Valoració de les hipòtesis

Un cop acabada la part principal del treball (el cos), he arribat a unes conclusions que m’han portat a canviar (o modificar) la meva perspectiva inicial pel que fa a les hipòtesis. Aquest canvi o enriquiment personal es deu en gran mesura a les entrevistes que he fet, ja que entrar en contacte amb experts en la matèria m’ha ajudat a modelar i ampliar la meva experiència en el camp de la reconstrucció històrica.

Heus aquí les valoracions de les hipòtesis:

  • La reconstrucció històrica es troba en un bon moment: Efectivament, es troba en un bon moment, i s’està consolidant cada cop més com a puntal del turisme cultural, tot i que pateix dificultats en alguns casos, com en el cas de la Renovatio Arragonis, festival que va haver de dissoldre’s per qüestions econòmiques. Tot i així, tant bon punt la situació millori el model de reconstrucció històrica agafarà dimensions insòlites, en gran part afavorit per la bona acollida de la gent, que en general el veu atractiu i didàctic alhora, dos mots que a vegades costa d’unir.
  • Tot i la seva situació, la reconstrucció històrica a la península encara és poc valorada: Tal com comentava al punt anterior, són poques les persones que veuen amb mals ulls. Per exemple, de les 116 persones enquestades, només dues afirmen que no li veuen utilitat a la reconstrucció històrica, per tant podem dir que, tenint en compte que s’ha enquestat gent de totes les edats i sexes, només el 2% pensa així. Pel que fa al suport institucional i econòmic, la majoria dels entrevistats (i la meva pròpia experiència) m’han fet arribar a la conclusió que, tot i l’elevat cost pecuniari que comporta dedicar-se a la reconstrucció històrica és un dels frens que fan que molta gent no pugui exercitar-la i que molts potencials patrocinadors es facin enrere.
  • La reconstrucció històrica neix com a diversió, només des de l’àmbit lúdic: Certament, el contingut “amateur” d’aquesta disciplina, i gairebé m’atreviria a afirmar que n’és l’esperit, és molt important, ja que no hi ha res que uneixi més les persones que l’afició desinteressada per alguna cosa. Totes les personalitats que he entrevistat han coincidit de manera gairebé unànime en dir que ells no treuen benefici de la reconstrucció històrica, cosa que jo considero admirable.
  • Els orígens de la reconstrucció històrica a Catalunya no són coneguts per la gent ni treballats des de la comunitat intel·lectual/informàtica: Aquesta és una de les hipòtesis sobre les quals tinc la mateixa opinió, ja que jo mateix he pogut comprovar que no hi ha cap pàgina ni espai (més lluny dels llocs web dels grups i festivals que s’hi dediquen) que doni informació sobre la reconstrucció històrica a Catalunya, cosa de la qual no puc queixar-me, ja que ha estat veritablement difícil per a mi aconseguir les dades necessàries per poder escriure la pàgina principal del bloc.
  • Hi ha diferents maneres de veure-la: Pel que fa a aquesta hipòtesi, no he trobat gaire dissidència en les opinions dels entrevistats i de la gent amb qui he parlar, ja que tots consideren que la bona reconstrucció històrica (en aquest cas d’època romana) ha d’estar fonamentada en fonts clàssiques, ja siguin relleus o escrits, i ha de tenir com a objectiu últim la difusió de la cultura clàssica.
  • En alguns casos, la part de la documentació falla: Com deia en l’apartat anterior, la documentació hauria de ser un requisit per al bon “recreador”, cosa que no passa a tot arreu. Tot i que en general es segueix aquesta “filosofia”, hi ha alguns grups i festivals, sobretot en la reconstrucció d’època medieval, però també en alguns festivals d’època romana, com ja explico al final de la pàgina on explico els aspectes generals de la reconstrucció històrica. Aquesta falta de documentació es deu, moltes vegades, al predomini del benefici econòmic i turístic sobre la didàctica i la falta d’ànim de lucre.
  • La principal funció de la reconstrucció històrica és la divulgació: Tal i com comentava dos punts enrere, he arribat a la conclusió que el més important és voler ensenyar a la gent detalls de la història i mostrar-los que no es tracta només d’unes línies en un llibre gruixut, sinó d’un ésser viu que es va construint dia a dia i que és divertit de reviure, encara que sigui entre els alts edificis d’una ciutat moderna. M’ha agradat especialment una frase pronunciada pel senyor Ricard Llop, que reflecteix molt bé aquesta idea:  “docere et delectare”, “ensenyar i gaudir”.
  • La reconstrucció històrica parteix de l’empatia: L’empatia és un dels motius que impulsen la gent a participar i a assistir a esdeveniments d’aquesta naturalesa, si bé la gent amb la qual he entrat en contacte no n’eren del tot conscients o no s’ho havien plantejat. 
  • Hi ha més reconstrucció històrica d’època romana que grega: És així perquè l’època romana és més extensa en el temps, té molta més presència a casa nostra i en tenim molta més informació, tot i que els grecs eren un poble tant o més interessant que els romans en l’aspecte militar, per exemple. A més, és més complicat i encara més cara de dur a terme, factors que no ajuden pas a la seva aparició a Catalunya. De fet, al conjunt de l’Estat espanyol existeixen un o dos grups que reconstrueixin l’època grega, cosa que diu molt de la seva situació. Evidentment, el seu àmbit geogràfic es limita a algunes zones costaneres, de maner que no és estranya la seva situació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

 
Go to Top