Cercant Magna Celebratio (23)

Entrevistes

0
10 anys
per

Durant el transcurs del treball he tingut el plaer de parlar amb persones enteses en el tema de la reconstrucció històrica, que m’han donat impagables coneixements que jo, tot i conèixer la matèria de primera mà, no tenia. A continuació teniu les entrevistes, una per una, seguides de la llista de reproducció de Youtube on són tots els vídeos:

 

[youtube]http://www.youtube.com/playlist?list=PLkENseU-vq6w-7DDvOyfzbHosRTDpxqkK[/youtube]

Com a valoració, i a part del que he après, he pogut veure que existeix més homogeneïtat d’opinions del que creia, sobretot pel que fa a les característiques que ha de tenir la reconstrucció històrica: ha de ser rigorosa pel que fa a la documentació i s’ha de servir per passar-ho bé però sobretot per ensenyar. Com a afegit, tot i que alguns dels entrevistats no hi tenen contacte directe, estaven molt ben informats al respecte, fet del qual puc treure la conclusió que la recreació històrica té força difusió, tant entre gent d’humanitats com entre el públic en general.

A més, tots veuen que també pot ser una bona eina per divulgar la història, gràcies al seu component visual i a les explicacions de persones que en saben molt i que ho fan de  manera desinteressada, un altre dels factors en què gairebé tots els entrevistats coincideixen. És a causa de la seva fórmula atractiva que la reconstrucció històrica s’està consolidant a casa nostra, tot i els inconvenients econòmics, punt en el qual tots coincideixen. També fa una gran funció de divulgació de jaciments (o conjunts de jaciments) històrics i, malgrat l’opinió contraria d’algun entrevistat, és força normal trobar un grup que recrea l’època històrica que correspon a un jaciment arqueològic de la seva mateixa localitat.

A part de donar la seva opinió sobre el tema del treball que ens ocupa, cada entrevistat va parlar dels seus projectes professionals i laborals, que d’alguna manera hi tenen a veure, tot i que l’interessant és veure que la gent que es dedica a la reconstrucció històrica té molt poc temps lliure (no considerant aquesta com a tal) entre la seva feina i la seva afició, cosa que diu molt de les ganes que un hi posa en les coses que l’apassionen.

Com a detall curiós, he descobert que l’empatia, tot i ser un factor present en la gent que s’hi dedica, no és un motiu primordial a l’hora d’iniciar-se en la matèria. Malgrat això, jo sí que crec que és una part important, però  la gent no se’l planteja.

Enquestes

0
10 anys
per

Durant el transcurs del treball he realitzat una enquesta que ha estat resposta per un total de 115 persones, i n’he obtingut nombrosos resultats i conclusions:

Per començar,

De totes les persones que han respost l’enquesta, un 58% tenen una edat compresa entre els 0 i els 18 anys, franja d’edat majoritària pel que fa al nombre de subjectes. El segon grup d’edat més nombrós, amb un 28% del total, comprèn la franja entre els 41 i els 60 anys, seguida per dos grups (conformats per les franges de 19-25 i de 25-40 anys), que sumen un 6% cada un. Per acabar, el grup més minoritari és el que comprèn la gent de més de 61 anys, que és el 2% del total. Aquestes dades no tenen cap valor per si sola, però en tindran a l’hora de valorar el conjunt de l’enquesta.

El següent gràfic circular, com l’anterior, tampoc aporta gaire informació per si sola, però serà important de cara a les valoracions. Podem veure que existeix força equilibri de sexes en les persones que han respost el qüestionari. Concretament estem parlant d’un 47% d’homes i un 52% d’homes.

Continuant amb les dades personals, ens trobem amb l’ocupació. Aquest és un factor que tindrà força a veure amb les respostes que es donin, i, a més, té relació amb l’edat, ja que podem comprovar que el 60% dels enquestats estudia, cosa que coincideix amb el 58% de gent amb una edat compresa entre els 0 i els 18 anys. Cal remarcar també el volum de persones que té una feina relacionada amb el món acadèmic (un 18%), que contrasta amb el 17% de gent la feina dels quals no hi té cap relació.

En aquest cas es mostra el volum de gent que ha experimentat personalment amb la reconstrucció històrica, que és sorprenentment baix, arribant a crear-se una situació de 49,5% (hi han tingut contacte) i 50,5% (no n’han tingut), aproximadament. 

Aquesta pregunta era més aviat anecdòtica, però diu molt del tipus de persona que ha respost, i fins i tot es pot saber qui ha respost què. Per començar, tots han respost que els agrada la història. En aquest cas, el 37% ha respost que li agraden les civilitzacions antigues, ha coincidit el nombre de persones a qui els agraden les civilitzacions medievals i modernes (amb un 12% cada grup). Com a grups minoritaris, trobem un 7% a qui els agraden les civilitzacions prehistòriques i un 8% als quals els és indiferent.

La següent qüestió preguntava si l’enquestat coneixia el fenomen de la reconstrucció històrica i, en cas afirmatiu, quant de temps en feia. En aquest cas, un 13,9% afirma que no i la resta (un 86,1%) que sí, i d’aquests, tres quarts diuen que la coneixes des de fa una mitjana de deu anys, mentre que els altres diuen que la coneixen des de fa menys d’un any.

La setena pregunta demanava la valoració que en feien, i un 97,7% ho fan de manera positiva, amb la seva aposta per la didàctica com a argument majoritari. Per desgràcia, només un dels dos participants ha argumentat la seva resposta, i ha manifestat que no en troba la utilitat. Per tant, podem confirmar una de les hipòtesis plantejades al principi del treball: la reconstrucció té bona acollida entre el poble, que la veu com una manera entretinguda i visual d’aprendre coses del passat.

Una altra pregunta preguntava: Quins grups o festivals coneixes? Aquesta està molt relacionada amb el coneixement de la reconstrucció històrica, ja que els que han respost que coneixen la reconstrucció històrica n’han citat diversos exemples, tant d’època romana com d’altres, com Barcino Oriens, Propugnatores Barcinonenses, Ars Dimicandi, Tarraco Viva, Magna Celebratio o Barcino Colonia Romae.

Com podeu veure al gràfic, a la pregunta “Participes en algun grup de reconstrucció històrica?” hi ha hagut un 81% que ha respost negativament i un 17% que ho ha fet afirmativament, de manera que ara ja podem saber quin percentatge dels que havien dit que havien experimentat la reconstrucció històrica hi participen, a més de conèixer quin percentatge de respostes es fan des del coneixement directe de causa i quins es basen en opinions.

Aquest gràfic reflecteix l’opinió dels enquestats sobre el reconeixement de la reconstrucció històrica, i un 72% expressa que no el té, i ho justifiquen dient que no és encara coneguda pel gruix de la població. El 17% que diu que sí ho justifica dient que és a causa del seu èxit . Per acabar, un notable 9% expressa la seva indiferència respecte el tema.

Una de les últimes preguntes és per què creuen que la reconstrucció històrica romana té una presència marcada a Catalunya, a la qual la gran majoria respon que es deu al temps que aquest territori i la seva gent ha passat sota domini romà, que ha marcat la nostra cultura i modus vivendi de manera significativa.

El penúltim punt de l’enquesta és “Creus que és una eina útil per divulgar la cultura?”, un dels que més consens ha creat entre els enquestats, tant que un 93% ha respost que sí i un 6% ha fet el contrari. Tot i que em resulta una mica estrany tenint en compte que un percentatge més alt de persones considerava la reconstrucció històrica com a una cosa sense sentit, crec que diu molt de la societat que la considerin útil tot i estar-ne en contra.

Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón

0
10 anys
per a Entrevistes, Festivals de Reconstrucció històrica, General

El dia 5 d’agost vaig anar al Museu de Badalona, on havia quedat amb aquestes dues persones per entrevistar-les. Ambdós són professors de clàssiques als instituts: Escola Vedruna de Gràcia (Jordi) i Isaac Albéniz de Badalona (Teresa). A més, participen als blocs “El vaixell d’Odisseu” i “Aracne fila i fila“, que serveixen com a eina acadèmica durant el curs escolar. És precisament en aquests blocs on es forja la participació dels alumnes de clàssiques dels dos instituts (i fins fa poc també hi havia alumnes de l’Institut Premià de Mar) a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana que es celebra a Badalona l’últim cap de setmana d’abril.

Per començar, em van parlar del seu concepte de reconstrucció històrica: per ells, és un mitjà que apropa el món clàssic a l’alumnat, de manera que entengui el fons del que està treballant a les classes. A més, diuen que des que participen a la Magna Celebratio aquesta modalitat d’espectacle ha proliferat al llarg de tot el territori, tant català com internacional, i s’ha instaurat com una oferta d’oci, que genera beneficis econòmics.

Pel que fa a la seva experiència personal, la Teresa ens va explicar com va començar a participar a la Magna Celebratio: Fa sis anys (2008), ella es va adonar que els seus alumnes no coneixien el festival, tot i viure a la mateixa ciutat de Badalona, i, per aquest motiu, els va fer fer reportatges, treballs i entrevistes sobre el tema. L’any següent, un alumne de 2n de Batxillerat, que participava a l’esplai que portava la part dels “ludi” (jocs romans), va establir contacte entre la Teresa i el Museu de Badalona, cosa que va portar a la participació, l’any 2009, dels alumnes de l’Isaac Albéniz, de l’Escola Vedruna de Gràcia i de l’Institut Premià. A partir d’aquest moment, i fins l’edició d’aquest any (2014), les activitats que duien els instituts han anat augmentant, fins al punt de tenir dos espais, que a l’època romana estaven molt relacionats: els jocs i l’educació.

A la part dels jocs, els alumnes ensenyen els nens a fer servir les diferents joguines romanes, reproduccions exactes d’originals extretes de jaciments, i juguen amb ells. Pel que fa a l’escola (o amb el terme grec, schola), aquesta es divideix en tres seccions, que es corresponen amb els diferents estadis de l’educació romana: el ludus litterarius (on els nens aprenen a escriure algunes frases en llatí sobre papir), el ludus grammaticus (on els alumnes fan que els visitants escriguin el seu nom en lletres gregues) i el ludus rhetoricus (on els alumnes més veterans representen una classe de retòrica i oratòria). Per més informació, podeu anar a l’article d’Aracne Fila i fila que en parla.

Però la part més important del projecte, segons els entrevistats, és l’alumnat. Per ells, el fet de participar a la Magna Celebratio és una oportunitat magnífica, ja que, tal com deia la Teresa, ajuda als alumnes a entendre el món romà d’una manera diferent i molt més pràctica. Segons el que diuen els dos professors de clàssiques, els que hi participen sempre en surten satisfets i repeteixen. Fins i tot hi ha alumnes d’en Jordi que ja estan a l’universitat i hi continuen assistint…

Per acabar, van donar les gràcies al Museu per la seva col·laboració i el fet que els deixin continuar assistint a la Magna Celebratio.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=G5g_6Klib4k[/youtube]

Com a apunt personal, vull agrair a la Margarida Abras i a la resta de personal del Museu per deixar-me entrar al jaciment per gravar l’entrevista i pel seu tracte durant la meva estada de pràctiques a les oficines del mateix.

Entrevista a Josep Maria Blanco

0
10 anys
per a Entrevistes, Festivals de Reconstrucció històrica, Fires, General, Grups de reconstrucció històrica

Fa uns dies vaig entrevistar en Josep Maria Blanco, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per començar, em va donar la seva visió del que era la reconstrucció històrica, i va dir que aquesta és una manera d’esbrinar com vivia la gent d’èpoques passades i posar-se a la seva pell. Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell va dir que, sobretot depèn del context de cada país, ja que influeix molt la presència que van tenir els romans, si bé també s’ha de tenir en compte el nivell cultural de les diferents cultures nacionals. En el nostre cas, va dir, encara hi ha molta feina a fer, ja que es considera per molta gent com una cosa curiosa i pintoresca.

Més tard, vam passar a l’esfera més personal, i em va parlar de la seva experiència en el món de la reconstrucció històrica: Participa en dos grups diferents, als quals va accedir gràcies a la seva passió per la història i contactes personals. Aquests dos grups són: Barcino Oriens, que reconstrueix la vida en època romana, tal com es pot veure en aquest article, i “Amics de la Girona Napoleònica 1809”, que recrea l’exèrcit aliat que va lluitar contra els exèrcits de l’imperi de Napoleó, concretament els setges de Girona durant la guerra del Francès.

Seguidament, el seu discurs es va centrar en els aspectes més pràctics de la seva participació, i va parlar sobre la part logística: per començar, em va dir que a vegades li costava compaginar la seva participació als dos grups, però que sempre mantenia un equilibri raonable entre ambdues agrupacions. A més, i com a detall que va remarcar emfàticament, creia que era molt important dialogar amb la família sobre aquest tema, ja que “és el més important i el primer”, de manera que si s’arriba a un acord beneficiós per ambdues parts ell no té cap problema en gaudir de la reconstrucció històrica.

Pel que fa a la seva participació als grups, haig de remarcar la seva funció a Barcino Oriens, on s’ocupa de l’aspecte extern de l’agrupació (publicitat, promocions, contactes…), cosa que resulta lògica, ja que cada membre aporta al conjunt els seus punts forts pel bé comú.

Foto de l’entrevistat durant una representació del grup “Barcino Oriens”

Per finalitzar, vull remarcar que, a més de participar a la recreació del setge de Girona (amb “Amics de la Girona Napoleònica 1809”) i a diferents festivals d’època romana, com la Magna Celebratio o les Barcino Colonia Romae (amb “Barcino Oriens”), el projecte que més il·lusió li fa és la recreació de la batalla de Waterloo (Bèlgica), on grups de tota Europa i Amèrica “s’enfrontaran” per rememorar l’efemèride (fa 200 anys d’aquest esdeveniment).

Aquí teniu l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sRgh8GnCDXQ[/youtube]

Vull agrair especialment el fet que el senyor Blanco es desplacés a casa meva des de Barcelona, cosa que entenc que suposa més temps del que m’hauria pogut concedir.

Entrevista a Clara Forn

1
10 anys
per a Entrevistes, General

Clara Forn Perramon treballa al museu de Badalona i és tècnica especialitzada en producció d’exposicions, activitats i comunicació al públic, a més d’elaboració d’elements multimèdia aplicats a espais expositius i virtuals. Actualment treballa al museu de Badalona i forma part de l’organització de la Magna Celebratio.

Per començar, la Clara Font creu que la reconstrucció històrica és una activitat que permet recrear la vida romana i mostrar com era la vida en èpoques passades, i, a més, pensa que aquest tipus de celebracions està vivint un punt àlgid pel que fa al reconeixement i suport, ja que cada cop té més presència al món cultural.

Pel que fa a la Magna Celebratio, es va fundar amb ànim de fer créixer un festival en l’àmbit local per conscienciar els badalonins en el seu patrimoni i divulgar la cultura romana. Això va ser possible gràcies a l’assessorament de Ramon Cajigal i a l’emmirallament en les primeres edicions de la Tarraco Viva. Aquest festival ha acabat derivant en una celebració centrada en l’àmbit familiar, gràcies als nombrosos tallers que es realitzen durant el seu transcurs, sobretot tractant la vida quotidiana, d’una manera similar al que fan en diferents festivals d’Alemanya.

La senyora Font també ha parlat del grup de reconstrucció històrica de Badalona, que es va crear com a suport a la Magna Celebratio, però que ha acabat “independitzant-se”, si bé continua formant part de l’ens del Museu. Els seus membres no tenen necessàriament un lligam amb el món antic, però els uneix el seu arrelament a la ciutat i al seu associacionisme, si bé alguns dels col·laboradors sí que tenen estudis relacionats amb la història o l’arqueologia.

Aquí teniu l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=k5VYWyM_eb8[/youtube]

Índex

0
10 anys
per
  1. INTRODUCCIÓ
    1. Qui sóc
    2. Tema de recerca
    3. Objectius
    4. Metodologia
    5. Hipòtesi de la recerca
    6. Estructura del treball
  2. LA RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA
      1. Resum global
      2. A Catalunya
    1. Grups de Reconstrucció històrica
      1. EVOCATI APRI SCIPIONI
      2. BARCINO ORIENS
      3. LEGIO I GERMANICA (SEPTIMANI SENIORES)
      4. PROJECTE PHOENIX
      5. PROPUGNATORES BARCINONENSES
      6. TARRACO LUDUS
      7. THALEIA
    2. Festivals de reconstrucció històrica
      1. MAGNA CELEBRATIO
      2. LUDI RUBRICATI
      3. TRIUMVIRAT MEDITERRANI
      4. TARRACO VIVA
      5. FESTIVAL LAIETÀNIA
      6. BARCINO COLONIA ROMAE
    3. Grups de difusió cultural
      1. KUANUM
      2. ARRAONA ROMANA
      3. TANIT DIDÀCTICA I DIFUSIÓ CULTURAL
    4. Intervencions pràctiques
      1. GOOGLE MAPS DE RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA
      2. RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA EN FORMAT VÍDEO ESCOLAR
      3. TAULA RODONA AL PROGRAMA “TOT D’UNA”, DE RÀDIO PREMIÀ
      4. LA NIT DELS MUSEUS: MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
      5. FIRA DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES AL PERTÚS
      6. FESTIVAL LAIETÀNIA: GLADIATURA, VILASSAR DE DALT
      7. VIURE LES IV JORNADES ROMANES AL CARRER DE LA CREU COBERTA
      8. LA RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA COM A RECURS PEDAGÒGIC
      9. VISITA ALS LUDI RUBRICATI
      10. VISITA TEATRALITZADA A LA CELLA VINARIA DE TEIÀ
      11. CONFERÈNCIA: CAN FERRERONS UNA ARQUITECTURA EXCEPCIONAL A PREMIÀ DE MAR
      12. DRAKONIA I COLISEUM
      13. ASSISTÈNCIA AL X FÒRUM AURIGA
    5. Activitats de camp:
      1. Entrevista a Ricard Llop, director de Barcino Oriens
      2. Entrevista a Clara Forn, organitzadora de la Magna Celebratio
      3. Entrevista a Abel Marco, organitzador de la Vinalia Rustica
      4. Entrevista a Josep Maria Blanco, aficionat a la reconstrucció històrica
      5. Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón, professors de clàssiques i participants de la Magna Celebratio
      6. Entrevista a Francesc Sánchez, responsable del bloc Arraona Romana
      7. Entrevista a Montserrat Tudela, directora de la revista Auriga
      8. Entrevista a Javier García, membre de l’associació “Evocati“
      9. Entrevista a Albert Anglès, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vindolanda
      10. Entrevista a Ramon Coll, arqueòleg
      11. Entrevista a Francesc Xavier Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona
      12. Entrevista a Magí Seritjol, director de Tarraco Viva i Projecte phoenix
      13. Entrevista a Gonzalo Berger, cofundador de Tanit Didàctica i Difusió cultural
      14. Entrevista a Jose Antonio Ruiz, estudiós del món romà i impulsor del projecte Ilurum vita
    6. Articles
      1. La reconstrucció històrica com a recurs pedagògic
      2. Stella Noviomagi a Neumagen
      3. Un formulari per conèixer les diferents opinions sobre la reconstrucció històrica
      4. La reconstrucció històrica digital
      5. L’amor per la història ara i en temps dels romans
      6. Calendari de festivals de reconstrucció històrica del 2015
      7. Antígona en versió romana

      8. Primilianus ha tornat a la vida

  3. CONCLUSIONS
    1. Resultats obtinguts
    2. Valoració de les hipòtesis
    3. Incidències
    4. Prospectiva
    5. Valoració personal
    6. Agraïments
  4. ANNEXOS
    1. Enquestes
    2. Entrevistes
    3. Bibliografia
    4. Aracnografia i webgrafia
    5. Glossari

 

Aracnografia i webgrafia

0
10 anys
per

Durant el transcurs del treball he visitat (i enllaçat) nombroses pàgines web, algunes en altres idiomes, que m’han donat la informació necessària per desenvolupar-lo:

 

Entrevistes

2
10 anys
per

 Durant el transcurs de l’elaboració del treball he entrevistat diverses persones, totes relacionades d’alguna manera o altra amb la reconstrucció històrica, ja sigui per la seva participació activa, per la seva dinamització i suport o pel context de la seva feina (que els dóna legitimitat per opinar sobre aquest tema). Aquí teniu les 10 entrevistes que he realitzat, ordenades per ordre cronològic (de més antiga a més recent):

[youtube]http://www.youtube.com/playlist?list=PLkENseU-vq6w-7DDvOyfzbHosRTDpxqkK[/youtube]
Llista de reproducció amb els vídeos de les 13 entrevistes realitzades

Festival Laietània (El Maresme)

7
10 anys
per a Festivals de Reconstrucció històrica, General

Ubicació: Poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Maresme.

Any de creació: 2010

Dates (aproximades): Del 23 de maig al 15 de juny

Temàtica: El món iberoromà

Jaciment d’origen: Restes antigues dels pobles del Maresme

El festival Laietània és una celebració en la qual es fan  diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, propostes gastronòmiques i recreacions històriques. Organitzat i creat pel Consorci de Turisme del Maresme i per Tanit Didàctica i Difusió Cultural, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en un referent cultural, turístic i social que posi en valor l’herència iberoromana de la comarca.

Aquest festival no és com els més coneguts (Tarraco Viva, Magna celebratio…), ja que intenta difondre el patrimoni cultural dels pobles que conformen l’antic territori de la Laietània, i mostra els jaciments que hi ha a cada localitat participant (val a dir que tenir restes arqueològiques és un requisit per acollir actes de les celebracions). Una altra de les característiques del festival és la descentralització, però, a vegades, es decideix crear una espècie de “capital”, una ubicació on es fan els actes principals. Sempre es fa coincidint amb una altra festivitat local, com per exemple l’any 2013, quan es va fer coincidit amb la Fira Iberoromana.

Cartell de l’any passat (2013)

Entre les seves activitats, que es poden consultar al programa, destaquen visites als diferents jaciments de les localitats de Badalona (poblat ibèric Turó d’en Boscà), Cabrera de Mar (oppidum ibèric d’Ilturo i el temple mitraic), Mataró (vil·la romana de Torre Llauder), i Vilassar de Dalt (necròpolis, forns…). Una altra part fonamental del festival són els tallers, orientats cap al turisme familiar, com els que es fan a Mataró (La llum de Vesta) o a Cabrera de Mar (Taller familiar de cuina romana i menú degustació romà).

Tot i les evidents diferències entre les diferents tipologies de festivals, el factor comú de totes aquestes celebracions és la reconstrucció històrica. Aquest tipus d’activitat, potser la més atractiva, és la recreació de l’exèrcit i els gladiadors romans, a càrrec de la Legio VII Gemina (Projecte Phoenix) I de Barcino Oriens, respectivament.

Foto del grup Barcino Oriens

Barcino Oriens (Barcelona)

20
10 anys
per a Festivals de Reconstrucció històrica, General, Grups de reconstrucció històrica

Creació: Any 2009

Època recreada: Segle II dC.

Àmbit de recreació: Gladiatura, legio i ornatrices. 

Ubicació: Barcelona

Logotip de Barcino Oriens

Aquest grup va ser creat al 2009 per un professor i uns quants alumnes de l’Escola Joan Pelegrí, en l’àmbit de llatí i Cultura Clàssica, i des de llavors el nombre de membres no ha parat de créixer. En aquests moments, el grup forma part de les entitats que patrocina la Fundació Hostafrancs, i no té ànim de lucre, llevat per cobrir despeses de transport i manutenció.

Un cop van començar a fer contactes, van iniciar la participació als festivals de reconstrucció històrica com a grup seriós i compromès. El 2010 van arribar a un acord amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya i van participar al  Cicle de Conferències “Cicerone” , que aquell any es titulava: “Alimentació al Món Clàssic“. Allà van recrear un banquet romà, o Convivium, i el resultat va ser tan bo que des de llavors tenen una espècie de conveni oral pel qual participen cada any a la Nit dels Museus, on representen la temàtica que toqui.

Representació d’un sacrifici als déus

Pel que fa a festivals, el grup té una rellevància important. Des del 2012 participen a la Magna Celebratio de Badalona, una de les recreacions històriques més importants de Catalunya. Allà mostren la vida dels soldats romans i, a partir d’aquest any, la “secció femenina” del grup prendrà més protagonisme, gràcies a la seva feina en l’àmbit de la bellesa i la perruqueria. A més, organitzen i protagonitzen representacions d’escenes de vida quotidiana romana, com la vida política, el menjar i els sacrificis religiosos, que es fan durant els dies anteriors a les celebracions al carrer.

Pel que fa als integrants del grup, el seu objectiu és que la gent pugui “tocar, veure i sentir”. A més, diuen que “la Recreació i Reconstrucció Històrica té com a finalitat, vincular de forma directa, atractiva i emotiva la nostra realitat a la del nostres orígens”. Això sí, deixen molt clar que la seva tasca és molt seriosa i eminentment seriosa, ja que diuen que “no és una festa de disfresses”. Aquest és un dels aspectes principals de la seva manera de fer: tot es fa amb veritable rigor històric. Cada detall de tot el que fan i vesteixen es basa en textos i testimonis d’època romana, de manera que podem dir que res és imaginat o inventat. Val a dir que, per exemple, prefereixen no dur una canellera de soldat si no estan segurs de la seva versemblança històrica.

El seu èxit i reconeixement pel públic i les entitats va animar Barcino Oriens a engegar les jornades romanes de Barcelona que s’anomenen Barcino·Colonia·Romae i que es celebren durant la primera quinzena de juny a Hostafrancs.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=Iv5-I4MmhQg[/youtube]

« Previous
Next »
Go to Top