Els autors del treball som Jaume Badia, Enric Corona i Marc Serulla.

JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL

Ens hem interessat per aquest tema perquè creiem que és de vital importància. Pensem que el futur de la nostra terra està en que no es produeixi el canvi climàtic apocalíptic anunciat.

Sabem que el canvi climàtic es produirà igualment, però no seria tan excessiu ni exagerat sense l’acció humana. Aquest treball es un manera nostra de informar-nos sobre els efectes reals del canvi climàtic i alhora demostrar a la població local que no és una cosa que no ens afecta o que ja solucionarem en un altre moment. Creiem que es el moment d’actuar, no hi ha excuses que valguin… ni crisi, ni altres coses que ens vulguin fer creure que són més importants.

Per exemple el comerç, la base d’aquesta societat, creat en gran part per la obtenció de matèries primeres. Degut al canvi climàtic gran part de la matèria primera podria escassejar. Així, el canvi climàtic és més important que la crisi, ja que és un factor que provocaria un empitjorament de la crisi i de la qualitat de vida, sobretot a llarg termini. Hi ha un document que volta per internet anomenat “La carta de 2060” que avisa de les irreversibles conseqüències que tindrà el canvi climàtic si no posem mesures dràstiques en breu: tempestes de pluja àcida, pèrdua d’aigua, explotació de la població per part de malalties com el càncer o la sida, baixada dràstica de l’esperança de vida, etc. Per això, pensem que el pitjor que ens pot passar no és una pèrdua d’un percentatge important de l’economia, és el canvi climàtic. Veure cada dia gent en una societat que nega l’existència del canvi climàtic (fins i tot polítics importants) ens fa adonar que hem d’avançar amb pas de gegant, canviant sobretot els interessos que mouen el món (dels diners a la preservació del medi, ja que sense medi no hi ha diners), aconseguint així una lluita de compromís contra el món que ens espera si continuem amb el nostre egoisme. Nosaltres, per la nostra part, intentarem promoure la creença en un fet que ja està passant ara, el canvi climàtic, a la terra pallaresa fent que així més gent s’uneixi a aquesta lluita.

GUIÓ DEL TREBALL

-Introducció.
-Que és el canvi climàtic?
-Que el produeix?
-Efecte hivernacle.
-Corrents oceàniques.
-Forat de la capa d’ozó.
-Quines són les possibles conseqüències a nivell global.
-A curt termini i Actuals
-A llarg termini.
-Conseqüències d’altres canvis climàtics en d’altres èpoques.
2. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC EN L’ÀMBIT LOCAL

-Canvis en el medi ambient.
-Canvis en les precipitacions.
-Canvis en les temperatures.
-Canvis en la fauna.
-Canvis en la vegetació.
-Canvis en […]

3. COMPROMÍS AMB EL CANVI CLIMÀTIC

4. ENQUESTA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC EN `L’ÀMBIT LOCAL

5. ENTREVISTA A ALGÚ AMB CONEIXEMENTS AMPLIS

6. CONCLUSIÓ

INTRODUCCIÓ

El canvi climàtic és un tema que ens motiva per la seva afectació al món actual i tambè al Pallars d’aquí la nostra hipotesi: El canvi climàtic afecta de ple la nostra terra, el Pallars. Creiem pot arribar a fer canviar el planeta en els darrers anys, canviant la forma de viure dels humans i tots els altres éssers vius de la terra. Un sector de població, ens hi incloem, s’horroritza veient que un problema tan gran no és reconegut per la majoria de la societat. Si volem “salvar” el món el primer pas és fer que tota la humanitat ho reconegui. Per això hem situat aquest fet en els objectius principals. Creiem que la millor manera de conscienciar la societat és amb bases científiques, demostrant que el canvi climàtic pot i podrà ser apreciat a la nostra terra, perquè el canvi climàtic ja és evident i en serà més en un futur pròxim; també és important realitzar una investigació a fons sobre el Pallars, ja que no gaires estudis estan dirigits a aquesta zona prepirinenca. D’aquesta manera ens hem de dirigir a la societat trencant certs tòpics que impedeixen que un sector de població pallaresa no vegin el canvi climàtic com un invent ecologista, estudiant així el nivell de coneixement sobre aquest tema de part dels pallaresos.
Paral·lelament, per arribar a una bona conclusió, aquest treball dedicarà uns quants apartats a analitzar les reaccions contraries a aquest moviment de la societat i certs partits polítics ja que són reaccions amb molt de ressò que provoquen que el moviment contra el canvi climàtic no avanci tan ràpidament com desitgem.Analitzarem també les mesures que imparteix i impartirà el govern contra el canvi climàtic, ja que és la institució que amb més força pot lluitar contra el canvi climàtic; de manera que analitzarem també les opinions dels partits polítics més importants de la nació catalana i l’Estat espanyol.Aquest treball és la manera d’aportar un nou gra de sorra contra el canvi climàtic, un problema que segurament afectarà la societat del nou segle. Em decidit de fer el treball no  basant el treball en la cerca i selecció d’informació a internet o en enciclopèdies, ja que hem escollit un tema que requereix sortir i buscar evidències del canvi climàtic en el medi pallarès i en gent mínimament entesa. Plantegem fer una enquesta amb l’ambició de fer veure a la gent del carrer que la solució és a les nostres mans, així que ja trobem mig establertes les preguntes que plantejarem. El treball el volem fer completament en grup, de manera que tothom aporti els seus coneixements. Així, per buscar la informació bàsica utilitzarem internet amb fonts fiables, per buscar dades locals demanarem els arxius de l’ajuntament i experiències de la població civil i per aportar dades rellevants utilitzarem fonts audiovisuals i articles de celebritats sobre el canvi climàtic. Tenim el vídeo “Una verdad incómoda”, articles de celebritats, estadístiques i debats entre d’altres fonts d’informació, bàsicament assequibles a l’hora de trobar-les i sintetitzar-les. També tenim previst fer una enquesta a la població civil i fer un recompte de temperatures i precipitacions a l’àrea de Tremp i potser d’algun altre lloc.Tenim previst treballar junts a l’hora de buidar la informació, però si algú té una font accessible de la qual pot treure informació intentarà explotar-la ell mateix i ho comunicarà a la resta del grup. Cadascú tindrà una tercera part de la responsabilitat i del poder de decisió del grup. 

 1. QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC? Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d’un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l’atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. Actualment es parla d’un canvi climàtic produït per l’home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals. 

1.1. QUÈ EL PRODUEIX?

1.1.1. Efecte hivernacle

 L’efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida:una petita part de l’energia del Sol travessa l’atmosfera i escalfa la Terra(l’altra part es reflectida cap a l’espai per l’atmosfera), però alguns gasos de l’atmosfera (CO2 i vapor d’aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l’espai. Gràcies a aquest fenomen, l’escalfor queda retinguda a l’atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.Es molt semblant  a la manera que actuen els hivernacles(d’aquí ve el nom) si això no succeís la temperatura mitjana terrestre seria uns 30ºc menor. Escalfament global El problema es que per culpa de la contaminació en l’atmosfera fa que l’efecte hivernacle sigui accentuat i per tant la radiació solar es retinguda durant mes temps. Això es produït perquè la capa de gasos hivernacle es més gruixuda i no deixa sortir els gasos com u faria de forma natural. Aquet problema es denominat com escalfament global. El fenomen de l’escalfament global pot provocar l’augment de les temperatures entre 1.5 o 5 graus. A primera vista sembla poc però això podria provocar la pèrdua de grans ecosistemes a conseqüència de perdre també espècies animals i vegetals… El clima quedaria alterat per sempre res tornaria ser com ara. Grans desertitzacions i grans inundacions, els conreus actuals ja no serien viables. Grans zones costaneres súper poblades quedarien obsoletes ja que l’escalfament faria desfer els pols i per tant el nivell del mar augmentaria fent desaparèixer grans ciutats illes. Les grans catàstrofes humanes només podrien ser sufocades amb grans migracions de població. Potser és un versió catastrofista però potser també serà real. Gasos que el provoquen -El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de l’efecte hivernacle. Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir calor i energia.També se n’allibera ne grans quantitats en la crema de boscos ja que els arbres retenen un gran quantitat d’aquest gas.–El metà és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar.-L’òxid de nitrogen és present de forma natural en l’atmosfera, ja que apareix per l’acció dels bacteris del sòl. Però s’ha incrementat com a conseqüència de l’ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. La quantitat d’òxids de nitrogen a l’atmosfera ha augmentat en un 80% des del segle passat.–L’ozó de superfície. L’ozó que es troba a gran alçada en l’atmosfera forma la capa d’ozó, que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades que emet el Sol. En canvi, l’ozó de superfície és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Contribueix a formar la boira fotoquímica o smog i potencia l’efecte hivernacle. A més a més, l’ozó de superfície no s’enlaira fins a les parts altes de l’atmosfera per reforçar la capa d’ozó.-Els gasos CFC s’utilitzen en els sistemes d’aire condicionat, els materials d’envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten gasos CFC. Els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Aquests gasos arriben a l’atmosfera per vies diferents i destrueixen la capa d’ozó. Són gasos hivernacle molt potents. Per desgràcia, els elements químics anomenats hidrocarburs que últimament substitueixen els CFC en els aerosols, no perjudiquen la capa d’ozó però són gasos hivernacle.         

 
Esquema de l’efecte hivernacle   

1.1.2-Corrents oceàniques 

Bases: L’aigua dels nostres oceans es mou contínuament, ja sigui per marees, amb la força de les onades o amb la lenta però constant força que provoca el conjunt del Gran Corrent Oceànic. Aquest flux es dóna lloc gràcies a la diferència de la temperatura i la salinitat de l’aigua. Un dels fluxos més importants del Gran Corrent Oceànic, el Corrent del Golf, és l’agent encarregat d’assegurar a Europa un clima relativament càlid, i a més provoca una acumulació de nutrients al fons marí que, a més, augmenta l’absorció oceànica de diòxid de carboni. Així, si el canvi climàtic augmenta la salinitat i desordena la temperatura, provocant també òbviament un augment el nivell de diòxid de carboni. Això provocaria un gran desordre en els corrents oceànics, essencials pel mon actual. 

El Corrent del Golf, a l’Atlàntic Nord    

Evidències : Segons estudis recents, s’aprecia ja una disminució de la circulació de l’oceà entre Escòcia i Grenlàndia. A més, un estudi dels nuclis de gel entre Grenlàndia i l’Antàrtica ha indicat que un canvi en la circulació del Corrent va provocar un canvi abrupte del clima.Així, el canvi climàtic provocaria un descens de la salinitat dels oceans degut a que es desfaci la capa de gel de Grenlàndia i el conjunt de l’Àrtic i l’augment de precipitació podria eliminar, alentir o canviar el rumb del conjunt de corrents. Això provocaria uns canvis dramàtics i catastròfics en l’agricultura i el clima, i s’estendria a tot el planeta. 

El nivell del mar:  S’estima una pujada del nivell del mar d’entre 9 i 88 centímetres durant els pròxims segles degut al canvi climàtic provocat ara i les emissions futures. Això provocarà conseqüentment el calentament dels oceans i la fusió del gel. Hem de tenir en compte que una pujada petita del nivell del mar ja provocaria grans i inestimables catàstrofes (inundacions, pluges torrencials, erosió, desaparició de fonts d’aigua dolça…).Tenint en compte diferents dades de glacials, ens adonem que una placa que ocupava el doble de l’extensió de Londres a l’Antàrtic, Larson B, va desintegrar-se en menys d’un més, una cosa que va desconcertar completament els científics. De fet, fa 4 anys es considerava la massa de gel de l’Antàrtica era indestructible pel canvi climàtic, ara, però, ja no s’opina el mateix vist aquest i altres diversos desastres, i és que en els últims anys un 87% dels glacials antàrtics han sofert un retrocés, que té com a mitjana la pèrdua de 50 metres de glacial per any. Cal recordar que la fusió del gel total antàrtic provocaria una pujada de 62 metres del nivell del mar. Pel que fa a l’Àrtic, hi ha dades que el glacial Kangerdlugssuaq està perdent uns 14 quilòmetres per any després d’haver estat constant la seva superfície durant 40 anys. Cal recordar que Grenlàndia té unes de les reserves d’aigua dolça més grans del món, i la seva desfeta provocaria 6 metres d’elevació del nivell del mar. A més, la fusió de l’àrtic té una velocitat que supera multiplicant-se la velocitat que havien estimat els científics.  

L’afectació als hàbitats: L’augment de la temperatura afecta la xarxa d’alimentació marina altament. Així, el fitoplàncton, aliment de molts éssers marins, creix sota el gel. Llavors, amb la fusió del gel hi ha un retrocés en el nombre d’animals marins que se n’alimenten, un dels quals, el krill, serveix d’aliment a moltíssimes balenes. Les balenes de Grenlàndia, que s’alimenten al propi gel, perden territori d’alimentació, espècies marines es troben en risc degut a la pujada de temperatures ja que no estan adaptats a la calidesa de les aigües. Els pingüins ja han disminuït un 33% a l’Antàrtica ja que el seu hàbitat disminueix, i hi ha hagut un augment brusc de malalties entre els animals marins últimament. 

1.1.3-El forat de la capa d’ozó 

La capa d’ozó: Es denomina capa d’ozó, o ozonosfera, a la capa exterior de la terra que conté una concentració relativament alta d’ozó. Aquesta capa, s’estén aproximadament dels 15 als 40 km d’altitud, i reuneix el 90% de l’ozó present a l’atmosfera, i absorbeix una gran quantitat de la radiació ultraviolada.El seguiment i l’observació anual de la capa d’ozó, aquests últims anys, ha arribat a la conclusió de que aquesta capa pot considerar-se amenaçada, perquè s’ha detectat que el nivell d’ozó esta disminuint molt en algunes parts de la capa, formant l’anomenat forat de la capa d’ozó. 

Forat de la capa d’ozó: El forat de la capa d’ozó es la zona de la atmosfera terrestre on es produeixen reduccions anormals de la capa d’ozó, fenomen ja comprovat.Quan el filtre està en mal estat, les radiacions arriben amb més força fins a la superfície terrestre i podrien causar alteracions biològics que encara estan estudiant-se. En el cas dels éssers humans i algunes espècies de fauna es parla de problemes a la vista i cremades i càncers de pell.Sobre l’Antàrtida la pèrdua arriba al 70%, mentre que sobre l’Àrtic arriba al 30%. Aquest fenomen va ser descobert i demostrat per Sir Gordon Dobson el 1960.El forat té forma ovalada i el seu centre està ubicat a uns 900 quilometres del pol sud, sobre Sud-Amèrica. El forat arriba a les seves dimensions màximes durant la primavera austral, entre el setembre i el desembre.Els estudiosos del forat asseguren que les seves dimensions màximes ronden els 24 milions de quilòmetres quadrats, però que ha arribat a 27.                                                 

Evolució de la capa d’ozó a finals del segle XX

Gasos causants Els causants de l’empitjorament del forat de la capa d’ozó són sobretot els CFC, els clorofluorocarburs, compostos estables, ni tòxics ni inflamablesentre altres, habilitats que l’han fet molt atractiu pel seu ús industrial, però desgraciadament els CFC són els principals causants del deteriorament de la capa d’ozó. 

1.2- QUINES SÓN LES POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES A NIVELL GLOBAL?

1.2.1-Actuals i a curt termini 

La temperatura: La temperatura mitja mundial a pujat en 0.6ºC en el segle XX. Aquest valor es superior a la majoria de previsions fetes fins al moment. Això es degut en que des de l’any 1995 fins al 2000 van ser uns anys especialment calorosos fet que va fer augmentar la mitjana global. La previsió d’augment de la temperatura mitjana global  es d’entre 0.1ºC i 0.2ºC cada deu anys. Aquesta previsió no es del tot certa ja que depèn de les emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera fet que podria fer augmentar o disminuir la xifra. 

Les precipitacions: Durant el segle XXI es preveu un augment de concentració de vapor d’aigua en l’atmosfera i per tant un augment de precipitacions. Això si, les precipitacions no serien com les que coneixem actualment, sinó grans tempestes pluges torrencials i amb gran diferencia d’un any a l’altre.Un clar exemple es veu en el fenomen natural del Niño. Els estudis diuen que el fenomen del Niño augmentarà lleugerament la seva extensió i així     agafarà més territori. Fet que podria provocar la desestabilitzar el fenomen i així augmentar la quantitat de pluges augmenten al mateix temps la possibilitat de greu sequeres i crescudes.                                                     

 
Exemple del poder de destrucció del Niño.  

 Corrents oceàniques:  La majoria d’estudis demostren una debilitació de les corrents oceàniques (circulació termohalina).Això ocasionaria un reducció del transport de calo cap al hemisferi nord. No obstant el augment de temperatura seguiria degut a l’efecte hivernacle més exagerat que l’actual. No es preveu que les corrents oceàniques s’aturin durant el segle XXI. Però si més endavant, fet que sería irreversible. 

Nivell del mar:  És preveu un augment de 18 a 59 cm del nivell global del mar per a final del segle XXI provocat bàsicament pel desglaç dels casquets polars i les grans glaceres degut a l’augment de temperatures . No obstant no són unes prediccions del tot fiables ja que no es té en compte que el desglaç de zones com Grenlàndia y el Antàrtic pudria ser més rapid del que ha estat fins ara. Aquest fet podria fer augmentar les prediccions en 10 o 20 cm o fins i tot més. 

Afectació Fauna y flora: Aquest punt ja és una realitat. Les conseqüències són visibles en l’actualitat.Pel que fa la fauna aquest son un dels efectes més visibles:

-El camachuelo trompeter, una au africana ja es troba a Andalusia i Murcia.

-Les cigonyes de Madrid ja no emigren cap al nord d’Àfrica a l‘hivern.

– Les costes mediterrànies estan envaïdes per les meduses a causa de l’escalfament de l’aigua. 

– Uns hiverns menys freds han provocat l’aparició de la panerola americana 3 vegades més gran que l’autòctona.

– El mosquit tigre procedent del sud-est aisàtic ha envaït Barcelona. Pel que fa la flora aquest son un dels efectes més visibles:

– Chops plataners entre d’altres especies han enraredit la caiguda de les fulles ha causa de les bones temperatures.

– La collita de l’oliva i l’ametlla ha estat enraredit la província d’Aragó

– L’augment de temperatura del mar a fet que l’alga australiana Caurlepa s’introdueixi a Canàries.

– El Bosc mediterrani del Montseny ha crescut 100m d’altura per adaptar-se al clima. Fets que provoquen la pèrdua d’espècies autòctones per d’altres de fora amb més bona adaptació a l’ecosistema en qüestió, en conseqüència pot desestabilitzar la cadena tròfica. Fent desaparèixer les especies d’aquell ecosistema portant-lo a la destrucció o en la creació d’un de nou. És calcula que si la temperatura puja entre 0.8 i 1.7 graus s’extingiran el 18% de les espècies de la Península Ibèrica. Només és un fet aproximat però que algun bon dia es pot arribar a complir. 

1.2.2-Conseqüències del canvi climàtic a llarg termini

Temperatura:  Es preveu un greu augment de la temperatura, que ajudarà a transportar malalties del primer mon, com la malària o el dengue, a els països més desenvolupats per mitjà de l’aigua amb l’ajuda del gran augment de la temperatura.   

Espècies d’animals: Moriran no sols milions d’humans, sinó que s’extingiran milers d’espècies animals i vegetals a causa de la destrucció del seu ecosistema i la desertització de moltes zones del planeta, que incapaços de adaptar-se a un altre ecosistema, moriran. Es creu que el 30% de les espècies vegetals o animals a la terra podran arribar a morir si no disminueixen els gasos expulsats a l’atmosfera pels humans. 

Corrents oceàniques: Alguns científics experts en clima alerten que l’escalfament global, podria, a llarg termini, interrompre les corrents oceàniques i marines, i això, ens portaria al començament d’una nova era glacial. 

Nivell del mar: El nivell del mar augmentarà molt degut a que els pols es desfaran i els llocs on hi ha més aigua dolça del món, amb l’augment de la temperatura. Les principals ciutats litorals, parlant en tots els àmbits: demogràfiques, econòmiques, etc. seran amenaçades i s’enfonsaran al fons del mar, i això provocarà milions de morts.                                             

 
Estudi sobre l’augment del nivell del mar al Mediterrani

Precipitacions:  La sequera s’agreujarà, els canvis en el volum de les precipitacions com resultat de l’escalfament són molt complexes. Si la temperatura mundial augmenta en 1 o 1,5º, augmenten les pluges en les latituds altes, mentre que en algunes zones estepàries i semidesèrtiques disminueix. Quan la temperatura s’eleva en 2º o més, la quantitat de les precipitacions s’incrementa en totes les latituds. 

1.3-CONSEQÜÈNCIES D’ALTRES CANVIS CLIMÀTICS EN D’ALTRES ÈPOQUES Conseqüències d’altres canvis climàtics en d’altres èpoques Els estudis de les anomalies en el clima del passat s’han realitzat a través dels registres fòssils, acumulacions de sediments, aire atrapat al gel, marques d’erosió a les roques i marques als vegetals. La precisió no és màxima i perdem exactitud de les anomalies climàtiques a mesura que ens capbussem en el temps. Tot i així, es tenen dades de diversos canvis climàtics en la història de la terra. 

Peu de foto Primers anys de la Terra

Llavors el Sol emetia un 70% de l’energia que emet actualment, per tant, la temperatura mitjana rondaria els -41ºC , però també sabem que fa 3.800 milions d’anys ja existien els oceans i la vida. Tot i així, la temperatura era més alta, ja que l’atmosfera tenia una concentració més alta de diòxid de carboni que actualment i provocava un efecte hivernacle més notable que actualment.Però a mesura que el temps avançava la concentració de diòxid de carboni va ser modificada. Així, durant el Proterozoic, fa 2.500 milions d’anys, les concentracions de diòxid de carboni a l’atmosfera van baixar bruscament, fet que va provocar que tota la Terra, inclosos els equadors, restés completament coberta de gel. Tot i així, el fet que augmentés el diòxid de carboni, com va passar durant fa 251 milions d’anys, va provocar també grans desperfectes, a destacar-ne l’extinció massiva del Pèrmic-Triàssic, que va extingir un 90% de les espècies  del període Pèrmic.

La formació d’oxigen en nivells acceptables: Al cap d’uns quants milions d’anys van aparèixer els primers cianobacteris, així a la Terra va començar a haver-hi el procés fotosintètic, la composició d’oxigen en l’aire va anar augmentant progressivament. Progressivament van anar també apareixent les algues i les plantes, així va afavorir-se l’aparició d’organismes aerobis, que transformen oxigen en diòxid de carboni, fixant així els nivells d’oxigen i diòxid de carboni (sinó els nivells de CO2 haurien acabat desapareixent en el temps). Això provocava un canvi climàtic que constituïa un clima ideal per uns éssers que es formarien amb el pas dels anys: els dinosaures, que tard o d’hora acabarien desapareixent per l’impacte d’un asteroide, demostrant així que l’extinció d’espècies terrestres és un fet periòdic. 

Glaciacions:  L’home modern va aparèixer fa tres milions d’anys. Des de fa aproximadament dos milions d’anys, el nostre planeta ha anat sofrint períodes glacials periòdicament en els quals gran part de la zona nord i la zona sud d’Amèrica, Europa quedaven cobertes de grans capes de gel durant molts anys. Llavors ràpidament el gel va desfer-se i va donar lloc al període interglacial  actual. Aquest procés es produeix cada cent mil anys si fa no fa. L’última època glacial va acabar fa uns 15.000 anys i va afavorir el descobriment de l’agricultura i la domesticació d’animals. Llavors va aparèixer el  període que nosaltres coneixem com Neolític, fa uns 5.000 anys.  Aquests canvis climàtics són produïts a un petit canvi orbital de la terra. Es calcula que al voltant de l’any 44.000 hi ha d’haver una nova glaciació.                          

 
Registre de canvis climàtics en els últims 5 milions d’anys

Petits canvis que provoca el Sol Des que Galileu va inventar el telescopi, el Sol i les seves taques han estat observats amb atenció. S’ha descobert que durant un cicle d’onze anys l’activitat del sol varia de màxims a mínims segons el nombre de taques. Tot i així, periòdicament hi ha èpoques de la història en les quals les taques del sol desapareixen, així hi ha una notable baixada de temperatures, que els científics anomenen mínim de Maunder. Des de 1300 aC aquest fenomen s’ha produït 6 vegades, com a última vegada el 1780, a partir de llavors va continuar el procés de cicles d’onze anys peculiars del Sol. Es calcula que abans del 2900 hi ha d’haver un altre cop un mínim de Maunder. el moment en el qual no s’observen taques és el mínim d’energia que emet el sol, anomenat mínim de Maunder. Això és degut a que les estrelles passen un terç de la seva vida amb aquestes “crisis” d’energia.    

 2. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC EN L’ÀMBIT LOCAL

2.1-CANVIS EN EL MEDI AMBIENT

2.1.1-Canvis en les precipitacions

Un treballador dels embassaments ens ha cedit unes dades sobre pluviometria bastant antigues. En aquestes dades no s’hi veu un impacte clar del canvi climàtic en la pluviometria. Tot i així, cal destacar que ens falta l’època que va del 1990 fins al 2007, un període en el qual van succeïr-se els 10 anys més calurosos del segle. Les dades han estat agrupades en un gràfic. 

 2.1.2-Canvis en la fauna 

Realment aquí al Pallars hi ha hagut bastant moviment de fauna en les últimes dècades. Deguts directament al canvi climàtic s’hi poden relacionar bastant pocs fets, però a part d’això també volem destacar altres iniciatives que d’alguna manera representen el compromís amb el medi ambient.

 Aus: Segurament, els canvis més a destacar del canvi climàtic sobre les aus seran en la reproducció i la migració, uns canvis que ja s’han començat a notar lleugerament. El que s’està observant en la reproducció de les aus, també aquí al Pallars, és que busquen cada any la sincronització amb l’abundància de plantes o insectes, ja que es relacionen sexualment en moments de major abundància d’aliments. El problema radica en que cada ésser viu de cada nivell d’una determinada xarxa tròfica també ha de sincronitzar la seva reproducció amb l’època d’explendor alimentària, i sovint el que crea i sobretot crearà el canvi climàtic és que aquestes dates se separin en excès, i el desequilibri en la xarxa tròfica es faci evident. Això provoca que aquestes aus tinguin més dificultats a l’hora de reproduïr-se i conseqüentment el nombre de descendents baixi.Sobre les migracions les dades obtingudes fins ara són força variables i de moment no se’n pot extreure del tot l’aigua clara. Sabem, per exemple, que en l’àrea d’Europa s’ha vist que 10 de les 18 espècies migratòries estudiades han avançat una mica la seva data d’arribada al continent. Ja en l’àmbit més proper hem vist com 5 espècies han avançat la seva data d’arribada. Però s’estima que amb el canvi climàtic les espècies que més el patiran seran les aus migratòries de llarga distància, ja que no podran calcular amb exactitud l’arribada a les nostres terres ni relacionar-lo amb el moment de reproducció.Paralel·lament, diverses espècies han anat augmentant la latitud a l’hora d’escollir on establir-se: és més freqüent veure aus com les cigonyes a la zona nord del Pre-Pirineu, mentre que ha augmentat notablement el nombre d’espècies subsaharianes que s’estableixen a la Península Ibèrica. 

Espècies invasores:  El fenomen de les espècies invasores ( vegueu Canvis en la vegetació ) en l’àmbit animal aquí al Pallars en general és força extens. Les espècies invasores més importants en l’àmbit de fauna de les quals es tenen a la nostra terra són totes de l’ecosistema fluvial, ja que hi ha diverses espècies terrestres invasores com el visó que només tenen protagonisme a la zona oriental del Principat. Així, les espècies invasores més  importants parlant de fauna són, dividits en dos apartats:Ø     

– Peixos: aquest tipus d’animals són responsables de la modificació de diverses cadenes tròfiques i poden devorar amb facilitat invertebrats, peixos i fins i tot mamífers i petits rèptils. En destaquen en les conques fluvials del nord de Catalunya el silur (Silurus glanis), provinent de la conca del Danubi; la truita arc iris (Oncorhynchus mykiss) i la perca americana (Micropterus salmoides), provinents d’Amèrica del Nord; el carpí vermell (Carassius auratus), provinent d’Àsia i finalment l’alburn (Alburnus alburnus), provinent del nord d’Europa.Ø     

– Mol·luscs i crustacis: en destaca el cranc vermell (Procambarus carkii), un crustaci que s’ha fet molt renom aquí degut a que porta una malaltia que és mortal per als crancs autòctons i que té la capacitat de modificar els sediments i afectar diversos conreus com el de l’arròs, al sud de Catalunya. També en destaca el musclo zebrat (reissena polymorpha), famós al Pallars per la seva presència als nostres embassaments, amb una alta capacitat de colonització que ja perjudica diverses espècies autòctones.                                           

 
Model de reissena polymorpha.   

El fenomen de l’isard: L’isard és una espècie que podria notar de manera més important l’impacte del canvi climàtic a les nostres terres. El principal motiu és la deducció que el canvi climàtic farà que augmenti el grau de clima extrem del Pallars: segurament els estius seran més calorosos mentre que els hiverns seran més freds. L’isard habita al sud de la serra de Boumort, una zona que podria notar amb més intensitat els efectes d’aquest canvi. L’isard, com a animal herbívor i perfectament adaptat a les condicions de Boumort de l’actualitat, podria veure descendir amb certa notabilitat la seva població. Podria ser una de les espècies més afectades pel canvi climàtic en l’àmbit pallarès. 

Espècies menys afectades: Les espècies que menys rebran l’impacte del canvi climàtic aquí al Pallars molt possiblement siguin animals oportunistes com ho són el porc senglar o la guineu. Aquests animals estan adaptats en part al canvi climàtic ja de bon principi, ja que ho aprofiten tot; així que sí que el patiran, com totes les altres espècies de la Terra, però ni de bon tros com altres espècies a qui sí que afectarà directament com són les aus o els insectes. 

El projecte de la llúdriga:  Aquest fenomen no es pot relacionar amb el canvi climàtic, però sí que simbolitza un lleuger canvi en la política malbaratadora i extremadament contaminadora de les darreres dècades. La llúdriga és un animal que només viu en rius de gran puresa, una contaminació mínimament notable fa que aquest animal hagi de marxar. Aquest és el motiu pel qual a llocs com els Aiguamolls de l’Empordà i el riu Muga haguessin desaparegut completament i a la Noguera Pallaresa haguessin disminuït bruscament la seva població. Tot i així, el respecte a l’ecosistema fluvial en les diverses construccions que s’han dut a terme al riu i la millora de la qualitat de l’aigua han provocat que el nombre de llúdrigues no només no seguís baixant al Noguera Pallaresa sinó que fins i tot tornès a iniciar lentament una recuperació de la població. Paralel·lament, la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls i al Muga ha estat un èxit i ara les poblacions comencen el seu camí per retornar els nivells de població als del passat. Això s’ha traduït en un augment considerable del nombre de llúdrigues a tot el conjunt del Principat. Llúdriga a la riera de Merlès, al Berguedà.

 2.1.3-Canvis en la vegetació 

Hem d’imaginar tot un seguit de canvis en la vegetació endinsant-nos en el futur, realment fins ara se n’han produït pocs i no és demostrable que hagi estat degut al canvi climàtic. Tot i així, podem parlar d’uns quants canvis i deduir-ne uns quants del futur. 

Augment d’altitud:  Aquest és un fet que actualment, segons els especialistes, es pot apreciar lleugerament al Pallars en arbres com el pi roig o el pi negre, que busquen unes altituds més altes que responguin a les seves necessitats de temperatura degut a un ambient lleugerament més calorós que s’ha experimentat últimament. Tot i així, no s’ha pogut demostrar que el culpable d’aquest augment d’altitud sigui el canvi climàtic. Tot i així, hem de pensar que aquest és un efecte que augmentarà regularment en el futur, i el paisatge típic de muntanya possiblement canviarà de forma notable. I no solament hem de pensar en el fenomen del pi, ja que arbres com són el roure o l’alzina segurament també buscarien en l’altitud unes condicions climàtiques saludables. 

Espècies invasores:  Aquest és un efecte que ja veiem actualment aquí al Pallars i al conjunt de tota Catalunya, on moltes espècies animals i vegetals s’han adaptat sense problemes al medi del país i fns i tot es reprodueixen amb molta velocitat i són tan agressives que poden arribar a ser una gran amenaça per a les espècies autòctones. Tot i així, de moment no podem pensar ( no en tenim  prou proves) que aquesta facilitat d’adaptació, sobretot d’espècies tropicals, on el clima és més calorós, ha estat determinada pels efectes ja presents del canvi climàtic. El que es pensa és que l’actual facilitat de desplaçament de banda a banda del món ha afavorit aquest intercanvi d’espècies i n’hi ha que simplement s’han pogut adaptar al nostre medi, però també es pensa que amb els efectes del canvi climàtic al llarg dels anys aquestes espècies extrangeres ho tindran més fàcil per adaptar-se als ecosistemes pallaresos i podrien fins i tot fer extingir espècies autòctones. Entre les espècies vegetals que destaquen per la seva capacitat d’adaptació, tot i que encara es troben en expansió per Catalunya, hi ha l’ailant (ailanthus altissima) i la canya (arundo donax) provinents d’Àsia i també la robínia (robinia pseudoacacia) provinent d’Amèrica del Nord. Els seus efectes negatius actuals més importants són els següents:

Ø      La colonització massiva de les lleres fins al punt de desplaçar la vegetació autóctona.    

Ø      L’alteració de les propietats químiques del sòl.                                                        

Ø      Contenen unes substàncies químiques tòxiques que fins i tot han arribat a infectar diversos ramats.                   

 
Peu d’Ailanthus altissima a la llera d’una riera.   

Sequera: Un efecte previst degut al canvi climàtic a les nostres terres (entre d’altres llocs) és el canvi en el paisatge. I no ens basem només en aquest fenomen d’augment d’altitud de diverses espècies vegetals que busquen la temperatura ideal a més metres sobre el nivell del mar, sinó que també en un paisatge que esdevindrà, amb el pas del temps, possiblement cada cop més abrupte. L’augment de la temperatura mitjana i dels períodes de sequera, així com de les condicions extremes del nostre clima, possiblement contribuiran a la creació d’un paisatge més típic de llocs més cap al sud de la Península que no pas de la nostra terra, i també podria fer disminuir la superfície conreable pallaresa i una notable disminució de les reserves d’aigua als embassaments del país.  

2.2-CANVIS EN L’ECONOMIA DE LA ZONA

2.2.1-Canvis en l’agricultura 

Canvis en l’agricultura

 
Raïms en època de crescuda

De moment no es pot assegurar que hi hagin agut canvis significatius en tots els sectors de l’agricultura causats pel canvi climàtic. Però si en un de concret: La vinya i el sector vinícola. En aquest àmbit hi ha diversos estudis que demostren que el canvi climàtic està afecta’n la producció de vi des de fa molts anys però que s’ha accentuat en els darrers temps. És per aquest motiu que ja des de fa alguns anys s’estén organitzant conferencies per debatre el futur del vi espanyol i català. L’última es va dur a terme a Barcelona els dies 15 i 16 de febrer amb els nom de: II Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Vi.

II Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Vi: Aquesta conferència es va dur a terme a l’hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat. Amb el nom de: II conferència internacional sobre canvi climàtic i vi. En aquesta conferència i van participar personalitats com Al Gore.. Juntament amb Al Gore i van participar 350 delegats de 36 països diferents. I, entre el públic, hi havia professionals de diversos àmbits del món del vi. Estava organitzada per l’Acadèmia del Vi d’Espanya per analitzar l’impacte del canvi climàtic i els seus efectes sobre la indústria vinícola.  A la conferència va quedar clar que el canvi climàtic afecta ja des de fa molts anys, amb un impacte moderat. Però, aquest impacte és cada cop més evident. Alguns dels impactes que està provocant són: l’avançament en la verema dels vins. Factors com l’increment de temperatures i escassetat d’aigua, la radiació solar i la humitat afecten directament la producció del raïm i, per tant, del vi.Les conclusions de la conferència són clares. Cal que la gent s’adoni de que s’ha de fer un esforç global per contaminar menys. La indústria vitivinícola, com qualsevol indústria, s’ha d’adaptar a la situació i treballar per aconseguir mitjans eficaços i sostenibles per a produir els seus productes.Algunes bodegues com  la penedesenca Torres s’estan adaptant a la situació ja que, recentment, han fet una inversió de 10 milions d’euros en elements com plaques fotovoltaiques o cotxes híbrids. Ara també estan investigant com eliminar el CO2 de la fermentació del vi. 

Afectació del canvi climàtic al sector vinícola pallarès:  L’augment de les temperatures causades pel canvi climàtic ha fet que la línia de producció de vi de qualitat hagi augmentat entre 80 i 240 km. Aquest fet està provocat per una mitjan d’augment de temperatura 1.4ºC. Alguns exemples de que es poden fer vins de qualitat fora la zona de clima mediterrani son aquests:Dinamarca, Bèlgica, Regne Unit, que fins ara semblaven inadequades per al cultiu de la vinya, ara ja ho estan fent. En altres zones – Alsàcia, Alemanya – que normalment tenien problemes de maduració del fruit i de graduació alcohòlica en el vins, han experimentat un canvi substancial amb una millor maduració i grau. Alguns dels efectes que es prevuen són els següents: L’augment de les temperatures farà que els fruits madurin més aviat i les veremes es podrien avançar entre 8 i 12 dies. Això provocarà que els vins puguin resultar més alcohòlics, amb menys aromes i amb manca d’estructura tànnica, fet que els descompensa gustativa i aromàticament.Les possibles solucions que es van plantejar passen per fer cultius en zones més elevades, les vinyes de la costa a l’interior i les de l’interior a les muntanyes. Un exemple clar es el productor vinícola Torres que ja fa anys que ha plantat raïm al Pallars; apostant per noves varietats, tapant els gotims, fent noves conduccions i orientacions de les plantacions, i potser tornant a les varietats tradicionals, garnatxes, carinyenes, que en molts llocs han estat substituïdes per les cabernets o les merlots.

En principi el canvi climàtic aporta una millora en l’economia agraria de la zona ja que dona un nou conreu a la comarca. Aquest conreu representa un diversificació de l’economia fins ara ubicada gairebé totalment al turisme. Això es degut que hi ha moltes ocupacions laborals pel que fa al sector vinícola (pagesos, temporers, bodegues i tots aquells que treballen en el seu procés de distribució).

 2.2.2-Canvis en el turisme 

Quan es parla de  turismes al Pallars Jussà o altres zones d’alta muntanya. Es parla de turisme d’esquí ja que és la principal font d’ingrés  econòmic  de les zones pirinenques. És per això que centrem l’impacte econòmic del canvi climàtic  a les nostres basant-nos en l’esquí. Molts municipis muntanyencs tenen l’esquí com una de les principals fons econòmiques. Un exemple és el municipi D’Espot. El  CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya) va crear un informe al 2004 advertint de l’afectació del canvi climàtic pel que fa a les estacions  d’esquí catalanes.                                        

 
Pla de Beret. 

L’Informe sobre el Canvi Climàtic del CADS  Les previsions s’han fet suposant que augmentarà 0,8° i els 1,9° l’any 2020, i entre els 1,3° i els 3,6° fins al 2050. És un augment de temperatura moderada considerant que hi ha informes que apunten unes xifres més altes.L’informes treu les conclusions següents: –En un futur no molt llunyà podria desaparèixer l’esquí a la cara sud del Pirineus a un altura inferior als 2.000 metres. Ja que a part de la reducció considerable dels dies de neu els canons de neu artificial no tendrien cap utilitat amb aquestes zones per l’augment de temperatura esmentat. Això podria provocar la desaparició de moltes estacions catalanes que tenen la gran majoria de pistes sota aquesta altitud i a més ames enfocades cap a la cara sud. L’única estació catalana que té al totalitat de pistes sobre l’altura de 2.000 m a més d’estar ben encarades es Boí-Taüll.   –Reducció dels dies de neu. Actualment hi ha un mitjana de dies de neu al Pirineu que ronda els 76 dies per any. Això es podria veure reduït dràsticament si finalment es produeix aquest augment de temperatura. Aquets serien els dies de neu per zones del Pirineu en futur pròxim.Pirineu Lleidatà: 78  dies de neu actuals, passaríem als 48 dies.Pirineu Andorrà: 83 dies de neu actuals, passaríem als 55 dies.Pirineu  Gironí: 70 dies de neu actuals, passaríem als 39 dies.Actualment la temporada d’esquí es de mitjana d’uns 120 dies. En cas del compliment de les previsions esmentades només les valls mes encarades cap al nord es podran assegurar aquesta llargària  de temporada. 

Possibles solucions 

– Una de les possibles solucions seria traslladar les pistes d’esquí a un altura més elevada, però en el cas dels Pirineus no és possibles per la falta d’altitud de les muntanyes que formen les serralades. Si que seria una bona solució per serralades com la dels Alps. Una de les estacions que podria amplia la seva zona esquiable cap amunt seria Boí-Taüll, però creixent més cap amunt envairia la zona d’influència del Parc nacional d’aigües tortes i Estany de Sant Maurici. 

– Una altra possible solució seria la innivació artificial però no seria mol eficaç sota als 2000m de la car sud. A més crea grans costos econòmics i ambientals. 

– Una altra possible solució i ara per ara sembla que seria la més acertada, si més no és al que recomana el CADS. És la diversificació d’activitats especialment fora de la temporada d’activitats. Aquesta opció consistiria en activitats d’oci, rutes a cavall o bicicleta i senderisme a l’estiu i incorporant a l’oferta “la identitat i el patrimoni artístic o gastronòmic”. Aquesta ültima solució ja hi ha estacions que l’apliquen a gran manera com la Molina o Boí-Taüll. Actualment és una bona solució per les temporades puntuals en que hi ha hagut falta de neu. Avui dia no es pot demostra que cap mala temporada hagi estat provocada pel canvi climàtic però és molt probable que hi sigui un factor important. Això només és un estudi de les possibles conseqüències en un curt termini pel que fa a l’economia de les zones muntanyenques com és el Pallars.     

3. EL COMPROMÍS AMB EL CANVI CLIMÀTIC

3.1. MESURES PRESES PER LA UNIÓ EUROPEA

L’estratègia per reforçar la lluita contra el canvi climàtic es basa en 18 accions principals concretes que s’aplicaran en el dia a dia, que aquí a Catalunya es duran a terme a les oficines de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Es tracta d’accions quotidianes d’eficiència energètica i reducció de residus que, a més representen un estalvi econòmic.

El canvi climàtic provocat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle és un dels reptes més urgents de la humanitat. La UE s’ha posat al capdavant de l’esforç internacional de lluita contra aquest fenomen i ha desenvolupat un seguit de mesures eficaces per ajudar a reduir les emissions. Els elements clau de la política energètica de la UE són:

– L’increment de l’eficiència dels mercats de l’electricitat i el gas- La diversificació de les fonts d’energia.- Una ambiciosa política d’energies renovables- La cooperació internacional- L’estalvi energèticSeguint aquest objectiu d’estalvi energètic, l’equip de la Representació de la Comissió Europea ha decidit prendre mesures. La llista de les principals 18 accions concretes és un compromís per posar el nostre gra de sorra en la lluita contra el canvi climàtic. 

• Acció 1: La comissió anirà a examinar els efectes de la globalització sobre la competitivitat de la silvicultura de la UE per determinar els principals factors que afectin en l’evolució del sector forestal europeu. Aquest document servirà de base en els debats sobre les mesures a adoptar per millorar la competitivitat i la viabilitat econòmica del sector.
• Acció 2: Fomentar la investigació y el desenvolupament tecnològic per potenciar la competitivitat del sector forestal. La Comissió y els Estats membres seguiran ajudant el desenvolupament de la plataforma tecnològica per el sector forestal. Però també s’estudiarà la possibilitat de crear un fòrum científic comunitari.
• Acció 3: intercanviar y avaluar las experiències en matèria de valoració y comercialització de bens y serveis forestals distints de la fusta: es tracta de quantificar el valor global dels boscos y de les seves funcions per establir instruments de remuneració pels bens y serveis que no es comercialitzen.
• Acció 4: fomentar l’ús de la biomassa forestal per la producció d’energia.
• Acció 5: fomentar la cooperació entre els propietaris de boscos, y promoure l’educació y la formació en matèria forestal.
• Acció 6: facilitar el compliment pels estats membres de la UE de las obligacions en matèria de mitigació del canvi climàtic de la Convenció Marco de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC) y el seu Protocol de Kioto, així com fomentar la adaptació als efectes del canvi climàtic.
• Acció 7: contribuir a conseguir els objectius comunitaris revisats en matèria de biodiversitat per 2010 y posteriorment.
• Acció 8: treballar en favor de la creació d’un sistema de seguiment forestal europeu com a continuació del sistema de seguiment «Forest Focus».
• Acció 9: millorar la protecció dels boscos a la UE.
• Acció 10: fomentar la educació y la informació medioambientals.
• Acció 11: mantenir y potenciar las funciones de protecció dels boscos
• Acció 12: explorar el potencial dels boscos urbans i periurbans
• Acció 13: reforçar el paper del Comité Forestal
• Acció 14: reforçar la coordinació entre els diferents àmbits polítics en assumptes relacionats amb els boscos.
• Acció 15: explorar l’aplicació del mètode obert de coordinació als programes forestals nacionals.
• Acció 16: reforçar el perfil de la UE en els processos internacionals vinculats amb els boscos.
• Acció 17: fomentar l’ús de la fusta i altres productes forestals derivats de boscs gestionats de manera sostenible.
• Acció 18: millorar l’intercanvi y la comunicació d’informació. La Comissió Europea posarà a punt una pàgina a Internet dedicada a la gestió dels boscos.

 A més, van signar un altre tractat: mes de 300 municipis de la Unió Europea (71 de la província de Barcelona) van signar al pacte contra el canvi climàtic, una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea en matèria d’estalvi energètic i foment de les energies renovables. Més de 300 municipis de la Unió Europea (71 de la província de Barcelona) han signat aquest dimarts a Brussel·les el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses contra el canvi climàtic, una ambiciosa iniciativa de la Comissió Europea en matèria d’estalvi energètic i foment de les energies renovables que permetrà estalviar a la UE un total de 8.000 milions d’euros anuals en costos energètics.  L’acord consolida el compromís de la UE de reduir en un 20% les emissions de gasos responsables de l’escalfament del planeta l’any 2020 respecte al seu nivell del 1990, de reduir el consum energètic en un 20% a l’horitzó del 2020 i de fer que l’ús d’energia de fonts renovables arribi al 20% aquell mateix any.

3.2. POSICIONAMENT DELS PRINCIPALS PARTITS POLÍTICS ESPANYOLS I CATALANS

 Entenem que pel tractament del canvi climàtic d’una forma correcta cada estat del món actual ha de comprometre’s a la seva lluita. Així, un bon indicador del compromís estatal contra el canvi climàtic és l’observació de l’opinió que tenen els partits que representen la nació catalana i l’estat espanyol. Així, analitzarem cadascun dels partits polítics que representen Catalunya i Espanya.                                  

Convergència Democràtica de Catalunya:  El grup que forma coalició amb Unió Democràtica de Catalunya als governs català i espanyol expressa així la seva opinió:“El món científic aporta dades empíriques. L’economia pren decisions importants. La societat va prenent consciència de l’abast de la situació; està cada dia més predisposada al canvi d’hàbits i s’adona que la solució no és l’aire condicionat. Un apunt local: cal que en l’agenda política del govern tripartit hi hagi la lluita contra els elements que afavoreixen el canvi climàtic. No em refereixo a fer ús només del «qui contamina paga» –això ja ho han practicat de manera expansiva–, sinó de mesures positives que fomentin el canvi d’hàbits socials i econòmics, la construcció de més parcs eòlics –Catalunya és a la cua, quan vam ser-ne els pioners–, la instal·lació de plaques solars –se’n veuen tan poques als terrats de les nostres ciutats!–, etc. Un apunt global: l’ONU ha posat sobre la taula la necessitat d’un govern en matèria energètica a nivell global. La globalització no pot ser només moure capitals, mercaderies i mà d’obra barata d’un continent a un altre. La globalització reclama governs globals amb competències mediambientals d’obligat compliment global. Per als que creiem en utopies: imprescindible una visita a la ciutat de Freiburg, una ciutat 100% sostenible. El futur és Freiburg? El futur és Catalunya. I si no ho és, sempre ens quedarà Freiburg.”

Així podem concluir que CDC veu la lluita contra el canvi climàtic com a innovació i avenç en la societat catalana. No és el seu objectiu predilecte, però és un objectiu imprescindible i primari. Planteja el canvi climàtic com un fet actual.

Unió Democràtica de Catalunya: Unió Democràtica forma coalició amb CDC al govern, i sobre el canvi climàtic comparteix la mateixa opinió amb el seu aliat polític.

Partit Socialista de Catalunya – Partido Socialista Obrero Español: El sector socialista català ha dirigit una campanya directament a equiparar el nivell de lluita nacional contra el canvi climàtic als nivells de la Unió Europea. El seu projecte de sostenibilitat ambiental per aquesta legislatura consta dels següents punts:- Compliment dels compromisos assumits en el marc del Protocol de Kyoto i de la Unió Europea. Polítiques actives de lluita contra el canvi climàtic i la contaminació:- Continuar promovent la recerca en captura i emmagatzematge de CO2.- A través de la contractació pública, incentivar les empreses a fer públic el seu compromís de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.- Impulsar l’ús de biocarburants, i en particular els de segona generació (residus agrícoles i forestals i d’altres matèries primes no alimentàries), i aplicar un sistema de certificat del seu origen.- Elaborarem una nova Llei de la Mobilitat Sostenible per contribuir a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i que inclogui també incentius per reduir les necessitats de desplaçament en transport individual. Millorar la qualitat ambiental i el progrés social Millorar la competitivitat del sector energètic i la protecció dels consumidors:- Reduir el risc derivat de la dependència energètica mitjançant la diversificació d’energies primàries, tecnologies i orígens geogràfics dels aprovisionaments, alhora que es promourà la construcció de noves infraestructures de regasificació i emmagatzematge de gas natural i s’ampliarà la capacitat de les interconnexions amb el mercat europeu.- Millorar la garantia de disponibilitat d’infraestructures, reduint les barreres administratives i garantint un marc normatiu estable. Aposta decidida per l’estalvi i l’eficiència energètica i per les energies renovables:- Una nova Llei d’Eficiència Energètica i Energies Renovables- Potenciar la recerca en els àmbits de totes les energies renovables- Mesures per a millorar la gestió de la demanda i evitar el malbaratament,- L’impuls d’una cultura del consum energètic responsable. 

Aigua, biodiversitat i ordenació del territori:

– Adquirir el compromís d’augmentar l’ús responsable, racional i eficient de l’aigua a tots els sectors.

– Orientar la política de l’aigua cap a un major equilibri ecològic mitjançant el desenvolupament dels nous plans hidrològics de cada conca.

– Completar el procés de transferència de les competències sobre conques hidrogràfiques. Millorar la competitivitat de les empreses agràries i alimentàries. Reforçarem la nostra capacitat empresarial- Potenciarem la implicació dels agricultors en els processos de transformació i distribució en aquest àmbit. Vetllar per la producció d’aliments segurs i de qualitat

– Afavorir el consum de la producció local

– Apostar per la qualitat i per una clara orientació mediterrània

– Convertir els nostres cuiners i restauradors en promotors dels nostres productes- Impulsar la salut i el benestar de la ciutadania en relació amb el aliments. (Per conèixer les mesures del PSOE, consultar “Mesures preses pel govern espanyol”.)                                            

Esquerra Republicana de Catalunya: Els republicans catalans duen a terme una campanya més dispersa i que basa la lluita contra el canvi climàtic en el compromís municipal primàriament i  per davant del compromís de la Generalitat. Així, el que fa Esquerra és impulsar diverses mesures, per exemple aquestes:

El grup municipal d’ERC insta a l’equip de govern de la Paeria a apagar les llums de Nadal a les 21.00 per estalviar energia i contaminar menys:El grup d’Esquerra a la Paeria ha formulat un prec a l’alcalde, Àngel Ros, en el ple de la Paeria d’avui divendres per exigir-li que “les llums de Nadal que adornen les diferents zones de la ciutat s’apaguin a les 21.00 hores, ja que amb aquesta mesura s’estalviarà energia i es reduirà el cost econòmic que aquesta encesa suposa per les arques municipals”. A més d’aquest estalvi energètic també s’aconseguirà contaminar menys el medi ambient, tenint en compte que aquest tipus de llums emeten CO2 (diòxid de carboni), causant del canvi climàtic que està posant en perill el nostre Planeta. CHDEB ‘Barcelona davant del repte energètic’Intervindran, entre d’altres, Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Antonio Cerrillo, membre del Grup d’Informació Ambiental de l’Ass. Catalana de Comunicació Científica.El segle XXI s’inicia amb una cruïlla de factors que posen en qüestió els sistemes d’abastiment d’energia actuals: la disponibilitat dels recursos, els efectes del seu encariment o el canvi climàtic, sense oblidar altres riscs ambientals. 

Partit Popular Català – Partido Popular: La opinió dels populars catalans i espanyols sobre el canvi climàtic ha estat mullada de polèmica degut a les últimes declaracions de José Maria Aznar, antic dirigent polític popular, i Mariano Rajoy, actual líder del partit. Tot i així, el partit declara que el canvi climàtic és una realitat i un objectiu secundari. Els populars han arribat a reclamar al govern espanyol la falta de mesures contra el canvi climàtic, com trobem en aquest document:La portavoz de Cambio Climático del Grupo Popular, Mª Teresa de Lara, denunció hoy la falta de medidas nuevas del Gobierno para combatir el cambio climático y aseguró que no ve “cambios significativos” en los planteamientos realizados hoy por el ministro de Industria, Miguel Sebastián, de los que hizo en el mes de julio, cuando presentó su Plan de Ahorro Energético, “y mas allá aún, no veo diferencias con lo que dijo la vicepresidenta De la Vega en julio de 2007”, cuando se aprobó la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética.  A Catalunya l’opinió i els recursos del Partit Popular han estat minoritaris fins l’actualitat.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa: Aquest sector de l’esquerra catalana té com a màxima prioritat la Catalunya sostenible i ecològica. ICV-EUiA té actualment en el seu poder la conselleria de medi ambient de la Generalitat. La seva veu s’expressa molt sovint en actes públics o en estudis d’estadística mediambientals:

ICV-EUiA creu que els polítics que no parlen del canvi climàtic no estan capacitats per a governar.Victòria Salvadó, directora de l’Institut de Recerca de l’Aigua i membre de la candidatura d’ICV-EUiA, ha fet un clam per tal que la societat escolti als científics i els polítics assumeixin les seves responsabilitats. Segons Salvadó, les previsions del Panell de Científics que estudien el canvi climàtic alerten que les disponibilitats d’aigua a les conques internes de Catalunya, com ara la del riu Ter, poden reduir-se fins a un 40%. Aquest fet hauria d’obligar a l’Ajuntament a emprendre mesures per adaptar tecnològicament la ciutat a les disponibilitats que hi haurà en el futur. 

Partido Nacionalista Vasco (Euzko Alderdi Jeltzalea): Els nacionalistes d’Euskadi veuen el canvi climàtic d’una manera semblant a la visió de Convergència i Unió, és a dir, veu la lluita contra el canvi climàtic com una oportunitat per situar Euskadi al capdavant de la innovació i l’avenç tecnològic.El candidato a lehendakari del PNV, Juan José Ibarretxe, se ha marcado hoy en Arrasate (Guipúzcoa) el “objetivo estratégico” de conseguir que en 2013 Euskadi genere por medio de fuentes renovables el equivalente al 100% de la energía que consumen los hogares vascos.Durante su intervención, el candidato del PNV ha puesto de manifiesto su “compromiso” con un “desarrollo sostenible” que permita legar “un mundo mejor a nuestros hijos”, al tiempo que ha recordado que la promoción de las energías renovables constituye, junto a la inversión en materia de investigación, desarrollo e innovación (I+D+i), la apuesta “más importante” para el futuro económico y social de Euskadi.En este contexto ha situado el “ambicioso” objetivo de conseguir que el País Vasco genere en 2013 por medio de las renovables el equivalente del consumo energético de todos sus hogares algo que, en su opinión, “es posible” y contribuirá a la creación de empleo, al tiempo que preparará a Euskadi para cuando llegue el momento de la recuperación económica.

Izquierda Unida: Aquest partit, que a Catalunya forma coalició amb ICV, manté una mentalitat ecologista amb la lluita contra el canvi climàtic entre els seus objectius primaris. En aquest ambit, intenta lluitar contra el canvi climàtic a travès de la reflexió i el compromís ciutadà.IU lanza un mensaje de reflexión contra el cambio climático.Manifiesta la urgente necesidad de reducir la emisión de gases y denunciar la degradación ambiental y el incremento de la pobreza en el mundo.“Somos muchos, aseguran, los que estamos preocupados por el cambio climático y manifestamos la urgente necesidad de reducir las emisiones de gases que potencian el efecto invernadero a la atmósfera y que es la principal causa del mayor problema ambiental al que se enfrenta la humanidad”.

Bloque Nacionalista Galego:La força nacionalista de Galiza també veu la lluita contra el canvi climàtic com a opció de progrès per la seva societat i d’innovació. Tot i així, les mesures per les quals ha optat pel moment no s’apropen a la de la resta de partits nacionalistes catalans o d’Euskadi.

Coalición Canaria – Partido Nacionalista Canario:Els nacionalistes canaris han pres amb molta força la iniciativa de liderar la lluita contra el canvi climàtic a l’arxipèlag, sobretot a Canàries on el turisme promou la construcció i molt sovint la degradació del terreny i del paisatge de les illes. Ha pres la lluita contra el canvi climàtic com a font de vanguarda per la seva nació illenca, però sembla que amb una mica més de força que els altres partits nacionalistes. I solen manifestar-ho amb la construcció de diverses centrals d’energies renovables i de centres de dades i d’anàlisi de l’estat del canvi climàtic.Base de desarrollo de Coalición Canaria:(…) Asimismo, hemos adoptado un modelo de desarrollo sostenible que procura el control del crecimiento poblacional, turístico y económico, compatible con el aumento de la calidad de vida de todos los canarios y con la conservación del medio ambiente.

Unión Progreso y Democracia:Els espanyolistes critiquen la visió segons ells alarmista de diversos partits polítics de l’Estat i de l’IPCC. Tot i així, de moment aposta per la inversió en investigació contra el canvi climàtic i en anivellar-se al nivell que demana la UE.Por tanto es necesario:• Informar de forma rigurosa sobre los posibles efectos del Cambio Climático (vs. Cambio Global) e impedir el uso alarmista y partidista de los informes de IPCC.• Reducir las emisiones antropogénicas de gases de efecto invernadero, eliminado los incentivos al uso de tecnologías con altas emisiones de partículas.• Estimular el estudio de posibles sumideros de CO2 (formaciones geológicas y generación de biodiesel de algas).• Implementar políticas de adaptación e incrementar la resiliencia.  

Nafarroa Bai: La secció basquista de Navarra defensa obertament la lluita contra el canvi climàtic, considerat com a amenaça pel món actual i per a la nació basca i declara que la lluita està en mans del parlament i de l’acció política, que són els que més poder tenen en la societat actual.Nafarroa Bai considera “una falta de respeto” al Parlamento y una falta de liderazgo del Gobierno que anuncie un plan de actuación contra el Cambio Climático cuando el Parlamento tiene una ponencia:(…)En este sentido, Txentxo Jiménez denuncia que “estando Navarra por encima de los compromisos internacionales y de otras comunidades del Estado en las emisiones de CO2, consecuencia de haberse priorizado por parte del Gobierno de UPN el crecimiento económico a cualquier precio, en este caso medio ambiental, actuaciones como la anunciada ayer por la consejera demuestran una falta absoluta de sensibilidad y de voluntad política para hacer frente a dicho cambio climático y sus consecuencias”. 

3.3. MESURES PRESES PEL GOVERN ESPANYOL

3.3.1. Posicionament del govern respecte el canvi climàtic

Es creu que el canvi climàtic es real i que per tant s’ha d’actuar per intentar reduir els possibles efectes sobre l’estat Espanyol. Els efectes que el govern  creu que seran sobre Espanya són:

-Entre l’any 2071 i 2100 Pujaran entre 5 i 8 graus les temperatures a les regions  interiors Espanyoles.

-Les precipitacions es podrien reduir fins a un 40% la meitat sud d’Espanya.Segons les estimació del govern es creu que amb les mesures actuals es rebaixaran 2 graus l’augment de temperatures i la reducció de precipitacions no serà tan exagerada.

3.3.2. Actuacions contra el canvi climàtic

-Protocol de Kioto: Espanya com la majoria de potències excepte d’Estats Units i Xina està immersa dins el protocol de Kioto.Aquest protocol és un compromís per part dels participants de reduir notablement les emissions de CO2 fins a un xifra fixada. Actualment cap dels països inclosos no hi ha arribat. Espanya amb les mesures preses vol arribar a emetre un 37% d’emissions( actualment 50%) al 2012. Però encara li queda molt camí fins arribar al 15% d’emissions respecte al 1990 que es la xifra fixada. 

–Mesures ja preses:

-Potenciar el transport de mercaderies amb ferrocarril:El que pretén es que a l’any 2020 el 90% de la població tingui una estació ferroviària a menys de 50 km.

–Promoure l’ús d’energies renovables: Consisteix en un decret que diu que les vivendes de nova construcció tinguin panels d’energia solar, que estiguin construïdes amb materials no contaminants i amb sistemes d’eficiència energètica.

–Desenvolupar un política d’aigua que eviti malgastar l’aigua:-Construcció de desalinitzadores i potabilitzadores.-Modernització dels sistemes de regadiu de tot el país.

–Cuidar el medi ambient:-Protegint i recuperant el litoral.-Protegint la riquesa forestal.

-Mesures què és volen prendre ara:-Establir uns requisits d’eficiència en l’enllumenat públic.-Eliminar d’aquí al 2012 les calderes de carbó domèstiques.-Promoure el transport sostenible tan de passatgers com mercaderies. Això es farà amb diverses noves llei I continuant potenciant el transport ferroviari.-El govern influenciat per la Unió Europea vol aconseguir que un 20% de l’energia primària produïda ha Espanya sigui renovable; Que el 10% de carburant siguin biocarburants i que el 37% de l’energia elèctrica sigui renovable.

-El govern dóna exemple:–Tots els edificis de l’administració general del govern han d’elaborar un pla d’eficiència energètica.-Incorporació de vehicles més ecològics en la flota de vehicles oficials.-L’ús de biocarburants. 

3.4-MESURES PRESES I INICIATIVES PEL GOVERN LOCAL

L’ajuntament de Tremp no ha pres cap mesura contra el canvi climàtic fins al moment. Creiem que no se n’han pres perquè aqui encara no s’ha notat gaire i no ha tingut massa efecte.                 

4- ENQUESTA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC EN L’ÀMBIT LOCAL

4.1- RESULTATS DE L’ENQUESTA

Després d’una enquesta aleatòria a ciutadans del Pallars Jussà a ciutadans majors d’edat, hem pogut extreure unes conclusions generals (no exactes degut a que no hem preguntat a una quantitat molt alta de gent) sobre la opinió pallaresa sobre canvi climàtic.

Les preguntes de l’enquesta i els percentatges del  que ens han respost els ciutadans van ser els següents: 

1-Creu que el canvi climàtic es una realitat?Si: 100%         No: 0%

2-Creu que el canvi climàtic tardarà molt a tenir un ressò important, és a dir, que se’n parli de manera general ?Tardarà molt: 80%   Tardarà poc: 20%

3-Creu que el canvi climàtic afectarà l’economia?Si: 80%           No:20%

4-Vostè es considera ecologista?Si: 80%          No: 20%

5-Vostè pren mesures contra el canvi climàtic?Si: 100%        No: 0%

6-Coneix les mesures establertes pel govern per lluitar contra el canvi climàtic?Si (Quines?): 40%    No: 60%

7-Quin problema considera més greu: el canvi climàtic o la crisi econòmica?Canvi climàtic: 0%   Crisi econòmia: 100%

8-Creu que hi ha compromís polític contra el canvi climàtic?Si: 80%          No: 20%

9-Creu que el canvi climàtic té solució?Si: 100%        No: 0%  

4.2. REFLEXIÓ DE GRUP SOBRE ELS RESULTATS DE L’ENQUESTA

Opinem que, pel que hem vist, la societat d’aquí no està concienciada del que és el canvi climàtic, creiem que no està preparada per assumir-lo i combatre’l. Ens agradaria analitzar una combinació de respostes, i és que 8 de les 10 persones a les quals hem preguntat ens han contestat que són ecologistes, i precisament les mateixes persones ens han contestat que creuen que és més greu la crisi econòmica que el canvi climàtic. Doncs nosaltres no som capaços d’entendre-ho, un ecologista es preocupa primer de tot pel medi ambient, no és així? I doncs, per què els interessa més una crisi econòmica que una destrucció regular però continua del medi que ens envolta? Creiem que és perquè de la crisi se’n noten els efectes ara mateix, i de’l canvi climàtic no se’n noten tants i tan immediatament. És pecat, avantposar la crisi econòmica al canvi climàtic? I ara, però cal pensar que moltes vegades la feina dels ecologistes és avantposar la qualitat del medi ambient al que genera capital, és molt difícil fer compatibles aquestes dos qualitats. La nostra opinió és que, quan truques per telèfon, a la gent no els costa res dir-te una qualitat seva, i ara, una persona ecologista… és una persona moderna, avançada, fins i tot a la moda, oi? Doncs va, tots “ens pujem al carro” i diem que som ecologistes. I és clar, aquestes vuit persones també ens han totes que el canvi climàtic afectaria l’economia. Però en canvi els importa més la crisi econòmica que el canvi climàtic. Cap ni un ens han donat arguments per a un creixement sostenible, suposem que a les crisis econòmiques que segons ells generarà el canvi climàtic també consideraran les crisis més importants que el canvi climàtic. A nosaltres aquesta combinació de preguntes no ens encaixa. Aquestes vuit persones que ens han contestat aquesta combinació de preguntes també han coincidit en que el canvi climàtic tardaria molt a tenir ressò global. També hem de destacar que la meitat d’aquestes persones han dit que coneixien algunes mesures del govern en la lluita contra el canvi climàtic, força rudimentàries, com la de dir que es fes menor utilització del cotxe, que s’abaixès la cal·lefacció, que simplement es reduís el diòxid de carboni o que s’aconseguís més energia de fonts renovables. Unes mesures força rudimentàries i poc explicades tenint en compte que ets ecologista i tens bastant interès en el tema.Tot i així, 2 participants han sigut una mica més realistes, sembla, ja que ambdues han admès que no eren ecologistes, ens han contestat que el canvi climàtic sí que afectaria l’economia, tot i que consideren més important la crisi econòmica que el canvi climàtic, però ens ha sorprès més que aquestes dues persones coincidissin en una cosa: el canvi climàtic tardarà poc a fer-se ressò a nivell global. Podriem estar opinant equivocadament, però ens ve a la intuició que aquests dos individus es preocupen més pel canvi climàtic que els altres vuit. Tots coincidien en tres qüestions: que el canvi climàtic existeix, que la crisi econòmica és més greu que el canvi climàtic i que el canvi climàtic té solució. Nosaltres hi afegirem un incís: si té solució o no, això depèn de nosaltres, i opinem que el primer que ha de fer la societat és reconèixer els seus errors i dirigir-se al futur que desitja.                

5. ENTREVISTA A ALGÚ AMB CONEIXEMENTS AMPLIS

Per poder informar-nos millor i introduir-nos dins un món més científic i tècnic sobre el que és el canvi climàtic hem decidit entrevistar la Núria Verdeny. Aquesta noia ha estudiat ciències ambientals i té un àmbit de coneixements força elevat. A més, té accès a una informació privilegiada a la qual nosaltres tenim quasi impossible d’arribar-hi. Li donem les gràcies per la seva col·laboració en el nostre projecte de recerca. A continuació tenim les preguntes formulades i les seves respostes conseqüents. 

1-Com definiria el canvi climàtic?

Jo el definiria com un conjunt de canvis globals de diferents variables sobretot en el clima. Hi ha augments de la tempertatura, el canvi més significatiu, i això provoca altres canvis conseqüents, com l’augment de la temperatura i el nivell del mar, que afecta el tema de l’oceonografia., les corrents, temes com l’efecte del niño que s’incrementen. El tema de la desertització, el desgel dels casquets polars i el canvi del comportament de les espècies animals.

2-Creu que el canvi climàtic ha estat deformat pels mitjans de comunicació?

Els mitjans de comunicació sempre transformen la informació de la manera que a ells els convé, estan manipulats pels polítics, per els grans empresaris, llavors sempre intenten tirar cap a una línia o una altra. Llavors pot ser que la informació que ens arribi no sigui real del tot. Sempre que hi ha una informació exagerada o apocalíptica, i cal ser una mica prudent, ja que de tant en tant van d’una banda a l’altra, això depèn dels interessos.

3-Creu que el canvi climàtic està siguent infravalorat per les multinacionals? Creu que hi ha interessos entre mig?

Jo diria que les multinacionals son els grans actors que dominen el món i tot va en funció de les grans empreses, i les més fortes i importants actualment són les empreses de combustibles fòssils com el petroli… Les grans multinacionals busquen la rentabilitat econòmica, i no els importa si el moment es insostenible i d’aquí a quatre generacions ja no quedin recursos. M’atreviria a dir que poden influenciar en les polítiques dels estats mundials.

4-Creu que la natura sola podria arribar a arreglar aquest error humà?

És molt difícil dir si sí o no, però sempre s’ha estudiat que la natura té comportaments cíclics. Fins i tot una de les hipòtesis inicials del canvi climàtic era que estavem en un cícle de l’augment de la temperatura de forma natural, que nosaltres no estavem influenciant-hi, que augmentava perquè sí. És veritat que la natura té les seves capacitats autoreguladores. però quan li provoques un canvi molt sobtat és molt difícil que la natura torni al seu estat inicial.

5-Com creu que afectarà el canvi climàtic a l’economia en un futur pròxim?

Jo crec que ja l’està afectant bastant, per exemple a Holanda, que estan per sota del nivell del mar, doncs resulta que amb la pujada del nivell del mar han de reforçar el dic, i de fet ja hi ha moltes illes que estan desapareixent, i això afecta a l’economia i a la societat. Referint-me al tema dels combustibles fòssils, s’estan buscant moltes alternatives, perquè es el major generador de gasos d’efecte hivernacle, sobretot en el tema dels transports. Per exemple els agrocombustibles, que són noves energies, la solar, etc.

6-Què en pensa sobre el que va dir Mariano Rajoy sobre el canvi climàtic?

Bé, ell posiblement no en veurà gaire els efectes. Però jo crec que sí que hi ha un canvi climàtic.

7-I sobre les mencions d’Aznar sobre que el canvi climàtic és un invent comunista?

Amb els temes de política i multinacionals jo crec que tot són interessos econòmics, llavors es posicionen d’una manera o d’una altra i busquen arguments de sota les pedres si cal. Arguments absurds, de vegades.

8-Què n’opina sobre les mesures imposades de la Unió Europea?

Les mesures que vosaltres em mostreu no són gaire vinculants, es a dir que no cal que s’aprovin per llei, simplement són això, un conjunt de mesures per ajudar als països a desenvolupar la seva lluita contra el canvi climàtic, i en el tema de reducció de gasos d’efecte hivernacle anem molt malament, els límits que hem d’assolir no els estem complint, però tot són avenços encara que siguin mínims.

9-I sobre les mesures imposades pel govern?

No tenen caràcter vinculant, simplement són uns objectius que es pretenen assolir, i és per donar exemple en la lluita contra el canvi climàtic per exemple a països com Estats Units, que estan pendents de signar

10-Pensa que amb Obama es reconduirà la lluita contra el canvi climàtic per part dels Estats Units?

Jo crec que està canviant, però tot i que en tema de canvi climàtic em sembla que encara no s’ha pronunciat. El que passa amb Estats Units és que és la més gran potència mundial i si firma ha de complir un seguit d’objectius que no li surten a compte en matèria econòmica, i d’aquesta manera no sé si acabaran signant o no.

11-Creu que el mon actual està preparat per afrontar el canvi climàtic o cal un canvi social abans d’afrontar-lo?

Hem de pensar que aquí hi ha un munt de temes interrelacionats: el capitalisme, com a sistema actual, és el que ens porta, tot el malbaratament de recursos naturals són deguts al capitalisme, aleshores crec que hi hauria d’haver un canvi de sistema econòmic.

12-Creu que alguna opció política de l’actualitat representa la lluita contra el canvi climàtic d’una manera legal i veraç?    El Pallars

No em pronunciaré en política. Crec que els temes de política són molta façana. Diuen una cosa i no l’acaben fent, fins i tot els que estan al goven. Com a exemple, en el tema del canvi climàtic, tots els països es reuneixen i cadascú pren un rol determinat, i estàn influenciats per desicions d’altres països. O sigui que un partit polític no pot pendre les seves mesures individualment, i amb aquestes mesures no pots desafavorir les multinacionals perquè són les que t’aporten finançament.

13-Ens pot parlar sobre l’impacte actual del canvi climàtic al Pallars? En què s’ha notat? Parli’ns de fauna, flora, precipitacions, turisme, els embassaments, etc.

Actualment no s’ha detectat cap efecte important al Pallars ni a tota Catalunya que s’hagin pogut demostrar que són causats per l’efecte hivernacle, tot i així n’hi ha de prou visibles, com el retrocés de les glaceres, canvis en el comportament d’ocells migratoris, espècies invasores, que són tropicals i s’adapten més fàcilment a l’augment de les temperatures; una curiositat és l’augment de l’altura dels boscos de pi roig i pi negre.

14-I sobre el futur que li espera a la nostra terra degut al canvi climàtic? Parli’ns de fauna, flora, precipitacions, turisme, els embassaments, etc.

No crec que aquí s’hi produeixin molts efectes, simplement no m’ho puc imaginar, crec que els llocs més afectats seran els llocs del sud d’Espanya, perquè estan més influenciats per la desertització, també estaran afectades les zones litorals degut el retrocés de a costa. Aquí a dalt tenim un clima molt extrem, que possiblement s’extremarà una mica més. Quant a turisme, el turisme de neu disminuirà degut a la disminució de dies de neu. Parlant de fauna, l’isard potser desapareixerà, ja que està molt al sud, concretament a la serra de Boumort, ja que a més la població es bastant reduïda, això també pot afectar a espècies vulnerables com els ocells i els insectes, però espècies com el porc senglar i la guineu no, ja que són oportunistes.

15- Què opina que podem fer a nivell local per contribuir a frenar el canvi climàtic?  

Seria bàsicament un tema de transport. Aquí només tenim transport individual per moure’ns, el tema del transport públic està bastant malament. De fet, aquí no hi ha gaire fonts d’efecte hivernacle. En el tema del transport, per exemple, hi ha una pàgina web al Pallars Sobirà pel tema de compartir cotxe.                      

6. CONCLUSIÓ

La nostra hipòtesi “El canvi climàtic afecta de ple la nostra terra, el Pallars” és falsa. Actualment no hi ha estudis que demostrin que el canvi climàtic afecta al clima de les nostres contrades però si que hi ha petits indicis o fets que demostren que pot afectar en un futur  o que està afectant en algunes espècies vegetals o animals. Nosaltres pensàvem que hi hauria estudis que demostrarien que el canvi climàtic és un causant directe de les sequeres dels últims temps i per tant de males collites, o la desaparició d’algunes especies d’animals i vegetals.  Però no ha estat així, per això no hem pogut aprofundir gaire en l’assumpte local. Comprenem als polítics trempolins en la seva negativa a crear mesures contra el canvi climàtic. És lògic que els ciutadans que estiguin al poder també apostin per polítiques socials, o d’infraestructures que la gent pot veure per tal de guanyar més vots o afiliats i no invertir pas en un assumpte que per ara no està afectant en gairebé cap àmbit de la població pallaresa. Més aviat al contrari, per culpa del canvi climàtic fa que les vinyes s’hagin de construir en zones de més altura, cosa que beneficia al Pallars. Tot i així aquesta adaptació es homicida, ja que s’ha demostrat que el canvi climàtic disminuirà molt les zones de conreu, restant nutrients a la terra. Per aquest i molts més motius, el primer pas per desviar l’atenció dels polítics cap a polítiques directes contra el canvi climàtic és la pressió social, un gir en la societat, que ha de servir perquè els polítics s’interessin per aquests temes i una política més directa contra el canvi climàtic no els faci perdre escons.El lideratge que ha assumit la Unió Europea en aquesta materia, el canvi climàtic, indica que hi ha gran implicació per part d’alguns estats europeus, com per exemple Suècia i Finlàndia, dels quals elogiem la seva tasca ecologista. Ens agradaria poder confiar amb certesa que en un futur relativament pròxim s’assoliran els objectius establerts pels diferents protocols mundials per poder dir, per fi, que la lluita contra el canvi climàtic està en un bon nivell de salut.Alguns experts en la matèria diuen que ens portarà en pocs anys al caos, d’altres persones, moltes d’elles, no tant expertes en aquestos temes, asseguren que no és veritat o que és un invent d’alguns ideals polítics d’esquerra extremista, és convenient que en el món actual els interessos ho moguin tot? Realment nosaltres podem fer alguna cosa? Nosaltres preferim pensar que sí, apostem per un canvi social que ha d’ésser possible amb el compromís de tots. I ara, mirant el futur, ens preguntem: Com ens veurà la societat de 300 anys enllà? Com uns herois? Com uns alarmistes? O com uns egoistes, que només miraven per ells mateixos sense preocupar-se de les generacions futures? No sabem del cert el que pot arribar a passar, personalment, creiem que es millor prevenir que curar.

Problemes que ens hem trobat

 Ens ha sigut impossible obtindre dades sobre meteorologia i nivell de precipitacions a la nostra terra en un període de temps relativament llarg. Tan sols hem pogut aconseguir-ne de més recents, de manera que se’ns fa impossible establir comparacions i informes sobre efectes del canvi climàtic aquí al Pallars.              

7-BIBLIOGRAFIA

Audiovisuals

 GORE, ALBERT ALNORD, Una verdad incómoda. [DVD] Hollywood: Paramount Pictures, 2006. 

Recursos Electrònics

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, L‘esquí desapareixerà del Pirineu per sota dels 2.000 metres  [en línia]. Barcelona: El Periódico de Catalunya, 2007, (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=370805&idseccio_PK=1021), [9 gener 2009].

 FRENA EL CAMBIO CLIMÁTICO, El Gobierno impulsa 170 medidas contra el cambio climático [en línia]. Barcelona: Acció Natura, 2007 (http://www.frenaelcambioclimatico.org/blog/?p=198), [2 febrer 2009]. 

PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, El gobierno ha presentado a las comunidades autónomas su estrategia contra el cambio climático [en línia]. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, 2007 (http://www.psoe-altopalancia.org/archivos/MedidasContraelCambioClimaticoFebrero2007.pdf), [2 febrer 2009]. 

VIURE ALS PIRINEUS, El canvi climàtic i el vi [en línia]. La Seu d’Urgell: Viure als Pirineus, 2008 (http://www.viurealspirineus.cat/opini%C3%B3/general/El+canvi+clim%C3%A0tic+i+el+vi), [16 abril 2009]. 

SALVEM LA TERRA, L’efecte hivernacle [en línia]. Barcelona: Xtec, 2006 (http://www.xtec.net/~mferna99/projecte/hiverna.htm), [21 novembre 2008]. 

GREEN FACTS, Consenso científico sobre el cambio climático, evaluación 2001 [en línia]. Londres: Green Facts, 2001 (http://www.greenfacts.org/es/cambio-climatico/cambio-climatico-1.htm#1), [22 desembre 2008]. 

GREEN FACTS, Consenso científico sobre el cambio climático, actualización 2007 [en línia]. Londres: Green Facts, 2007(http://www.greenfacts.org/es/cambio-climatico-ie4/index.htm), [22 desembre 2008]. 

20 MINUTOS, El cambio climático revoluciona la flora y la fauna a la puerta de casa [en línia]. Madrid: 20 minutos, 2006 (http://www.20minutos.es/noticia/172454/0/cambio/climatico/espana/), [3 gener 2009]. 

CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, El canvi climàtic [en línia]. Barcelona: CDC, 2007 (http://www.convergencia.cat/minisite_cercador_articles.php?type=F&entities=16&autor=Font%20i%20Hereu) , [27 febrer 2009].

PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA, Programa electoral PSC: canvi climàtic i desenvolupament sostenible [en línia]. Barcelona: Delibera, 2007 (http://www.deliberaweb.com/index.php?seccio=veureforum&veureid=304), [27 febrer 2009]. 

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, El grup municipal d’ERC insta a l’equip de govern de la Paeria a apagar les llums de Nadal a les 21.00 per estalviar energia i contaminar menys [en línia]. Lleida: ERC, 2007 (http://www.esquerra.cat/locals/?id_article=20133), [28 febrer 2009]. 

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, Barcelona davant del repte energètic [en línia]. Barcelona: ERC, 2006 (http://www.esquerrabcn.cat/index.php?id=1274&any=2006-02#adalt), [28 febrer 2009]. 

PARTIDO POPULAR, El PP denúncia la falta de medidas nuevas para combatir el cambio climático [en línia]. Madrid: PP, 2009 (http://www.pp.es/index.asp?p=20049&c=f9d15850234291f8df6f03c468fb5cc7), [1 març 2009]. ICV-EuiA

AJUNTAMENT DE GIRONA, Miralles i Herrera es feliciten per la reedició de l’acord d’ICV-EuiA per les europees [en línia]. Girona: ICV-EuiA, 2008 (http://icv-euia-girona.blogspot.com/2009/04/miralles-i-herrera-es-feliciten-per-la.html), [1 març 2009]. 

PARTIDO NACIONALISTA VASCO, El PNV quiere generar tantas energías renovables como el consumo de los hogares [en línia]. Madrid: PNV-EAI, 2009 (http://www.publico.es/agencias/efe/202557/pnv/quiere/generar/tanta/energia/renovable/consumo/hogares), [1 març 2009]. 

IZQUIERDA UNIDA, IU lanza un mensaje de reflexión contra el cambio climático [en línia]. Madrid: IU, 2007 (http://www.izquierdaunidamora.es/images/documentos/090707iucambioclimatico.pdf), [1 març 2009]. 

NAFARROA BAI, Nafarroa Bai considera “una falta de respeto” al Parlamento y una falta de liderazgo del Gobierno que anuncie un plan de actuación contra el Cambio Climático cuando el Parlamento tiene una ponencia [en línia]. Pamplona: NaBai, 2008 (http://www.izquierdaunidamora.es/images/documentos/090707iucambioclimatico.pdf), [2 març 2009]. 

NAFARROA BAI, Memoria, elecciones y futuro [en línia]. Castejón: NaBai, 2007 (http://www.nafarroabai.org/opinion/opinion.php?id=12&idioma=esp), [2 març 2009].   

COALICIÓN CANARIA, Coalición Canaria es una formación política nacionalista de profun- das convicciones democráticas cuya voluntad es la de profundizar en la construcción y defensa del Pueblo canario y en el ejercicio de su autogobierno [en línia]. Santa Cruz de Tenerife: CC, 2008 (http://www.coalicioncanaria.org/web_2008/1-elpartido.php) [ 2 març 2008]. 

UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA, Ponencia sobre política exterior de UPyD [en línia]. Madrid: Real Instituto Elcano, 2008 (http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano/contenido?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/Elcano_es/Zonas_es/00025) [2 març 2009]. 

AVES Y CLIMA, Las aves y el cambio climático [en línia]. Madrid: Bird life, 2005 (http://www.avesyclima.org/), [2 març 2009]. 

OBRA SOCIAL CAIXA CATALUNYA, L’hàbitat de les lludrigues [en línia]. Barcelona: Caixa Catalunya, 2007 (http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/fitxers/mediambient/lludriga03.pdf), [16 abril 2009]. 

GENERALITAT DE CATALUNYA, Direcció General de Qualitat Ambiental [en línia]. Barcelona: Departament de Medi Ambient, 2005 (http://74.125.77.132/search?q=cache:ytHaMVJKJRsJ:mediambient.gencat.net/Images/43_118056.pdf+ll%C3%BAdrigues+noguera+pallaresa&cd=5&hl=ca&ct=clnk&gl=es), [16 abril 2009]. 

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA, Què són les espècies invasores [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007 (http://74.125.77.132/search?q=cache:ytHaMVJKJRsJ:mediambient.gencat.net/Images/43_118056.pdf+ll%C3%BAdrigues+noguera+pallaresa&cd=5&hl=ca&ct=clnk&gl=es), [17 abril 2009]. 

CONSUMER EROSKI, Corrientes marinas y oceánicas [en línia]. Elorrio: Consumer Eroski, 2006 (http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/naturaleza/2006/02/17/149534.php), [15 febrer 2009]. 

3CAT24, El canvi climàtic tindrà efectes més greus dels previstos, segons el nou informe dels experts de l’ONU [en línia]. Barcelona:

CCRTVI, 2007 (http://www.3cat24.cat/noticia/184445/), [18 febrer 2009]. 

3CAT24, Les temperatures augmentaran d’1,8 a 4 graus centígrads al llarg del segle XXI [en línia]. Barcelona:

CCRTVI, 2007 (http://www.3cat24.cat/noticia/171515/), [18 febrer 2009]. 

MADRIMASD, Causas de la capa de ozono [en línia]. Madrid: Madrimasd, 2006 (http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/ateneo/dossier/kioto/greenpeace/greenpeace_web/atmosfera/atm_6.asp), [22 febrer 2009]. 

TIERRAMÉRICA, Un agujero amenazante [en línia]. Santiago de Chile: Tierramérica, 2006 (http://www.tierramerica.net/2001/0923/conectate.shtml), [22 febrer 2009]. EL

PERIÓDICO DE CATALUNYA, La UE aprova un ambiciós pla per lluitar contra el canvi climàtic [en línia]. Barcelona: El Periódico de Catalunya, 2008 (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idnoticia_PK=570225&idioma=CAT), [24 febrer 2009]. 

SOSTENIBLE, Més de 300 municipis de la Unió Europea signen a Brusel·les el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses [en línia]. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009 (http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=443505), [28 febrer 2009]. 

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, Europa assumeix el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic [en línia]. Terrassa: Escolapia de Terrassa, 2008 (http://www.escolapia.cat/terrassa/aulavirtual/assignat/geografia/articles/Europa%20assumeix%20el%20lideratge%20mundial%20lluita%20contra%20CC_EP_131208.pdf), [2 març 2009].                          

8-ANNEXOS

ANNEX 1. CAMBIO CLIMÁTICO

 Islas borradas del mapa
Las islas coralinas de Tuvalu, en el Pacífico, están destinadas a desaparecer debido a la elevación del nivel del mar provocada por el calentamiento de la Tierra.    

Illa de Tuvalu

A Panapase Nelisoni le incumbe una responsabilidad excepcional. En efecto, pocos funcionarios gubernamentales están encargados de preparar el fin su nación. Es preciso decir que el peligro que se cierne sobre Tuvalu también es excepcional, y quizás no tenga precedentes en la historia de la humanidad. Se trata nada más y nada menos que de la desaparición de un Estado insular a causa de la elevación del nivel del mar.
“No podíamos quedarnos cruzados de brazos, sin hacer nada” –me dice Panapase en el pequeño despacho del edificio de una planta que alberga la mayoría de los servicios del Gobierno de Tuvalu. “Hasta la fecha hemos conseguido que Nueva Zelandia acepte acoger a 75 personas cada año”. Según Papanase, no se trata de una “evacuación”, sino más bien de un “plan de inmigración”. Como quiera que sea, los 11.300 habitantes de Tuvalu han empezado a abandonar sus hogares.
“No sabemos qué nos va a deparar el futuro”, agrega Papanase. “Corremos el riesgo de perder nuestra cultura e identidad. Tendrá que pasar bastante tiempo para que nuestro pueblo acepte esa pérdida, cuando estemos en otro país”.
Al día siguiente, cuando el ocaso alarga las sombras de los cocoteros y pandanus que bordean las orillas del atolón de Funafuti, se empiezan a formar charcas en torno a la pista de aterrizaje del aeropuerto. Por múltiples agujeros pequeños del suelo empieza a manar agua de mar, impulsada desde el centro de la isla por la marea alta. A causa de este fenómeno, la construcción de muros de protección en torno a atolones coralinos como el de Tuvalu carece por completo de sentido, ya que en realidad las inundaciones se deben a la porosidad de las rocas de coral que forman el suelo y se producen a partir del núcleo central de las islas. Cuando baja la marea, en muchas zonas el nivel del agua sigue alcanzando 30 centímetros de altura.
Hilia Vavae, veterana meteoróloga de Tuvalu, llega a su oficina chapoteando en los charcos de agua salada que la rodean. “Las inundaciones se han agravado tremendamente”, explica. “En 2003 tuvimos inundaciones durante las mareas altas de noviembre, diciembre, enero, febrero y marzo, mientras que en 1981 – el año en que yo llegué a los servicios de Meteorología Nacional – esto sólo se producía en febrero”.
Hay otros fenómenos que atestiguan la elevación del nivel del mar. Las plantaciones de pulaka, un tubérculo comestible de la familia del taro, han padecido las consecuencias de las infiltraciones de agua salada. En algunas explotaciones, tres cuartas partes de la cosecha se han echado a perder, lo que obliga a los isleños a depender de los alimentos importados. Hace ya algunos años, las olas barrieron la superficie de Tepuka Savilivili, una pequeña isla situada en las inmediaciones del atolón de Funafuti, y destruyeron toda su vegetación. Los habitantes de Tuvalu ven en esta destrucción un signo precursor de lo que el destino les depara.
A pesar de ello, no faltan escépticos que estiman que son los propios habitantes de Tuvalu los que han cavado su propia fosa. Esas personas señalan que los problemas causados por la erosión y las inundaciones no se deben tanto a la elevación del nivel del mar como a la superpoblación, la explotación de la capa freática y la extracción de arena del fondo del mar. Sin embargo, los habitantes de la isla aducen que la erosión más grave se produce en las zonas despobladas del atolón, es decir lejos de cualquier actividad humana.
Las repercusiones de la elevación del nivel de los océanos son ya visibles en las zonas de baja altitud del mundo entero. La vulnerabilidad de los atolones de coral es muy considerable, ya que el promedio de su altura sobre el nivel del mar es de unos 50 centímetros. Según el profesor Patrick Nunn, especialista en ciencias de la tierra y de los océanos de la Universidad del Pacífico Sur con sede en Fidji, el nivel del mar se eleva entre uno y dos milímetros por año. El Grupo Intergubernamental de Expertos sobre los Cambios Climáticos de las Naciones Unidas prevé que en los próximos cien años se registrarán elevaciones de 9 a 88 centímetros.
“Muchas regiones costeras bajas van a desaparecer. De aquí a cincuenta años, la configuración geográfica de la región del Pacífico será muy distinta de la actual”, dice Nunn. Annex 2. ¿QUÉ IMPACTOS SE ESPERAN SOBRE LAS POBLACIONES HUMANAS? Qué impactos se esperan sobre las poblaciones humanas?1 A escala mundial, el potencial de producción de alimentos podría aumentar si las temperaturas locales medias aumentasen de 1 a 3 ºC, aunque se vería afectada por un aumento mayor de las temperaturas. En las latitudes bajas, medias y altas, se podría responder a un calentamiento moderado, adaptando los métodos de cultivo para mantener las cosechas de cereales. Sin adaptación, se espera un declive de la productividad de cultivos de las latitudes bajas, incluso en caso de un pequeño calentamiento local, lo que aumentaría el riesgo de hambruna. Se prevé que un calentamiento duradero tendrá efectos adversos para la pesca y la acuacultura y que la producción comercial global de madera aumentará modestamente a corto o medio plazo, con grandes variaciones de una región a la otra. 2 Las costas estarán expuestas a riesgos crecientes, como la erosión costera, debido al cambio climático y el aumento del nivel del mar. Los ecosistemas costeros como los arrecifes de coral, los pantanos y los manglares también se verán afectados negativamente. Según las proyecciones, millones de personas serán víctimas de inundaciones cada año, especialmente en las zonas de baja altitud y de densa población. La adaptación de las regiones costeras exigirá más esfuerzos en los países en vías de desarrollo. 3 Los efectos netos del cambio climático sobre las industrias, asentamientos y sociedades, serán más negativos cuanto mayor sea el cambio climático. Las comunidades pobres serán especialmente vulnerables, sobre todo aquellas que se encuentren concentradas en zonas de alto riesgo como las zonas costeras bajas. Los costes económicos y sociales derivados de los fenómenos climáticos extremos aumentarán sustancialmente en aquellas zonas donde estos sean más frecuentes o intensos. 4 Es probable que las consecuencias del cambio climático afecten a la salud de millones de personas, especialmente de aquellas que tengan una menor capacidad de adaptación. Los impactos incluyen:

• aumento de la malnutrición.
• aumento del las enfermedades, lesiones y muertes debidas a olas de calor, inundaciones, tormentas, incendios y sequías.
• aumento de la carga de enfermedades diarreicas.
• aumento de la frecuencia de problemas relacionados con la concentración de ozono troposférico debida al cambio climático; y,
• alteración de la distribución espacial de algunos vectores de enfermedad.

Se prevé que el cambio climático tendrá algunos efectos contradictorios, como la disminución o el aumento del rango y del potencial de transmisión de la malaria en África. En algunas zonas, podrían darse algunos efectos positivos, como una reducción del número de muertes por exposición al frío en las áreas templadas, pero a nivel general los efectos negativos serán mayores