JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

Ens va agradar la temàtica de l’escola a la Guerra Civil perquè és un tema que ens afecta a nosaltres actualment .
Possiblement la majoria de coses que tenim ara és el resultat de l’evolució que hi ha hagut durant molt de temps; des d’aquells anys en què quan sabies escriure i enviar cartes, s’acabava el teu aprenentatge en una escola.
Això ha anat cambiant amb el pas del temps i en aquest proces es centra el nostre treball.

ÍNDEX

1. Introducció.
2. L’escola a la República.
3. L’escola al Franquisme.
4. Diferències principals entre les dues escoles.
5. Conclusió del contingut.
6. Conclusió final.
7. Fonts d’informació.
8. Annexos.

 INTRODUCCIÓ

El  que volem fer durant el treball és analitzar amb tots els detalls possibles cada tipus d’escola que hi va haver des de l’any 1931, començament de la II República, fins a finals del temps franquista, amb la intenció, després d’explicar cada una,  de marcar les principals diferències que hi ha entre elles: els diferent mètodes d’aprenentatge, els  objectius amb l’ensenyament, les diferents maneres de transmetre la informació als alumnes …

Aquest tema l’hem escollit perquè a primer cop d’ull ens ha semblat molt interessant , proper i maco. A més ens considerem afortunades de tenir una font d’informació i vivències, com són els avis d’avui en dia, que van viure aquell període, i encara estan vius per poder-ho explicar en primera persona, cosa que els de la propera generació a la nostra no podran sentir de les seves boques, només tindran unes memòries escrites. Per tant estem aprofitant aquesta oportunitat.

La possible conclusió que podem treure, de moment, és el que influeix una ideologia en un sistema d’aprenentatge, és a dir, només canviant la manera de pensar que tenien el republicans, que era progressista, amb ganes de canviar coses per anar cada vegada a millor, amb la dels franquistes , que era més bé conservadora i a sobre sota el poder d’una dictadura, que a primer cop d’ull pot semblar que no hi toca directament, però si ens ho parem a pensar ens adonarem que estem equivocats. Al final del treball podrem comprovar si realment les nostres hipòtesis s’apropen a la realitat o, en cas contrari, no són de la manera que pensem; el que està clar és que passi el que passi aprendrem alguna cosa que pertany al passat del país en que vivim actualment i  als temps de la majoria dels nostres padrins: una època diferent a la nostra, però que amaga milions de fets en els seus dies, coses que potser no li donem la importància que realment té.

El treball constarà de les següents parts:

Primer d’un context històric per situar-nos, des de totes les perspectives, a l’època en qüestió.

En segon lloc explicarem l’escola durant la república i algunes coses sobre la societat.

A continuació explicarem l’escola durant el franquisme seguint el mateix procediment utilitzat a l’escola republicana.

Com que una de les principals intencions és fer veure les diferències que hi ha entre ambdues, el següent apartat es titula: diferències entre les dues escoles.

Per acabar d’arrodonir el treball, i abans de posar-hi fi, farem unes conclusions concretament del cos del treball.

Finalment fiarem una conclusió amb la nostra opinió personal i uns annexos, que contenen unes entrevistes que vam fer al Joan Figueras i a la Palmira Aguilar, testimonis de l’escola republicana. I als quals també volem agrair la seva col·laboració.

 1. CONTEXT HISTÒRIC

Ens situem a principis del segle XX, més concretament entre l’any 1931 i 1939, època en que va tenir lloc la II República a Espanya, després de que el rei Alfons XIII marxés.

A Catalunya, la situació general va provocar que es formés un partit anomenat Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest va guanyar les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, fet que va provocar que Lluís Companys, líder del partit polític, proclamés la República de tot l’Estat.

L’onada Republicana es va imposar arreu. El govern provisional va obrir grans espectatives de democratització del país i de les forces conservadores. El nou govern va convocar urgentment eleccions a les corts. Aquestes van elaborar la constitució 1931 en la qual les principals novetats eren:

– La separació entre l’Església i l’Estat.

– La possibilitat d’assolir l’autonomia regional.

– El sufragi universal, sense distinció de sexes.

– El divorci.

– La potenciació de l’ensenyament públic.

Com podem comprovar la nova situació política va comportar diverses reformes  a l’Estat que, al seu torn, van afectar a la forma d’ensenyament de l’escola, provocant uns canvis importants en tots els àmbits d’aquest nou projecte.

Però els canvis no van ser vistos de bona manera per tothom, les persones que no estaven d’acord eren generalment els grups conservadors. Però la desaprovació, de un nombre de població, a les noves intencions del govern,  no era l’únic problema que va dificultar al desenvoloupament del govern republicà, ja que també existien conflictes entre els comunistes i els anarquistes, provocant que un altre dels objectius del govern republicà, que era aconseguir els drets a la llibertat i la igualtat, fossin gairebé impossible d’arribar a complir, a causa dels atentats en mans dels anarquistes que provocaren nombroses morts.

La República va tenir diverses etapes :

–        Bieni social-azanyista, que va desde 1931 fins al 1933, també conegut com el bieni reformista. Dins aquesta etapa van succeir deiversos aconteixements com la proclamació de la República, entre altres, o l’aprovació de la Constitució de la República Espanyola, el 9 de desembre de 1931. 

–        Bieni radical-cedista, va des de 1933 al 1936, que també és conegut com el bieni negre. Alguns dels  successos importants d’aquesta part són les primeres eleccions democràtiques propiament dites amb el sufragi femní, al novembre de 1933.

–        I com a última etapa el front popular, que és durant la Guerra Civil Espanyola, del 1936 al 1939. Guanyen els socialistes, hi ha un cop d’estat, produït pel descontentament dels processos dels republicans i comença la Guerra Civil , que dóna lloc a una altra etapa política formada per una dictadura en mans de Franco i que comporta nous canvis en tots els àmbits, incloent el model d’escola, que pasa de ser una escola republicana a ser una escola franquista.

2. L’ESCOLA REPUBLICANA

La II República es va proposar introduir, per crear un progrés i unes millores, la democràcia, la modernitat, la llibertat, l’educació, el progrés, la igualtat i els drets universals per a tots els ciutadans i ciutadanes de les poblacions .La descripció bàsica de l’escola republicana espanyola podria ser que era una escola pública, estava a l’abast de tothom, obligatoria ,era imprescindible anar amb certa edat a l’escola, mixta, nois i noies compartien les aules, inspirada en un ideal de la solidaritat humana, on el principal mètode utilitzat pels mestres que ensenyaven als alumnes era la continua activitat. Amb el que es va trobar la República va ser amb un poble del qual es 70% dels homes eren analfabets, i encara més les dones, per tant havien d’alfabetitzar-lo per tal d’aconseguir implantar un Estat democràtic, un Estat educador. No ho van tenir gaire difícil ja que molts d’ells tenien moltes ganes d’aprendre i estaven força contents de poder comtar amb els nous recursos que s’estaven donant a l’aprenentatge i les oportunitats que oferien. Per tant, de la manera que van poder i on van poder, perquè de mentres que no es feien les escoles que tenien planejat construir, les classes s’havien de fer literalment on es podia, incloent les cases de les mestres que oferien els seus serveis i eren subencionats pels ajuntaments dels pobles al que pertenyien. Però el priemr sistema que van haver de fer servir per poder ficar el projecte en marxa el més aviat possible van ser els escriptors, els poetes i els pedagogs, que anaven pels pobles ensenyant d’una manera ambulant. Al desembre del mateix any en que es proclamà la República es va aprobar la Constitució, fet que va donar lloc a que el Govern reconeixés l’Estat plural y les diferències lingüístiques, és a dir, es respectaven les llengües maternes dels alumnes.Una altra cosa que es va proposar el Govern Republicà va ser d’omplir les escoles amb els millors mestres, però es van trobar amb el problema que els professors no estaven ben preparats a causa de els escassos rescirssos que tingueren per preparar-se, i a més els seus salaris en aquell moment eren realment baixos, ja que provablement fins aleshores no es va valorar degudament la responsabilitat que comporta la professió, ni es va donar tanta importància al fet de l’ensenyament. Va ser llavors quan es va fer el considerat “millor Plà Professional per als mestres” de la nostra història, portada a fi per Marcelino Domingo, ministre de Instrucció Pública i Rodolfo Llopis, director general de Primer Ensenyament, cosa que també va fer que els salaris dels mestres pugés considerablement, a més es van crear unes Setmanes Pedagògiques en que eren aconsellats sobre com millorar les seves tècniques d’aprenentatge i millorar la seva formació. El magisteri es va elevar a una categoria universitaria i s’exigia als aspirants a tenir el batxillerat complet avans de matricular-se a les Escoles Normals, on es feien classes de pedagogia. A partir d’aquell moment es va considerar dels mestres les persones més cultes dels pobles, van començar a ser vistos d’una manera molt digna, i van ser valorats degudament.Amb les noves preparacions i les noves tècniques amb que contaven els mestres les formes de les classes també van cambiar, ja que els nens  van començar a ser protagonistes de les classes i de la seva formanció, participaven més degut a les continues preguntes del professor, que ho feia per captar l’atenció de tots ells i evitar la seva distracció, a més podein fer preguntes del seu interés per aprendre i no se’ls incitava a fer que recitessin com a lloros les lliçons que es donaven. Es va deixar dexifir tant i anaven al ritme de capacitat del nen, en la majoria dels casos. A més, una altra cosa important, és que als nens se’ls va deixar d’atendre més per la seva situació econòmica, sinó per l’interés que presentaven , l’actitut que tenien i la seva capacitat; tot i que bariava la financiació a les escoles públiques que a les privades: les públiques en rebien més.Aquest nou sistema d’educació va provocar el descontentament de la classe conservadora, als que no agaradava la majoria dels canvis que van fer els republicans, ja que una de les coses que va canvias va ser el fet de deixar la religió com a elecció pròpia, ja no era obligatori fer religió, per tant era una escola laica, com anteriorment hem dit. I com aquests, moltes altres reformes que van ser provocats per la gent que creia en els canvis, creia en un món millor, amb cultura i amb joves que tenien l’oportunitat de tenir un futur millor a base de tenir cultura i aprendre.

3. L’ESCOLA DURANT EL FRANQUISME

Els anys que transcorren entre el final de la Guerra Civil i la victòria i mandat dels franquistes, marquen clarament la decisió del nou Estat espanyol de canviar de soca i arrel el sistema polític i social instaurat durant l’època republicana.En el món de l’ensenyament , no es tracta de reorganitzar ni es reformar el que hi havia abans del 1939, sinó de crear un altre tipus d’escola basada en concepcions  tradicionals.Aquests nous plantejaments comportaven  la destrucció  total de la política escolar republicana i sobretot de l’obra educativa de la Generalitat de Catalunya i d’altres organismes educatius catalans.Durant les primeres dècades, el col·lectiu del magisteri a Catalunya sofreix una intensa i dura depuració, perquè volen trencar amb el passat i assegurar-se , en la mesura del possible, uns professionals d’acord amb la nova ideologia nacionalcatòlica, i estar segurs que no queda res del model educatiu propi de la República, així que  s’establí un control rigorós sobre el professorat, al qual s’exigia un certificat d’adhesió als postulats del Movimiento Nacional.Els mestres es van veure obligats a integrar-se al SEM  ( Servicio Español del Magisterio ) que estava totalment vinculat a la Falange.En el text del decret de 8 de novembre de 1936 signat pel general Franco, es manifesten clarament les seves idees de depuració:“ El hecho de que durante varias décadas el Magisterio, en todos sus grados y cada vez con más raras excepciones, haya estado influido y casi monopolizado por ideologías e instituciones disolventes, en abierta oposición con el genio y tradición nacional hace preciso que, en los momentos por que atravesamos, se lleve a cabo una revisión total y profunda en el personal de Instrucción Pública (…) extirpando así de raíz esas falsas doctrinas que con sus apóstoles han sido los principales factores de la trágica situación a que fue llevada nuestra patria.” (1)Parlen dels mestres de l’anomenada “Nueva España” al que hi afegien: “es la verdadera”. Tot es feia en contra de la República i dels models que hi havia en aquella escola que va passar a ser anomenada com “vieja España, la falsa!”. Deien que feien una depuració basada en la justícia, encara que de justícia, no gaire, però sí molta arbitrarietat i subjectivitat, com s’encarreguen de demostrar les Comissions.A la Comissió hi podien arribar tot tipus de denúncies , per als mestres, que podien ser anònimes, i la majoria de les que hi arribaven, que eren de tota mena, no tenien res a veure amb la feina del mestre. L’únic que havia de demostrar que les denuncies eren falses , eren les persones denunciades , i només tenien deu setmanes de temps per a poder-ho fer.

N’és un bon exemple, el d’un mestre que treballava en una petita població de la Garrotxa, a tocar de la carretera de Girona a Olot, i que va ser acusat amb 10 càrrecs :

 El primer de ser simpatitzant d’Esquerra Republicana de Catalunya; el segon d’haver pres part en un míting comunista; el tercer de fer propaganda marxista a l’escola, comentant mítings i diaris d’esquerres; el quart de no assistir a missa donant mal exemple als escolars; el cinquè de ser subscriptor de La Humanitat i la Soli; el sisè de ser íntim i conseller del President del Comitè, intervenint en les eleccions del febrer del 1936, esborrant i canviant noms de les paperetes de dretes; el setè d’obligar a la mestra a cremar els llibres religiosos; el vuitè de no ensenyar el catecisme i marxar del poble el dissabte i no tornar fins el dilluns, faltant clarament d’aquesta manera a la seva obligació d’acompanyar els nens a missa els diumenges; el novè de practicar la coeducació en sentit revolucionari i el desè de ser no formar part al Glorioso Movimiento Nacional. Encara que totes les acusacions són desmentides amb documents i arguments, aquest mestre va ser castigat amb el trasllat forçós a una població més petita, concretament al veïnat de Falgars, a mig camí entre Hostalets de Bas i el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, un veïnat sense llum, ni carretera, etc.Els càrrecs amb que s’imputen principalment es per : ideologia d’esquerres; actituds contràries a la causa nacional; militància en organitzacions afectes a la República; irreligiositat o ateisme; plantejaments pedagògics inacceptables; nacionalisme o separatisme; incompetència professional; conducta privada immoral; no sol·licitar el reingrés; pertànyer a la maçoneria, etc.

El magisteri gironí expulsat és de 91 persones i representa el 15’99% del total de la província. Després de Barcelona amb el 21’79% Girona és la província amb el percentatge més alt; a Tarragona és el 11’85% i a Lleida el 10’44%.El 22’34% del magisteri de Catalunya és traslladat forçosament del lloc on treballava. *  

Amb les dades de depuració a Catalunya, es pot comprovar, que el que volien era una Espanya, i un magisteri nou, que s’havia d’adaptar a l’obediència del moment. Cal tenir en compte que el fet de tenir un càrrec directiu comportava un complement econòmic que anava molt bé en aquells moments, en els quals, es feia realitat la frase : “passar més gana que un mestre d’escola”.A part dels mestres expulsats del seu lloc de treball amb la depuració, hem d’afegir-hi les dades de l’exili que es produeix  sobretot entre el gener i el febrer del 1939, a mesura que Catalunya és ocupada per l’exèrcit franquista. Molts mestres van decidir marxar a l’altra banda dels Pirineus; alguns marxaven simplement per por i entraven a França a l’expectativa del que passés. A aquest exili, també s’hi van afegir alguns mestres que no podien suportar la pressió sociopolítica.Van marxar persones que tenien por per haver defensat ideals nacionalistes i republicans , persones que eren militants en partits… Amb el franquisme, arriba la por, la ignorància, la censura, l’aïllament , el rebuig a les coses que venen de l’estranger…Neix una nova escola , que només anava en funció de la religió catòlica, una escola autoritària, jeràrquica, patriòtica, i més preocupada per tenir un magisteri obedient a la ideologia que els més grans volien donar, que no un magisteri ben preparat i amb ganes i energia per fer la seva feina.Tal i com diu l’inspector en cap de Girona, es tracta de tenir mestres que siguin “ más santos que sabios ”.

3.1.- REALITAT ESCOLAR Les orientacions político-ideològiques era la part més important, i és dificil deslligar la realitat educativa del món polític i dels factors religiós-ideològics. Així que la realitat escolar era :

a.- Subsidiarietat de l’Estat en matèria educativa. Els avantatges que tenien les escoles privades, especialment les religioses, són molt evidents.

b .- Depuració política dels ensenyaments. La depuració de mestres, com ja hem explicat anteriorment.

c .- Ús exclusiu de la llengua castellana com a vehicle d’escolarització. La descatalanització de la nostra societat, especialment a nivell lingüístic, era un dels canvis essencials de la política socio-cultural dels vencedors.Al començament del curs 1939-1940, es recordava als mestres l’obligació d’escolaritzar en llengua castellana, així com també la prohibició de la coeducació.

d.- Separació de sexes i educació diferenciada segons el sexe. L’any 1939 es va reprendre amb més força un camí que mai s’havia esborrat del tot; justificar la separació de sexes, i així ho anunciaven :“Una razón contra la coeducación. No es sólo cuestión moral o cuestión de interés lo que repugna a la coeducación; es que la naturaleza del educando, hombre o mujer, exige distinta educación. La organización cerebral de la mujer es distinta fisiológicamente de la del hombre siendo también distinta la corriente nerviosa. Las condiciones del organismo son distintas en número y constitución de células.                                    “ Y como hay tendencia a especializar y a adaptar individualmente, no siendo igual la organización como hemos dicho, nada autoriza a la coeducación. Esto no quiere decir que a la mujer se le niegue la cultura… ” (2)

e .- Ensenyament autoritari: importància de l’ordre i la disciplina. L’autoritat expressava la forma total d’organització de la societat . L’ensenyament tenia la missió de mostrar als alumnes la necessitat del sistema autoritari :“ … El maestro enseñará a los niños el respeto y obediencia que debemos a las autoridades religiosas y civiles. Hay que hacer que se penetren de la necesidad absoluta de la autoridad, sin la cual, rotos los vínculos sociales, dominará la anarquía y el desconcierto…”                     

“Si el maestro quiere ser respetado como superior por los niños dará ejemplo vivo de obediencia, tributando un respetuoso homenaje de consideración a los que respeto a él son sus superiores.” (3)

La disciplina no s’inculcava només a l’escola, sinó que també a la seva vida social i familiar ; i s’intentava justificar aquesta disciplina per la situació social i econòmica del moment en que vivien :“ Estamos en tiempos de necesidades extremas, porque la guerra ha sido agotadora ; estamos en momentos de reconstrucción de la patria… El discutir es un lujo. Lo primero es vivir; es indispensable para ello la abnegación absoluta en aras de la unidad de mando. ” (4)

I la justificació de l’aplicació de premis o càstigs als alumnes, càstigs que podien tenir conseqüències importants : “ … En los castigos debe buscarse un doble propósito : obtener la reforma del culpable y mostrar el ejemplo para que los otros se abstengan de obrar mal. ” (5)

f .- Actitud pasiva de l’alumne. Els estudiants s’havien de limitar a complir estrictament el que exigia el mestre i a fer tot el que calia per aprovar el curs, “empollar” i callar.                                                      

– cites :(1).-  cita extreta de : http://www.memoriacatalunya.org/articles/art60.htm(2).-  Monés Pujol – Busquets , Jordi ; L’escola a Catalunya sota el Franquisme, pàgines 29 i 30.(3).- Monés Pujol – Busquets , Jordi ; L’escola a Catalunya sota el Franquisme, pàgina 31.(4).- Monés Pujol – Busquets , Jordi ; L’escola a Catalunya sota el Franquisme, pàgina 32.(5).- Monés Pujol – Busquets , Jordi ; L’escola a Catalunya sota el Franquisme, pàgina 32.

4. DIFÈRENCIES ENTRE AMBDUES  ESCOLES

Els dos models d’escola , l’escola republicana i l’escola franquista, estan molt ben diferenciades; no té res a veure l’objectiu que tenen cada una d’elles. L’escola republicana no tingué gaire temps de consolidar-se, ja que quan va començar la Guerra Civil, després d’una victòria militar, es va imposar el model franquista, i encara que hi hagueren alguns intents, molts pocs, de mantenir el model republicà, no es va aconseguir.L’escola republicana va lluitar molt per a poder tenir els seus propis ideals, separar-se de la tradició catòlica i conservadora que tenia Espanya , i començar amb uns mestres amb motivació per la seva feina i engrescats a fer que els alumnes sortissin ben preparats, i amb idees pròpies, però el model educatiu republicà durà poc, ja que aviat va arribar el franquisme. Les ganes de trencar amb el model republicà que tenen des del primer moment  els governants franquistes, són molt clares; per mitjà de la forta depuració del magisteri, ja que era considerat el principal culpable del “desastre” durant la República , es va aconseguir eliminar tot allò de què es componia l’escola republicana, i que era tot el contrari del que pretenien ensenyar els franquistes.Aquesta depuració va provocar diferents estats d’ànim a la població republicana ; uns sentiments de derrota, impotència, por , desànim…La República va ser un ensenyament lliure, es a dir, no estaven lligats a unes lleis estrictes , ni els prohibien alguns llibres, ni els prohibien llegir algunes coses, i el més important era que la seva ment  i els seus pensaments podien ser lliures, molt diferent del que passava al franquisme, on estaven lligat a la submissió i l’obediència.

5. CONCLUSIÓ DEL CONTINGUT

Del contingut que tenim se’n poden treure unes conclusions clares. Segons el nostre criteri creiem que l’escola franquista va ser una escola injusta, sobre tot de cara als catalans, als qui es va prohibir l’ús de la seva pròpia llengua, el català. Però no va ser això l’únic que van prohibir, sinó també s’hi va afegir tot tipus de cultura, com pot ser la història i la literatura, i, fins i tot, les manifestacions folklòriques com la sardana. Per tant podem veure que Catalunya va ser de les comunitats  més afectades en el temps de dictadura i  franquisme.                                                       

I de la república pensem que va tenir la millor escola, amb un molt bon mètode d’ensenyament, uns professionals amb més vocació que ningú i  alumnes interessats en les assignatures, gràcies als seus mestres.En resum, vist des del nostre punt de vista, i de la manera que nosaltres interpretem tota la informació trobada, l’escola republicana va ser molt millor que la franquista. A més per la nostra part, ja que som noies, tot i que hauria de ser vist de la mateixa manera per tothom, el franquisme tindria menys preferència a l’hora de fer crítiques, ja que no ens sembla bé que creguessin que a les dones se les havia d’ensenyar d’una altra manera.És després de tota la informació trobada, que podem treure aquestes conclusions, unes conclusions molt ben diferenciades, perquè una escola i una altra , no tenen res en comú, ja que al franquisme, després de la guerra,  va trencar amb tot el que tingués a veure amb l’escola de la república.                                                  

6. CONCLUSIÓ

Fent aquest treball hem aprés moltissimes coses, no només sobre l’escola a la república i al franquisme, sinó també en general sobre el que passava a la societat, políticament, etc., ja que per poder-nos situar bé i fer el treball correctament ens hem hagut de informar sobre tots els àmbits d’aquella època.  A més ha estat un treball molt entretingut de fer ja que una bona part del seu contingut ha estat tret de la informació oral, és a dir, del que hem preguntat als padrins i del que ens han explicat sobre l’època que van haver de viure, les seves experiències, opinions, punts de vista…La veritat és que la cerca de informació ha estat força complexa, ja que no és un tema del qual se’n trobi fàcilment, de informació. Però hem tingut una sort, i ha sigut que hem pogut parlar amb avis que van viure aquells dies i estan vivint els actuals, per tant ens ho han pogut explicar tot en primera persona, tal i com va ser, potser millor que un llibre, perquè per nosaltres han sigut com llibres vivents, a més ens han fet comparacions de com són les coses ara i de com eren abans, cosa que també fa gràcia de sentir ja que tenim perspectives molt diferents, però sempre està bé sentir les diferents opinions sobre una mateixa realitat. Tot el que hem dit anteriorment és simplement un manera de dir que ens ha encantat fer aquest treball, que tot l’esforç realitzat ha estat per alguna cosa i que estem força satisfetes dels resultats obtinguts. És cert que ens hagués agradat fer més coses, com ara anar al museu d’Història de Barcelona, visitar una escola anitga que encara mantingués coses de la república(que no fos el nostre col·legi)o fer més entrevistes a persones com el director de la revista Sapiens, però el desenvolupament del treball ha estat diferent al que ens pensavem en un principi i hem hagut d’anar canviant segons quines coses: ampliar alguns apartats que no teniem pensat fer tant extenssos i reduir-ne d’altres que pensavem que serien més llargs. Tot per acabar tenint el treball que hem aconseguit.Hem gaudit molt fent-lo i ha estat molt diferent a altres treballs fets anteriorment: aquest a requerit molta més dedicació, molt més temps… , però també ens ha servit de molt. Està clar que a partir d’ara tindrem un punt de vista molt més critic a l’hora de parlar sobre la república i el franquisme, i encara més sobre l’estat de les escoles i l’ensenyament dels dos períodes. A més, al no ser un tema del que es parli cada dia, ens va cridar mot l’atenció per escollir-lo, i això ha influït en els anims de mantenir constància en fer-lo. Esperem que qui el llegeixi gaudeixi tant com nosaltres ho hem fet mentres escriviem cada una de les seves pàgines.

7. FONTS DE INFORMACIÓ

7.1 LLIBRES

·       Monés i Pujol-Busquets, J. L’escola a Catalunya sota el Franquisme, Barcelona, Edicions 62, 1984.

·       Portell, Raimon; Marquès, Salomó. Els Mestres de la República, Badalona, Ara Llibres, setembre de 2008.

·       Ciencies socials. Història 4t ESO, serie Íaca, tema 7: Espanya 1874-1939, pàgs.223-225, Barcelona, GRUP PROMOTOR Santillana, 2005.

7.2. PÀGINES WEB

·       Ensenyament republicà vs ensenyament franquista: la repressió del magisteri;­    [ en línia]. Salomó Marquès.

http://www.memoriacatalunya.org/articles/art60.htm [ consulta  26 de febrer de 2009]

·       Buxadera i Vila, J. Temes de història contemporània: La segona República a Catalunya (1931-1936), Granollers, Buxaweb, 1999. [en  línia]

http://www.xtec.es/~jbuxader/historia/temes/escat/segonarepublica-cat.htm#Política%20educativa-cultural  [ 29 de gener de 2009]

·       Escola republicana.cat, Universitat Universal sobre la història Republicana de l’Esquerra catalana [en línia]

http://www.escolarepublicana.cat/el-context/ [ 4 de febrer de 2009]

 8. ANNEXOS

8.1. ENTREVISTA A LA PALMIRA AGUILAR

·    On va viure la seva infantesa ?Tota la vida he viscut a Tremp.

·       Va anar a l’escola?Sí. Sempre vaig anar al col·legi Maria Immaculada, on haviem de pagar uns diners al mes i les classes eren donades per les monges.

·       Quan va començar a anar-hi?Hi vaig començar a anar amb cinc o sis anys, que era més o menys l’edat amb que tots començavem estudi.

·       Què hi estudiava?Teniem diverses asignatures: gramàtica, biografia, geografia, geometria, arigmètica, història sagrada, i a les tardes feiem una assignatura de treballs manuals. I sempre començavem llegint un recital escrit per un català que es deia “España mi patria”. Les classes amb les monges sempre es donaven en castellà, però vam tenir durant un temps una professora que era de Reus amb la que sí feiem les classes en català

.·       Tenia una professora per cada assignatura?No. Només teniem una professora per any, i aquesta ens ho ensenyava tot.

·       Fins quan hi va anar? Vaig deixar d’anar-hi als 16 anys. El primer motiu perquè ja tenia l’edat per deixar l’escola i en segon lloc perquè amb la guerra, evidentment, es va deixar de donar importància als estudis, la gent estava més atenta als bombardejos que no a anar a estudiar.

·       Va estudiar alguna cosa més que l’ensenyament bàsic que es donava a l’escola?Sí. Vaig estudiar durant tres anys comerç. I un cop acabada aquesta preparació acadèmica vaig començar a portar l’administració de casa meva, una casa de sastres. Aquesta era la meva feina.

·       Recorda si hi havia una altra escola a Tremp?Sí que n’hi havia una altra, però aquest era només de nois i privada, així com el Maria Immaculada era només per noies. Era el col·legi Sagrada Família, que estava on actualment es troba el museu. Hi va ser durant la república.

·       Com i quan va rebre la notícia de la guerra? A casa meva llegiem tots el diari, per tant ens en vam assabentar primer per aquesta font, però evidentment que notícies com aquestes apareixen per tot arreu, i si no te n’assabentes per una banda te n’assabentes per una altra.

·       Es va exiliar? No. Ens vam quedar aquí durant tota la guerra.

·       Per què? Simplement perquè no ens veiem amb motius per marxar ja que no ens afectava directament, a casa meva erem apolítics, és a dir, no erem ni d’un partit ni d’un altre.

Amb la Palmira no vam seguir gaire les pautes de les preguntes que ens vam preparar per l’entrevista perquè ens va explicar altres coses massa interessants com per interromper-la. Ens va demostrar que sabia moltes coses en relació a la Guerra Civil i també a la Segpna Guerra Mundial. Per això la seva entrevista és més curta, vam parlar sobre la Guerra en general , el que va ocasionar, el que pasava políticament, etc. Ens ho va saber explicar molt bé. Va ser una entrevista molt interessant de la que vam sortir molt satisfetes.

Ens va dir una cosa que ens va cridar força l’atenció, i és que deia que si no hi hagués hagut la Segona Guerra Mundial, la dictadura no hagués estat tan llarga. Segurament ho va dir per la relació que hi havia entre els dictadors d’aquella època.

 8.2. ENTREVISTA AL JOAN FIGUERAS

·       De quina manera recorda la seva infància? Tinc bastants bons records d’ella.

·       On la va viure? Jo vaig nèxier a Vilanova i la Geltrú i vaig estar allà fins al 1929, però quan tenia 5 anys els meus pares van decidir venir a viure a Tremp. Des de llavors que hi sóc.

·       Quants anys va anar a l’escola? Vaig començar a anar-hi quan tenia vuit anys, però en començar la guerra, al 1936, vam haver de deixar d’anar a estudi perquè en un bombardeig, a l’estiu, ens van cremar l’escola. Per tant hi vaig anar quatre anys, més o menys.

·       En quina escola va anar? En una pública que hi havia a la “Plaça de Quartel” que li’n deien.

 ·       En recorda d’altres, d’escoles, que hi haguessin al poble? Sí: estava el Col·legi Maria Immaculada, que era privada, però amb la república va ser requisada i la van fer pública. Estava la meva, però en cremar-la van haver de fer un col·legi provisional, que en deien Casa l’Aleix, però jo ja no hi vaig anar. Aquest col·legi va estar fins que van fer el Vall de Flors, on jo vaig treballar de paleta.

·       Quines assignatures feia? Teniem un sol llibre que es deia Grado Superior. Aquest contenia totes les assignatures que haviem de fer, que eren: matemàtiques, català, castellà, història i ciències. I tots els deures i el que donàvem a l’aula ho feiem en una mateixa llibreta. No era com ara, perquè les famílies no tenien diners per pagar molts llibres, i de llibretes només en compravem quan n’acabavem una.

 ·       Quantes hores al dia dedicava a l’escola? Començavem des de les deu del matí fins a la una del mig dia, amb mig hora de pati al mig, on aprofitàvem per jugar a futbol, als patracons, que era un joc de saltar a corda,etc. . I a la tarda anavem de tres a cinc.

·       Quants anys tenia quan va esclatar la guerra? Jo tenia 12 anys. Ens en vam assabentar gràcies al diari, perquè en aquella època no teniem televisió, amb proutes feines alguns tenien radio.

·       Va continuar estudiant? Després de que cremessin l’escola on jo anava ja no hi vaig tornar. M’hagués agradat estudiar arquitectura, però a casa meva no hi havia diners per pagar-me els estudis. Així que vaig començar a fer d’ajudant de paleta, ja que el meu pare era paleta d’ofici.

·       Es va exiliar per la guerra? No. La meva família i jo ens vam quedar aquí. Només un dels meus germans va ser enviat a la guerra amb la Quinta del Biberón, i un altre va haver d’anar a Àfrica, on va morir, però no per la guerra, sinó per una malaltia als pulmons anomenada tifus. 

·       Li va saber greu deixar l’escola? No vaig tenir més remei, com molts altres.

·       Recorda la relació que hi havia entre els professors i els alumnes en aquella època? Teniem molt bona relació. A cada classe hi havia entre 30 i 35 alumnes i un sol professor, però això no era cap problema. Cap professor no ens va pegar mai a l’escola de la república, és més, després d’acabar d’estudiar ens vam fer amics amb un professor. Me’n recordo d’un que vam tenir, molt bon professor, que es deia Casemiro Leal i Gil. Era d’Alicant.

·       Feia alguna activitat fora de l’escola? No. Com a molt ajudavem a casa nostra amb les feines que s’havien de fer, però res d’extraescolars.

El Joan ens va portar tres llibretes de quan ell estudiava, i va ser molt amable de deixar-nos-les per poder fer unes fotocòpies i afegir-les al treball. Ens vam quedar amb la boca oberta quan ens les va ensenyar, dels dibuixos que hi havia i la bona presentació que tenien. Això sí, deia que era el primer de la classe, i no en tenim cap dubte.  

8.3. LLIBRETA DEL JOAN FIGUERAS