Les esperances de la Segona República:

Amb l’arribada de la Segona República, hi van haver grans esperances, i avenços per a les dones.

L’any 1931, a la Constitució, sel’s hi va reconèixer el dret al vot, i a ser elegides per qualsevol altra càrrec públic. I l’1 de juliol de 1931, es decreta la jornada laboral de vuit hores.

L’any 1932, sel’s va aprovar la llei del matrimoni civil i la llei del divorci, la més progressista d’Europa, ya que es reconeixia el divorci per mutu acord, i a les dones el dret a tenir la patria protestad dels seus fills.

Aquests, van ser dos grans passos, que van fer que la dona entrés en el món social, del qual se li havia negat estar durant molt de temps.

A Catalunya, l’any 1936 el Govern de la Generalitat, va legalitzar el avortament, fet que no és d’estranyar ja que les dones catalanes, estaven més incorporades al treball industrial.

Tot i així, encara es prohibia contractar dones en treballs que es poguessin considerar perillosos, o durs, o que poguessin afectar la seva maternitat.

Un altre dels principals problemes que hi havia, era la diferència en els salaris. Un home fent la mateixa feina que una dona cobrava tres vegades menys que ella. Als homes, sel’s pagava per hores treballades, mentre que les dones, havien de treballar molt ràpid ja que cobraven per productes produïts, cosa que les obligava a treballar a ritmes aselerats, si volien cobrar un salari mínim digne.

A pesar de les distincions i diferències amb les salaris, van aconseguir grans avenços per les dones que treballaven i tenien fills. Per exemple, es va aprovar la llei de maternitat que, per primera vegada, regulava el període de lactància durant el temps de la baixa per maternitat.