

Estimada Montse,
Se’m fa difícil trobar les paraules per a acomiadar-te i alhora, se’m fa molt estrany perquè encara et tinc molt present…
A vegades, encara penso que en qualsevol moment apareixeràs per la sala de mestres, carregada de papers, buscant la guixeta d’algú i xiuxiuejant per a tu mateixa totes les tasques has de fer… o que estaràs al porxo del pati passant llista i ajudant a uns i als altres a enfilar-se a les xanques que tant els agraden…
El curs ja s’acaba i d’aquí a uns dies celebrarem la cursa que tant t’agradava. Et trobarem molt a faltar, encara que sé que des d’allà on siguis, estaràs amb nosaltres i donaràs forces i animaràs als atletes com sempre feies, amb el micro…
Gràcies per compartir amb nosaltres el teu bon cor i la teva capacitat per veure la part positiva de tot, de les persones, de les situacions, el teu sentit de l’humor, la teva sensibilitat… Gràcies Montse.

Fins aviat,

Núria G.

Montse, perdures en les coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre. Et veiem cada dia en les petites coses que integraven l’ univers que habitàvem plegats i has esdevingut tan nostra que a poc a poc ja no caldran  les paraules per recordar-te perquè et retrobem en els signes més senzills: un mot,una música,un moment,un espai, un gust, un color, una mirada… una olor.

No t’oblido i voldria no plorar perque t’has anat sinó somriure perque has viscut i haver fet juntes un tram del camí. Gràcies.