La gravetat d’un accident nuclear es mesura de l’1 al 7. Fins ara els únics accidents catalogats amb un 7 han estat el de Txernóbil i el de Fukushima que va provocar, segons un estudi 500.000 víctimes i va tenir conseqüències a tot el continent europeu. Fent que actualment es pateixi pel fet de que aquesta radioactivitat afecti a futures generacions.
1957, Mayak (Rússia) magnitud 6 segons l’escala INES. Va tenir com a resultat la mort de 10000 persones.
1957, Windscale (Gran Bretanya) magnitud 5 segons l’escala INES. No va tenir conseqüències sobre la població.
1979, Three Milan Island (E.E.U.U.) magnitud 5 segons l’escala INES.
1986, Txernóbil (Ucraïna) magnitud 7 segons l’escala INES.
1987, Accident radiològic de Goiania (Brasil) magnitud 5 segons l’escala INES.
1999, Tokaimura (Japó), magnitud 4 segons l’escala INES.
2011, Fukushima (Japó), magnitud 7 segons l’escala INES l’incident als nuclis dels reactors 2 i 3, magnitud escala 3 a les piscines de la unitat 4. L’accident de Fukushima va tenir lloc l’11 de març del 2011 com a conseqüència del terratrèmol i el tsunami que es va originar a causa d’aquest. Els tres primers reactors es van aturar a causa del terratrèmol mentre que els tres restants estaven aturats per causes de manteniment de la central. El tsunami va inundar tots aquests reactors i va inutilitzar tot el sistema de refrigeració: no hi havia electricitat per fer funcionar les bombes, els generadors d’emergència també van quedar inundats. La temperatura, doncs, va començar a augmentar sense control. Les condicions de treball dels voluntaris que treballen a la central accidentada són molt dures. Aquests actualment encara s’estan refrigerant per rebaixar la temperatura del nucli dels seus reactors i intentar normalitzar la situació d’aquests. Dintre de la mateixa central s’hi troba una “piscina” d’aigua radioactiva plena de residus tòxics que actualment s’estan abocant al Pacífic provocant un impacte al medi ambient. Els encarregats de la central volen buidar aquesta piscina per abocar-hi residus molt més contaminats que els anteriorment descrits.

Álvaro Mena i Gerard Serra