Era dièta

1.- Era dièta

Era dièta son es aliments e begudes que prenem abituaument.

Era dièta entà que sigue salutosa, a d’èster equilibrada e sufisenta.

– Ua dièta equilibrada mos apòrte era quantitat adequada de cada nutrient.

– Ua dièta sufisenta apòrte era energia qu’auem de besonh. Quan se minge massa, pòt aparéisher era obesitat e quan minjam massa pòc, tanben podèm auèr problemes de salut.

Es mainatges e mainades an de préner proteïnes e calci entà créisher.

Es persones que hèn espòrt an de besonh préner aliments qu’apòrten energia.

2.- Recomanacions entà ua dièta salutusa

– Hèr cinc minjades ath dia, esdejoar, tà miei maitin, dinar, vrespalh e sopar.

– Préner aliments variats.

– Non abusar d’aliments premanits pr’amor qu’a còps contien fòrça sucres e greishi.

– Non préner massa sau.

Es aliments e es nutrients

1-. Es tipes de nutrients.

Es nutrients principaus son es grèishi, es idrats de carbòni, es proteïnes, es vitamines e es mineraus.

2.- Es grèishi.

Mos apòrten energia, se trapen en bodèr, enes productes lactics, era hèda e er òli. Tanben trapam grèishi enes embotits e bères carns.

Es aliments damb grèishi s’an de consumir tamb moderacion, pr’amor que pòden provocar obesitat e pòden provocar problemes en aparelh circulatòri.

Es grèishi mès salutosi son es d’origina vegetau com er òli d’oliva.

3.- Es idrats de carbòni.

Mos apòrten energia mès non tanta com es grèishi.

Se trapen en pan, ena pasta, er arròs, es truhes, es legums…

N’i a de doci en sucre, era mèu e era fruta.

Los pronombres personales

Los pronombres personales son una clase de palabras que sirven para sustituir a un nombre o a una frase que funciona como un nombre. Usamos los pronombres para no repetirnos cuando hablamos o cuando escribimos.

Las palabras yo, tú, el o ella, nosotros o nosotras, vosotros o vosotras y ellos o ellas, son pronombres personales.

Er Arriu Garona e es sòns Afluents

Es arrius son corrents d’aigua continus que desbòquen en mar o en ocean. 

Er arriu mès importants dera Val d’Aran ei er Arriu Garona, que neish en Plan de Beret, passe per tota era Val d’Aran, arribe en França per Pònt de Rei e fin finau desbòque en Ocean Atlantic.

Un afluent ei un corrent d’aigua continu que desenvòquen en un aute arriu mès important. 

Eth Lòc a on neish un arriu se ditz Neishement o Uelh.

Tot eth recorrut que hè er arriu se ditz Cors.

Eth lòc a on s’amassen es afluents damb er arriu se’n ditz Juhent o Junhença.

Eth lòc a on es arrius s’amassen damb era mar o er ocean sen ditz desbocadura. 

Er arriu Garona, pren aigua de fòrça afluents pendent eth sòn pas pera Val d’Aran. 

Uns des afluents mès importants der arriu Garona son:

Arriu d’Aiguamòg, Arriu Unhòla, Arriu Valarties, Arriu Nere, Arriu Salient, Arriu Jueu, Arriu Varradòs e Arriu Toràn.

St. Vicenç

Presti ???

Aguest ei eth prumèr an que dançaratz tà St. Vicenç, auem era cançon Gol!!! E era coreografia qu’auetz premanit quede molt polida, vos feliciti !!!

Tot e açò pensi que encara mos auem de méter d’acòrd en COM ANARAM VESTITS.

Ací podètz escríuer es vòstes idèes.

 

La B i la V

Escrivim B darrere de M (ambició) i davant de L o R (Blat, Braç)

Escrivim V darrere de N (enviar) i el passat dels verbs acabats en -ar (jugar- jugava, cantar-cantava)

 

Activitat 5 i 6 de la pàgina 83