Els autors del treball som Jordi Durany, Joan Peruchet i Albert Serulla.

JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

En tenim moltes de motivacions per fer aquest interessant crèdit. Una de les que ens motiven més es la desinformació perquè nosaltres com no falangistes ni nacionalistes espanyols que som, només ens hem informat del que va passa en un bàndol durant la guerra civil. I posteriorment les represàlies que va prendre el bàndol guanyador contra el perdedor. Però mai ens vam endinsar a coneixes la ment del bàndol franquista i el perquè dels seus actes per això vam decidir trobar optima l’opció de fer el treball sobre el bàndol franquista. Una altra motivació interessant es que els nostres padrins no van poder demostrar la seva ideologia política. Un exemple clar es a casa la meua padrina on un solejat dia es van presentar a casa uns soldats franquistes, i les van ordenar que es fessin franquistes, al no trobar indicis republicans, només les va ordenar que canviessin la moneda i que d’ara en endavant lloessin a Franco, i així va ser perquè complicar-se la vida en un poblet un xic abandonat que els era igual qui governes ja que la seva rutina no canviaria gairebé gens.
La Motivació que més ens agradar es saber el que va passar des de tots els punts de vista per això creiem que estem informats des de un punt de vista ara només ens fa falta informar-nos de l’altre i ja podrem jutjat amb el nostre millor criteri. També ens motiva poder explicar des de dos punts de vista el que va passar amb Franco.
També ens motiva demostra que la falange existeix i que continua actuant de forma activa amb els seus diferents partits falangistes de Espanya. També ens interessa que la gent no s’oblidi del que va passar realment i per això ens motiva aportar el nostre granet de sorra amb aquesta petita recol•lecció d’informació.

GUIÓ DEL TREBALL

1. La falange durant la guerra civil i postguerra
2. Franquisme
 2.1. Que es el franquisme ?
2.2.Quina es la seva ideologia i en que es basa
2.3. El moviment nacional què és?
2.4. Símbols ( cartells, banderes ,escuts …)
3. La guerra civil
3.1. Pretextos franquistes per iniciar la guerra
3.2. Resultats de morts en un bàndol i un altre (estadístiques)                                                 

4. Reflexió […]

1. FRANQUISME

1.1. QUÈ ÉS?

Es el concepte utilitzat per anomenar la Ideologia i fort moviment polític i social que va dona suport al regim del general Franco, i que va donar lloc a la guerra civil espanyola entre els defensors de tal concepte i els defensors del concepte republicà.

 1.2. QUINA ES LA SEVA IDEOLOGIA I EN QUE ES BASA?

La seva ideologia es basa en conceptes clau i que el regim mai no va haver de reformar com en el concepte de nacionalcatolicisme en que el regim es defenia nacionalista espanyol i defenia Espanya com una sola nació, i catòlica i per tant rebia el suport de l’església catòlica, i la deixa intervenir en afers com l’educació, també tenia com a base ideològica la unitat nacional d’Espanya en que per restar poder va *fer desaparèixer* les a autonomies i per por de la separació i va restar pluralitat a l’estat, el regim també va tenir com una de les seves bases una dictadura militar gens tolerant sobre les idees diferents al regim i es reimprimien amb fortes represàlies i penes de presó, tot i que el regim feia veure que tenia una democràcia orgànica , que no tenia res a veure amb la democràcia parlamentaria actual en que es permet la creació de partits politics no com a la orgànica en que nomes pot crear associacions sense cap dret en la política estatal.

Amb la victòria del EJE a la segona guerra mundial el regim intentar anar amb una posició centralista neutra, però rep un aïllament internacional que no es trenca fins la dècada dels 60.  

1.3. QUÈ ÉS EL MOVIMENT NACIONAL?

El Moviment Nacional és el nom que va rebre durant el franquisme el mecanisme totalitari d’inspiració feixista que pretenia ser l’única manera de participació en la vida pública espanyola. Responia a un concepte de societat corporativa que únicament havien d’expressar-se les entitats naturals denominades pel franquisme: La  Família, la municipi i el sindicat.
El Moviment Nacional es componia essencialment de: El partit únic, FET i de les JONS, creat des del començament de la Guerra civil espanyola per agregació dels quals formaven el cridat bàndol nacional i donaven suport la revolta militar (cridada Alçament Nacional). AL mateix temps es va produir la dissolució de tots els altres partits polítics, que van passar a estar prohibits (el mateix nom de partit no podia emparar-se per a designar cap organitzacióL’organització sindical o sindicat vertical, conjunt també únic d’organitzacions que agrupaven tant a empresaris com treballadors, l’existència dels interessos de la qual particulars pretenia negar.Tots els càrrecs públics de l’Estat, les diputacions provincials o els municipis, anessin funcionaris de carrera o càrrecs de lliure designació, inclosos els professors universitaris o els membres de les Reals Acadèmies. Tots havien de jurar fidelitat als Principis recollits en la Llei de Principis del Moviment Nacional, en teoria immutables.Múltiples organismes de normativa social, que pretenien fer-se omnipresents en la vida pública i privada: el Front de Joventuts, la Secció Femenina, i un programa de Servei Social requisit obligatori per a les dones que volguessin fer una carrera universitària, l’Auxili Social (que organitzava el repartiment d’aliments, l’assistència a orfes…), Educació i Descans…

1.4. SÍMBOLS , CARTELLS, BANDERES, ESCUTS…

Àguila imperial, es un escut fet pels reis catòlics i que Franco va agafar com a símbol de la unitat d’Espanya i la creació com a tal des dels reis catòlics, cosa falsa ja que no es pot parlar d’Espanya fins a felip V.

L’arc amb les fletxes es la bandera de FE JONS durant el franquisme. El color negre simbolitza la pólvora i el color vermell simbolitza la sang.

Escut de les Milícies Universitàries formades per el escut del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) darrere de dos espases creuades.

F.E

La necessitat d’un nom va aparèixer gracies a la negativa de la majoria dels firmants del Manifest del Frente Español, partit al qual se li havia de fer una refundació i s’havien d’utilitzar les inicials del primer  Seguint aquest model es va anar a la acadèmia de Jurisprudència i amb el diccionari de la llengua , van anar anotant totes les paraules  que comencessin per F y E amb un cert significat militar nacionalista o espanyolista. Només hi va haver un nom que agrades unànimement  que va ser el nom Falange , va ser el primer cop que es va brindar per la FalangeFalange vol dir:

La falange va ser una organització tàctica per a la guerra creada en l’Antiga Grècia i després imitada per diverses civilitzacions mediterrànies. Per extensió, els autors antics solen cridar falange a qualsevol exèrcit que combat formant una única fila de combatents molt pròxims entre si, a l’estil de la falange clàssica, que formava així amb una profunditat d’entre 8 i 16 guerrers. El terme és d’origen grec.
La Bandera Roja i negra.  el Joui les fletxes

Les fletxes ensenyen els matins d’Espanya.. Són l’Ofensiva d’una raça, d’una joventut que pretén imposar-se ara.
El jou camina davant de l’arada. és l’agricultura nacional. El camp nacional. La vida nacional.
Cada manoll de sagetes és una grup de cors, una germanor, un  gremi, un Sindicat.
Les fletxes són de ferro, d’acer, de carn espanyola eterna. Agusades, forjades en el foc antic per sindicalistes nacionals.
El jou i les fletxes són també la creu; formen una creu. Per als seus croats tota una gran empresa ha estat una creu en la cruïlla dels temps. Si el jou pesa algú, les fletxes alleugereixen, alegraran la nostra pàtria espanyola.  Crits i consignes nacionalsindicalistes:     ¡Por la Patria, el Pan y la Justicia!        ¡España Una, Grande y Libre!      ¡Arriba!        ¡Ningún español sin pan!       ¡Odia al enemigo de tu Patria!        ¡Nuestro Nacionalismo es revolucionario; nuestro Sindicalismo es nacional!        ¡Lo nacional -la Patria. Lo sindicalista -el pan. Lo nacionalsindicalista -la Justicia!   ¡Arriba España! Tots aquets crits deixen veure la ideologia del partit , nacionalista espanyola no partidària de la pluralitat i militar.  

Camisa azul

Hi va haver un intens debat per triar el color de la camisa, el qual es va impulsar el blau perquè segons el partit el blau significava el següent: 

Color net, sencer, seriós i proletari, distintiu de una organització rotunda, baronial y firma.

2. GUERRA CIVIL

2.1. CAUSES PER INICIAR LA GUERRA

A l’hora de analitzar les causes que van portar a la guerra civil hem de distingir les causes estructurals, més llunyanes en el temps, de les més immediates.

Entre les causes mes estructurals i llunyanes podem destacar:Tradicionalment les classes populars catalanes i espanyoles havien quedat sempre marginades del sistema polític , en contra de unes classes dominants que també acaparaven les majors propietats i riqueses de tot l’estat. Les tendències politiques progressistes i el moviment obrer eren fortament reprimits pel govern. Però quan la repressió fou insuficient, els grups dominants van veure en perill els seus privilegis i van recórrer a l’intervenció de l’exèrcit perquè redreces la situació conforme els seus interessos aquets es van anomenar colpistes, i va generar el cop de estat del general Primo de Rivera (1923) i dels generals Mola, Queipo de Llano i Franco (1936), que va provocar la guerra. 

Per altra banda en les causes immediates cal destacar que la república podria solucionar els greus problemes estructurals de l’estat espanyol i alhora modernitzar-loLa república va iniciar mesures per limitar el poder a l’església ( cova que va comportar l’oposició de molts sectors de la societat) el projecte de reforma agrària en contra dels grans propietaris i l’estat de autonomia de Catalunya.Els grups dretans estaven en contra d’aquestes reformes i es van decantar cap a postures antidemocràtiques i colpistes. Un argument era que concedir l’estat a Catalunya era un atemptat contra la unitat d’Espanya.Entre l’any 1931 i 1936 es va accentuar la divisió política del estat espanyol desprès de la victòria de les esquerres a les eleccions del 1936, els militars contraris a la república van començar a muntar un cop de estat, l’ultima gota que va fer sobreeixir el vas va ser l’assassinat el juliol del 1936 del polític dretà Calvo Sotelo. La guerra civil havia començat

3. LA FALANGE 

3.1. QUÈ ÉS LA FALANGE?

Era el únic partit polític en l’època de Franco, governava segons les ordres de Franco i si van anar presidint diferents presidents per això Franco deia que era una democràcia orgànica perquè els presidents s’anaven alterna’n però el partit  era de bases molt extremistes i molt marcades conservadores de dretes catòliques… Era el partit ideal per Franco i per poder governar sense impediment i sense haver-se de nombrar rei de l’estat, com molts desprès li van recriminar que no ho fes. El model de democràcia orgànica també es basava en que Franco defensava nomes tres models de participació política ciutadana, la  família , el municipi i el sindicat. Models insuficients per canviar la mentalitat de la gent. 

3.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA

Va ser fundada al 1933 com a falange española, amb ideologia de dretes i feixista, quan es va fundar ja hi havia alguns partits amb ideòloga similar com les Juntas ofensiva Nacional Sindicalista (jons) que es van unificar amb la Falange al 1934. Tot i tenir unes característiques molt específiques, se l’ha considerat com una variant espanyola dels moviments feixistes europeus, ja que suposava una opció política dretana que pretenia frenar el procés revolucionari de l’esquerra i de la republica.

Com s’estructurava

La falange durant el mandat de Franco va ser una combinació de diferents corrents que recolzaven al franquisme com: El catolicisme, el tradicionalisme, el autoristime ,monàrquics, els nacionalistes, al final del seu mandat va entrar el opus dei.Aquest govern va nombrar com a Cap del estat del partit i del exercit Francisco Franco, que tenia poder jurídic i poder de dictar lleis, tot aquest govern estava regit amb una idea de centralització i van desaparèixer totes les autonomies i regions, Franco tenia poder absolut sobre el país i la falange vetllava perquè així fos.

Estava estructurada com un govern democràtic per això franco defensa que era una democràcia orgànica tenia diferents ministeris i diputats dels diferents sectors falangistes i un cap del govern que com a cara publica i el que juntament amb Franco governaven el país

3.3. ESQUEMA INSTITUCIONS POLITIQUES DURANT EL FRANQUISME

3.4. TIPUS D’AUTORITAT POLÍTICA QUE TENIA  

Franco que tenia tot el poder: militar, judicial , i polític ja que ell tenia el pòlder de dictar lleis.La Falange vetllava perquè tot fos així i realment per molt que el govern volgués semblar que si que tenia poders no en tenia cap ja que el govern de la falange acatava totes les decisions del general Franco i nomes podia fer petites recomanacions molt poc sovint escoltades.  

3.5. POSICIONAMENT DEL PARTIT AMB DEBATS DE L’ÈPOCA

Un possible debat , que crec que no es de aquella època si no que es posterior ja que amb aquella època estava molt assumit el paper de la dona en el món laboral. Però hem trobat un document de una classe de batxiller de l’assignatura de: “Economia domestica para bachillerato y magisterio”(1958). Que crec que deixa bastant clar el posicionament del govern i la forma que tenia perquè aquest posicionament fos acceptat per la gran majoria de la societat, ensenyant-lo i fent-lo aprendre.

“el texto que se ofrece a continuacion es un extracto de “economía doméstica para bachillerato y magisterio”. Con dicho panfleto se instruia a las mujeres en españa en 1958 (muy poco, no?). La instruccion que se les enseñaba era instruccion civil y moral domestica.

El texto es el siguiente:Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo. Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.Prepárate: Retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo.Durante los días más fríos deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él. Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una satisfacción personal inmensa.Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti. Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estress, y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele de apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con talante positivo. Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño. Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: Si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte.”

3.6. PAPER DE LA FALANGE EN LA TRANSICIÓ      

 Abans de que el general Franco morís el 1969 va nomenar al rei Juan Carlos I com a fidel successor seu i va nomenar-lo cap del govern i li va atorgar el mandat de l’estat desprès de la seva mort .El testament del cabdill llegit per Arias Navarro ( president de la Falange i de l’estat durant els dos últims anys) amb ulls plorosos, deia: Us demano que persevereu en la unitat i en la pau i que feu costat al futur rei d’Espanya, Joan Carles de Borbó , amb el mateix afecte i lleialtat que a mi m’havíeu professat.Doncs així el Rei el 22 de Novembre de 1975 quan encara no inhumat el cadàver de Franco va jurar el càrrec de Rei davant de les corts Franquistes. S’iniciava el govern monàrquic desprès de que el 1931 s’hagués proclamat la república.El cap del govern en primera instancia va ser Àries Navarro que ja era cap de govern desprès de la mort de carreró Blanco en mans D’eta  ; Arias va voler donar una imatge d’obertura política coneguda com a Espíritu del 12 de Febrero a traves del qual volia fer veure que el franquisme ja no era franquista.Però molt aviat es va poder veure que aquest esperit no es materialitzava ja que continuaven les fortes repressions contra les manifestacions contraries al govern i que va donar com a resultat variïs morts , va deixar molt tocada la imatge de Àrias més a més els constant fre que posava a la cursa cap a la democràcia li va costar la destitució del càrrec. Començava així la línia reformista de la transició la Falange no va poder actuar més en la transició ni en les eleccions posteriors on va treure uns resultats pèssims. 

4. LA FALANGE ARA 

4.1. ACTUALS PARTITS FALANGISTES

• FE/La Falange
• FET y de las JONS
• Falange Auténtica
• Falange Española Independiente
• Frente Sindicalista Revolucionario
• Falange Española

4.2. VOTS, INCRITS , AFIALIATS, REPRESENTACIONS

Conclusió dels resultats: Com es por observar en la taula Fe de las Jons ha augmentat els resultats en 1200 vots aproximadament de les eleccions del 2004 respecte el 2008 i ha mantingut el percentatge de vot en un 0,05%. En les províncies en les quals el partit ha tret millors resultats han estat: Madrid , Alicante, Barcelona

Conclusió dels resultats:El partit de Falange Autentica ha millorat en gairebé 300 vots i s’ha mantingut en percentatge de vot les províncies a les quals ha tret majors vots han estat: Madrid , Barcelona i Valencia.  Bases i Idees del PartitLa Falange i las Jons  L’homeL’eix  sobre  el qual ha de girar tot el sistema,tant en el polític com en l’econòmic, ha de ser l’Home, però no l’Home quan individu, sinó quan persona, és a dir l’Home com ésser social segons la nostra filosofia personalista. Tant el sistema econòmic capitalista, com el polític de pseudodemocràcia liberal es basen en el paper central dels diners, el que genera situacions indesitjables. 

El respecte a la persona no pot limitar-se,com succeïx avui, a una mera enumeració de drets (que s’incompleixen tots els dies) en la constitució, sinó en el respecte a la seva Llibertat (a la veritable, no a la falsa actual que es basa en la manipulació mediàtica de les consciències), a la seva Integritat (no només la física, avui violada amb aquest crim legal de l’avortament, sinó també la moral i la intel·lectual) i a la seva Dignitat (que no pot respectar-se si no es comprèn la profunditat del seu significat). 
Entenem que els drets de la persona, donada la seva dimensió social, tenen el seu fonament sempre en el compliment de les corresponents obligacions (això sense oblidar l’obligació de respecte al ser humà com a tal). 

Protegirem a la família com el que és: la base de la societat, on l’home es forma com a tal i on s’eduquen fonamentalment els espanyols del matí. Per això no acceptem com vàlida l’equiparació que s’ha fet amb la família de determinades unions no matrimonials com les dels homosexuals. 

Espanya

Entenem que la Pàtria és l’única unitat orgànica de convivència i de destinació comuna de tots els espanyols; és la projecció espiritual col·lectiva, la missió,l’empresa diferenciada el sentit històric de la qual es fonamenta en la fidelitat, generació després de generació, a la idea fundacional d’Espanya i a la nostra tradició espanyola catòlica enfront del pensament liberal de la modernitat. 

Rebutgem l’actual Estat de les Autonomies que, sota l’empara de l’actual constitució, només ha servit per a crear 17 mini estats i amb això multiplicar la despesa burocràtica i fomentar els sentiments separatistes. 
Ens oposem a la idea constitucional que a Espanya hi ha nacionalitats històriques. L’única nacionalitat és l’espanyola. Molt menys encara pot parlar-se d’Espanya com a nació de nacions ni de desvaris antiintel·lectuals similars. 

Reconeixem l’existència de les regions que conformen Espanya i som partidaris de protegir i fomentar les seves cultures i tradicions, però sense permetre que això serveixi d’excusa separatista. 

Considerem que és necessària una descentralització administrativa cap a les regions, les províncies i, especialment, els municipis, però això no té gens que veure amb crear una multitud de poders legislatius, que, com succeïx avui, creuen un caos legal. 

Entenem que és necessari deslegalitzar a tots els partits separatistes, siguin o no violents. El separatisme és en si mateix un crim contra Espanya i la seva unitat. 

Defensem la necessitat de defensar la cultura espanyola a tots els nivells, especialment enfront de l’única informació, cultural mundial. 

Justícia social

Entenem que les injustícies socials, que avui ho són sobretot a nivell internacional per culpa del mundialisme, no tenen solució possible dintre del mateix sistema capitalista que les genera. 

Afirmem que gran part dels problemes actuals d’Espanya, com és el cas de la immigració, no són sinó el fruit d’aquesta injustícia social. Per això rebutgem les falses solucions que se centren a atacar a les víctimes d’aquesta injustícia, en lloc d’oferir solucions a les veritables causes (com és típic en totes les organitzacions de dreta i extrema dreta, caient en posicions racistes i xenòfobes incompatibles amb les idees falangistes que defensem). 

Creiem que és necessari sindicalitzar l’economia nacional, però no sobre la base de l’actual sindicalisme de classe, sinó a través d’un sindicalisme unitari i vertical. 

Els treballadors, a través dels Sindicats unitaris i verticals han de ser els propietaris dels béns de producció. 

La propietat ha de fonamentar-se en la pròpia naturalesa dels béns (els d’ús i consum, privats; els habitatges, petits negocis, etc., familiars; els de producció, sindicals o comunals i els d’interès social o nacional, estatals). 

El motor de l’economia, el valor dels diners, el dret al benefici i la dignitat laboral del treballador no poden tenir altre fonament que el del treball. L’especulació  estarà prohibida. 

Dret a la vida

Rebutgem l’hipocresia d’una societat capaç de bombardejar països en nom dels drets humans, però que permet legalment el genocidi terrible de l’avortament, que a Espanya arriba a la xifra molt superior als 100.000 a l’any (molts avortaments no es comptabilitzen oficialment). Enfront de la política de mans blanques amb els assassins terroristes, defensem la mà dura: persecució implacable, reforma de les lleis i cadena perpètua. Amb els assassins no hi ha gens que negociar, i un Estat que es rebaixa fins a aquest punt perd tota la seva legitimitat com Estat de Dret. 

 De la mateixa manera exigim fermesa policial i legal per a acabar amb la inseguretat ciutadana que hi ha en moltes zones d’Espanya, especialment en les grans ciutats on les màfies campant a plaer. En aquest tema serem sempre especialment exigents. 

Política exterior digna

Reneguem del model capitalista Eu, pel que volem  renegociar el nostre paper en la mateixa o, de no acceptar-se el nostre model alternatiu per a Espanya, sortir d’ella.

No acceptem la indignitat del comportament del nostre govern en els conflictes amb El Marroc i Gran Bretanya. Espanya és la legítima sobirana de Ceuta, Melilla, les illes i penyals que manté a Àfrica i de Gibraltar. 

Rebutgem seguir formant part del braç armat del mundialisme, l’OTAN, i exigim la sortida immediata de les tropes estrangeres que encara romanen a Espanya. 

Defensem la necessitat d’estrènyer els llaços polítics, econòmics, etc., amb els països germans de Hispanoamérica. Al costat d’ells Espanya està cridada a formar en el món un gran bloc hispànic alternatiu en tots els ordres (polític, econòmic, social, etc.) a l’anglosaxó, que actualment és el qual exerceix la supremacia. La Hispanitat és el projecte històric d’Espanya, i encara ha de ser-ho molt més en el futur. 

Per un sistema participatiu

No creiem que l’actual sistema polític sigui veritablement democràtic, ni que la democràcia pugui ser possible en l’antidemocràtic sistema capitalista, ni que sigui negatiu buscar models alternatius. 

El sistema de democràcia liberal de partits, és la plasmació política del que en economia representa el capitalisme. És capitalisme polític, i qüestiona veritats i principis inqüestionables. 

Defensem un sistema basat, no en la falsa representació, sinó en la participació directa de les persones en les esferes socials que es mouen directament. La sindicalizació de l’economia serà el necessari complement de la participació política. 

Els polítics professionals són un càncer per a la societat i, a més, són absolutament innecessaris. 

República presidencialista. La monarquia és una institució pròpia de l’Edat Mitjana, no d’una societat moderna. Com es pot heretar-la Prefectura de l’Estat com si sigues una propietat 

Perquè la participació popular en la política sigui eficaç, no pot ser exercitada a través dels corruptes i venuts partits polítics, sinó de les unitats naturals de convivència (municipis, barris, sindicats, associacions deveïns i de pares, organitzacions de tipus social, institucions educatives, religioses, i un llarg etcètera). Només elles representen legítimament a la societat.  Tret de la plana web oficial de la falange i les jons: http://www.falange.es/pdf/nuestrasideas.pdf

5. POSICIONAMENT D’ALGUNS D’ELLS SOBRE TEMES D’ACTUALITAT 

5.1. RETIRADA DE MONUMENTS FRANQUISTES I FALANGISTES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA    

Ayer lunes nos enterábamos de una noticia, que aunque ya esperada, no dejaba de ser menos triste. El monumento a José Antonio en Barcelona iba a ser derribado. Comenzaban los preparativos para que hoy martes, a las 13 hs, comenzasen las obras.

Poco decir que no hayamos dicho antes de estos “revanchismos” socialistas. Una más de tantas. Los mismos que en nuestra ciudad quitan monumentos a José Antonio, pero a la vez ponen el nombre de un golpista anti-español como Luis Companys al Estadio Olímpico. Algo a lo que por desgracia pretenden hacernos acostumbrados este gobierno socialista que continuamente va de la mano de los separatistas. Y como no, la derecha del PP callando y otorgando.

Pero La Falange en Cataluña no podía estarse con los brazos cruzados. Ayer era un día triste, muy triste. Una escuadra de falangistas salió por la noche y colocó una pancarta en uno de los sitios más altos de las obras. No fue fácil, debido a lo céntrico de la zona y que la zona estaba acordonada. Seguramente no sirva de mucho. Pero con esta acción La Falange ha pretendido dar una señal de protesta ante la pisoteada memoria de nuestro fundador.

Se pretendió hacer más. Nos pusimos rápidamente en contacto con falangistas de otras organizaciones para ver si hoy, al inicio de las obras, se podían reunir un grupo de camaradas bajo el yugo y las flechas, fuera de siglas y nombres de organizaciones, con el objetivo de defender la memoria de nuestros muertos. Pero una vez el desprecio, la arrogancia y el partidismo dieron por respuesta un contundente NO.

Mientras el falangismo de algunos consiste en despreciar constantemente a todo el mundo. Mientras unos quedan pendientes a una asamblea en Abril para ver si hacen algo de rechazo por la retirada del monumento. Mientras unos discuten sobre el sexo de los ángeles y a decir constantemente lo que no somos, pero nunca demuestran lo que somos. Mientras ocurre todo esto, La Falange en Cataluña anoche realizó la penúltima de sus acciones.

El tiempo pondrá a todos en su sitio. Tanto a los que manchan la memoria de nuestros muertos como a los que por su impasibilidad lo toleran:
Com no podia ser d’una altra forma la falange i les organitzacions falangistes viuen ancorades en un passat franquista i s’agafen a ell de totes les maneres possibles , els motius que ens dona per no retirar els monuments franquistes  són pocs i gairebé sempre és el mateix “ Con la memoria de nuestros muertos no se juega” creiem que els actes simbòlics d’ideologia feixista que fan i les raons que donen son insuficients i els fan més mal que bé.

5.2. INTERVENCIÓ EN LES CAIXES I BANCS 

La difícil situación de algunas entidades financieras españolas, en particular determinadas cajas de ahorros (muchas de las cuales tratan de evitar el desastre fusionándose entre ellas), se ha vuelto insostenible en el caso de Caja Castilla La Mancha (CCM), y es por ello que ha sido intervenida por el Banco de España.Apenas hace unos días las autoridades aseguraban que no había ningún problema ni con la CCM ni con ninguna otra entidad, pero lo cierto es que los desfases de CCM han sido valorados inicialmente en unos 3.000 millones de euros, si bien el Banco de España ha decidido garantizar las necesidades de financiación de la caja con un aval de 9.000 millones, en un intento para frenar que los impositores sigan retirando dinero y que el agujero siga en aumento.Recordemos que el fondo estatal previsto para estos casos es de 30.000 millones de euros, por lo que de repetirse casos similares con entidades mayores, la situación puede volverse muy, pero que muy complicada.El mismísimo Vicepresidente económico, Pedro Solbes, reconoce ya que es previsible que se produzca algún nuevo derrumbe conforme se intensifique la gravedad de la recesión. La morosidad tiende hacia cotas insostenibles para muchas entidades, sobre todo aquellas que tienen mayor dependencia de créditos a promotores y constructores.Desde FE-JONS queremos denunciar la política actualmente prevista para la reflotación de entidades financieras, ya que se hace con dinero público, pero no para aprovechar y nacionalizar las entidades y así ponerlas al servicio de las personas y de las empresas (en cuyo caso nos parecería bien), sino para sanearlas y luego mantener su línea de actuación usurera (y en esto las Cajas de Ahorros están actuando en la práctica casi como si fueran bancos privados, pese a ser teóricamente públicas o semipúblicas; y eso por no hablar de su politización partidista, como se ve todos los días con sus actuaciones o problemas como los de Caja Madrid…). ¿Acaso se ayuda de igual manera a las empresas y familias que están cayendo en la ruina por culpa de la crisis creada por los capitalistas especuladores?Y en el caso de que algún banco privado sea intervenido, pasará lo mismo: dinero público para sanearlo y luego seguir con sus prácticas usureras, con el agravante de su posterior reprivatización (recordemos el caso Banesto) para que los beneficios vuelvan a los bolsillos de los banqueros, claro…Desde FE-JONS tenemos clara la solución al problema del sistema financiero: nacionalización  de la banca. Ponerla al servicio de la economía nacional con criterios sociales, con una gestión funcionarizada, y con una participación no partidista de las instituciones, así como de los empleados y de los clientes.Y lo demás sólo servirá para mantener la injusticia social y alargar la agonía del Sistema a base de parches costosos y de generación de más y más deuda que alguna generación tendrá que acabar de pagar algún día si es que se puede.¡NACIONALIZACIÓN DEL CRÉDITO YA! Text extret de la www.lafalange.org

5.3. LLEI  DE  LA REGULARITZACIÓ DEL AVORTAMENT

Amplios sectores de la sociedad española insisten en considerar una actitud progresista la defensa del derecho al aborto. Y dentro de dicha defensa, el grado de modernidad parece incrementarse a medida que se eliminan barreras para el ejercicio de ese derecho y se adopta, cada vez más, la postura de que un embarazo es algo así como un juanete, que a cualquiera le sale en un pie y que si quirúrgicamente puede eliminarse, ¿por qué no evitar la molestia que supone?Por otro lado la defensa de posturas contra el aborto o, dicho de otra manera, a favor de buscar soluciones a los embarazos no deseados, ajenas a la interrupción de la gestación de un ser humano, parece haberse convertido en materia que solo las más arcaicas derechas o los sectores más cerrados del integrismo religioso están dispuestos a defender. Es preciso romper esta imagen interesada propiciada por los intereses políticos de muchos, entre ellos el partido que ocupa el gobierno de España. Matar no es progresista y defender que en este mundo no sobra ni un solo ser humano no es ni mucho menos una característica política de la reacción o de la derecha ultramontana.

5.4. PLA BOLONIA 

El anterior gobierno del PP planteó una serie de reformas en las carreras universitarias, como desarrollo de la LOU (Ley Orgánica de Universidades), presentando un proyecto de Real Decreto en el que se regulaban los estudios de Grado y Postgrado. La razón era la necesaria convergencia de los estudios de educación superior impartidos en el Estado Español con el resto de los países europeos. El Plan Bolonia, que debe estar implantado antes de 2010, supondrá un cambio de mentalidad. Excepto carreras más complejas como Medicina o Veterinaria, el resto de titulaciones pasarán a ser de cuatro años. Se crean dos niveles de estudio:
-El primero es el de Grado con una duración de tres o cuatro años, con el objetivo de proporcionar, “unos conocimientos generales básicos para la integración en el mundo laboral”, que dan lugar a los títulos de Licenciado, Arquitecto o Ingeniero. Para obtener estos títulos habrá que superar un examen de evaluación general del Grado, incluso teniendo todas las asignaturas aprobadas. Si no se supera este examen ni se obtiene el título, ni se puede optar al nivel de Postgrado. La conclusión es clara, se reduce el número de alumnos en la Universidad, con lo cual se reduce el gasto público y se desincentiva a los alumnos a seguir estudiando.
-El segundo ciclo es el de Postgrado, donde se integran los títulos de Master y Doctor. El título de Master sustituye a las especialidades de las actuales carreras. Para poder acceder a este nivel de estudios, habrá que superar el examen del Grado y posteriormente la Universidad donde se imparten los estudios de Postgrado puede escoger a sus alumnos según propios criterios de elección. Al existir un ranking de Universidades (aprobado por la LOU), habrá una distribución de la financiación pública, y existirán Universidades de 1º y de 2º categoría. De esta manera se corre el peligro de que las Universidades de 1º categoría elijan a sus alumnos según criterios arbitrarios que no favorezcan la igualdad de la Universidad pública y que los títulos de dos Universidades distintas no tengan el mismo valor. Hay que añadir que estos Masteres tendrán un coste de 2000 a 6000 euros adicionales dependiendo de la carrera.
Desde sus inicios el proceso ha recibido críticas de varios ámbitos en toda Europa por distintas razones y sectores. Desde críticas respecto a la capacidad de mejorar la enseñanza universitaria[] a críticas enmarcadas en la idea de que las reformas pretenden una progresiva política de mercantilización del mundo universitario.
Entre estas razones destaca lo que se entiende como equiparación práctica del horario estudiantil al de un horario laboral debida al aumento de las horas lectivas presenciales obligatorias que se requieren para aprobar la cantidad de créditos necesarios. Esto dificultaría trabajar y estudiar al mismo tiempo. Se entiende desde los sectores críticos al plan de Bolonia que el cambio provocará una elitización de la enseñanza universitaria, en cuanto para acceder a ella será necesario disponer de mayores cantidades de dinero sin trabajar para ello. Además, el aumento de las horas lectivas para acceder a estudios especializados de posgrado se ve como otra criba para apartar a aquellos con menos recursos económicos de los niveles altos de conocimiento universitario.
Estos aumentos en los costes económicos (de tiempo y dinero) que supone la adaptación al EEES, no se compensan con un aumento eficaz de las ayudas y becas nacionales o europeas en este ámbito.
Con todos estos datos está claro que en cuanto se instaure este nuevo plan de estudios tendremos que vernos obligados a ir a clase a diario y sin faltar a ninguna hora, cosa que para la gente que tenga que trabajar para pagarse los estudios pues es un tanto difícil, matarnos a hacer trabajos y más trabajos para aprobar la asignatura y encima dejarnos un riñón para poder acceder a todo ello ya que sólo los niñitos de papá podrán ir a la Universidad sin problemas…me da a mí que el famoso Plan Bolonia no es tan bonito como nos lo quieren pintar, y es más con él lo que se consigue es que haya cada vez menos universitarios, cada vez menos gente formada ya que la gente de a pie perderá la ilusión por ser alguien con estudios ya que saben a ciencia cierta que no lo van a poder conseguir porque carecen de medios, esto lleva consigo a que acabemos todos siendo unas marionetas de este gobierno, harán con nosotros lo que les dé la gana ya que no tendremos criterio alguno para poder elegir por nosotros mismo.
Los estudiantes del SEU no lo vamos a consentir y por ello te animamos a que te unas a nosotros con un claro NO A BOLONIA.

SINDICATO ESPAÑOL UNIVERSITARIOJuventudes de La Falange

5.5. LA FALANGE EN EL MÓN DEL ESPORT 

Durant el franquisme a petició del general Franco, es va intervenir de manera clara en l’esport. Sobretot en el  futbol on hi va haver una gran favoritisme per part arbitral i econòmica cap al club el qual el general Franco era fan. El Real Madrid.Però no entrarem en polèmiques sobre el passat i ens centrarem en l’actualitat.Actualment la falange no te poder per comprar arbits ni ajudar econòmicament el club però si per proporcionar material i diners als grups radicals com els ultra sur ( grup de tendències neo nazis que es situa al gol sud del Bernabeu i que ha sigut protagonista de diverses polèmiques per baralles amb l’afició rival) dons aquest grup que es podria considerar com un reducte nazi al estat espanyol rep subvencions de la falange perquè faci actuacions com descriu el periodista Antonio Salas el qual es va infiltrar als ultra sur durant gairebé un any.Segons diu el cap dels ultra  sur rebia suculentes subvencions per part del partit falangista.Una altra gran font d’ingressos del grup skin head els ultra sur és el propi club el Real Madrid on el seu cap Jose Luís Ochatia tot i tenir el pas restringit als camps de futbol durant dos anys per possessió de tiraxines i torques dins el camp te aparcament al Bernaveu accés lliure i rep diners de la executiva blanca per la seva “penya”. A més a més el grup ha estat de gran ajuda al club en algunes assembles en que s’ha arribat a rectificar un president gràcies als seus crits de suport i les amenaces als compromissaris com la ultima assemblea presidida per Ramon Calderon el qual tenia un gran relació amb el grup i per tant els va colar a l’assemblea per tal de que li donen suport i pogués continuar fent de president. Un espectacle lamentable.  

5.6. CONTINUA TENIN PRIVILEGIS A ESPANYA?

La nostra hipotesi es basa en que el partit falangista “la falange i les jons” tenia privilegis a espanya en l’época de Franco com molt bé sap tothom era l’unic partit del govern i tenia tota l’autoritat, però en el nostre treball volem demostrar que la falange continua tenint privilegis. Ens basem en un tema d’actulitat, basicament la il.legalitazació de partits de l’esquerra abertzale.Tothom sap i així ho demostren diverses sentencies judicials que partits com ANV o Batasuna son proxims a principis totalitaris de la banda terrorista ETA.Aquets partits els podriem qualificar d’extremistes és a dir que estan en un extrem del marc polític en l’extrema esquerra per ser exactes.Aquets són els punts en que es basen els jutges per il.legalitzar els partits. Ara bé en l’altre extrem del marc polític és a dir a l’extrema dreta trobem els anomenats feixistes amb partits com “ La falange i la jons”.També tenen principis totalitaris i són el últim escull de l’antic règim de Franco, en el qual també hi va haver una lluita armada i és van fer actes que han quedat a la memòria de tots els espanyols.Però no entrarem en polèmiques sobre qui va fer més mal qui tenia raó i si els actes sanguinaris comesos a la postguerra eren necessaris. Hi ha altres raons per les quals és podria il·legalitzar el partit; ja que en la actual constitució és prohibeix fer ostentació de banderes preconstitucionals és a dir que no està regulades per la constitució. Dins les banderes preconstitucionals hi entren tant la bandera republicana com la bandera franquista amb l’àguila imperial. Doncs be en el  meu treball de recerca he trobat en el diari el País que la falange te penjades diferents banderes preconstitucionals la més visible d’elles a Valladolid a la seva seu.  Només per posar un exemple, u noi de Terrasa per despenjar un bandera constitucional espanyola de l’ajuntament del seu poble va ser condemnat a 3 anys de Presó hi ha una quantiosa multa.Si per una bandera es pot condemnar a un noi a que perdi la seva joventut també es pot condemnar un partit a viure en la il.legalitat.

Al igual que els partits aberdzales la falange te una serie de gent de carrer que es dedica a fer pintades i atemorir els que no pensen igual que ells a més a més fan ostentació d’aixó a les seves pàgines web

 http://falangecatalana.blogspot.com/2009/02/limpiando-las-calles-la-tarea.html Nosaltres ja com a valoració personal creiem que em posat suficients motius per il.legalitzar el partit o almenys obrir una investigació, aquets motius més que suficients els hem trobat nosaltres uns alumnes de 4rt ESO també creiem que els govern sap que hi son i no actua per evitar-los per això creiem i així ho manifestem que la nostra hipòtesi  es certa i que la falange encara que en menys quantitat que en èpoques anteriors continua tenint privilegis a Espanya.

6. CONCLUSIONS

Desprès  d’uns 6 mesos de llarg treball sembla que això arriba al seu final. Tot va començar en la selecció del tema sobre el qual havíem de fer el treball, teníem  clar que havia de ser sobre la guerra civil ja que és  un tema que ens apassiona i saber el nostre passat ens interessa.  Teníem dos temes per triar la Falange o el exili però la falta de projecte i informació del segon ens va fer decantar per la falange, més aviat sobre l’evolució de la falange. Vam centrar el treball en dos parts la falange durant la guerra i postguerra i la segona part  amb la falange ara. En la primera fase del treball haguérem de busca informació sobre el treball; a mesura que anàvem trobant informació sobre algun tema en concret anàvem formalitzant el guió. Quan tinguérem el guio fet llavors va venir la part més difícil posar-se a fer el treball. Varem comença per orde cronològic és a dir primer per la part històrica és a dir la falange en els seus inicis quan es va formar etc.

A títol personal ens va semblar que el partit pot ser titllat d’oportunista ja que es va formar en una època de profunda crisis a Espanya  i va guanyar adeptes gràcies a que la gent en aquestes èpoques de mancances acostuma a anar cap als extrems del marc polític i la falange era això un partit de drets amb ideologia feixista però fet a mida per als espanyols i per Espanya.

També vam treballar la seva ideologia i simbolisme. En el simbolisme vam veure que era com molt ostentós que nomes recordava temps millors i feia creure que les coses anàvem millor del que realment anaven. En la ideologia per sort opinem idees diferents i trobem que son una mica absurdes les idees però ens ha servit per conèixer millor les seves idees i comprendre perquè actuaven d’aquesta manera. Posteriorment quan va passar a se el partit únic en la política espanyola també podem dir que és oportunista ja que al unir-se a la Jons es converteix en el partit ideal per Franco al entra dintre de les seves files diferents persones influents de tots els partits dretans. En aquesta època en opinió personal perd una mica la seva identitat, la identitat creada per Jose Antonio Primo de Rivera ja que al entrar diferents rengs de la dreta passar de ser un partit autònom hi ha amb idees pròpies a ser un partit a mans d’un general , d’un país.  Els 30 i molts anys que va estar governant amb Franco. Podem dir que no va ser un partit lliure per fer la seva política lliurement si no que estava controlat pels ideal de Franco ja que ell manava sobre tothom.En la Transició tot i haver estat sempre fidel a Franco no va tenir gran representació hi ha  títol personal podem dir que va ser traïda per Franco , per això no entenem la devoció que hi ha actualment en els partits falangistes sobre Franco.

En estudiar els partits actuals falangistes en les seves bases hem pogut observar que han canviat algunes coses sobre les quals anteriorment opinàvem.També hem descobert que volen viure en temps passat on la falange va triomfar gracies al general Franco. Quan va treure els monuments de la falange es van posar en contra i volien contactar amb altres grups de la falange per oposar-se a la retirada del monuments de Jose Antonio Primo de Ribera. Voldriem treure conclusions sobre el apartat “la falnge en el món del esport “tot i que es base en algunes supocions creiem que hi ha molts indicis per condemnar la falange sobre les subvencions que fa al grup skin Ultras Sur per tal de rebre el seu suport ja en càntics, en vots o  simplement per atemorir la resta de la gent que va al estadi i no pot expressar les seves opinions per culpa de que hi ha els anomenats Ultras sur que atemoriren la resta de la gent i ho continuaran fent mentre rebin el suport logístic i econòmic de les diverses entitats anomenades.

Sobre la hipòtesi del treball en que hem demostrat , almenys des de el nostre punt de vista, que la  falange continua tenint privilegis en el estat com molt be argumentem en el punt adient. Des de aquí volem fer una crida perquè aquets privilegis es suprimeixin per petits que siguin, ja que la època franquista ja fa molts anys que l’hem deixat enrere i creiem que es un partit que viu ancorat en el passat.En un pla general creiem que es un treball que ens ha servit per aprendre com pensa un sector de la nostra societat , com actua etc.

Hem après molt sobre el passat recent del nostre poble , sobre la lluita del bàndol potser més desconegut…És una treball que a mesura que l’anàvem fem cada cop ens agradava més i cada cop  hi posàvem més interès ens ha costat molt d’acabar però veien el resultat final veiem que ha valgut la pena.

7. FONTS D’INFORMACIÓ       

 <http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/public/12037295417824839654213/index.htm>  [ 20 març2009] 

–         <www.viquipedia.com > [ 25 gener 2009] 

–         http://www.falange-autentica.org/ [ 18 febrer 2009] ç

 –         <http://www.seu.org/> [ 15 gener 2009] 

 -<http://www.plataforma2003.org/diccionario-                              falange/diccionario_h.htm#historia_falange_espanola> [12 abril 2009] 

–         <http://www.miathletic.com/wiki/Ultras_En_El_Futbol> [12 abril 2009]

-<http://www.historiasiglo20.org/enlaces/cartel.htm> [6 gener del 2009] 

– <http://pdf.rincondelvago.com/guerra-civil-espanola-y-franquismo_1.html> [ 12 gener 2009]  -<http://www.soitu.es/elecciones/2008/generales/>[14 abril del 2008]

-<http://blocs.xtec.cat/mariaclara/context-historic/33-la-falange/>  [ 14 febrer del 2009]

-<http://www.falange.es/>[ 12 gener 2009]

Varios autors. Remença: Historia de Catalunya. Barcelona: Ed Claret,1994 

SALAS , A . Diario de un  skin. Madrid: Ed Temas de hoy,2003

GAVALDÀ TORRENTS, A. El Franqusime. Barcelona:Ed Graó,1994 . 

GALLEGO,F. L’extrema dreta. Barcelona: Ed Graó , 1998

BASIANA , J . GASOL ,P. Catalunya contemporània: De la generalitat republicana als jocs del 92.Barcelona. Ed Castellnou,1995.

PAGÈS, P. La guerra civil espanyola. Barcelona: Ed Graó, 1985.

GARCIA-NIETO, M. Guerra civil española,1936-1939.Barcelona: Ed Salvat, 1982.

8. ANNEXOS 

Definicions polèmiques del diccionari de la falange 

Racismo: “La Falange no es, ni puede ser, racista, si antes no traiciona su doctrina y vacía de sentido su concepción del hombre, de Patria, de Imperio. Urgía declarar y recordar el pensamiento de José Antonio. Luego, con más calma, acaso intente sacar todas las consecuencias. Baste, hoy, para los que nos acechan enfrente y nos motejan de copistas el ver en esta cuestión del racismo, otra de las distinciones esenciales de la Falange con el Fascismo y el Nacionalsocialismo. Y que mediten en esta última razón, que yo vengo propugnando desde el principio, y sin descanso. Porque la Falange, espiritualista y católica, es la expresión más racional, completa y perfecta de los Estados totalitarios. De nuestro Nacionalsindicalismo, apoyado en Dios y en el César” (Fray Justo Pérez de Urbel “Arriba España” 14/VIII/38),

Globalización: Si llega a triunfar la ola roja, ¿quiénes hubieran sido sus víctimas? ¿Los grandes capitalistas? Ciertamente, no; el gran capitalismo es internacional; cuando recibe un golpe en un país, cubre las pérdidas con lo que en otros países gana (O.C. pág.752) 

Masoneria: Sociedad secreta de origen medieval inicialmente de tipo gremial, en el área de la construcción, y posteriormente derivó hacia formas filantrópicas y filosóficas y finalmente, política. Sus miembros, tras un periodo de iniciación son agrupados en logias, se ayudan mutuamente, se reconocen mediante signos y emblemas secretos y practican unos ritos misteriosos. Aceptan la obediencia a una autoridad superior, que denominan Gran Oriente o Gran Logia. Durante la primera mitad del siglo XX, sirvió de fundamento a los partidos de izquierda burgueses, enfrentado por la extrema derecha y por la extrema izquierda. En España tuvo influencia en la revolución de 1868 y varios de sus miembros ocuparon puestos importantes en la República y, tras abandonar su carácter secreto, fue autorizada en 1979(Debate en el Parlamento sobre la revolución de Octubre en Cataluña) “…A mi no me interesa, pues porque yo diga estas cosas no se va a fusilar al señor Pérez Farrás, pero no hay más explicación admisible para el indulto de este oficial que una presión demasiado alta, que el Gobierno no debió tolerar, o una presión demasiado misteriosa, que ni el Gobierno debió aceptar ni nosotros podemos sufrir sin afrenta: la presión, simplemente, de la masonería (Muy bien, Rumores) El señor Pérez Farrás es masón y por eso se ha salvado. Es muy lógico, si queréis, aunque nos ofensa, se ha salvado. Es muy lógico, si queréis, aunque nos ofenda, que quienes tienen tradición masónica a su impulso; pero vosotros (dirigiéndose al señor Gil Robles), que representáis, si representáis algo hondo y espiritual, todo lo contrario a la masonería, veremos cómo explicáis en las próximas propagandas electorales, vuestra complicidad con este crimen” (O.C. pág. 334)

Democràcia organica: La Democracia Orgánica es un régimen político diverso que supera a la Democracia Liberal basado en los partidos políticos, y que se fundamenta en la triple representación de las familias, los municipios y los sindicatos. En España se inspira a partir de 1942 en el régimen de Franco. Creó nuevos cauces de representación a partir de las asociaciones profesionales, culturales y económicas, academias, Universidades, Iglesia, etc. La representación política se reservaba al Consejo Nacional del Movimiento. Sobre este tema, postularon pensadores como Mendes France, Madariaga, etc.
En España tuvo un desarrollo profundo. Los Ayuntamientos, las Diputaciones, las Cortes, el Consejo Nacional y numerosos organismos públicos, se inspiraron en los principios de la Democracia Orgánica, si bien no se llegó a completar el sistema político.
. . .
En busca de energía política para alimentar la democracia orgánica, Franco acudió a la Falange Española, porque podía proporcionar el sentido de una radical justicia social, y al Tradicionalismo, en cuanto vena fuerte de un sentido nacional católico, pero ambos conjuntamente, y no por separado. En esto también (Franco) apareció como integrador. La “apertura”, que se atribuye a Ruiz Jiménez, tampoco puede ser entendida sin tener en cuenta el proyecto de alianza entre falangismo y catolicismo.(…) La democracia orgánica fue identificado con el Movimiento que, por una parte, era tradición viva “capaz de adaptarse a las necesidades de cada hora”, mientras por otra era idealismo falangista. Ambos “Tradicionalismo y Falange no pudieron ser nunca ser partidos”, sino fuerzas constitutivas de un sistema que se aprecia “abierto a todos los españoles de buena fe, que quieran militar en el servicio de la Nación” (…) La democracia orgánica exige, por su propia naturaleza, que se reconozca ciertas células de la sociedad, que son anteriores y superiores a la estructura creada por la política y que pertenecen al derecho natural: la familia, los sindicatos, las corporaciones locales (municipios y diputaciones), los colegios profesionales y las instituciones académicas fueron señaladas como tales. A través de ella es como el hombre se convierte en persona, es decir, sujeto de derechos y deberes inalienables, sin las cuales no puede ejercerse la libertad o se degrada…” (Muñoz Alonso, ob. cit. p. 274)

 Derecho: La vocación política de José Antonio surge desde una decidida exigencia de rigor intelectual, con base en el Derecho, vivido con una entrega total y exclusiva. Entre sus preocupaciones, se impone la tarea de fundamentar la conexión entre ambas posiciones, desde la que se explican y legitiman nociones básicas como la justicia y el Derecho. Un filósofo como Adolfo Muñoz Alonso analiza esta relación. “La idea del Derecho responde a la definición de justicia. José Antonio acude a nociones extrajurídicas, o mejor, metajurídicas para aclarar y profundizar en la respuesta a la pregunta, ¿qué es la justicia? O ¿cuándo un Derecho es justo? Reduce a cuatro las fuentes históricas de valoración: el principio teológico, de origen divino, con citas expresas metafísicas, con la selección de autores como Platón, Kant y Stammler; las referencias a un impulso natural, con Savigny y la escuela histórica, y las referencias a una realidad sociológica, de abolengo aristotélico al decir de José Antonio, y que tiene como inspirador a Compte y como expositor magistral a Ihering. José Antonio despacha las cuatro explicaciones por insuficientes, aunque por diversos motivos. La primera porque prescinde del Derecho como ciencia, sin que esto quiera decir que el fundamento supremo de cualquier realidad no sea de origen divino; la segunda, porque se mantiene en una dialéctica ideográfica (Platón), o se funda en una resultante ametafísica del orden ético y jurídico (Kant), o – “queriendo ser más kantiano que Kant” – no sale del camino lógico formal de la razón pura en la definición del Derecho y de la justicia (Stammler); la tercera, porque descansa en una idea de naturaleza originaria (los romanos y el jusnaturalismo racionalista), o estratificada históricamente (el romanticismo jurídico y la escuela histórica), y la cuarta, porque agotan en el Derecho, como producto social, las razones de su fundamentación posible (Comte y escuela positivista). (A. Muñoz Alonso, ob. cit. p. 336)
La aplicación del Derecho a la Política, toma carta de naturaleza en determinados grupos en posiciones regresivas, a las que José Antonio denuncia constantemente, como define de esta forma:”Mirada de cerca, la tesis romántica iba encaminada a la descalificación; esto es, a la supresión de todo lo añadido por el esfuerzo (Derecho e Historia) a las entidades primarias, individuo y pueblo. El Derecho había transformado al individuo en persona; la Historia había transformado al pueblo en polis, en régimen de Estado. El individuo es respecto de la persona lo que el pueblo respecto a la sociedad política. Para la tesis romántica urgía regresar a lo primario, a lo espontáneo, tanto en un caso como en el otro” (O.C. pag. 211) En este sentido, su visión del Estado no coincide milimétricamente con la que mantienen liberales y marxistas :”La justificación del Estado no reside en su facticidad, sino en razones metajurídicas, a las que no son extrañas la política de resultados, el consentimiento social y como fundamento permanente, el respeto a la persona humana y a las estructuras básicas del orden social. El origen del Estado, de un Estado determinado, no es la juridicidad, sino que la juridicidad, su “sistema jurídico vigente” es el elemento esencial a intransferible de su expresión”. (A. Muñoz Alonso op. cit. p. 137) 

Divorcio: La Ley del divorcio de la Republica provocó una fuerte reacción en la sensibilidad de la sociedad española, que se manifestó en no pocas campañas de oposición, tanto en el Parlamento, como en la prensa y en la calle. Se consideró uno de los ataques más violentos de las izquierdas a las derechas y fuerzas conservadoras y cristianas, en la ofensiva laica del gobierno, junto con otras medidas anticatólicas que adoptó el nuevo régimen del 14 de abril. José Antonio pronunció estas palabras fijando la posición de la Falange sobre el tema: “España ya no es una reunión de familias. Vosotros sabéis lo que era de entrañable esa familia. Las mujeres de Cádiz, las mujeres de España, habéis cada una constituido vuestra familia y pensabais otras constituidas también a la española, en la única forma tradicional que nosotros podemos entender la familia. Pues bien, ya tenemos una magnífica institución que se llama divorcio. Con el divorcio ya es el matrimonio la más provisional de las aventuras… España es no es ya nada de eso; esa España que nos han dejado empobrecida, con una economía desquiciada, con una agricultura en ruina por esa ley de Reforma Agraria, que solo sirve para empobrecer a muchos sin que haya enriquecido más que a los que pertenecen a ese Instituto de Reforma Agraria, que pisan sobre mullidas alfombras y dicen que van a favorecer a los campesinos” (José Antonio en Cadiz, el 12 de noviembre de 1933, citado por Sancho Dávila y Julián Pe martín en “Hacia la historia de la Falange” y a.C. Pág. 127) En otro momento, denuncia abiertamente la persistente actitud anticatólica del Gobierno: “Los autores de la ley del divorcio, cautos, sabían muy bien que a las instituciones profundas y fuertes, como la familia, no se las puede combatir de frente, sino que hay que ablandarlas por el halago de la sensualidad y minarlas por procedimientos insidiosos. Así, no se les hubiera ocurrido predicar de modo directo la inmoralidad familiar, pero si se cuidaron de fomentarla solapadamente con leyes como la del divorcio.
Desde el punto de vista religioso, el divorcio, para los españoles, no existe. Ningún español casado, con sujeción al rito católico, que es el de casi todos los nacidos en nuestras tierras, se considerará desligado del vínculo porque una Audiencia dicte un fallo de divorcio. Para quienes, además, entendemos la vida como milicia y servicio, nada pude haber más repelente que una institución llamada a dar salida cobarde a lo que, como todas las cosas profundas y grandes, sólo debe desenlazarse en maravilla de gloria o en fracaso sufrido en severo silencio.” (O.C. pag. 611/612)

Igualdad: “Por de pronto, no hay igualdad entre el partido dominante, que legisla a su gusto, y el resto de los ciudadanos que lo soportan. Más todavía: produce el Estado liberal una desigualdad más profunda: la económica. Puestos, teóricamente, el obrero y el capitalista en la misma situación de libertad para contratar el trabajo, el obrero acaba por ser esclavizado por el capitalista. Claro que éste no obliga a aquél a aceptar por la fuerza unas condiciones de trabajo, pero le sitia por hambre, le brinda unas ofertas que en teoría el obrero es libre de rechazar, pero si las rechaza no come, y al cabo tiene que aceptarlas. Así trajo el liberalismo la acumulación de capitales y la proletarización de masas enormes. Para defensa de los oprimidos por la tiranía económica de los poderosos hubo de ponerse en movimiento algo tan antiliberal como es el socialismo”. (O.C. pag. 39)Lenín anunciaba – lo anunció en un libro que se publicó muy pocos años antes de triunfar la revolución rusa – , que al final vendría una sociedad sin Estado y sin clases. Esta última etapa tenía todas las características del anarquismo de Bakunin y de Kropotkin, pero para llegar a esta última etapa había que pasar por otra durísima, marxista, de dictadura del proletariado. Y Lenín, con extraordinaria cinismo irónico, decía: “Esta etapa no será libre ni justa. El Estado tiene la misión de oprimir; todos los Estados oprimen; el Estado de la clase trabajadora también sabrá ser opresor; lo que pasa es que oprimirá a la clase recién expropiada, oprimirá a la clase que hasta ahora la oprimía a ella. El Estado no será ni libre ni justo. Y además, el paso a la última etapa, a esa etapa venturosa del anarquismo comunista, no sabemos cuándo llegará”. Esta es la hora en que no ha llegado todavía; probablemente no llegará nunca.(O.C. pag 503)