Un nou nivell d'empatia
Cercant Magna Celebratio (23)
Magna Celebratio Baetulonensis (Badalona)
1210 anys
Ubicació: Badalona (Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1)
Any de creació: 2005
Dates (aproximades): Últim cap de setmana d’abril.
Temàtica: General
Jaciment d’origen: Ciutat romana (Baetulo).
Cartell promocional d’aquesta edició
La Magna Celebratio és un festival organitzat pel museu de Badalona on es recreen gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana dels romans. Des de fa anys, els visitants poden gaudir de demostracions d’arquitectura (arcs de mig punt, mosaics, materials de construcció…), d’economia (fabricació de monedes, diferents tipus d’artesania…), d’oci i cultura (educació, jocs, pintura…) i militars (exèrcit), entre altres.
Totes aquestes exposicions són possibles gràcies a la col·laboració de particulars, entitats, empreses i, fins i tot, instituts de secundària/post-obligatòria, que treballen de manera desinteressada i voluntària. Alguns exemples poden ser: el grup de reconstrucció històrica del Museu, Barcino Oriens, Jano, El Periódico, Anís del Mono i l‘Institut Isaac Albéniz.
Aquí podem veure un resum de l’organització de la Magna Celebratio (entitats, voluntatiat, col·laboracions…), de manera esquemàtica i gràfica, que pot servir com a ajuda per entendre la complexitat de la creació d’un festival de reconstrucció històrica, en aquest cas, el de Badalona.
La realització de l’educació i els jocs romans és un tipus participació diferent respecte als altres àmbits de la “Magna”, ja que és organitzada per professors i executada per alumnes (4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat) de tres instituts de la rodalia: l’INS Isaac Albéniz (Badalona), l’INS Premià de Mar (Premià de Mar) i l‘Escola Vedruna de Gràcia (Barcelona). Aquesta col·laboració va ser possible gràcies a la feina col·lectiva als blocs El fil de les clàssiques, Aracne fila i fila i El vaixell d’Odisseu. A títol personal, abans d’integrar-me al grup Barcino Oriens, feia molts anys que participava a aquesta secció del festival gràcies a contactes familiars.
Aquests instituts participen en quatre subapartats diferents: Els ludi (jocs), el ludus litterarius, el ludus grammaticus i el ludus rhetoricus. Per més informació cliqueu aquí. Els alumnes poden triar on i quan participar, segons els requisits i característiques que demana cada apartat. El factor comú ha de ser les ganes d’ensenyar a la gent com funcionava l’oci i l’educació a l’Imperi romà.
Zona de l’escola, 2013
Foto d’arxiu del Museu
Pel que fa a l’evolució general del festival, des dels seus inicis ha anat creixent sense parar, i cada cop ha augmentat més el seu espai, cosa que l’ha col·locat a l’elit de les celebracions de reconstruccions històriques del nostre país.
La primera edició (2005) va coincidir amb els 50è aniversari del Museu. I es va realitzar el primer curs de cuina romà, les jornades de cuina romana, visites i una trobada de grups d’armats que rememoraven la cultura romana des de la cultura tradicional. Des de l’edició del 2008 el festival va centrar exclusivament en els grups de reconstrucció, fet que va professionalitzar el festival i li va atorgar el renom del qual gaudeix actualment.
Vegeu el mapa actual amb les ubicacions dels diferents estants que hi ha aquest any.
Mapa amb les àrees ocupades marcades en taronja
Una Magna grisa i vermella
19 anys
Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook:
Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)
Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis.
Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.
El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.
Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite” (llenceu les javelines).
Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)
Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:
[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=hpJod-VHDTk[/youtube]
La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!
38 anys
El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.
En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.
I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).
Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον:
L’amor per la història romana ara i en temps dels romans
010 anys
per alarioxtecblocs
a General
L’amor, què és l’amor? Qualsevol persona diria que és l’atracció envers una altra persona, i no els faltaria la raó. Però i l’amor per la teva feina, la teva dedicació, les teves aficions? I és que hi ha una relació molt estreta entre allò que ens apassiona i nosaltres, un vincle irrompible que ens acompanya des del nostre naixement fins que anem a l’Hades, i en el cas el que ens ocupa aquesta vegada, és l’amor per la història.
Per què m’encanta fer reconstrucció històrica? Perquè és la màxima expressió de tot el que m’agrada, representa moltes de les coses a les quals hi dedicaria el meu temps de manera desinteressada i voluntària, i així és actualment, igual que milers de persones de tot el món que posen totes les seves forces en reproduir el modus vivendi de persones de les quals ja no en queden ni els ossos (en el cas de la reconstrucció d’època romana, òbviament). En realitat, gran part dels grups que s’hi dediquen (inclòs el meu) ho fan amb gran dedicació i esforç, suant sota una armadura, sagnant si és necessari, tot per més que una afició.
Els mateixos romans ja tenien passió per la seva història, i un exemple en són les naumàquies que s’organitzaven, que reflecteixen, a part d’un gran talent per la publicitat, l’admiració cap als ancestres i les seves gestes.
Per tant, la meva afició per tot el que tingui a veure amb el món clàssic (grec i romà, però amb preferència per aquest últim) és una cosa inexplicable, que ve de dins, impossible d’expressar en paraules i, per aquest motiu, ho demostro posant-me una armadura, agafant un escut i una espasa i sortint al carrer a intentar transmetre aquest amor a la gent.
Barcino Oriens a la Magna Celebratio. Foto AracneFil
Calendari de festivals de reconstrucció històrica del 2015
010 anys
per alarioxtecblocs
a General
Comencem un nou any, el 2015 pels cristians i el 2767 pels romans, farcit de festivals de reconstrucció històrica romana, alguns dels quals completen una edició més, però també n’hi ha alguns de nous. A continuació mostro les dates (les que se saben a dia d’avui):
| Inauguració del jaciment romà de Can Ferrerons (Premià de Mar) | 15 de març |
| Magna Celebratio (Badalona) | 24, 25 i 26 d’abril |
| I Festival Antiga Mediterrània (Can Pastilla, Palma de Mallorca) | 2 i 3 de maig |
| Triumvirat mediterrani (L’escala) | 2 i 3 de maig |
| Nit dels Museus al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) | 16 de maig |
| Tarraco viva (Tarragona) | 4 al 17 de maig |
| Fira Iberoromana (Cabrera de Mar) | 30 i 31 de maig |
| Festival Laietània (municipis del Maresme) | 22/05/2015 – 14/06/2015 |
| V Barcino Colonia Romae (Barcelona) | 20 i 21 de juny |
| Ludi Rubricati (Sant Boi de Llobregat) | 6 i 7 de juny |
| Mercat romà d’Iesso (Guissona) | 17 i 18 de juliol |
| Ilurum vita (Mataró) | 14-16 d’agost |
Thaleia
010 anys
Època recreada: Alt imperi romà
Àmbit de recreació: Vida civil
Ubicació: Tarragona
“Thaleia. Grup de Reconstrucció Històrica” és una associació tarragonina l’objectiu de la qual és mostrar a l’espectador, des d’una perspectiva dinàmica i divertida, la manera de viure en època romana (la infància, el matrimoni, el divorci, la mort, la religió, la música, la medicina….). A diferència de la majoria de grups, només es dedica a la vida quotidiana, i és un referent entre els que recreen aquest aspecte de la vida dels romans tan poc treballat.
Thaleia és el primer grup de reconstrucció musical d’època romana de l’Estat espanyol i manté contacte amb els millors grups europeus en aquest camp. Un dels espectacles que organitzen, que és dels més interessants que he trobat, és una representació musical. “Carmina Canere en Viu” és un espectacle ideat pel mateix grup que consisteix en un concert de música amb dansa romanes on reprodueixen tot un seguit d’instruments musicals de l’època, com per exemple la Tibia (instrument de vent que podia estar fet de fusta, os, ivori, etc.,); la Syrinx (denominada avui dia flauta de “Pan”); la Kithara i la Pandovra (instruments de corda) el Crotalvm i el Cymbalvm (percussió).
Val a dir que han publicat un disc amb totes les seves interpretacions musicals, titulat: “Carmina Canere”, la imatge del qual teniu a continuació.
A part de la seva faceta musical, el grup organitza nombrosos espectacles i participacions durant la Tarraco Viva, com les que relato a continuació, tot i que per més detalls convido el lector a mirar la seva magnífica pàgina web:
- SEQUERE ME: La prostitució a Roma
- SATURNALIA: Explicació de la festivitat
- SACRA PRIVATA: els rituals de la llar
- VENERALIA: El culte a Venus
- ELS CIRCS ROMANS: Tots els aspectes dels jocs de circ
- LA MODA A ROMA: Un passeig per la societat romana a través del vestuari
- DOMI AC FORI: Explicació de la vida d’una família romana
- ROMA ARCANA: màgia, superstició i religió a Roma
- DIES VIRILES: El pas de nen a home en temps dels romans
- SERVITUS ET MANUMISSIO: L’esclavitud a Roma
- ARS MEDICA: La medicina a Roma
- DIVORTIUM: El divorci en temps dels romans
- CEREALIA: El culte a la deessa Ceres
-
DIES LVSTRICVS ET LVDVS LITTERARIVS: La vida dels nens romans
Des dels seus inicis ha participat en Jornades Internacionals de Divulgació Històrica, com les que es celebren cada any a Tarragona, des de 1999 i en festivals com el Mercat Romà de Guissona, el Festival Romà d’Andelos a Mendigorria, la Magna Celebratio a Badalona o Blanda Aeterna a Blanes.
Associació Cultural Arraona Romana
110 anys
Ubicació: Sabadell (Barcelona)
Àmbit d’acció: Cultura romana en general
Plataforma de difusió: Bloc i reconstrucció històrica
Fundada el 2008 per Francesc Sánchez, a qui he entrevistat anteriorment, Arraona Romana és una iniciativa personal del senyor Sánchez i una entitat cultural que té diferents objectius, que cito a continuació:
- “Promoure la recerca i desenvolupament, les excavacions arqueològiques, la preservació i la difusió del patrimoni arqueològic romà de la ciutat de Sabadell”
- La difusió de la cultura romana a través dels diferents canals que ens ofereix la tecnologia i la societat.
- “Recrear i recuperar el millor de l’Antiga Roma en els camps de la cultura, la llengua, el dret, la política, l’art, la literatura o filosofia, entre d’altres, promovent a aquests efectes tot tipus d’activitats culturals, recreacionistes i lúdiques.”
Es va començar amb molta força, organitzant la Renovatio Arragonis, conferències i xerrades, a més de la pàgina web, que servia per complir el segon objectiu citat anteriorment, i actualment ho continua fent. A partir del 2012, i amb la dissolució del festival que portaven tres anys fent, es van plantejar dedicar els seus esforços en el bloc i la difusió de la cultura romana, projecte que encara segueix en peu.
Actualment hi estan molt centrats, i s’ha creat una pàgina web on es publiquen diferents assajos de persones amants de la història que dediquen molt de temps a crear un text seriós, documentat i interessant amb alguns petits incentius econòmics de l’Associació Arraona Romana i els seus patrocinadors.
Una altra faceta de la seva tasca és la difusió via xarxes socials. Allà, les pàgines de Facebook i Twitter d’aquesta associació comparteixen articles, notícies i fotos relacionats amb el món romà, i el seu èxit és tal que a dia d’avui compten amb 2565 membres a la primera i 1350 seguidors a la segona. I aquesta part no és la menys important, ja que, segons el mateix Sánchez, “fan de butlletí oficial, publiquen les totes les notícies que hi ha per a que la gent ho vegi i se n’assabenti”.
Per potenciar el camp de l’escriptura històrica, estan impulsant diversos projectes, com finançar l’edició de llibres d’autors novells, la creació d’una revista i la creació de diverses seccions temàtiques, on experts sobre el tema escriuran diferents articles per crear una espècie de llibre a partir de les col·laboracions.
Per acabar, avanço que s’està preparant un projecte per reeditar la “Renovatio Arragonis” seguint un model semblant a festivals com la Magna celebratio o les Jornades Romanes d’Hostafrancs, diferent al que no va funcionar el 2012.
Entrevista a Albert Anglès
010 anys
Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.
Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.
Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.
Albert Anglès a Vindolanda
És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).
Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio
Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…
Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularis, un material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).
Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TclF1uJObrQ[/youtube]
L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014
Glossari
010 anys
per alarioxtecblocs
Hi ha algunes paraules que utilitzo en aquest treball que no tothom coneix, ni té per què fer-ho, així que en faig una relació a continuació:
- Auxiliars: Soldats no ciutadans romans (a diferència dels legionaris) que al final del servei es guanyaven la ciutadania. Solien fer tasques de vigilància i normalment eren els que patien els primers enfrontaments en una batalla.
- Empatia: Sentiment de posar-se a la pell de l’altra persona, de voler tenir les mateixes sensacions.
- Festival de reconstrucció històrica: Celebració on es representen diferents aspectes de la vida quotidiana d’una altra època de la història, normalment es compon de grups o entitats especialitzades en la recreació d’aquella època que porten el material i fan les explicacions. És força comú el format de carpes, com el de la Magna Celebratio.
- Grup de reconstrucció històrica: Entitat sense ànim de lucre (en la majoria dels casos, i els beneficis es reinverteixen en el mateix grup) formades per persones aficionades a la història que es dedica a recrear els vestits, les actituds i les accions d’una altra època històrica.
- Jaciment: Conjunt de restes arqueològiques
- Modus vivendi: L’activitat mitjançant la qual una persona es guanya la vida, la seva manera de viure.
- Reconstrucció històrica: Divulgació d’una època concreta mitjançant la recreació de l’ambient en què es va desenvolupar (vestits, menjar, política, exèrcit, religió…), sovint amb voluntat didàctica. Vegeu “la reconstrucció històrica”.
- Rigor històric: Basar totes les accions i el material que es reconstrueix en fonts i documents de l’època, així com en relleus o pintures.
- Statu quo: Estat actual de les coses, situació en què es troben.
- Visita teatralitzada: El guia es vesteix d’època i representa un personatge que actua i parla com es feia en aquells temps mentre els ensenya el museu, el jaciment arqueològic…
Uns dels mots que més controvèrsia poden generar són: reconstrucció i recreació històrica. Hom podria pensar que són dues coses diferents, i de facto és així. Recrear és desenvolupar actituds o costums de l’època, és a dir, els aspectes immaterials. En canvi, la reconstrucció s’entén com la reproducció d’objectes materials, molt llligada a l’arqueologia experimental, part d’aquesta ciència que es dedica a reproduir els objectes trobats als jaciments amb finalitats investigadores.
Annexos
010 anys
per alarioxtecblocs
- “La reconstrucció històrica és poder sentir, tocar i viure la història” Entrevista a Ricard Llop, director de Barcino Oriens
- “La Magna Celebratio es va fundar per fer que la gent conegués, gaudís i participés en el patrimoni romà de Badalona” Entrevista a Clara Forn, organitzadora de la Magna Celebratio
- “Nosaltres ens hem esforçat molt en ser el màxim de puristes a l’hora de recrear la Vinalia Rustica” Entrevista a Abel Marco, organitzador de la Vinalia Rustica
- “En el nostre passat hi ha les arrels del que som i del que volem ser” Entrevista a Josep Maria Blanco, aficionat a la reconstrucció històrica i membre de Barcino Oriens
- “La reconstrucció històrica és una bona eina per acostar el món clàssic als alumnes” Entrevista aTeresa Devesa i Jordi Rincón, professors de clàssiques i participants de la Magna Celebratio
- “La millor manera d’entendre els problemes i la societat antics és recrear-los” Entrevista a Francesc Sánchez, director de l’associació Arraona Romana
- “La reconstrucció històrica a Catalunya no té aturador” Entrevista a Montserrat Tudela, directora de la revista Auriga
- “La reconstrucció històrica d’època republicana té massa poca presència a Catalunya” Entrevista a Javier García, membre de l’associació “Evocati“
- “Reconstruir parts dels jaciments arqueològics ajuda molt a fer-se una idea de com era antigament” Entrevista a Albert Anglès, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vindolanda
- “Si després de visitar un festival de recreació històrica et pica la curiositat i et poses a llegir un llibre sobre l’època, perfecte” Entrevista a Ramon Coll, arqueòleg
- “La història s’ha de viure” Entrevista a Francesc Xavier Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona
- la participació i la gestió del patrimoni són dues fites de la reconstrucció històrica” Entrevista a Magí Seritjol, director de Tarraco Viva i Projecte phoenix
- “El Maresme té un gran potencial arqueològic i cultural” Entrevista a Gonzalo Berger, cofundador de Tanit Didàctica i Difusió cultural
[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/playlist?list=PLkENseU-vq6w-7DDvOyfzbHosRTDpxqkK[/youtube]
Comentaris recents