Category Archives: Articles

Molta pissarra i poc internet

Després d’aquest període llarg de descans del Racó Tic, torno amb aquest article publicat a La Vanguardia. Teniu aquí un resum i podeu ampliar la informació en els enllaços de més a baix.

Catalunya, en la cola de los países con ordenadores en la mayoría de aulas

MERCÈ BELTRAN – Barcelona

DEBE mover a la reflexión que una parte muy importante del profesorado de los centros escolares de Catalunya reconozca que no utiliza las tecnologías de la información y de comunicación (TIC) para tareas formativas del alumnado. Si Catalunya aspira a ser una sociedad tecnológicamente desarrollada, tiene que corregir esa deficiencia formativa cuanto antes.

El estudio Second information technology in education study 2006,promovido por la Asociación Internacional para la Evaluación del Rendimiento Educativo (IEA), ha analizado el uso y aplicación de las TIC y su influencia en los métodos de enseñanza de 22 sistemas educativos. En el caso de Catalunya ha concluido que sólo un 38,4% del profesorado de matemáticas y el 55,8% del de ciencias de la naturaleza que ha participado en el estudio se declara usuario de las TIC en clase.

El citado estudio señala que la infrautilización de la informática en la práctica docente está relacionada con el hecho de que en muchos centros los ordenadores no están instalados en la mayoría de las aulas, sino en el aula de informática. Así, los centros que tienen ordenador en la mayoría de las aulas no superan el 1% en Catalunya, un valor similar a los de Sudáfrica e Israel, y por debajo de Italia (4%) o Francia (6%). Finlandia, un país puesto en toda Europa como ejemplo de su rápido desarrollo tecnológico, está en el 38%.

La opinión generalizada de las escuelas catalanas es que la inclusión de las nuevas tecnologías en las prácticas docentes, que es del todo necesaria, es cara y requiere un mantenimiento que hay que contratar a empresas de fuera. Pero no parece que todo se limite a un problema presupuestario, puesto que el mismo estudio pone de relieve la poca implicación que los equipos directivos tienen en el impulso de las TIC.

Sería importante que la cuestión, dada su importancia de cara al futuro, se analizase y debatiera en el trámite parlamentario sobre el proyecto de la ley de Educación de Catalunya que comenzará este próximo mes de septiembre.

Per llegir més:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080821/53524347991.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080821/53524347991.html
http://www.sindicat.net/n.php?n=8439

Les odiades vacances dels mestres

Navegant pel Pom de blogs he vist diversos articles que parlen de les vacances escolars i com a conseqüència les vacances dels mestres.

Hi ha un article escrit a l’espai d’opinió del diari Avui que m’ha posat els pels de punta i de molt mala llet. CritCritCrit

 

 

Hi hauria tantes coses que dir-li aquest tal Frances Puigpelat que no acabaria. Però només li diria una cosa: Què fa vostè treballant de periodista, amb el dolent que és? No sap que hi han 6000 places per fer-se mestre? Facis mestre i viurà de conya!!!!!!!!!!!!!!!!

 Afortunadament he trobat articles expressant opinions molt diferents, us poso unes quantes:

Odi als mestres

Les odiades vacances

Les vacances escolars

Em cal un altre mes de vacances

 

 

Les Tic ens fa canviar la nostra metodologia?

Aquest vídeo em fa reflexionar sobre l’ús de les Tic a les nostres escoles. Una de les conclusions és,  de què ens serveix la tecnologia si se segueix utilitzant la mateixa metodologia. Cal fer alguna cosa més, perquè  la innovació tecnològica suposi una innovació educativa.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Què cal fer per no perdre lectors del teu bloc?

Gràcies al bloc Ciberprensa m’he assabentat dels factors que determinen la baixada de lectors o de qualitat que pot tenir el nostre bloc. Us convido a analitzar aquests factors i si voleu en podeu opinar afegint els vostres comentaris.

  • Escrius poc: Si no mantens una freqüència raonable d’escriptura de nous articles, es possible que el teu bloc aparegui com un espai mort i això fa que els teus lectors poc a poc vagin “oblidant” passar pel teu espai.
  • Escrius massa: Curiosament, el fet contrari, produeix el mateix efecte, pèrdua de lectors. I això és degut a que diàriament hi ha molts blocs per llegir, i amb molt poc temps que perdre. Si tens massa escrits i són excessivament llargs o escrius molts articles a diari, aconseguiràs que els teus lectors no puguin seguir el teu ritme i busquin alguna cosa que sigui més “digerible”.
  • Escrius malament: L’ortografia i la gramàtica cal revisar-la detingudament abans de publicar qualsevol article en el bloc. Actualment el navegador Firefox ja incorpora un boníssim corrector que et permet no haver d’escriure prèviament el text en un programa d’editor de textos. No escriure mai en llenguatge SMS.
  • Contingut de baixa qualitat: Pot ser que al començar el teu bloc tinguis molt contingut i bo, però pot ser calgui mantenir un cert nivell en tot moment. No passa res si escrius amb un “perfil baix” en un moment donat, però si els teu articles perden profunditat, interès, qualitat… també perdràs lectors.
  • Canvi de temàtica/ personalitat: Això, potser que mai t’ho hagis plantejat, és un mal bastant comú. Precisament per la pressió, sobrevinguda o buscada, d’escriure per l’audiència es produeixen inseguretats respecte a la temàtica o punts de vista.
  • Temàtica massa variada: Intentar que el teu bloc tracti de temes que dominis, en el que marquis diferències, donant la teva personalitat social i cultural, la teva singularitat com a persona i professional resalten sobre la generalitat. I per aconseguir aquesta personalitat pròpia, és important centrar els teus objectius, no pretendre ser mestre de tot.
  • Autopromoció: Està bé reconèixer els propis èxits i compartir-los amb els teus lectors però procura sempre que el teu reconeixement, premis o el que sigui no arribi a ser part important del que escrius. Alguns blogger, en quan comencen a ser coneguts van caien en aquest vici. Cal recordar que els lectors estan pel que escrius no pel que ets.
  • Generar falsas expectatives: Això és aplicable al contingut general del teu bloc com a cada article en concret. Tant dolent és prometre grans continguts en el teu mitjà com aventurar un gran article a l’extracte i després no satisfer l’interès generat. T’asseguro que perdràs lectors… per sempre.
  • Escriure per obligació: Si en algun moment sents que no tens ganes d’escriure és millor que no ho facis. Si aquesta sensació persisteix és millor que et prenguis un temps, avisant, per tornar amb forces i inspiració renovada a perdre lectors per sempre.

Em cal un altre mes de vacances

Tenia per casa aquest article guardat i m’ha semblat interessant d’escanejar-lo i penjar-lo. El que explica, respon molt bé a la pregunta que ens fa tothom aquests últims dies de vacances dels nostres alumnes, “I aquests dies que feu a l’escola, perquè no comenceu ja?”

Pots veure en una finestra tot el document clicant a sobre de la icona que apareix a la dreta de la impressora que hi ha a la barra d’eines del document.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vídeo web 2.0 i educació

Després de les vacances del meu bloc (un mes i mig) torno per aquí, amb moltes ganes de continuar posant idees, recursos i moltes coses TIC…

En aquest vídeo que he trobat a Educastur és un documental on explica, molt bé, la web 2.0 i ens fa entendre les bases de l’anomenada web social, i les possibilitats educatives. A més et pot baixar el document pdf del text d’aquest vídeo.

educastur.jpg

Reflexió sobre els informes i les notes

¿PERÒ EL NEN… APROVA O NO?

Necessita millorar

Jordi Sedó / Sociolingüista i docent / jsedo@xtec.cat

Ara que ja fa un cert temps que els alumnes de primària són qualificats amb els críptics PA (progressa adequadament) i NM (necessita millorar), és bon moment per comença r a parlar-ne sense embuts i analitzar el rendiment que donen aquestes qualificacions. Aquest nou sistema va ser ideat perquè, d’acord amb l’esperit de la reforma, els nens no fossin avaluats a partir d’uns nivells mínims prèviament fixats, sinó sobre la base del progrés experimentat per cadascun. El que progressa adequadament, doncs, seria aquell que aprèn -poc o molt- d’acord amb les seves possibilitats, i el que necessita millorar seria aquell que -independentment del nivell que assoleix- no aprofita prou bé la seva capacitat, sinó que la malbarata. Segons això, els coneixements o destreses assolits no són avaluables per si mateixos, sinó en funció de qui els ha assolit i, en definitiva, en funció de si haver-los assolit representa o no un progrés en cada cas particular. D’altra banda, l’eliminació de les notes més tradicionals obeeix també a un intent de fer que l’avaluació no representi una sanció, sinó una mena d’orientació per tal que l’alumne o la família prenguin les mesures més oportunes davant cada situació.

ARA BÉ, ELS MESTRES, EN BONA MESURA, han continuat actuant com si PA fos el mateix que un aprovat d’abans i NM fos el suspens. Quan un nen diu les seves notes, no diu mai “Progresso adequadament” o “Necessito millorar”, o una cosa semblant, que seria la resposta esperable si els mestres haguessin transmès l’esperit de l’actual avaluació. No; el nen respon: “He tret un PA d’anglès” o “M’han posat un NM de mates“, talment com es feia abans amb allò d'”He tret un sufi de llengua” o “M’han posat un insu de socis“. És a dir, que el nen no percep la seva qualificació com una orientació sobre el seu progrés, sinó com el que és: una aprovació o una reprovació, igual que abans; i, per descomptat, les actuals qualificacions continuen tenint el mateix deix sancionador que les tradicionals.

PERÒ HI HA ENCARA UNA ALTRA PERVERSIÓ de l’actual sistema. Els nens que treballen i assoleixen un nivell que el mestre considera acceptable, treuen PA, i els que fracassen perquè no treballen, NM. Això, a més, d’acord amb un nivell mínim prèviament fixat, malgrat tota la reforma que vulgueu i el famós esperit que la inspira. Però això no funciona igual amb els que tot i ser estudiosos no se n’acaben de sortir. Amb aquests, sí que s’acostuma a aplicar allò de l’avaluació d’acord amb el progrés individual; i aquests obtenen un PA encara que tinguin un nivell inferior al del nen que ha estat qualificat amb NM perquè ha fet el dropo. En canvi, si un altre nen, tot i fer el dropo igual que el primer, és llest i se’n surt només escoltant de tant en tant a classe, no se li aplica el mateix criteri. Vet-ho aquí! Si, malgrat la seva actitud negativa, assoleix un nivell mínim, serà qualificat amb PA, quan segons l’esperit que inspira l’actual avaluació, aquest nen hauria d’obtenir un NM perquè, efectivament, necessita millorar: no ha adquirit bons hàbits i no progressa adequadament perquè pot progressar molt més. En resum: que, en general, el PA funciona com un aprovat i l’NM com un suspens, com abans. Però ara, si el mestre veu que aplicant l’esperit de la reforma pot qualificar un nen amb PA, canvia el criteri i fa servir el que més li interessa. I així, barrejant dos criteris i escollint cada cop el que més convé, s’emmascara de mala manera el fracàs estrepitós d’un sistema educatiu que grinyola per tot arreu.

ELS NENS, PER PART SEVA, CONTINUEN PERCEBENT l’avaluació com una recompensa o com un càstig, inclosos aquells que són avaluats amb més condescendència i d’acord amb el veritable esperit de la reforma. I aquests, a sobre, queden enganyats perquè la majoria creuen de bona fe que el seu PA és igual que el del nen que excel·leix, cosa que els dificulta enormement començar a prendre consciència de les pròpies capacitats. I la realitat, a vegades, és molt dura, però si és, és; i, com que no es pot evitar, caldria que el nen en fos conscient perquè pugui prevenir-la. Informar d’això també és tasca de l’avaluació i l’actual sistema ho negligeix completament.

I, FINALMENT, ELS PARES SOFREIXEN uns exhaustius informes, llarguíssims -tres, quatre o cinc fulls cada trimestre-, que després de primfilar fins a l’infinit a través d’un veritable viacrucis de frases, creuetes i graelles, acaben patèticament classificant els nens en dues úniques categories: els PA i els NM. I és aleshores quan el pare o la mare, sovint més assenyats que el sistema educatiu, pregunten desorientats després de llegir-se’l: “Però el nen… aprova o no…?”.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimecres, 27 de juny del 2007

http://paper.avui.cat/article/dialeg/87700/necessita/millorar.html

Second Life al programa 30 minuts

Avui he vist a la TV3 l’anunci del programa de 30 minuts del diumenge, que aquesta setmana va dedicat a Second Life. Pels que encara no sabeu què és, com jo, potser és un bon moment perquè ens ho expliquin una mica com és aquest nou “món virtual”.
Diumenge a les 21:30
S’imagina poder portar una doble vida sense problemes i sense límits? Fer tot allò que desitja, relacionar-se amb gent interessant, tenir sexe sense complicacions, poder convertir-se en milionari o fins i tot volar com en els somnis? [+]