TROBEM LA CASTANYERA

NO TROBEM LA CASTANYERA I DECIDIM DE CRIDAR-LA.
MIRA, MIRA!! JA VE!! ENS HA SENTIT!!
LI DONEM TOTES LES COSES SEVES COSES, I COM QUE ESTÀ TANT CONTENTA DE LES HAGUEM TOBAT DIU QUE ENS ESPLICARÀ PERQUÈ HI HA TANTS CASTANYERS EN AQUESTES MUNTANYES…
FA MOLTS I MOLTS ANYS UN DIA VA ARRIBAR UNA DONA ESTRANGERA QUE NOMÉS PORTAVA UNA CASSOLA I RES PER MENJAR. TENIA MOLTA GANA, I NOMÉS SE LI VA ACUDIR DE FER UNA SOPA DE PEDRES. ELS NENS QUE LA VAN VEURE LI VAN DIR QUE LA SOPA DE PEDRES NO POT SER BONA DE CAP MANERA, I VAN ANAR A LES SEVES CASES A BUSCAR VERDURES. AQUELLA DONA ES VA PODER FER UNA SOPA COM CAL I DE TANT CONTENTA COM VA ESTAR, ELS VA VOLER FER UN REGAL. A LA BUTXACA PORTAVA UNA MENA D’AVELLANES GROSSES QUE ELS NENS NO HAVIEN VIST MAI. LES VAN ENSENYAR ALS SEUS PARES. COM QUE EREN PAGESOS LES VAN VOLER PLANTAR I VET AQUÍ QUE DE CADASCUNA EN VA NÉIXER UN ARBRE. AQUELLS ARBRES, QUAN VAN SER GRANS VAN FER MÉS CASTANYES I COM QUE EREN TANT BONES EN VAN PLANTAT PER TOT ARREU. D’AQUÍ AQUEST BOSC DE CASTANYERS TANT BONIC.