Cercant Barcino Oriens (34)

Magna Celebratio Baetulonensis (Badalona)

12

Ubicació: Badalona (Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1)

Any de creació: 2005

Dates (aproximades): Últim cap de setmana d’abril.

Temàtica: General

Jaciment d’origen: Ciutat romana (Baetulo).

Cartell promocional d’aquesta edició

La Magna Celebratio és un festival organitzat pel museu de Badalona on es recreen gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana dels romans. Des de fa anys, els visitants poden gaudir de demostracions d’arquitectura (arcs de mig punt, mosaics, materials de construcció…), d’economia (fabricació de monedes, diferents tipus d’artesania…), d’oci i cultura (educació, jocs, pintura…) i militars (exèrcit), entre altres.

Totes aquestes exposicions són possibles gràcies a la col·laboració de particulars, entitats, empreses i, fins i tot, instituts de secundària/post-obligatòria, que treballen de manera desinteressada i voluntària. Alguns exemples poden ser: el grup de reconstrucció històrica del Museu, Barcino Oriens, Jano, El Periódico, Anís del Mono i l‘Institut Isaac Albéniz.

Aquí podem veure un resum de l’organització de la Magna Celebratio (entitats, voluntatiat, col·laboracions…), de manera esquemàtica i gràfica, que pot servir com a ajuda per entendre la complexitat de la creació d’un festival de reconstrucció històrica, en aquest cas, el de Badalona.

La realització de l’educació i els jocs romans és un tipus participació diferent respecte als altres àmbits de la “Magna”, ja que és organitzada per professors i executada per alumnes (4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat) de tres instituts de la rodalia: l’INS Isaac Albéniz (Badalona), l’INS Premià de Mar (Premià de Mar) i l‘Escola Vedruna de Gràcia (Barcelona).  Aquesta col·laboració va ser possible gràcies a la feina col·lectiva als blocs El fil de les clàssiques, Aracne fila i fila i El vaixell d’Odisseu. A títol personal, abans d’integrar-me al grup Barcino Oriens, feia molts anys  que participava a aquesta secció del festival gràcies a contactes familiars.

Aquests instituts participen en quatre subapartats diferents: Els ludi (jocs), el ludus litterarius, el ludus grammaticus i el ludus rhetoricus. Per més informació cliqueu aquí. Els alumnes poden triar on i quan participar, segons els requisits i característiques que demana cada apartat. El factor comú ha de ser les ganes d’ensenyar a la gent com funcionava l’oci i l’educació a l’Imperi romà.

Fotografia Lluís Andú

Zona de l’escola, 2013
Foto d’arxiu del Museu

Pel que fa a l’evolució general del festival, des dels seus inicis ha anat creixent sense parar, i cada cop ha augmentat més el seu espai, cosa que l’ha col·locat a l’elit de les celebracions de reconstruccions històriques del nostre país.

La primera edició (2005) va coincidir amb els 50è aniversari del Museu. I es va realitzar el primer curs de cuina romà, les jornades de cuina romana, visites i una trobada de grups d’armats que rememoraven la cultura romana des de la cultura tradicional. Des de l’edició del 2008 el festival va centrar exclusivament en els grups de reconstrucció, fet que va professionalitzar el festival i li va atorgar el renom del qual gaudeix actualment.

Vegeu el mapa actual amb les ubicacions dels diferents estants que hi ha aquest any.

Mapa amb les àrees ocupades marcades en taronja

Grups de Reconstrucció Històrica Romana

1

Època romana

Qui sóc

0

Sóc l’Arnau Lario Devesa, alumne de Clàssiques de l’INS Premià de Mar, i aquest és el meu Treball de recerca -tutoritzat per la professora de Grec i de Llatí Margalida Capellà Soler– al  qual analitzo la situació de la reconstrucció històrica actual a Catalunya, a més de comparar-la amb els festivals existents. Aquest treball no em ve totalment de nou, sinó que m’inspiro en la meva pròpia experiència en la matèria.

Des de fa 6 anys participo al festival Magna Celebratio de Badalona, i aquest any m’he unit al grup Barcino Oriens de Barcelona, des d’on puc participar a molts altres recreacions, que treballaré més a fons. El fet de viure i veure la recreació històrica des de dins m’ajuda a forjar-me una opinió més objectiva i, naturalment, em facilita la feina en aspectes acadèmics com l’esmentat Treball de Recerca. A més, en entrar en un grup de reconstrucció històrica, he descobert un món on els fanàtics del món romà comparteixen coneixements i experiències entre ells, de manera amistosa i, fins i tot, fraternal. El seu nexe d’unió és les ganes de divulgar tota la seva cultura al  públic que se’ls acosta als diferents festivals on participen, de manera que solen participar-hi de manera desinteressada.

10410539_594494390647578_4355717096189252782_n

  Primer pla meu, vestit de legionari. Foto  del Facebook

Pel que fa a la meva opinió personal, crec que la reconstrucció històrica és una bona manera de fer arribar a la gent la idea que la història no és avorrida i inútil, sinó tot el contrari, que és una bona manera d’entendre qui som i per què som aquí. A més, fa que la gent apassionada per la història pugui gaudir de la seva afició de manera amena al mateix temps que la comparteix amb els curiosos amb ganes de conèixer el vessant més personal del món antic.

Per tots aquests motius, he decidit fer aquest treball, i espero que, en un futur (o, quan es llegeixi això, un present), aquesta feina doni a conèixer les vicissituds d’una activitat alhora lúdica i didàctica com és el fet d’explicar què va passar en aquell mateix lloc molts segles enrere.

Participació d’un servidor a les Jornades Romanes de Barcelona

 

Una reflexió necessària entre l’institut i la Universitat

4

Durant aquests primers dies de setembre, a part de preparar diversos projectes relacionats amb la reconstrucció històrica, he estat fent una revisió i anàlisi del contingut d’aquest bloc, que ja té gairebé dos anys de vida. Durant aquest temps he publicat 78 articles, entrevistat 14 personalitats en el camp de la recreació històrica i recorregut Catalunya per veure in situ  tots els esdeveniments als quals feia referència mentre escrivia el Treball de recerca. I tot això des de l’experimentació més empírica i personal, tenint en compte que jo mateix formo part d’un grup que recrea la vida dels romans del segle II dC, de manera que he pogut viure en persona el que els historiadors expliquen als llibres d’història i el que (amb més o menys encert) surt a les novel·les i pel·lícules sobre Roma.

En un camp on hi ha poca cosa escrita que en parli és imprescindible fer recerca, i és el que he fet, majoritàriament amb l’ajuda d’experts en la matèria, els coneixements dels quals he recopilat aquí, de manera que qualsevol profà en aquest tema (com em continuo considerant jo, seguint el pensament del mestre Sòcrates) pot fer-se una idea de les línies generals de la reconstrucció històrica.

Ara que “oficialment” deixo de tenir lligams amb l’institut Premià de Mar del qual va néixer aquest bloc, cal fer una mirada enrere per veure d’on vinc però alhora anar cap endavant per continuar donant vida al lloc web i a la reconstrucció històrica, com ja prometia fa temps, amb l’únic objectiu de portar la reconstrucció històrica al màxim de persones, de manera que aquestes donin més importància al nostre patrimoni arqueològic i històric de la que es dóna actualment.

Go to Top