El vent és un moviment de l’aire fruit de les diferències de pressió entre diferents parts de l’atmosfera.

Per entendre-ho millor, explicaré el cas de la marinada:

A l’estiu, a partir de les 10 del matí, el Sol escalfa de valent i el terra es torna molt calent. L’aigua del mar, per contra, està més freda que el terra. Això fa que l’aire de sobre el terra, molt calent, pugi i aquest fet provoca que hi hagi una mica menys d’aire sobre el terra: una petita baixa pressió. Aleshores, sobre el mar hi ha una mica més d’aire que sobre el terra, i aquesta diferència de pressió genera un corrent d’aire del lloc amb més pressió (el mar) fins el lloc amb menys pressió (el terra). És la marinada o brisa.

A una certa alçada, el procés és al revés i s’estableix un corrent de terra cap a mar, és el que s’anomena el retorn de la brisa.

A l’atmosfera el vent funciona igual: hi ha zones del planeta amb més pressió (els anticiclons) i d’altres amb menys pressió (les pertorbacions); de manera que es genera un corrent des de la pressió més alta a la pressió més baixa.

A Catalunya els vents reben diferents noms depenent d’on vénen. Hi ha un dibuix que serveix per veure d’on vénen: la rosa dels vents.

El vent del nord, tramuntana, és típic de les comarques de Girona, sobretot de l’Empordà. Bufa sobretot a la tardor i a l’hivern i és un vent fred i sec. Pot bufar amb violència i durant força dies.

El vent del nord-est, el gregal, grec o provençal, és un vent crític segons la seva direcció:

– si tira més a nord que a est, és molt fred i sec. Provoca temperatures baixes i cel serè.

– si tira més a l’est que al nord, és humit i fresc. Pot provocar pluges.

Aquest vent acostuma a ser l’origen de les nevades en cotes baixes a Catalunya. Si primer tira més al nord i després gira a l’est, primer porta aire fred i després humit i pot provocar nevades.

El vent de l’est, llevant, és el responsable de pluges fortes i continuades. És sobretot dels mesos de setembre, octubre i novembre.

El vent del sud-est, xaloc, és humit i càlid. Acostuma a ser la marinada del matí.

El vent del sud, migjorn, és molt càlid i relativament humit. Acostuma a ser la marinada al migdia o bé fruit d’una pertorbació que ve d’Andalusia. Sol provocar pluges (no nevades) continuades a la cara sud del Pirineu català.

El vent del sud-oest, llebeig o garbí, no és molt humit ni molt sec i és càlid. Acostuma a ser la marinada a la tarda-vespre o bé el vent que bufa abans que passi un front.

El vent de l’oest, ponent, és molt sec i càlid. No bufa gaire, però si ho fa, pot provocar temperatures de 25º C a l’hivern, sobretot a la costa i a la comarca de la Garrotxa.

El vent del nord-oest, cerç, serè o mestral, és sec i fred. Bufa a ràfegues i és el típic de la tardor i l’hivern a les comarques tarragonines.