AVALUACIÓ DE LA LECTO-ESCRIPTURA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

AVALUACIÓ DE LA LECTO-ESCRIPTURA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

L’aprenentatge de la lectoescriptura és un dels principals reptes de l’escola. Per iniciar-nos en aquest repte és bàsic partir dels seus coneixements previs: Què saben els nens i les nenes sobre el llenguatge? En l’evolució del procés de lectoescriptura ens trobem amb una sèrie d’etapes que ens ajuden a saber on es troba cada alumne i així poder planificar a partir del seu nivell inicial de coneixements, plantejant activitats que permetin confrontar allò que saben amb el nou contingut.

ESCRIPTURES PRESIL·LÀBIQUES

 Dibuix: escriure el nom de l’objecte és l’objecte mateix
 Escriptures indiferenciades: igual sèrie de grafies, sigui quin sigui l’enunciat que l’infant es proposa escriure. Marques gràfiques que simulen l’escriptura (gargots, lletres inventades, lletres conegudes…)
 Escriptures diferenciades: a objectes diferents, escriptures diferents. No s’escriu igual tren que gat.
 Lletres inventades
 Lletres conegudes
 Lletres del propi nom amb combinacions diferents

ESCRIPTURES SIL·LÀBIQUES

 correspondència d’allò que sona amb allò que s’escriu. Una grafia per a cada síl·laba.
– sil·làbiques: A E D (CA DI RA)
– sil·làbiques vocàliques: A I A (CA DI RA)
– sil·làbiques consonàntiques: C D R ( CA DI RA)

ESCRIPTURES SIL·LABICOALFABÈTIQUES

 Més d’una grafia per a cada síl·laba:  CA D RA (CA DI RA)

ESCRIPTURES ALFABÈTIQUES

 Correspondència entre el so i la grafia amb valor sonor convencional: CA DI RA (CA DI RA)

Les nostres propostes didàctiques aniran enfocades cap a un aprenentatge funcional de la llengua, significatiu per a l’alumnat, treballant tots els aspectes lingüístics en activitats interdisciplinars i a partir de situacions lúdiques i quotidianes.
Els/les educadors/es han d’actuar com a dinamitzadors de converses i activitats d’expressió i comprensió oral i escrita, essent el model de referència en totes les verbalitzacions. Cal que guiï, orienti i corregeixi l’infant, perquè és ell qui ha d’expressar-se cada dia de manera més adequada, ordenada, cohesionada i coherent. Ha de poder parlar de diversos temes, amb objectius diferents i amb interlocutors variats (altres nens, mestres, adults diferents, de manera real o simulada).
La metodologia que s’ha de portar a terme és la següent:

– és bàsic i necessari utilitzar el suport visual en tot moment (objectes reals, fotografies, dibuixos, seqüències, rètols…).
– cal potenciar el treball específic de lèxic dins totes les activitats de llengua, tan orals com escrites, i ho emmarquem dins el seu context. És molt important tenir un recull tant d’imatges com de rètols en forma de llibreta, mural, fitxer, etc.
– Treballar a fons les activitats per desenvolupar la fonètica i estructures morfosintàctiques a partir d’exercicis bucofonatoris, onomatopeies, rodolins, estructures repetitives típiques de contes, dites, poemes, etc.
– Fomentar la conversa a partir de temes compartits: imatges, experiències, racons, situacions del pati, etc (guiades i espontànies).
– Tenir en compte la diversitat d’agrupaments i la diversificació en la proposta d’activitats (la parla, l’escolta activa i l’inici de la lectoescriptura).
– Aprofitar les sessions de mitjos grups per treballar la llengua amb grups homogenis.
– Abans de l’inici de l’aprenentatge de l’escriptura haurem realitzat exercicis de traç.
– L’aprenentatge de la lectoescriptura es realitza de manera global, iniciant-se en el reconeixement del propi nom i dels companys i de coses properes a l’infant.
– L’inici de  la lectoescriptura ha de ser funcional per a l’infant. Ha de poder comprovar per ell mateix que és un mitjà de comunicació més, tant per rebre com per donar informació. Els signes lingüístics es troben arreu: a l’aula, als contes, al carrer, al supermercat, al diari que es llegeix a casa… Per això és important que el/la nen/a vegi la importància d’aprendre el codi per comprendre i fer saber què passa al seu entorn.
– A partir del propi nom aprendre les lletres i el seu so, comparant-les amb les dels companys i altres vocables que trobem en rètols, cartells, fitxes, contes… Un cop assimilades llegim i escrivim paraules curtes, relacionem una imatge amb el seu nom, fem títols , llistes de paraules de la mateixa família, la data, … fins arribar a la complexitat d’escriure i entendre una frase o una petita descripció.
– De l’aprenentatge de la llengua cal fer-ne una avaluació contínua fent anotacions individuals i col·lectives de cada petit grup, destacant les evolucions tant de la parla com de la lectoescriptura.

Per poder conèixer el moment en què es troba cada infant i la seva evolució i així poder adequar els instruments de treball de les mestres i els mestres a les necessitats del seu alumnat, proposem passar una prova a inici i a final de curs, que ens pot servir d’avaluació inicial i final. La prova es basa en l’anàlisi fet per Emilia Ferreiro i Anna Teberosky (1989).
La prova és individual. Es dóna un paper i un llapis a cada infant, se li diu que hi posi el nom i a continuació se li dicten unes paraules:

 una d’una síl·laba
 una de dues síl·labes
 una de tres síl·labes
 una de quatre síl·labes
 una frase que tingui una de les paraules abans dictades.

A continuació li demanem que ens ho llegeixi acompanyant-se del dit. Un cop passada la prova, recollim els resultats en una plantilla:

NIVELLS
INFANTS    NIVELL PRESIL·LÀBIC    SIL·LÀBIC    SIL·LÀBICO-
ALFABÈTIC    ALFABÈTIC
DIBUIX    INDIFER.    DIFERENC.

Un cop feta la diagnosi de l’alumnat en relació amb els seu coneixement del sistema alfabètic i corroborant el fet que no tots els nens i nenes es troben en el mateix moment, és important tenir sempre una actitud de respecte i adaptar el currículum de llengua perquè cada un pugui avançar a partir d’on es trobi.

OBJECTIUS

Els objectius següent volen constituir una guia orientadora per a la persona docent en el procés didàctic sobre l’aprenentatge de la lectoescriptura.
Hem de tenir present que cada realitat és diferent, així com cada escolar, per la qual cosa caldrà adaptar-nos, en tot moment, a la diversitat de l’alumnat que tinguem al davant.

OBJECTIUS MÍNIMS QUE S’HAN D’ACONSEGUIR PER NIVELLS

P3

 Escriptura:
– diferenciada
– escriure el seu nom
 Lectura: reconèixer el seu nom entre uns altres i el d’alguns companys i companyes.
 Grafia: lletra de pal

P4

 Escriptura: sil·làbica amb valor sonor convencional
 Lectura:
– reconèixer el seu nom i el dels companys i companyes
– reconèixer el nom d’algun conte, títol, cançons, logotips…
– reconèixer els dies de la setmana treballats
 Grafia: lletra de pal

P5

 Escriptura:
– sil·labicoalfabètica
– escriure nom i primer cognom
 Lectura: desxifrar paraules i/o el contingut senzill d’un text
 Grafia: introducció a la lletra lligada.

PRIMER DE CICLE INICIAL

 Escriptura:
– alfabètica
– construir frases
 Lectura:
–  assolida
 ortografia:
– natural
– separació de paraules
– majúscules (a començament de text, al seu nom i al dels companys i companyes)
– puntuació: punt i final
 dígrafs: ny/ll
– presentació: nom/data. Marges.
– Grafia: lletra lligada.

SEGON DE CICLE INICIAL
 Lectura i escriptura:
– assolida
– construir un petit text per escrit
– copiar un petit text curt correctament
– posar títol
– bona presentació en els treballs.
 Gramàtica i ortografia:
 Majúscules:
– després d’un punt
– al títol
– als noms topogràfics
 Puntuació:
– interrogant
– admiració
– guionet en els diàlegs
 Grafies:
– plurals: -es
– paraules com: hi ha, hi havia, que, vaig
– grups consonàntics: br, pl, fl, g/gu, c/qu, j/g, s/ss.