EDICIÓ I PUBLICACIÓ D’IMATGES

Quan intento fer una fotografia amb la càmara intento que el motiu, principalment, m’emocioni.
El procés per obtenir una fotografía pot ser llarg. Ja que primer he de buscar i rebuscar per trobar durant el temps i el camí quelcom que em faci sentir alguna d’aquelles emocions que em fan ser feliç. I això, el procés per obtenir-la, pot durar hores i a vegades dies.

Crec que s’ha de viure l’experiència de la búsqueda amb intensitat i per això intento estar molt atent. Per lo que s’ha de caminar i mirar amb un altre ritme i amb altres ulls. Tant la mirada del fotògraf, com el seu pas, són diferents als cotidians. S’han d’adaptar al lloc, al camí, a l’hora del dia, al temps atmosfèric i a altres condicionants.
Normalment el motiu, que busco per fotografiar, sols aparèixer a l’atzar o per casualitat. Altres vegades, està on penso que podria hallar-se o he d’esperar quiet fins que torni a aparèixer.  I molt poques vegades, em sorgeix, com en aquest cas de la imatge inferior, de sobte, sense buscar el motiu. Primer, va cridar la meva l’atenció la forma de la bicicleta; després va fer aturar-me el lloc. En aquesta situació vaig pensar i preparar-me en silenci per retenir l’objecte i l’instant. Volia posseir-ho. Per això ens vaig apropar una mica més de l’habitual, fins que vaig decidir prèmer el botó de l’obturador de la càmara. Fins que vaig escoltar un sutil so familiar.

De seguida, tras remirar la foto feta i comprobar en la petita pantalla digital de la càmara si està bé, normalment, si és així, es manté una mica més el moment d’excitació i d’emoció previ.

Amb molta il·lusió, quan volem recuperar o rememorar l’experiència viscuda, busquem la imatge. Volem reviure l’instant màgic en el que s’ens va aparèixer el motiu. Volem sentir de nou aquell moment de la trobada que, tras la llarga recerca, ens va premiar amb un petit somriure.
Peró moltes vegades, passat el temps, ja no ens diu res. La seva informació és diferent; s’ha anat perden amb el pas del temps. Ja no sentim el mateix. L’efecte sobre nosaltres de la imatge s’ha anat difuminant.

Ja forma part del nostre passat, de les nostres vivències, de la nostra vida, dels nostres records.

I com passa amb l’efímera vida de la fragància d’una flor o d’un perfum els records es van degradant.

Ara només podem editar la imatge, manipular-la, per intentar apropar la seva aparença a aquella que guardem ja diluida en la nostra memòria; a aquella que ens va fer aturar-nos aquell dia. A aquella imatge en aquell lloc que ens va fer percebre en el nostre cos una sensació agradable molt especial i que volem tornar a sentir.

 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Instagram_icon.png/480px-Instagram_icon.png Podeu seguir-me a INSTAGRAM: https://www.instagram.com/lifim9/

Imatges: quimcorvo2018

NOTA: L’article no ha passat cap correcció lingüística per cap institució oficial.

Esta entrada fue publicada en ACTIVITATS, INICI, PUBLICACIÓ y etiquetada , , , , por JOAQUIN. Guarda enlace permanente.
JOAQUIN

Acerca de JOAQUIN

Sóc professor de dibuix d'ensenyament secundari a l'Institut Joanot Martorell d'Eplugues de Llobregat; un institut de màxima complexitat. Actualment imparteixo classes a 2n i 4r d'ESO i a Batxillerat i faig de cap de departament d'Ed. ViP. Sóc llicenciat en Belles Arts i Tècnic especialista d'Automoció. He treballat durant dues dècades a instituts de FP com professor tècnic de FP. I des de fa 14 cursos imparteixo classes de dibuix a instituts públics de Catalunya. Si voleu saber quelcom més sobre mi, mireu aquest vídeo: http://storytelling.greav.net/es/relato/88/bon-dia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *