Jo l’anomenaria l’equip “A”.
Un equip: Atabalat (sempre amb molta feina). Addicte (a l’escola). Alegre. Amable. Aficient ( bé, ja sé que va amb “e”, però així queda millor). Acollidor…
Però sobre tot érem: AMIGUES
Dirigir una escola no és gens fàcil. Es necessiten capacitats molt diverses i és per això que l’equip ideal és aquell que es complementa.

La Montse Pascual aportava una desbordant energia, una gran creativitat, una bona dosi d’humor i molt, molt, molt afecte.
Recordo mil anècdotes i moments passats amb ella, alguns durs i difícils, d’altres feliços. Potser en un altre moment us els explicaré.
Quan tens una relació intensa i estreta amb algú, com jo he tingut amb la Montse, sempre et quedes amb una petita part d’aquella persona.
Gràcies Montse.

Ens ha quedat un buit al cor… la Montse ens ha deixat, però no volem que el seu record també ens deixi i per aquest motiu hem creat aquest bloc.
És un espai per que els que vàrem tenir la sort i el goig de conèixer-la i conviure poguem explicar als demés cóm era la Montse, per que ells també la puguin gaudir, encara que sigui mitjançant els nostres records.
Empreu aquest espai amb seny i respecte, deixeu els vostres records, les vostres fotografies amb ella o d’ella, fem que mai no s’oblidi i que els que ara son petits, a cicle infantil o inicial, quan arribin al Institut coneguin la Montse com si encara fos entre nosaltres.