Més de dos-cents morts en un fort terratrèmol al centre de Mèxic
El sisme, de 7,1 punts en l’escala de Richter, ha fet caure diversos edificis.
Un terratrèmol de magnitud 7,1 punts en l’escala de Richter ha sacsejat fortament el centre de Mèxic el passat dimarts. El sisme s’ha notat perfectament a la capital, on s’han viscut escenes de pànic. El sisme va tenir el seu epicentre a 120 quilòmetres de la capital del país. En concret, a 12 quilòmetres al sud-est d’Axochiapan, a l’estat central de Morelos, i a una profunditat de només 57 quilòmetres, segons dades del Servei Sismològic Nacional. El ministre d’interior mexicà ha xifrat en 248 els morts pel sisme, però es tem que el nombre de víctimes pugui augmentar perquè molts edificis van quedar danyats o fins i tot parcialment ensorrats com a conseqüència del moviment de terra.
A Ciutat de Mèxic el terratrèmol ha fet caure 44 edificis i a Puebla una vintena, deixant un nombre indeterminat de persones colgades entre la runa. A més, el sisme també ha provocat diversos incendis. La forta tremolor va provocar que alguns cables elèctrics explotessin en xocar entre ells. També es van registrar fuites de gas, el servei de telefonia va quedar tallat i centenars de persones van sortir espaordides de casa seva.
Florida evacua 6,3 milions de persones per l’arribada de l”Irma’
El governador va prendre la decisió després de comprovar la força amb què arribava i va declarar que era “l’huracà més catastròfic”
El governador de Florida, Rick Scott, va ordenar l’evacuació de 6,3 milions de persones de l’Estat davant l’arribada de l’huracà Irma, el pitjor que hagi viscut la regió, a causa, especialment, del temut augment del nivell del mar. “[L’Irma] és l’huracà més catastròfic que l’Estat hagi vist mai”, va dir Scott, després de demanar l’evacuació a un terç dels 22,6 milions d’habitants de l’Estat, el tercer amb més població del país. L’huracà va perdre una mica de força en tocar terra la nit de divendres a Cuba i es desplaça ja cap a l’oest, amb vents màxims sostinguts de 205 quilòmetres per hora, però s’espera que s’enforteixi abans d’arribar a la costa oest de Florida. Per aquest canvi de la trajectòria estimada, les autoritats es van veure obligades a augmentar la xifra d’evacuats. “No sobreviurem a l’augment del nivell del mar”, va dir Scott en referència al perill que viu tota la costa oest de l’Estat, després que la trajectòria de l’Irma es desplacés cap a aquella zona en les últimes hores.
L’augment de la pressió atmosfèrica i el fort onatge, juntament amb la pujada de la marea, poden provocar un augment del nivell del mar de fins a sis metres en algunes zones de la costa oest. “Necessitem evacuar. No aquesta nit, no en una hora, ha de ser ara mateix”, va reiterar el governador en roda de premsa.
A Florida han arribat ja les bandes exteriors de l’huracà, que té una amplada d’uns 500 quilòmetres. D’aquesta forma, ja se senten els efectes del cicló, que ha deixat fortes ratxes de vent i precipitacions en zones aïllades del sud de l’Estat. Això ha provocat que més de 29.000 clients s’hagin quedat sense electricitat, segons dades de la Divisió d’Emergències de Florida. FPL, una de les principals proveïdores d’electricitat de l’Estat, va anticipar divendres que almenys 4,1 milions de clients, que signifiquen almenys 9 milions de persones, podrien perdre el subministrament elèctric com a resultat de l’impacte de l’Irma.
A més, dels 6,3 milions de persones a les quals s’ha demanat que evacuïn, a Geòrgia han rebut la mateixa instrucció, 540.000 persones més, i a Carolina del Sud es va demanar a la població costanera que abandoni completament la zona.
EL ‘KATIA’ I EL ‘JOSÉ’ PERDEN FORÇA EN LES ÚLTIMES HORES
Els altres dos huracans que estan en actiu a la zona de les Antilles i del mar del carib són el Katia i el José, encara que els dos estan perdent força en les darreres hores, segons va informar el Centre Nacional d’Huracans. El José, de categoria 4, continua el seu avanç pel Carib a 13 milles per hora (20 quilòmetres per hora) per la mateixa ruta que va traçar l’Irma, encara que es preveu que el seu progressiu debilitament continuï els pròxims dies.
Per la seva banda, el Katia va tocar terra a Mèxic com a huracà de categoria 1 la nit de divendres, i es va dissipar terra endins de la zona est del país, encara que pot derivar en perilloses pluges que provoquin acumulacions d’aigua d’entre 7 i 15 centímetres.
Un terratrèmol de 8,4 graus sacseja el sud de Mèxic
Hi ha almenys 32 morts confirmats i s’ha activat l’alerta de tsunami a l’Amèrica Central
Un terratrèmol de 8,4 graus en l’escala de Richter ha sacsejat aquesta matinada de divendres la costa de Chiapas (Mèxic). El sisme, que s’ha sentit violentament a Ciutat de Mèxic i amb menor intensitat a la resta del país i en altres indrets de l’Amèrica Central, ha tingut lloc a 33 quilòmetres de profunditat.
S’ha confirmat la mort d’almenys 32 persones. El president del país, Enrique Peña Nieto, ha dit en declaracions a la televisió que hi pot haver rèpliques fortes en les pròximes 24 hores, tot i que de menor magnitud.
L’epicentre del terratrèmol. / REUTERS
Es tracta del terratrèmol més fort registrat amb sismògrafs en tota la història de Mèxic, que ha provocat talls de subministrament d’energia a la capital mexicana i diverses rèpliques, la més forta de 6,1 graus. El sisme de més magnitud que s’havia registrat fins ara era de 8,1 graus i es va produir el 1 985: 10.000 persones van morir i un terç dels edificis del nucli urbà de Ciutat de Mèxic van quedar destruïts.
Després de 13 anys d’exploració, la sonda es precipita a l’interior de Saturn
Un pol nord inhòspit que allotja un huracà permanent que fa quatre vegades la Terra, al voltant del qual, en una combinació meravellosa de força de la natura i delicada geometria, hi ha vents que superen els 350 quilòmetres per hora i que modelen amb una precisió inesperada un hexàgon descomunal gairebé perfecte. Un món boirós i fantasmagòric solcat per rius que culminen en deltes majestuosos abans de desembocar a l’oceà, que només presenten una diferència amb els de la Terra: estan formats per metà líquid a 183 ºC sota zero.
Aquestes són algunes de les meravelles que la sonda Cassini ha descobert a Saturn i el seu satèl·lit Tità, respectivament, després de set anys de viatge i tretze més d’exploració al voltant del planeta més emblemàtic del Sistema Solar.
Galileu, Huygens i Cassini
Les primeres observacions del cel que va fer Galileu el 1610 amb un telescopi que havia construït ell mateix ja li van revelar que Saturn no era com els altres planetes. L’astrònom florentí hi va veure alguna cosa estranya, però la poca definició de l’aparell li va fer pensar que es tractava d’un planeta triple: un cos central i dos de més petits que el flanquejaven. No va ser fins al 1659 que l’astrònom holandès Christian Huygens va identificar un anell que envoltava el planeta. I el 1675, l’astrònom Jean-Dominique Cassini va descobrir que, en realitat, l’anell era doble. En honor al descobridor d’aquesta duplicitat, la NASA i l’Agència Espacial Europea van batejar com a sonda Cassini la nau espacial de la mida d’una furgoneta que el 1997 es va enlairar amb l’objectiu d’observar Saturn de ben a prop.
Possibles formes de vida
A més de les meravelles anteriors i d’imatges esbalaïdores dels anells, la Cassini també ha descobert un possible nou ecosistema. Al pol sud d’Encèlad, una de les seves llunes, hi va comptar fins a 101 guèisers que sortien disparats cap al cel després de travessar els més de trenta quilòmetres de gruix de la superfície glaçada del satèl·lit. L’anàlisi dels gasos va revelar que podien procedir de fumaroles situades a deu quilòmetres sota l’oceà d’aigua líquida que hi ha sota el gel. Tot i que un emplaçament submarí situat a deu quilòmetres de profunditat i cobert per trenta quilòmetres de gel pot semblar un lloc poc acollidor, molts científics pensen que aquestes fumaroles són el lloc del Sistema Solar amb més probabilitats d’albergar vida. A la Terra hi ha alguns exemples semblants.
El 1973 l’oceanògraf Jack Corliss va descobrir unes fumaroles a milers de metres de profunditat al voltant de les quals hi havia tot un ecosistema que, a diferència de la resta del planeta, no es basava en l’energia de la llum del Sol per funcionar. Les fumaroles procedien d’escletxes a través de les quals brollava aigua líquida que, gràcies a l’enorme pressió de l’aigua, podia arribar fins als 400 ºC. Els compostos químics que acompanyaven aquesta aigua permetien obtenir energia a unes comunitats de bacteris que, al seu torn, eren l’aliment d’altres organismes com cucs, cloïsses i alguns crustacis semblants a les gambes. Per què no podria passar una cosa semblant a les profunditats dels oceans coberts de gel d’Encèlad?
El gran final
El resum de la missió que fa la NASA és: 7.900 milions de quilòmetres recorreguts, 294 òrbites a Saturn, 635 gigabytes de dades i 453.048 imatges recollides, 3.948 articles científics publicats, 27 estats participants, 4.000 milions de dòlars invertits i 2 oceans descoberts.
Després de protagonitzar aquestes xifres, la Cassini es va precipitar ahir cap a l’interior de Saturn. Com a conseqüència del fregament amb l’atmosfera, es va anar escalfant fins que, com un estel fugaç, es va tornar incandescent i va quedar reduïda a cendra. En un gest que simbolitza l’ambició de l’exploració espacial, els aparells de la sonda van enregistrar dades fins a l’últim segon. Unes dades que poden proporcionar informació molt valuosa sobre la formació i l’evolució d’aquesta autèntica meravella de la natura que és Saturn.
