Enquestes

Durant el transcurs del treball he realitzat una enquesta que ha estat resposta per un total de 115 persones, i n’he obtingut nombrosos resultats i conclusions:

Per començar,

De totes les persones que han respost l’enquesta, un 58% tenen una edat compresa entre els 0 i els 18 anys, franja d’edat majoritària pel que fa al nombre de subjectes. El segon grup d’edat més nombrós, amb un 28% del total, comprèn la franja entre els 41 i els 60 anys, seguida per dos grups (conformats per les franges de 19-25 i de 25-40 anys), que sumen un 6% cada un. Per acabar, el grup més minoritari és el que comprèn la gent de més de 61 anys, que és el 2% del total. Aquestes dades no tenen cap valor per si sola, però en tindran a l’hora de valorar el conjunt de l’enquesta.

El següent gràfic circular, com l’anterior, tampoc aporta gaire informació per si sola, però serà important de cara a les valoracions. Podem veure que existeix força equilibri de sexes en les persones que han respost el qüestionari. Concretament estem parlant d’un 47% d’homes i un 52% d’homes.

Continuant amb les dades personals, ens trobem amb l’ocupació. Aquest és un factor que tindrà força a veure amb les respostes que es donin, i, a més, té relació amb l’edat, ja que podem comprovar que el 60% dels enquestats estudia, cosa que coincideix amb el 58% de gent amb una edat compresa entre els 0 i els 18 anys. Cal remarcar també el volum de persones que té una feina relacionada amb el món acadèmic (un 18%), que contrasta amb el 17% de gent la feina dels quals no hi té cap relació.

En aquest cas es mostra el volum de gent que ha experimentat personalment amb la reconstrucció històrica, que és sorprenentment baix, arribant a crear-se una situació de 49,5% (hi han tingut contacte) i 50,5% (no n’han tingut), aproximadament. 

Aquesta pregunta era més aviat anecdòtica, però diu molt del tipus de persona que ha respost, i fins i tot es pot saber qui ha respost què. Per començar, tots han respost que els agrada la història. En aquest cas, el 37% ha respost que li agraden les civilitzacions antigues, ha coincidit el nombre de persones a qui els agraden les civilitzacions medievals i modernes (amb un 12% cada grup). Com a grups minoritaris, trobem un 7% a qui els agraden les civilitzacions prehistòriques i un 8% als quals els és indiferent.

La següent qüestió preguntava si l’enquestat coneixia el fenomen de la reconstrucció històrica i, en cas afirmatiu, quant de temps en feia. En aquest cas, un 13,9% afirma que no i la resta (un 86,1%) que sí, i d’aquests, tres quarts diuen que la coneixes des de fa una mitjana de deu anys, mentre que els altres diuen que la coneixen des de fa menys d’un any.

La setena pregunta demanava la valoració que en feien, i un 97,7% ho fan de manera positiva, amb la seva aposta per la didàctica com a argument majoritari. Per desgràcia, només un dels dos participants ha argumentat la seva resposta, i ha manifestat que no en troba la utilitat. Per tant, podem confirmar una de les hipòtesis plantejades al principi del treball: la reconstrucció té bona acollida entre el poble, que la veu com una manera entretinguda i visual d’aprendre coses del passat.

Una altra pregunta preguntava: Quins grups o festivals coneixes? Aquesta està molt relacionada amb el coneixement de la reconstrucció històrica, ja que els que han respost que coneixen la reconstrucció històrica n’han citat diversos exemples, tant d’època romana com d’altres, com Barcino Oriens, Propugnatores Barcinonenses, Ars Dimicandi, Tarraco Viva, Magna Celebratio o Barcino Colonia Romae.

Com podeu veure al gràfic, a la pregunta “Participes en algun grup de reconstrucció històrica?” hi ha hagut un 81% que ha respost negativament i un 17% que ho ha fet afirmativament, de manera que ara ja podem saber quin percentatge dels que havien dit que havien experimentat la reconstrucció històrica hi participen, a més de conèixer quin percentatge de respostes es fan des del coneixement directe de causa i quins es basen en opinions.

Aquest gràfic reflecteix l’opinió dels enquestats sobre el reconeixement de la reconstrucció històrica, i un 72% expressa que no el té, i ho justifiquen dient que no és encara coneguda pel gruix de la població. El 17% que diu que sí ho justifica dient que és a causa del seu èxit . Per acabar, un notable 9% expressa la seva indiferència respecte el tema.

Una de les últimes preguntes és per què creuen que la reconstrucció històrica romana té una presència marcada a Catalunya, a la qual la gran majoria respon que es deu al temps que aquest territori i la seva gent ha passat sota domini romà, que ha marcat la nostra cultura i modus vivendi de manera significativa.

El penúltim punt de l’enquesta és “Creus que és una eina útil per divulgar la cultura?”, un dels que més consens ha creat entre els enquestats, tant que un 93% ha respost que sí i un 6% ha fet el contrari. Tot i que em resulta una mica estrany tenint en compte que un percentatge més alt de persones considerava la reconstrucció històrica com a una cosa sense sentit, crec que diu molt de la societat que la considerin útil tot i estar-ne en contra.