El guió radiofònic
Qualsevol guió ha de perseguir:
- Identificar tots els elements del muntatge sonor.
- Ordenar els diferents sons que han d’aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons.
- Assignar a cada so:
- la durada: 10 segons, un minut…
- la planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla…
- els efectes que cal aplicar-hi, si escau (canviar to, fer efecte eco…).
- la manera com apareix i desapareix: fàding inicial, fàdig final…
- El suport d’enregistrament on es troben els sons: la descripció dels suports ha de ser precís.
- El destí final de la producció.
- El suport final de la producció: en un CD-àudio, en un fitxer OGG, o publicat en format.
- És aconsellable deixar un espai suficient entre les diferents indicacions tècniques per facilitar la tasca del muntador.
- És imprescindible que en el guió apareguin explícitament les manipulacions tècniques del so que hagi de fer el muntador.
El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge. Un bon guió serà aquell amb el qual dues persones desconegudes entre elles podrien fer el mateix muntatge, o dos muntatges molt similars.
En el cas de la ràdio, el guió és l’eina que serveix per planificar el programa i preveure el material sonor necessari per a la producció. És fonamental perquè locutors i tècnics s’entenguin. El control tècnic ha de conèixer a grans trets el contingut del guió prèviament a l’inici de l’emissió. Es tracta que tant el locutor com el tècnic de control sàpiguen què és el que s’ha de fer.
Hi ha, a més, algunes altres consideracions a tenir en compte, com per exemple:
- Un guió ha de ser net i s’ha d’entendre sense excessives dificultats.
- Cal evitar tallar les paraules a final de línia.
Cal evitar grapar els fulls que el composen, per estalviar sorolls de papers en els enregistraments. Imagineu-vos un locutor de ràdio cercant una pàgina en un plec de folis grapats i la fressa que es pot generar dins del locutori.