Cercant Barcino Oriens (34)

El desè Fòrum Auriga

1
8 anys
per a Arqueologia, Conferències, Difusió cultural, Festivals de Reconstrucció històrica, General, Grups de reconstrucció històrica, Jornades, Literatura

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila i El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Entrevista a Albert Anglès

0
8 anys
per a Arqueologia, Atracció turística, Conferències, Entrevistes, Festivals de Reconstrucció històrica, General, Grups de reconstrucció històrica

Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer  I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.

Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.

Albert Anglès a Vindolanda

És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…

Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularis, un material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).

Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TclF1uJObrQ[/youtube]

L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014

Drakonia i Coliseum

0
8 anys
per a Atracció turística, Festivals de Reconstrucció històrica, General, Grups de reconstrucció històrica

[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/LkcWJiRurTM[/youtube]

El dissabte dia 4 d’octubre es va celebrar un espectacle d’ambientació romana al Palau Sant Jordi: “COLISEUM, els jocs de Roma“. Van ser dues hores de curses de quadrigues, combats de lluitadors, conspiracions polítiques i amors prohibits. Aquest acte estava organitzat per “Drakonia“, una companyia de teatre que porta altres espectacles, com “Emporiae“, on també feien curses de quadrigues, o els sopars d’ambientació medieval al Palau Requesens.

L’argument de l’espectacle era: L’emperador Tit torna victoriós d’una campanya militar (contra els jueus?), i es disposa a gaudir dels jocs que el seu germà (el cònsol Domicià) li ha preparat. Llavors comencen a desenvolupar-se les diferents activitats, i és durant aquestes que destaca el protagonista, Marcus, un legatus caigut en desgràcia per culpa d’estar en contra de les polítiques del cònsol.

A partir d’aquí es desenvolupen diferents actuacions, com combats de gladiadors (alguns dels quals eren molt espectaculars però mancats de rigor històric), espectacles de llum i foc, pirotècnia, balls orientals i la representació teatral dels actors de la companyia “Drakonia”, que aportaven l’espectacularitat dels cavalls i els carros.

L’assistència va ser menys de l’esperada, en total van assistir al Palau unes 4000 persones, tot i la previsió de més de 7000 per part de la companyia catalana. Tot i això, el públic assistent va demostrar les seves arrels llatines i va posar totes les seves energies en animar el protagonista, cosa que em va fer veure que, en realitat, no hem canviat tant en vint segles…

Pel que fa a les col·laboracions, van participar diferents grups (a part de Drakonia), tan nacionals com internacionals, com per exemple: Barcino Oriens, Manaies de Blanes (Grup de recreació històrica de la V Legio Macedònica), Legionaris d’Iesso, L’Armée des Maures i Arquers Poligaris.

Personalment, no estic massa content amb l’espectacle que vaig presentar, si bé des de Barcino Oriens vam rebre un bon tracte i, admetem-ho, va ser molt interessant, divertit i va constituir una experiència sense precedents, tant per al grup com per a mi. Tot i això, el guió i l’escenificació van deixar molt a desitjar, ja que hi havia alguns errors històrics, com per exemple la diferència d’anys entre els protagonistes, ja que Cleòpatra Selene ja era morta quan els dos emperadors van néixer.

Per acabar, no vaig poder evitar recordar algunes escenes de la pel·lícula “Gladiator” i altres del gènere mentre veia l’espectacle, tot i que haig de reconèixer que estava més preocupat d’aguantar el pes de la lorica hamata (armadura d’anelles), perquè vam haver d’estar una hora o més drets. Tot i això, va ser una gran experiència de la qual difícilment me n’oblidaré.

 

 

La reconstrucció històrica als museus

1
8 anys
per a Arqueologia, Atracció turística, Fonts primàries, General

La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.

Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:

Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3

Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.

Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que  permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aGitmYl6U90[/youtube]

Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.

Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens

L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.

Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu

Resultats obtinguts

0
8 anys
per

Un cop acabat el treball, aquí mostro que he obtingut:

  • Un bloc entenedor, visual i ordenat: El fet d’haver de seguir una pauta i una estructura concretes ha fet que el bloc disposi d’un índex amb tots els articles inventariats, fàcils de trobar i classificats segons la seva tipologia i tema tractat. Això és un aspecte positiu de cara al visitant que busca alguna cosa en concret i alhora per al que busca els articles més recents, de manera que satisfà totes les necessitats que poguessin sorgir respecte l’ordenació dels escrits.
  • Un lloc on la gent pot trobar informació sobre grups i festivals de reconstrucció històrica a Catalunya: El fet que no existís cap lloc així a Catalunya ha fet que si s’escriu “reconstrucció històrica” al cercador de Google aquest lloc web sigui la primera entrada, per davant de les webs d’importants grups del sector i fins i tot de la Viquipèdia. A la secció “la reconstrucció històrica”  es pot trobar una relació dels grups, festivals i entitats culturals que tenen a veure amb el tema que ens ocupa, cada una amb una fitxa i una descripció, majoritàriament basades en informació de primera mà (dels seus creadors o de les seves webs).
  • Un espai on explico la meva experiència personal: Com a membre d’un grup que recrea l’època romana, Barcino Oriens, he viscut en la meva pròpia pell el fet de vestir-se de soldat, de civil i d’esclau, he hagut de fer formacions de combat amb trenta quilos a sobre, representar com es feia el reclutament en el temps dels romans i també he visitat altres esdeveniments on jo no hi participava activament. Tot això està relatat a la secció “Intervencions pràctiques“, on cada experiència té un article i cada acció hi és reflectida. Aquesta part és, per mi, la més important, ja que el meu testimoni pot animar altra gent a dedicar-se a aquest apassionant món.
  • Una experiència didàctica sense precendents: Durant aquest temps he realitzat diverses activitats relacionades amb la reconstrucció històrica, concretament dues. La primera, durant la qual vaig explicar l’escriptura grega en temps dels romans, a més de l’educació i els suports d’escriptura del moment. La segona va tractar el meu treball de recerca, i va tenir la particularitat que els alumnes es van poder emprovar una armadura romana, que em van cedir molt amablement des de Barcino Oriens. El primer taller, més comú i ja practicat per l’Institut abans de la meva arribada, va tenir força bona acceptació i va agradar als alumnes, mentre que el segon va tenir un èxit més moderat, tot i que és molt difícil organitzar una activitat com aquesta, i es poden comptar amb els dits de la mà el nombre de tallers d’aquest tipus que es fan a Catalunya.

Annexos

0
8 anys
per

[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/playlist?list=PLkENseU-vq6w-7DDvOyfzbHosRTDpxqkK[/youtube]

Entrevistes

0
8 anys
per

Durant el transcurs del treball he tingut el plaer de parlar amb persones enteses en el tema de la reconstrucció històrica, que m’han donat impagables coneixements que jo, tot i conèixer la matèria de primera mà, no tenia. A continuació teniu les entrevistes, una per una, seguides de la llista de reproducció de Youtube on són tots els vídeos:

 

[youtube]http://www.youtube.com/playlist?list=PLkENseU-vq6w-7DDvOyfzbHosRTDpxqkK[/youtube]

Com a valoració, i a part del que he après, he pogut veure que existeix més homogeneïtat d’opinions del que creia, sobretot pel que fa a les característiques que ha de tenir la reconstrucció històrica: ha de ser rigorosa pel que fa a la documentació i s’ha de servir per passar-ho bé però sobretot per ensenyar. Com a afegit, tot i que alguns dels entrevistats no hi tenen contacte directe, estaven molt ben informats al respecte, fet del qual puc treure la conclusió que la recreació històrica té força difusió, tant entre gent d’humanitats com entre el públic en general.

A més, tots veuen que també pot ser una bona eina per divulgar la història, gràcies al seu component visual i a les explicacions de persones que en saben molt i que ho fan de  manera desinteressada, un altre dels factors en què gairebé tots els entrevistats coincideixen. És a causa de la seva fórmula atractiva que la reconstrucció històrica s’està consolidant a casa nostra, tot i els inconvenients econòmics, punt en el qual tots coincideixen. També fa una gran funció de divulgació de jaciments (o conjunts de jaciments) històrics i, malgrat l’opinió contraria d’algun entrevistat, és força normal trobar un grup que recrea l’època històrica que correspon a un jaciment arqueològic de la seva mateixa localitat.

A part de donar la seva opinió sobre el tema del treball que ens ocupa, cada entrevistat va parlar dels seus projectes professionals i laborals, que d’alguna manera hi tenen a veure, tot i que l’interessant és veure que la gent que es dedica a la reconstrucció històrica té molt poc temps lliure (no considerant aquesta com a tal) entre la seva feina i la seva afició, cosa que diu molt de les ganes que un hi posa en les coses que l’apassionen.

Com a detall curiós, he descobert que l’empatia, tot i ser un factor present en la gent que s’hi dedica, no és un motiu primordial a l’hora d’iniciar-se en la matèria. Malgrat això, jo sí que crec que és una part important, però  la gent no se’l planteja.

Enquestes

0
8 anys
per

Durant el transcurs del treball he realitzat una enquesta que ha estat resposta per un total de 115 persones, i n’he obtingut nombrosos resultats i conclusions:

Per començar,

De totes les persones que han respost l’enquesta, un 58% tenen una edat compresa entre els 0 i els 18 anys, franja d’edat majoritària pel que fa al nombre de subjectes. El segon grup d’edat més nombrós, amb un 28% del total, comprèn la franja entre els 41 i els 60 anys, seguida per dos grups (conformats per les franges de 19-25 i de 25-40 anys), que sumen un 6% cada un. Per acabar, el grup més minoritari és el que comprèn la gent de més de 61 anys, que és el 2% del total. Aquestes dades no tenen cap valor per si sola, però en tindran a l’hora de valorar el conjunt de l’enquesta.

El següent gràfic circular, com l’anterior, tampoc aporta gaire informació per si sola, però serà important de cara a les valoracions. Podem veure que existeix força equilibri de sexes en les persones que han respost el qüestionari. Concretament estem parlant d’un 47% d’homes i un 52% d’homes.

Continuant amb les dades personals, ens trobem amb l’ocupació. Aquest és un factor que tindrà força a veure amb les respostes que es donin, i, a més, té relació amb l’edat, ja que podem comprovar que el 60% dels enquestats estudia, cosa que coincideix amb el 58% de gent amb una edat compresa entre els 0 i els 18 anys. Cal remarcar també el volum de persones que té una feina relacionada amb el món acadèmic (un 18%), que contrasta amb el 17% de gent la feina dels quals no hi té cap relació.

En aquest cas es mostra el volum de gent que ha experimentat personalment amb la reconstrucció històrica, que és sorprenentment baix, arribant a crear-se una situació de 49,5% (hi han tingut contacte) i 50,5% (no n’han tingut), aproximadament. 

Aquesta pregunta era més aviat anecdòtica, però diu molt del tipus de persona que ha respost, i fins i tot es pot saber qui ha respost què. Per començar, tots han respost que els agrada la història. En aquest cas, el 37% ha respost que li agraden les civilitzacions antigues, ha coincidit el nombre de persones a qui els agraden les civilitzacions medievals i modernes (amb un 12% cada grup). Com a grups minoritaris, trobem un 7% a qui els agraden les civilitzacions prehistòriques i un 8% als quals els és indiferent.

La següent qüestió preguntava si l’enquestat coneixia el fenomen de la reconstrucció històrica i, en cas afirmatiu, quant de temps en feia. En aquest cas, un 13,9% afirma que no i la resta (un 86,1%) que sí, i d’aquests, tres quarts diuen que la coneixes des de fa una mitjana de deu anys, mentre que els altres diuen que la coneixen des de fa menys d’un any.

La setena pregunta demanava la valoració que en feien, i un 97,7% ho fan de manera positiva, amb la seva aposta per la didàctica com a argument majoritari. Per desgràcia, només un dels dos participants ha argumentat la seva resposta, i ha manifestat que no en troba la utilitat. Per tant, podem confirmar una de les hipòtesis plantejades al principi del treball: la reconstrucció té bona acollida entre el poble, que la veu com una manera entretinguda i visual d’aprendre coses del passat.

Una altra pregunta preguntava: Quins grups o festivals coneixes? Aquesta està molt relacionada amb el coneixement de la reconstrucció històrica, ja que els que han respost que coneixen la reconstrucció històrica n’han citat diversos exemples, tant d’època romana com d’altres, com Barcino Oriens, Propugnatores Barcinonenses, Ars Dimicandi, Tarraco Viva, Magna Celebratio o Barcino Colonia Romae.

Com podeu veure al gràfic, a la pregunta “Participes en algun grup de reconstrucció històrica?” hi ha hagut un 81% que ha respost negativament i un 17% que ho ha fet afirmativament, de manera que ara ja podem saber quin percentatge dels que havien dit que havien experimentat la reconstrucció històrica hi participen, a més de conèixer quin percentatge de respostes es fan des del coneixement directe de causa i quins es basen en opinions.

Aquest gràfic reflecteix l’opinió dels enquestats sobre el reconeixement de la reconstrucció històrica, i un 72% expressa que no el té, i ho justifiquen dient que no és encara coneguda pel gruix de la població. El 17% que diu que sí ho justifica dient que és a causa del seu èxit . Per acabar, un notable 9% expressa la seva indiferència respecte el tema.

Una de les últimes preguntes és per què creuen que la reconstrucció històrica romana té una presència marcada a Catalunya, a la qual la gran majoria respon que es deu al temps que aquest territori i la seva gent ha passat sota domini romà, que ha marcat la nostra cultura i modus vivendi de manera significativa.

El penúltim punt de l’enquesta és “Creus que és una eina útil per divulgar la cultura?”, un dels que més consens ha creat entre els enquestats, tant que un 93% ha respost que sí i un 6% ha fet el contrari. Tot i que em resulta una mica estrany tenint en compte que un percentatge més alt de persones considerava la reconstrucció històrica com a una cosa sense sentit, crec que diu molt de la societat que la considerin útil tot i estar-ne en contra.

Entrevista a Josep Maria Blanco

0
8 anys
per a Entrevistes, Festivals de Reconstrucció històrica, Fires, General, Grups de reconstrucció històrica

Fa uns dies vaig entrevistar en Josep Maria Blanco, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per començar, em va donar la seva visió del que era la reconstrucció històrica, i va dir que aquesta és una manera d’esbrinar com vivia la gent d’èpoques passades i posar-se a la seva pell. Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell va dir que, sobretot depèn del context de cada país, ja que influeix molt la presència que van tenir els romans, si bé també s’ha de tenir en compte el nivell cultural de les diferents cultures nacionals. En el nostre cas, va dir, encara hi ha molta feina a fer, ja que es considera per molta gent com una cosa curiosa i pintoresca.

Més tard, vam passar a l’esfera més personal, i em va parlar de la seva experiència en el món de la reconstrucció històrica: Participa en dos grups diferents, als quals va accedir gràcies a la seva passió per la història i contactes personals. Aquests dos grups són: Barcino Oriens, que reconstrueix la vida en època romana, tal com es pot veure en aquest article, i “Amics de la Girona Napoleònica 1809”, que recrea l’exèrcit aliat que va lluitar contra els exèrcits de l’imperi de Napoleó, concretament els setges de Girona durant la guerra del Francès.

Seguidament, el seu discurs es va centrar en els aspectes més pràctics de la seva participació, i va parlar sobre la part logística: per començar, em va dir que a vegades li costava compaginar la seva participació als dos grups, però que sempre mantenia un equilibri raonable entre ambdues agrupacions. A més, i com a detall que va remarcar emfàticament, creia que era molt important dialogar amb la família sobre aquest tema, ja que “és el més important i el primer”, de manera que si s’arriba a un acord beneficiós per ambdues parts ell no té cap problema en gaudir de la reconstrucció històrica.

Pel que fa a la seva participació als grups, haig de remarcar la seva funció a Barcino Oriens, on s’ocupa de l’aspecte extern de l’agrupació (publicitat, promocions, contactes…), cosa que resulta lògica, ja que cada membre aporta al conjunt els seus punts forts pel bé comú.

Foto de l’entrevistat durant una representació del grup “Barcino Oriens”

Per finalitzar, vull remarcar que, a més de participar a la recreació del setge de Girona (amb “Amics de la Girona Napoleònica 1809”) i a diferents festivals d’època romana, com la Magna Celebratio o les Barcino Colonia Romae (amb “Barcino Oriens”), el projecte que més il·lusió li fa és la recreació de la batalla de Waterloo (Bèlgica), on grups de tota Europa i Amèrica “s’enfrontaran” per rememorar l’efemèride (fa 200 anys d’aquest esdeveniment).

Aquí teniu l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sRgh8GnCDXQ[/youtube]

Vull agrair especialment el fet que el senyor Blanco es desplacés a casa meva des de Barcelona, cosa que entenc que suposa més temps del que m’hauria pogut concedir.

La reconstrucció històrica com a recurs pedagògic

0
8 anys
per a General

En el marc de l'”Estada a l’empresa”, que forma part del currículum de 2n de Batxillerat, estic treballant al Museu de Badalona i durant dues setmanes he estat col·laborant en un casal d’estiu per a nens de 5 a 10 anys, aproximadament, que la mateixa institució organita i que es basen en la vida quotidiana en temps dels romans.

El curs dura una setmana, durant la qual els nens experimenten i aprenen molts detalls dels diferents aspectes de la vida quotidiana romana, entre els quals podem trobar els vestits, el menjar, la música, el teatre o la decoració. Però el millor és que els nens ho fan de la millor manera possible en aquestes edats: tocant. He pogut comprovar que no hi ha res que sigui avorrit si es planteja de la manera adeqüada, ja que una cosa que podria semblar molt pesada, com pot ser la història, es converteix en un entreteniment i font de curiositat per infants que no estan contaminats pels prejudicis de la socientat envers les humanitats.

Sóc conscient que ja existeixen cursos, casals i activitats d’aquest caire, però crec que al Museu de Badalona són pioners en aquest sentit, ja que desconeixia l’existència d’aquesta manera de passar els tòrrids dies de juliol. M’ha agradat perquè, a més de tenir una “obligatòria” part teòrica, es permet als nens donar ales a la seva creativitat i empenta, ja que a l’últim dia de la setmana (i del casal) es fa un banquet (gustatio) amb el menjar elaborat prèviament pels alumnes, que es culmina amb diferents espectacles: dansa, teatre i gladiatura (organitzada per un servidor).

Ha estat una eperiència molt estimulant, que, a més de servir pel mateix Treball de recerca, m’ha estimulat a fer més activitats d’aquest tipus, ja que he agafat el gust a estar davant el públic i interactuar amb ells, si bé ja tinc experiència en aquesta matèria per les “actuacions” amb el grup Barcino Oriens.

« Previous
Next »
Go to Top